Els germans Llop

Avui, mapa a banda, vull proposar un petit exercici d’investigació. Par casualitat he ensopegat amb aquest cartell del 1890 a la Bibliothèque Nationale de France, Els trapecistes voladors, els germans Llop.

Frères_Llop_Grand_succès_les_[...]_btv1b9014800k_1.jpeg

Els germans Llop? Conec un Llop, el senyor Cirilo Llop. A la premsa de 1892 podem trobar alguna referència a la Compañía ecuestre, gimnástica, acrobática y cómica dirigida per Don Cirilo Llop, conformada expresament per a la apertura del circ construït al Paral·lel de Barcelona, el Circo Español Modelo. Veure Barcelofília CIRCO ESPAÑOL MODELO (1892-1893) i CIRCO TEATRO ESPAÑOL (1893-1907)

 

fl1

Barcelona 1892

També els trobem a Girona. El 17 de juny de 1889, al baluard de Figuerola, Antoni Piferrer va inaugurar el Circo Álvarez, que va intentar convertir en un dels grans locals d’oci ciutadans i potser per això l’empresari no es va espantar a l’hora de fer ampliacions ni de portar les millors companyies, entre d’altres, els germans Llop, els Campillo i la Troupe Freire. […] El cartell que anuncia la programació del Circo Álvarez, propietat d’Antoni Piferrer, està datat el 29 d’octubre, dia de Sant Narcís de 1892, quan feia tres anys que s’havia obert el que seria un dels primers escenaris estables de la plaça. Un local, dedicat també al ball i a altres reunions socials, que va ser ampliat, dotat de llum elèctrica i va reunir grans companyies, com ara l’Eqüestre i Acròbata del Circo Español de Barcelona, de Cirilo Llop. El Punt Avui

fl2.png

Girona 1892

En aquells moments, els fills, els germans Llop (si realment eren els fills, potser germans sí), actuaven com a clown. Més endavant, el pare, incorporà un número amb un porc ensinistrat que va tenir un èxit aclaparant. No ho tinc clar, però, aquest número crec que el va estrenar a Mallorca.

Però desprès de 1893, quan inicien una gira pel continent, es perd tot el contacte. Desapareixen, tal qual, per art de màgia. Però, què va passar?

El 1904, un comissió espanyola visita Turquia. De la trobada amb el Sultà a Constantinoble, es diu:

Otro español, que es capitán y goza de gran influencia en la Corte, es un jerezano, de la propia calle de Bizcocheros, llamado Juan Torres. El buen Juan Torres fue a Constantinopla de clown con una compañía ecuestre; llevaba dos o tres animales amaestrados y le hizo tanta gracia al Sultán, que le propuso quedarse en la Corte con un buen sueldo; el no quiso y entonces fue emborrachado y le hicieron perder el vapor; desde entonces allí está cobrando libras turcas a base de ingenio.

Para ganarse el favor del Sultán amaestró en quince días un pavo. Se descosió el pantalón, y por el descosido se introdujo un pañuelo; enseñó al pavo a picar el pañuelo y tirar de él. Cuando vio el sultán la operación, creyó que el pañuelo no lo era, sino el faldón de la camisa de Juan Torres, y le hizo tanta gracia que le nombró capitán de su ejército.

Es parla d’un jerezano, Juan Torres, que era clown i ensinistrava animals…

I certa premsa de l’època, què hi diu?. Per exemple, Museo Criminal, de Madrid.

Los artistas de nota que actúan en la capital de Turquía no suelen salir de Constantinopla sin exhibirse en el escenario de Yildiz. Por cada una de estas veladas paga el sultán de 4 a 5.000 francos; pero la suma nunca llega íntegra a manos del artista. La capacidad artística del sucesor de Mourad V corre pareja con su entidad moral: a un clown que trabaja con un cerdo amaestrado le adjudicó un lugar preeminente entre la troupe imperial, dándole 1.000 francos mensuales, casa comida, uniformes… y la condecoración de Medjidie.

Museo criminal. 1-8-1905, n.º 39_1.png

 

Museo criminal. 1-8-1905, n.º 39_2.png

 

Si llegim les memòries del fill del Sultà, veurem això:

A més dels artistes italians (família Stravolo) hi havia dos francesos a la cort, anomenats Bertrand i Jean. Bertrand era imitador i prestidigitador. Cada any li  demanava permís al meu pare per anar a França i tornava amb nous números. Va ser ell qui va introduir el cinema a Palau.
Pel que fa a Jean, era un domador d’animals, domesticava cavalls, asses i gossos. Formava parella amb Bertrand per escenificar els seus números de comèdia.

273841043Xb.jpg

Confon, el príncep, el francès amb el català o algú l’havia enganyat amb l’idioma? I si és així, Jean i Juan Torres són la mateixa persona? I, clar, per extensió, Cirilo Llop, el clown con una compañía ecuestre? I última pregunta, Jean i Bertand podrien ser, en un altre supòsit, els germans Llop?

Així doncs, anys després, arriba la Primera Guerra Mundial. Europa és un cementiri que va creixent dia a dia. L’any 1918, el corresponsal de guerra, Enrique Domínguez Rodiño, arriba a Constantinoble. El destí fa de les seves i provoca que el periodista tingui una trobada amb un barceloní, resident a Turquia.

Aquest l’hi explica que havia sigut torero amb el Negret. Uns empresaris catalans, cap el 1910, varen formular una proposta al nou govern turc dels Joves Turcs, en el poder després d’enderrocat el Sultà, d’exportar les corridas a Turquia i, així, apaivagar el poble, els problemes socials i els econòmics, fent de malèfica teràpia per oblidar. Dit i fet, van construir una plaça de braus de fusta i van contractar pel seu espectacle a toreros de segona fila, tercera o pobres ànimes perdudes.

ex2
ex1

 

ex3

Però la propaganda en contra d’aquesta mena de espectacles va calar molt en la pell adolorida dels turcs. Tant va ser així, que la empresa es dissolgué pràcticament a la primera corrida, va fer fallida i ningú va veure ni un duro del seu sou. Poc després el va contractar un circ. Ell feia de torero i el número consistia en deixar-se donar coces i mossegades per un burro ensinistrat per un pallasso italià, que feia de toro (el burro, no l’italià).

Quan l’italià morí, ell es va fer càrrec del burro i va portar l’espectacle cap a Àsia. A Brusa va conèixer un tal Juan Torres, de Màlaga, deia, que durant trenta anys havia estat clown del Sultà fins el seu enderrocament, el 1909. Torres li va ensenyar a ensinistrar pulgues i gansos, també hi havia una ensinistradora de micos. Però les guerres i els conflictes diversos no tenen fronteres ni amics. Sigui Europa o Àsia. Els micos varen morir, els gansos se’ls van haver de menjar, la misèria passava factura, les puces varen morir també, i el burro, pobre, mort de fam i fred. …Només quedem jo i la meva dona, ensinistradora de micos. De Juan Torres, mai més es va saber d’ell.

Quina relació hi ha entre tots plegats? La veritat, no ho sé. El senyor Torres, segons sembla finalment, va néixer a Màlaga. Amb els sus coneixements sobre ensinistrament i doma de cavalls, es trasllada a Barcelona per crear la seva pròpia companyia de circ, aprèn l’idioma i canvia el seu nom pel de Llop perquè és més explosiu i propagandístic en el mercat català. Els germans Llop existeixen en realitat o formen part de tot l’invent del senyor Torres-Llop? Perquè aquests trapezistes van acabar sent clown?

El senyor Jean, del Palau del Sultà, és Juan Torres? Perquè el canvi de nom? Per vergonya o per necessitat política davant l’entorn hostil de la Guerra Mundial?

Si tonem al principi, al cartell de la Bibliothèque Nationale de France, sabem que va estar imprès a Barcelona, a la Litografia de Blasi. No és lògic imprimir un cartell en francès a Barcelona… si no és per atraure espectadors amb una estratègia pretensiosa.

No crec que mai sapiguem qui era el senyor Llop o els germans voladors. Tampoc crec que a ningú li interessi gaire, la veritat, personatges com aquests. I aquí ens quedem, amb un porc ensinistrat i cinc-centes puces acròbates.

Com a punt final, el mapa: Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: región primera ó de contornos de la capital detallada, dirigida por el canónigo Dr. D. Jaime Almera; ejecutada y grabada por Eduardo Brossa. 1891.

Encarregat per la Diputació de Barcelona, el mapa repesenta un notable avenç en el coneixement de la geologia dels voltants de Barcelona. De l’edició s’encarrega la casa Nerich i Cia, en un full de 104×72 cm. s’estampa el mapa envoltat a dos costats pels símbols convencionals i per una breu memòria explicativa. Els límits de la zona cartogràfica són meridians i paral·lels.

RM.19537

 

Fonts:

Hemeroteca de La Vanguardia

Bibliothèque Nationale de France, Paris

Biblioteca Nacional de España

Hojas Selectas, edicions en paper.

Els cartells anunciadors de 1892, de Barcelona i Girona han estat trobats a TodoColeccion

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

El mapa geològic i topogràfic de la provincia de Barcelona. Enric Aragonès. 1998.