Categoria Arxius: europa

Eurotopia amb cervesa

La Europa de Heineken

La Europa de Heineken

Crec que el pobre  s’avorria com a jubilat. El senyor Heineken va fer l’última cervesa mirant-se Europa amb el color verd del seu negoci i, emparat per dos historiadors, va veure una Europa com aquesta. Els que vivim a la península Ibèrica ja ens sobte la visió una mica massa desorientada dels regnes històrics, cultures i societats de la península. No hi ha rés com no saber en que gastar els diners. Els que viuen a llocs estranys per nosaltres, probablement tinguin el mateix problema que aquí:  Bretons, savoians, napolitans, occitans, lapons. Fins i tot  Suïssa, Gènova, Trieste… El facsímil s’anomena Els Estats Units d’Europa, una Eurotopia?., que es basava en el fet de reorganitzar fronteres per enfortir el projecte supranacional amb un lema com ara Una unió cada vegada més estreta, que també podria ser lema per la marca de cerveses. La proposta de Heineken, donaria lloc a la creació de desenes de nous estats europeus, el que tindria una grandària de població relativament petit (majoritàriament entre 5 i 10 milions ), amb aquesta base històrica (molt relativa) i ètnicament homogènia (tampoc cal ser erudit per veure les ficades de pota).

El petit és bonic,  és un resum breu del pensament de Leopold Kohr (1909-1994), un filòsof austríac influenciat per l’anarquisme i el moviment verd. En la seva obra més coneguda, El Ensorrament de les Nacions, va aplicar la seva teoria de mida per a les nacions. Per què?. Dit fàcilment: Quan més gran més problema.

La Europa de Leopold Kohr

La Europa de Leopold Kohr

La Europa de les Nacions de Leopold Kohr

La Europa de les Nacions de Leopold Kohr

Referents:

Leopold Kohr Online
Bmoregeo.com
Big Think

Ètnia Catalana

Ètnia Catalana. Ètnia Occitana. Aquest és el mapa de les ètnies predominants, per regions. No l’he trobat en el servidor original d’Eupedia, però gràcies a Flickr puc ensenyar-vos els dilemes dels catalans quan senten parlar de les ètnies. Som nosaltres una ètnia? Penseu-hi.

Yes

Trobat a Alphadesigner Blog

Una opinió trobada en els comentaris, molt encertada:

Having just moved to Spain a few weeks ago, I have also discovered that ‘ahora’ does not really mean ‘now’ as I had thought, but is actually more like 5% ‘in the next 10 minutes’, 15% ‘in a few hours’, 50% ‘sometime today’, 20% ‘eventually’, and 10% ‘never’.

I per acabar, una petita referència a les llengües, trobada a Eupedia:

Món curiós (8)

Curious world # 8

Uns breus apunts:
Some brief notes:

•Independència el 2020. O aixó és el que diuen des de Coming Anarchy.
• Independence in 2020. Or that’s what they say from Coming Anarchy.

•Si poguéssim triar els nostres veïns,  The Economist.
• If we could choose our neighbors, The Economist.

•Si els nazis haguessin guanyat la guerra… Trobat a Big Think.
• If the Nazis had won the war … Found at Big Think


•Europa segons els belgues. No recordo on el vaig veure, ho sento.
• Europe according to the Belgians. I do not remember where I saw, sorry.

•Els Estats Units, de debò. Trobat a MattKirkland.com
• The United States, really. Found in MattKirkland.com


•El Món Invertit. A Big Think.
• The Inverted World. At Big Think.


Posem-hi ordre

A ran d’un correu del meu company Pep que em parlava del Tableau Synoptique de L’histoire du Monde, vaig anar a cercar aquest mapa arreu de l’espai fons d’Internet. Pel camí he trobat peces molt curioses com aquestes:

•POTENCIALS ESTATS-NACIONS

El 1986 hi havia 159 països a les Nacions Unides. Avui hi ha 191 degut principalment a la separació de les federacions europees (Unió Soviètica, Iugoslàvia, Txecoslovàquia) i l’adhesió de microestats com Liechtenstein, Micronèsia i Tuvalu. Existeixen al món més de 200 regions i pobles sense reconèixer, que somien amb la separació de la seva actual dependència com a nació. Alguns més i altres menys, tots es converteixen en candidats a ser uns nous Estat-Nació; d’altres lluiten sense parar per aconseguir la seva tan desitjada independència que els alliberi de l’opressió, altres intents són merament desitjos d’una mimada classe alta com Bavaria, Califòrnia o Padània.

L’organització de nacions i pobles no representats, UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organization), amb la seva seu a l’Haia, és una organització democràtica internacional on els seus membres són representants de nacions ocupades, minories, estats o territoris independents que s’han unit per protegir els seus drets humans i culturals, preservar la seva idiosincràsia, i trobar solucions no-violentes als conflictes que els afecten. La UNPO va ser fundada i dissenyada per resoldre la llacuna existent en el sistema internacional actual i les seves institucions.

•EL NOU ORDRE

Publicat a Filadèlfia a principis de 1942, aquest Mapa del nou món després de la guerra, creat per Maurice Gomberg, mostra una proposta per reorganitzar el món després d’una hipotètica (en aquell moment) victòria dels aliats contra les forces de l’Eix. El seu títol fa referència a un Nou Ordre Mundial, un concepte ombrívol i poc encoratjador. Al cor del Nou Ordre Mundial, hi ha sempre la idea que un petit grup de persones poderoses, institucions, indústries i/o nacions havien de liderar el món en la direcció correcta (és a dir, vers la unificació).

En un context modern, va ser l’imperialista britànic Cecil Rhodes (que va donar el seu nom a Rhodèsia), qui va proposar per primera vegada un govern mundial federal imposat pels Estats Units i l’Imperi Britànic. El president Woodrow Wilson es va inspirar en un concepte similar per elaborar els seus plans per a una Societat de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels règims feixistes entre els anys 20 i 40 del segle XX, també varen proposar una mena de Nou Ordre Mundial. HG Wells va escriure “La conspiració oberta” (1928) on es descriu els seus esforços per obtenir dels intel·lectuals el recolzament de la idea d’una Democràcia Social Mundial i El Nou Ordre Mundial (1940), en què detalla com una generació lluitadora serà necessària per superar els opositors d’un govern global.

Aquestes eren (són?) els trets genèrics de la globalització americana:

Estats Units d’Amèrica
Estats Units, Canadà i tots els països d’Amèrica Central i del Carib.
Les illes de l’Atlàntic (incloent Groenlàndia i Islàndia).
La majoria de les illes del Pacífic, Taiwan, Hainan, Filipines i diversos illes d’Indonèsia, incloent Sulawesi . Aquest seria la potència dominant al món.

•Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rússia es recompensada amb Pèrsia (Iran), Mongòlia, Manxúria, Finlàndia, i tots els països de l’Europa de l’Est. Àustria i la majoria d’Alemanya, encara que en quarantena, es mostren dins de l’esfera soviètica.

Estats Units d’Amèrica del Sud
Tots els Estats d’Amèrica del Sud, amb les tres Guyanas i la part de les illes Malvines.

•Unió de Repúbliques d’Àfrica
Tots els d’Àfrica com una federació de repúbliques.

•República Federal Àrab
Aràbia Saudí i tots els altres estats que ara ocupen la península aràbiga, a més de l’Iraq i Síria.

•Estats Federats de la Índia
Afganistan, Pakistan, Índia, Nepal, Bhutan, Bangla Desh i Birma (Myanmar).

•Regne de les Repúbliques de la Xina
Una federació incloent totes les parts de l’actual Xina, Corea, la colònia francesa d’Indoxina antiga (avui Vietnam, Laos i Cambodja), Tailàndia i Malàisia.

•Estats Units d’Escandinàvia
Noruega, Suècia, Dinamarca.

•Estats Units d’Europa
Els països del Benelux, la Renània alemanya, França, Suïssa, Espanya, Portugal i Itàlia.

•Mancomunitat Britànica de Nacions
Gran Bretanya, Austràlia, Nova Zelanda, Sri Lanka, Madagascar i la major part d’Indonèsia.

Les entitats més petites són Irlanda (el conjunt d’Irlanda), Grècia (amb Albània), Turquia (amb exclusió de la Turquia europea), Hebrewland (Terra Santa, a més de Jordània) i Japó. Els tres estats de l’eix (Alemanya, Itàlia i Japó) havien d’estar en quarantena fins que poguessin ser readmesos a la família de les nacions.

•REAGAMON, EL MÓN SEGONS REAGAN:
Per aquells més nostàlgics, una petita dosi humorística:

Més informació Global Research

Món curiós (6)

•MAPA DE LES AUTOPISTES SUBMARINES

Les connexions entre continents per Internet no són per satèl lit sinó per cable submarí. Com és lògic, la major densitat de cables i trànsit està entre Estats Units i Europa.

i compareu-lo amb les línies del telègraf al 1901 de la Eastern Telegraph Company

Compareu tot plegat amb aquest mapa de les rutes marítimes de 1900.

I aquest mapa amb les línies marítimes actuals i les xarxes de cablejat internacional. No queda lloc per res més, sobretot a l’hemisferi Nord.

•FACEBOOK

Per connectar més de mig bilió de persones relacionant-los entre ells, per la creació d’un nou sistema d’intercanvi d’informació i per canviar la forma en què tots vivim les nostres vides. Mark Elliot Zuckerberg és per la revista TIME el personatge de l’any d’aquest passat 2010  (diuen que en substitució de Julian Assange, per motius obvis). En el mapa es veuen col•locats geogràficament aquests 500 milions d’usuaris de Facebook. D’aquesta manera és fàcil visualitzar la realitat del planeta en que vivim. Estats Units i Europa brillen amb força però també països com Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Argentina, China o Sud Àfrica. Per contra, és díficil reseguir el perimetre de l’Àsia més profunda o veure “llum” en el centre del continent africà. Trobat a d-interferències.

•ELS LLADRES TAMBÉ TREBALLEN

Temps enrere circulaven notícies sobre els signes que utilitzaven els lladres per robar a certs llocs d’Argentina i Xile, i que fou traslladat a la costa valenciana poc temps després i s’estén ràpidament per altres indrets. Direm que es tracte d’una cartografia diferent i exclusiva de signes, si més no, prou conceptuals. Són signes que apareixen pintats amb guix o marcats amb algun objecte punxant en timbres d’entrada, pisos, parets, amb poca llum i fins i tot sota el pelut d’entrada. Documents amb signes similars han estat trobats en vehicles de delinqüents capturats dedicats al robatori de residències, aquests s’han contrastat amb les evidències físiques trobades a cases que han estat assaltades i s’ha trobat que els signes són els mateixos, és més, que ja són d’ús freqüent entre la delinqüència. Se sap que gairebé cap assalt a una casa es realitza sense informació prèvia, aquesta informació l’obtenen els delinqüents dels marcadors. Aquests individus són els que col·loquen aquests signes a les cases a fi de facilitar el treball dels assaltants. Els marcadors són en general: robavellaires (persona que compra i ven roba usada), compradors de ferros i ampolles, recicladors informals, venedors de productes de tot tipus, etc. També hi ha gent de mal viure que pul·lulen o viuen al mateix barri.

Informació extreta de
El Pais
Las Provincias.es
La Opinión

•ÀFRICA

Quina grandària té Àfrica?

Trobat a h-5inc

•PASTISSETS I BANDES

O quan la violència arriba a ser insuportable. Llegiu l’article: Pastelillos y bandas.

•COM VEUEN ELS AMERICANS EUROPA

A Internet podem trobar tota mena de mapes sarcàstics que posen a parir els nostres veïns de l’altra costat de l’Atlàntic, i a l’inrevés. Però els originals, els que varen iniciar aquest intercanvi de cops, són poc visibles i només abunden les copies i versions mediocres que s’han fet en tot aquest temps. Per això, a Internet, es fàcil trobar però difícil saber quina qualitat té respecte a la resta que encara no coneixem. Us prometo que un dia us ensenyaré els originals.

Trobat a Damn Cool Pictures. Cal comentari?

•I COM VEUEN ELS EUROPEUS ESTATS UNITS

Trobat a Dvorak Uncensored. També està ple de tòpics.

I més. Gràcies a alberto.fernandez79′.

•I AUSTRÀLIA?

Món Curiós (4)

Yanko Tsvetkov. Treballa com a freelance de disseny gràfic, il.lustrador i fotògraf amb més de 10 anys d’experiència en la creació d’imatges digitals, edició i serveis de disseny per a agències de publicitat, clients privats i organitzacions educatives. Actualment viu a Londres. Però està aquí, pels seus divertits dissenys eurofòbics. Uns exemples de Mapping Stereotypes:

Europa segons Suïssa

Europa segons Suïssa

Europa segons Estats Units

Europa segons Estats Units

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers