Categoria Arxius: austràlia

Quo Vadis, Barcelona (5)

•Barcelona (Townsville), Queensland, Austràlia

Superfície km²: 1.061
Habitants (Townsville) : 185.768 (2010)
Habitants (Kirwan, suburbi de Townsville) : 20.930

Imatge antiga del port de Townsville.

… a la dècada del 1960 hi havia la  Societat Espanyola del Nord de Queensland amb centre a Townsville. Encara que encabia tots els nacionals espanyols, era producte de les activitats d’uns quants catalans fervents d’Ayr. Sembla ser que, durant una sèrie d’anys, van celebrar en aquella ciutat el Dia de la Sardana per la Mare de Déu de Montserrat. Convidaven amb regularitat tots els espanyols del nord de Queensland a assistir a les danses folklbriques i altres festes… 

(3 de setembre de 1971, carta d’Agustin Andarraga Elizaran, president de la Societat Espanyola del Nord de Queensland, al director general de l’Instituto Español de Inmigración de Madrid).

Kirwan, barri de Townsville, o l'anomenat Barcelona Gardens

Un dels personatges fundadors de la Societat va ser el català Bruno Tapiolas, un ric plantador de sucre i negociant d’Ayr. Amb el temps muntaria un barri a la ciutat de Townsville amb el nom de Barcelona Gardens. Va posar noms catalans i espanyols als carrers. Els carrers es diuen Tarragona, Sabadell, Lloret, Girona, Barcelona, Catalunya, Tapiolas, Droguet, Gaudi…

Barcelona Street cantonada a Montilla Street. Google Street View.

Processó a Townsville. Any 1919.

Després de donar-li moltes voltes, he arribar a la conclusió de que aquesta Barcelona de Queensland, oficialment no existeix. En el seu moment va haver un gran desplegament mediàtic pel fet de la creació d’una urbanització amb arrels catalanes (espanyoles per extensió) a Austràlia (veure La Vanguardia i ABC), però tot va se un bluf patriòtic de la época, el esplendor del régimen dando sus frutos... La Barcelona Gardens, així anomenada (nom poc lloable per a una ciutat), no era un municipi, sinó més aviat, una urbanització a Kirwall, suburbi de Towsnville. Amb el temps s’ha anat copiant d’un indret a un altre la idea de la ciutat, municipi o suburbi, sense comprovar le veracitat de la història. Tinc els meus dubtes més que raonables.

·LA HISTÒRIA DE JOSÉ PARONELLA

A Mena Creek hi ha un complex anomenat Paronella Park, a prop d’Innisfai1. José Paronella era de Barcelona i va arribar al nord de Queensland el 19 11. Va treballar com a tallador de canya, miner, recol·lector de fusta i plantador. El 1926 va tornar a Catalunya per casar-se amb la seva novia. Va estalviar. Va emprar bé els diners estalviats. Va abandonar el dur treball de tallar canya, dedicant-se a la compravenda de terrenys amb plantacions. Va tornar al seu poble anys després. Massa temps. La seva nòvia s’havia casat i tenia dos fills. Però ell havia de tornar a Austràlia amb la seva dona. L’ex núvia es va convertir en cunyada. José es va casar amb Margarida, la germana petita. El viatge de nuvis va ser una llarga travessia en vaixell fins a arribar a Queensland. Cinc anys després, a 1929, va comprar el terreny en el qual s’assenta el Parc Paronella.

Durant anys havia anat planificant el projecte. Sabia molt bé el que volia. El terreny tenia tres nivells. En el superior, va construir la casa de pedra i avui museu. En el nivell intermedi, El Castell, un edifici amb un gran saló i escenari. S’utilitzava com a sala de projecció de pel·lícules, representacions teatrals, banquets o sala de ball. La il·luminació variava segons la finalitat amb que s’utilitzés. Ja en aquell moment comptava amb una esfera giratòria, recoberta de miralls, que reflectien llums de diferents colors. José incorporava al seu parc els avenços tecnològics als quals tenia accés. Al 1933 va comprar una planta hidroelèctrica que cobria les necessitats del parc. La primera del nord de Queensland. En el nivell més baix, jardins, pistes de tennis, zona de jocs per als nens, piscina natural al costat de la cascada, taules, bancs, fonts, un edifici amb cuina, bar i cabines perquè els banyistes puguin canviar-se i deixar la roba . I els racons del parc:. escales, edificis, taules, baranes, jardineres, ponts, tot va ser construït amb ciment, reforçat amb trossos de via ferroviària. José va plantar 7.000 arbres: aurons, pins, nogueres, roures i els espectaculars kauri, formant un passadís entre aquests alts arbres que arriben a superar els 1.000 anys. Va haver de ser un lloc molt agradable. José oferia a tothom allò que a ell li hauria agradat trobar en els anys més durs de la seva existència. Va incorporar un “Túnel de l’Amor”, que podien travessar les parelles per arribar a un amagat racó del parc amb un petit salt d’aigua. És fàcil imaginar com va ser el parc. Al vespre s’activava el sistema d’il·luminació. Llums, focus, ben situats i orientats, convertien el Parc Paronella en un lloc especial, fora d’aquest món, on qualsevol somni podia convertir-se en realitat.

El parc està molt degradat per un incendi, el 1.979, i diverses inundacions. José va morir el 1948 d’un càncer, Margarida el 1967. Els seus descendents van vendre la propietat el 1977.

Referent:
Townsville City Council
El Bert torna a Catalunya blog

Món curiós (6)

•MAPA DE LES AUTOPISTES SUBMARINES

Les connexions entre continents per Internet no són per satèl lit sinó per cable submarí. Com és lògic, la major densitat de cables i trànsit està entre Estats Units i Europa.

i compareu-lo amb les línies del telègraf al 1901 de la Eastern Telegraph Company

Compareu tot plegat amb aquest mapa de les rutes marítimes de 1900.

I aquest mapa amb les línies marítimes actuals i les xarxes de cablejat internacional. No queda lloc per res més, sobretot a l’hemisferi Nord.

•FACEBOOK

Per connectar més de mig bilió de persones relacionant-los entre ells, per la creació d’un nou sistema d’intercanvi d’informació i per canviar la forma en què tots vivim les nostres vides. Mark Elliot Zuckerberg és per la revista TIME el personatge de l’any d’aquest passat 2010  (diuen que en substitució de Julian Assange, per motius obvis). En el mapa es veuen col•locats geogràficament aquests 500 milions d’usuaris de Facebook. D’aquesta manera és fàcil visualitzar la realitat del planeta en que vivim. Estats Units i Europa brillen amb força però també països com Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Argentina, China o Sud Àfrica. Per contra, és díficil reseguir el perimetre de l’Àsia més profunda o veure “llum” en el centre del continent africà. Trobat a d-interferències.

•ELS LLADRES TAMBÉ TREBALLEN

Temps enrere circulaven notícies sobre els signes que utilitzaven els lladres per robar a certs llocs d’Argentina i Xile, i que fou traslladat a la costa valenciana poc temps després i s’estén ràpidament per altres indrets. Direm que es tracte d’una cartografia diferent i exclusiva de signes, si més no, prou conceptuals. Són signes que apareixen pintats amb guix o marcats amb algun objecte punxant en timbres d’entrada, pisos, parets, amb poca llum i fins i tot sota el pelut d’entrada. Documents amb signes similars han estat trobats en vehicles de delinqüents capturats dedicats al robatori de residències, aquests s’han contrastat amb les evidències físiques trobades a cases que han estat assaltades i s’ha trobat que els signes són els mateixos, és més, que ja són d’ús freqüent entre la delinqüència. Se sap que gairebé cap assalt a una casa es realitza sense informació prèvia, aquesta informació l’obtenen els delinqüents dels marcadors. Aquests individus són els que col·loquen aquests signes a les cases a fi de facilitar el treball dels assaltants. Els marcadors són en general: robavellaires (persona que compra i ven roba usada), compradors de ferros i ampolles, recicladors informals, venedors de productes de tot tipus, etc. També hi ha gent de mal viure que pul·lulen o viuen al mateix barri.

Informació extreta de
El Pais
Las Provincias.es
La Opinión

•ÀFRICA

Quina grandària té Àfrica?

Trobat a h-5inc

•PASTISSETS I BANDES

O quan la violència arriba a ser insuportable. Llegiu l’article: Pastelillos y bandas.

•COM VEUEN ELS AMERICANS EUROPA

A Internet podem trobar tota mena de mapes sarcàstics que posen a parir els nostres veïns de l’altra costat de l’Atlàntic, i a l’inrevés. Però els originals, els que varen iniciar aquest intercanvi de cops, són poc visibles i només abunden les copies i versions mediocres que s’han fet en tot aquest temps. Per això, a Internet, es fàcil trobar però difícil saber quina qualitat té respecte a la resta que encara no coneixem. Us prometo que un dia us ensenyaré els originals.

Trobat a Damn Cool Pictures. Cal comentari?

•I COM VEUEN ELS EUROPEUS ESTATS UNITS

Trobat a Dvorak Uncensored. També està ple de tòpics.

I més. Gràcies a alberto.fernandez79′.

•I AUSTRÀLIA?

Món girat

A l’espai, dalt i baix, no són punts de referència, de fet, no existeixen més enllà dels nostres limitats paràmetres humans. Nord i Sud tampoc semblen direccions coherents dins de l’Univers. Només s’entenen com un intent de donar coherència geogràfica al nostre món. Crec que a Austràlia no pensant igual, un continent que sempre apareix a l’inrevés en els mapes. Per cert, parlant d’australians,  quan els conqueridors anglesos van arribar a Austràlia, els va corprendre veure uns estranys animals que feien salts increïbles. Immediatament van voler descobrir què eren i com es deien preguntant-ho a un natiu (els quals eren molt pacífics). Ho van intentar preguntar mitjançant senyals, en notar que el natiu sempre deia “kan ghu ru” van adoptar la paraula anglesa “kangaroo”. Els lingüistes, amb el temps, van saber que el significat era molt clar, els indígenes volien dir “no t’entenc”.

La idea que el Nord ha d’estar sempre a dalt i l’Est a la dreta, va ser establert per l’astrònom egipci Ptolomeo (90-168 dC). Potser això es devia a que els llocs més coneguts en el seu món es trobaven en l’hemisferi nord, i en un pla de treball era més comode si eren a la part superior dreta de la taula.

També influeix el fet que els navegants europeus comencessin a usar l’estrella del Nord i la brúixola com mètodes d’orientació. Orientació prové de la paraula Orient que era, en definitiva, la direcció referent a la antiguitat.

•EL SUD AMUNT

El McArthur’s Universal Corrective Map of the World, fet per un australià que estava turmentat per viure a la fi del món. Va ser la primera versió moderna dels mapes el Sud Amunt, publicat el 1979.

•QUÈ HI HA DE NOU, AL SUD?

La venjança dels australians, amb els seus Què hi ha de nou, al sud?. Realitzat amb projecció Van der Grint. Assegureu-vos de llegir la imatge del primer panell a la part inferior esquerra del mapa. Aquest mapa desafia les nocions bàsiques de dalt i baix. Mostra Austràlia al cim amb els pols invertits perquè, qui va dir que el Nord ha d’estar dalt?

•EL MÓN GIRAT

En aquest mapamundi el meridià de Greenwich es centra a Amèrica. Europa i el Nord d’Amèrica cauen al Sud, Austràlia apareix amb la seva lògica posició invertida. Afegir que aquest mapa segueix la projecció de Peters i no la tradicional, amb el que s’exagera una mica més l’estirament dels continents acostumats com ho estem a la visió de Mercator. Veure Mercator al Diccionari.

•HOBO-DYER

Aquest altra mapa, amb projecció Hobo-Dyer (HDP), pertany a la família de les projeccions cilíndriques d’àrea igual on la latitud i longitud formen una reixeta rectangular. Altres projeccions en aquesta família inclouen la Lambert, Gall, Behrmann, Edwards i Peters. L’HDP conserva les qualitats de les projeccions cilíndriques, però és visualment més satisfactòria, el mapa es va obtenir mitjançant la modificació de la projecció 1910 Behrmann.

•JOC DE TAULA

Dieppe va ser un formiguer d’activitat cartogràfica a mitjans del segle XVI. Nicolas Desliens va fer un mapa Sud Amunt a 1566, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de París. Està dissenyat per ser col·locat sobre una taula i poder ser llegit d’ambdós costats. La meitat del mapa s’inverteix i l’altra meitat està en la posició correcta.

•EL METRO

Aquest és el traçat del mapa Sud Amunt de les ciutats humanes fet per Ralph

I aquest és el metro de Londres Sud Amunt. Desconec l’autor.

Més informació a
ODT Mapes
ODT Nou Web
Wold Map
Baggas Blog

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers