La Tarumba i el Nomenclàtor
Els catalans, com qualsevol altre poble, tenim un ric mostrari toponímic. Però, també som coneguts per ser un poble amb un tarannà un tant escatològic, un xic només. No ens dol tenir noms com: Cova dels Caganers (illes Medes), el Cagarro del Diable (Sant Feliu de Codines), Caganer del Duc (Begur), la Cagarada del Porc (Guils de Cerdanya), la Sabatera del Cagaherbes (Riba-roja d’Ebre), el Cul del Porc (Montferri), Mas de la Tonta (Àger), Clot dels Tontos (Mediona) o la Malacabada (Morera de Montsant).
Un fotimer, vaja.
La saviesa popular, i perquè no, la crueltat popular, donen com a resultat un extraordinari glossari de noms i sobrenoms que esquitxen la toponímia de Catalunya amb significats punyents i, en molts casos, creatius i esbojarrats. Dins de la toponímia més local trobem un gran diccionari de la nostra història i dels nostres pecats, de les dèries i les professions. Tots els casos ens demostren que, malgrat el temps que ho esborra tot, perdura el record a la pell de la nostra geografia. De fet, la Història (en majúscula) està reflectida en els noms, les muntanyes, els camins…
Jaume J. Estella – Vista de Montserrat des de l’estació de Monistrol
La toponímia, el lloc, l’accident geogràfic, també han estat motiu per construir dites i frases fetes que, amb el temps, esdevenen frases amb un contingut i sentit propi. L’origen es difumina i només queda allò que es vol dir. Malgrat ser referències toponímiques evidents o representatives, acaben formant part de la nostra llengua. Per exemple:
–Venir d’Arbeca o Baixar d’Arbeca, referència a persones distretes o poc assabentades de certes circumstàncies. El duc de Cardona, senyor del castell d’Arbeca, quan anava a les Corts, a Barcelona, tenia la fama guanyada de no estar al corrent de certs esdeveniments. També es diu, amb el mateix sentit, Venir d’Oix i Baixar d’Osor.
– Roda el món i torna al Born: El Clàssic. Tornar a casa després de voltar pel món. Origen es troba en una expressió medieval que s’utilitzava per acomiadar els soldats que anaven a les creuades, per desitjar-los que poguessin tornar a participar als torneigs que es feien al born (plaça del Born).
–Reus, París i Londres. La reivindicativa. Al segle XVIII, Reus tingué un creixement espectacular i arribà a ser la segona ciutat del principat i era un dels tres centres més importants del comerç de l’aiguardent; els altres dos: París i Londres.
Barcelona, un parell d’exemples:
- Carrer Ja-hi-som, a Vallvidrera. Pujant, a ma dreta.
- Carrer d’Espolsa-sacs. Els frares de la Congregació de la Penitència del Nostre Senyor Jesucrist, vestien amb sacs, els quals netejaven en aquest carreró
- Tibidabo. Sembla ser que prové de la frase del diable a Jesús, que apareix citada a l’evangeli de Mateu: Haec omnia tibi dabo si cadens adoraveris me (Tot això et donaré si et prosternes i m’adores).
- Carrer d’en Panxampla. Joan Pujol Fontanet, més conegut per Panxampla era un bandoler del segle XIX que tenia atemorits a tots els veïns de Vallvidrera, per recordar-lo té fins i tot un carrer. Masoquisme?
- Carrer del Cremat Gran i Xic. A tocar el Museu Picasso. Antigament era el carrer de la sal, perquè en ell s’instal·laven els comerciants de sal. Al segle XV es va calar foc a un forn del carrer, i què millor que recordar-ho.
- Carrer de l’Oblit. L’oblit va ser el fet de no posar-li nom. Solució posterior fàcil.
- Carrer del Malcuinat. El malcuinat era un plat humil, de cullera, fet a base de entranyes cuites, per a mariners que no podien, econòmicament, accedir a altres locals. Aquest carrer se’l havia conegut també com carrer de la Saboneria i carrer de l’Ase Mort.
- Carrer dels Enamorats. L’actual carrer està traçat sobre l’antic camí dels Enamorats, que anava de Sant Martí a Barcelona i que ja havia pres el nom del torrent dels Enamorats. L’any 1698 es descriu per primer cop La casa dels enamorats.
- Carrer del Perill. Curiosament, el nom prové del senyor Pelegrí Viladiu, fabricant téxtil. Però aquell carrer, amb el temps, va anar quedant malmès i representava un perill passar-hi. De Pelegrí va passar a ser Peligro.
Algunes imatges curioses:
.
Toponímia general.
Indicant ximpleria, bogeria:
- Mas de la Boja
- Mas de Tarumba*
- el Folló
- Mas de Tontaina (Tivenys)
Junts tenim el Tontaina i el Babau, casualitat?
- Mas de Babau
- Hort de Cinto el Lelo
- Mas d’en Burro
- Ca la Curta
- Cal Tururut
- Can Migrat
- Can Ruqueries
- Can Tanoca (Cassà de la Selva)
Can Tanoca
i molt a prop, a Llagostera, hi ha un altre Tanoca.
- Mas del Capbuit
- Mas Gamarús (també es podria referir a l’ocell)
Fixeu-vos amb aquest espectacular triangle: Mas Gamarús, el Coll de la Dona Morta i la Font del Gordo. Aquest indret explica alguna història, segur.
En relació amb la religió i el pecat:
- Mas del Relíquio
- Mas de les Beates
- Cal Parenostres
- Cal Missaire
- Cal Marededéu
- Can Jo-et-fot-de-Déu (Lloret de Mar)
Com a curiositat trobem l’urbanització el Condado de Jaruco a Lloret de Mar. A destacar aquest indret anomenat Ca la Mare-no-ho-vol davant del Water World Lloret. També trobarem la Cándida davant de Ca l’Ansiós. I no crec que sigui casualitat. Queda per saber qui és l’Onclet.
- Cal Descregut
El Descregut veí de la Fanga. Observeu les propietats dels Bou.
- Ca l’Empenedit
- Mas del Perdó
- Can Pecador
- Can Dimoni
- Can Crema-sants (Blanes)
Molt aprop de Can Jo-et-fot-de-Déu, hi ha aquest llogaret a l’ombra del Turó d’en Trompa i a la vora del torrent del Mal Compàs, Can
Utilitzant diminutius o despectius:
- Mas de l’Animeta
- Mas de Pauot
- Mas del Fatarellut (Móra d’Ebre)
Observeu com, a més a més del Fatarellut, hi ha el Cabrer, el Fideuer, el Peixer** i el Carnisser Nou.
Un altre Fatarellut el trobem a García amb el Mas de Caguera i el de la Panxeta junts.
- Mas de Segarreta
- Cal Banyetes
- els Americanets (Valls)
els Americanets entre el Marxamalo i el Xafarroques.
Topònims potser escatològics:
- Mas de Caguera
- Can Pixallits (persona covarda o el nom de la planta?)
- Mas de Cagabanyot
- Can Tifa (Pals)
També referint-se a una persona amb pretensions però sense fermesa. Entre el camp de golf de Platja de Pals i el camp de golf de Serres de Pals hi ha Can Tifa. A prop també hi ha un parell de càmpings.
- Altres
La Val d’Aran, de fet, vol dir Vall de la Vall. El mot d’origen basc que designa precisament una vall esdevé el topònim. Moreu anomena aquestes curioses superposicions tautotopònims i explica que gairebé sempre són la petja d’antics pobladors. Els nouvinguts conserven el topònim creat pels pobladors ancestrals sense comprendre’n el sentit, i li afegeixen un apel·latiu en la seva llengua que és l’equivalent exacte o molt aproximat al nom que ja existia. Són notables els pleonasmes del port de l’Ordal, el Salt de Sallent (el salt del salt) i el riu Fluvià (el riu riu). En el cas de l’Ordal, durant el franquisme va arribar a estar retolat Alto del Ordal (alt de l’alt alt).
A la seva exhaustiva Enciclopedia de los nombres propios (Planeta, 1995) l’enigmista Josep Maria Albaigès, deixeble notable de Moreu, recull un llistat de tautotopònims que permetria fer un bon tour turístic pels indrets pleonàsmics de la geografia mundial. Així, Albaigès assegura que els famosos Alps, Apenins i Balcans provenen dels mots que designen muntanya en les llengües ancestrals respectives. El desert de Sahara se’ns revela com el desert de desert, el Castell de Tor com el castell de castell, el port de La Havana com el port de port i el pont d’Alcàntara com el pont de pont. És el mateix que detectem en algunes guies turístiques del nostre país quan, per exemple, parlen de Plaça Catalunya Square o del Passeig de Gràcia Avenue. De fet, enmig de l’actual confusió, la tautotoponímia és una delícia de claredat expositiva. Es tracta d’anomenar rius els rius (Fluvià, Flumen, Rin, Ebre), llacs els llacs (Michigan, per exemple) o deserts els deserts (Sahara, Rub Al-Kahli). La versió geogràfica d’aquella dita catalana tan òbvia: al pa, pa i al vi, vi. Màrius Serra, Tautotopònims.
*El poble de Viladecavalls, és conegut popularment com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires.
**v. tr. [LC] Fornir d’aliment o de pastura (algú o alguna bèstia)
Fonts:
Toponímia de Jaume J. Estella, segle XIX, Tot Montserrat.
Museu al carrer, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Llibre: Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya, d’Assumpta Lleonart i Orri. (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2008)
Nomenclàtor de Barcelona.
Fotografies antigues,Bibliothèque National de France, Gallica.
