Quo Vadis, Barcelona (7)
•Barcellona Pozzo di Gotto, Sicília, Itàlia
Habitants : 41.389 (2018)
Altitud : 60 m.
Barcellona neix amb la dominació de la Corona d’Aragó (1282-1516) i després en la història dels cinc-cents anys de la Sicília espanyola (1516-1713), que flueix juntament amb el Regne de Nàpols sota la jurisdicció de la Corona d’Espanya.
Carta geogràfica Stretto di Messina, Guida d’Italia del Touring Club Italiano, Sicília, 1919
La part més antiga de la ciutat, Pozzo di Gotto, deu el seu nom a l’excavació d’un pou per a reg de les terres conreades situades entre els rius Idria i Longano, pertanyent a Nicholas Goto. El 1571, els Pozzogottesi van obtenir el permís de la Gran Cort de l’Arquebisbe de Messina per escollir el seu capellà de San Vito. A partir d’aquell moment deixen de dependre de l’arxiprest de Milazzo. Amb la sol·licitud de redempció davant el Tribunal de Madrid contra el poder opressiu de Milazzo (sota la jurisdicció de la qual Pozzo di Gotto encara depenia política i físicament), el 22 de maig de 1639 seria ratificada la independència per reial decret, on es diu: “Libera et Realis Civitas Putei de Gotho”. Pozzo di Gotto assolia la seva independència de Milazzo.
El poble a l’oest del riu Longano, al seu torn, sota la jurisdicció de Castroreale, ja havia seguit l’exemple de la comunitat veïna, rebel·lant-se per reconèixer la seva independència. Les escriptures notarials que daten del 1522 a Castroreale anoten el nom del districte o caseriu de “Barsalona”, i a la presència als llibres de baptisme de Pozzo di Gotto del nom de “Graziosa Barsalona”.
Una hipòtesi sobre l’origen del nom és el trasllat a Sicília de la rica família barcelonina dels Crinò, comerciants de l’esponja, obligats a fugir a causa dels conflictes amb els turcs. Aquests van arribar a Sicília cap al 1481 i es van establir a la zona on ara hi ha el municipi de Barcellona Pozzo di Gotto.
La tesi que el nom de la ubicació va ser una invenció dels mariners de la Corona d’Aragó al veure la notable similitud dels dos territoris, també té el seu encant.
Mapa en relleu de Sicília, l’Etma omnipresent.
L’autonomia del poble de Barcellona va ser acceptada pel Parlament sicilià, i reconeguda pel rei el 15 de maig de 1815 i ratificada a Viena el 28 de febrer de 1823 pel rei Ferran I de les Dues Sicílies.
Però, poc després, la unió administrativa decretada el 5 de gener de 1835 entra en vigor l’1 de juny de 1836 a instàncies del rei Ferran II de les Dues Sicílies, decidint que el nou municipi format per la fusió dels dos antics districtes portaria el nom complet de Barcellona Pozzo di Gotto . El rei descarta totes les opcions avançades de noms derivats de la paraula “Longano”, rebent el reconeixement unànime; d’altra banda, la bona voluntat es convertirà en odi i ressentiment envers el monarca com a conseqüència de les accions criminals realitzades a tota la província, sobretot a Milazzo i Messina, cosa que li va valer el sobrenom de “rei Bomba”. La ciutat aviat va contribuir a l’expulsió definitiva de la Casa dels Borbó de la província i del conjunt de Sicília i va aportar cada cop més efectivitat en tots els esdeveniments inclosos en el procés d’unificació del Regne d’Itàlia.
MAPA DE LA COMUNA
LA GRAN INUNDACIÓ
El 22 de novembre de 2011, després de pluges intenses, es van produir grans esllavissades pels torrents de la carena de Peloritani, amb gran quantitat de llenya. Durant la tempesta es va produir un ràpid augment del nivell de l’aigua provocant el desbordament dels torrents de Longano i Mela, també amplificats per les obstruccions de fusta dels ponts. A la zona urbana de Barcellona Pozzo di Gotto, el desbordament del torrent va assolir el punt àlgid abans de l’arribada dels grans troncs, cosa que indica que la principal causa de la inundació a la zona urbana va ser l’obstrucció del pont.
Si voleu donar una ullada a l’article Landslides and flash floods induced by the storm of 22nd November 2011 in northeastern Sicily, està disponible a Springer.
Autors: Fiorillo, Francesco & Diodato, Nazzareno & Meo, Massimiliano & Pagnozzi, Mauro. (2018). Landslides and flash floods induced by the storm of 22nd November 2011 in northeastern Sicily. Environmental Earth Sciences. 77. 10.1007/s12665-018-7788-5.
Festa de san Giovanni – http://www.istitutoeuroarabo.it/DM/
Parc Museu Jalari
El nom d’aquest lloc ja no és habitual: “Jalari”, era el nom àrab del districte, significa “pedra brillant”, la mateixa pedra que es va fer servir per a la seva construcció. Utilitzar la pedra local com a matèria primera, diu Salvatore Pietrini (creador del pensament arquitectònic i ambiental del Parc), també significa suggerir, redescobrir els recursos de la nostra terra i utilitzar-los en harmonia amb l’entorn que l’envolta, significa crear estructures eco-compatibles i, en conseqüència, perfectament inserides al territori. https://www.parcojalari.com/
Peppa a cannunera
Va néixer a Barcellona Pozzo di Gotto, l’any 1826, tot i que segons altres va néixer l’any 1846.
Abandonada pels seus pares biològics, va ser acollida per una infermera que li va donar els seus cognoms. Després d’una difícil infància en un orfanat a Catània, es va convertir en la criada d’uns quants patrons de Catània. Va mantenir una relació sentimental amb un home molt més jove que ella, i per tant pecadora als ulls de la societat del segle XIX. Aquest jove, anomet Vanni, sembla que va ser la causa perque la Peppa es involucrés en les revoltes revolucionaris per a la unificació d’Itàlia el 1860. El 31 de maig d’aquell any, un aixecament anti-borbònic va tenir lloc a la ciutat d’Etna i els insurgents, dirigits pel coronel Giuseppe Poulet, van resistir l’atac de les tropes napolitanes.
En aquesta ocasió, la Peppa, enmig dels enfrontaments als carrers de Catània, va prendre la iniciativa de tancar la porta del palau Tornabene i agafar a l’enemic per sorpresa apoderant-se d’un canó amb l’ajut de altres patriotes. Després d’això, va escampar pólvora a la boca del canó i li va calar foc, simulant un tret de canó.
Va esperar fins que s’acostés la cavalleria dels soldats borbònics, per disparar el canó. Així va ser com Giuseppa Bolognara aconseguir colpejar l’exèrcit borbònic. El seu jove company, Vanni, no va poder sobreviure a la batalla. A continuacióm, va aconseguir portar el canó fins a Mascalucia, seu dels revolucionaris favorables a la formació d’Itàlia.
Quan les tropes napolitanes es van retirar de Catània el 3 de juny, Peppa es va quedar amb els revolucionaris, fent el paper de cantinera. Però, quan va arribar el moment de conquerir Siracusa, encara sota la bandera del rei borbònic Francesc II, Peppa va decidir participar en les noves batalles. I va arribar a la ciutat d’Arezzo vestint robes de home.
Una vegada completada la unitat nacional italiana, Peppa fou condecorada amb la medalla de plata pel valor militar per la seva participació en els moviments revolucionaris. L’Estat li va oferir una pensió.
Tenim notícies d’ella a Catània fins el 1876. Alguns defensen que va tornar al lloc n va néixer, lluny de tot.
CURIOSITATS SOBRE LES TARONGES
La taronja, d’origen oriental, la van introduir els àrabs a Sicília i altres regions mediterrànies cap al segle VII-VIII. Entre els segles XV i XVI, quan van començar els grans descobriments, van ser navegants genovesos i portuguesos els que van difondre la taronja dolça a l’Europa mediterrània, Espanya, Ligúria, Calàbria i Sicília. Probablement fins al segle XVI només es conreaven taronges rosses i sobretot amb finalitats ornamentals i religioses; potser per aquesta raó encara avui en dia el cultiu de cítrics es diu en el dialecte sicilià “jardina” (jardins). Les propietats nutritives d’aquest producte es van descobrir més tard.
Producció de taronges 2016 – © 2019 Worldmapper
English version
Barcellona Pozzo di Gotto lies in the plain that slopes to the north close to the lush hills and the chain of Peloritani mountains, overlooking the Gulf of Patti in the Tyrrhenian Sea on the part near the Aeolian Islands in a portion of coast between the Milazzo peninsula to the east and to the west promontory of Tindari.
The most creditable hypothesis for the roots to its name lies in the domination of the Crown of Aragon (1282–1516) and then in the five hundred year history of Spanish Sicily (1516–1713), flowing together with the Kingdom of Naples under the jurisdiction of the Crown of Spain. The same analogy have identified the first conquerors from County of Aragon and County of Barcelona.
The oldest part of the town, Pozzo di Gotto, owes its name to the digging of a well for irrigation in cultivated lands located between the rivers Idria and Longano, belonging to Nicholas Goto as described in Vulgar Latin in a document dated 1463: ” … Nicolao de Gotho, …, in quo Puzzo de Gotho …”. In 1571 Pozzogottesi obtained from the Grand Court of the Archbishop of Messina permission to elect their chaplain stationed in Saint Vitus no longer depend from Archpriest of Milazzo. Gained recognition, has advanced the redemption request to the Court of Madrid against the oppressive power of Milazzo under whose jurisdiction Pozzo di Gotto depended politically and physically by providing a distant hamlet, a bond that will be permanently discontinued 22 May 1639, and ratified by royal decree Viceroy under the reign of Philip IV of Spain, assumes the title “Libera et Realis Civitas Putei de Gotho”. The village in the west of the river Longano in turn under the jurisdiction of Castroreale and had already followed the example of the neighboring community, rebelling against the jurors castrensian doing in the Church to recognize its independence. Notarial deeds dating back to 1522 in Castroreale report the name of the district or hamlet of “Barsalona”, a name likely to be attributed to the presence in the baptismal books of Pozzo di Gotto the name of “Graziosa Barsalona”, on the other hand is supported the thesis that the name of the location has been given by Iberian sailors having recognizing the remarkable similarity of the two territories.
The autonomy of the village of Barcellona was accepted by the Sicilian Parliament, recognized by the King on 15 May 1815 and ratified in Wien 28 February 1823, by King Ferdinand I of the Two Sicilies. The administrative union decreed 5 January 1835, comes into force on 1 June 1836 at the behest of King Ferdinand II of the Two Sicilies, deciding that the new municipality formed by the merger of the two ancient districts bore the full name of Barcellona Pozzo di Gotto. Are discarded by the King all the advanced options of names derived from the word “Longano”, receiving the unanimous appreciation, on the other hand the initial goodwill will turn into hatred and resentment towards the monarch as a result of criminal actions undertaken throughout the province, especially in Milazzo and Messina, which earned him the nickname of “King Bomb”. The city soon established covered a certain role with significant contributions to the definitive expulsion of the House of Bourbon from the province and the whole of Sicily and increasingly effective input in all the events included in the process of unification of constituting Kingdom of Italy.
Imatge Globus Terraqui: By Neq00 – Own work using: perlshaper of Gringer, CC0
