El corredor del Mediterrani en perill
-
El tractat de Lió, signat el 17 de gener entre França, Espanya i Savoia per posar fi al conflicte entre Carles Manuel I de Savoia i el rei de França, Enric IV, és l’origen del problema.
-
A partir d’aquest moment serà necessari el permís de França per travessar Europa per part dels Terços espanyols.
-
Els comerciants fan servir regularment les parts del camí que uneix França i Itàlia a través dels Alps, per al comerç de mercaderies entre ambdós països.
-
Els habitants de les poblacions al llarg del cam ítenen por dels exèrcits de pas, perquè sovint són víctimes d’algun robatori després d’oferir la seva hospitalitat.
Abraham Ortelius Mapa de Europa
Enviat especial, Lió, 22 gener de 1601. El corredor del Mediterrani o Camí dels espanyols, també conegut com corredor sard, és la ruta seguida pels terços espanyols, des de la Mediterrània fins als Països Baixos. Comença a Barcelona o a Nàpols fins a Gènova i travessa el ducat de Savoia, el País de Gex (Valserine), el Franc-Comtat i la Lorena permetent als terços arribar a la seva destinació en uns quaranta dies.
El tractat de Lió, signat el 17 de gener entre França, Espanya i Savoia, per posar fi al conflicte entre Carles Manuel I de Savoia i el rei de França Enric IV, i segons els termes del tractat, Enric IV atorga Saluzzo a Savoia. A canvi, ell adquireix Bugey, Valromey i Gex. Finalment, el territori de Bresse s’annexiona al govern militar francès de Borgony. Això comporta per a Castella que l’’ús del Camí dels espanyols, necessita a partir d’aquest moment el permís de França.
Contràriament al què diu el seu nom, Espanya no va ser la descobridora ni la primera en emprar el camí dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts.
El cost polític i sobretot militar pot arribar a ser inassumible des del punt de vista estratègic i econòmic.
En el decurs de 1565, els enginyers de Felip II de Castella varen replantejar la ruta existent, que feien servir els comerciants regularment, per convertir-la en un conjunt unitari, re-dissenyant alguns dels trams i ampliant d’altres. Tot això passava en el moment en què Espanya tenia necessitat de transportar tropes als Països Baixos, motiu que la va empènyer a aprofitar el pas per territoris propis, afegint-hi algun territori neutral. Per aquest fet, s’ha donat als comandaments dels exèrcits espanyols, el mèrit del disseny global d’aquest camí.
Mapa_de_Espanya i Portugal, Forlani de Verone, 1560-1600
Els viatgers del segle XVI havien de superar molts obstacles, tals com coronar passos muntanyencs elevats, travessar grans rius, boscos frondosos, i camins plens de delinqüents. Per tant, calia trobar una ruta que contornés tots aquests obstacles, per un lloc segur i fàcil de viatjar-hi. El camí dels espanyols va demostrar ser la resposta. El camí dels espanyols no era utilitzat només per les tropes, sinó també pels comerciants, i tots necessitaven aliment i refugi al llarg del viatge. Refugi que poques vegades se’ls donava als que viatjaven pel camí, especialment als soldats. Moltes vegades els oficials pernoctaven en un poble proper al camí mentre els seus exèrcits havien de dormir sota arbustos o barraques febles que ells mateixos construïen. Precisament els habitants de les poblacions al llarg del camí tenien por dels exèrcits de pas perquè sovint havien estat víctimes d’algun robatori després d’oferir la seva hospitalitat. En una ocasió, el 1580, els oficials dels terços espanyols en trànsit per la zona van ocupar una casa al Franc Comtat que, temporalment, no tenia ni mobles ni vaixella, els seus propietaris els havien amagat, ja que tenien por de que els seus béns fossin destrossats, cremats o robats. El militars només utilitzaven el camí dels espanyols una o dues vegades l’any, la resta del temps en feien ús els comerciants. Per aquest motiu, les expedicions militars eren vistes com una cosa sense importància per alguns països.
Els militars, però, van utilitzar un sistema per al subministre dels aliments bàsics anomenat etapes. Aquest sistema s’havia de posar en servei després de la detallada proposta de Cristóbal de Benavente al consell de guerra de Madrid. Però per desgràcia, el rei espanyol no en restà gaire impressionat, de manera que Madrid no li va donar suport. No obstant això, alguns governadors van pensar que les etapes eren una bona idea, de manera que les van crear al llarg del camí dels espanyols, amb uns comissionats enviats pel governador dels Països Baixos o pel governador de Milà per discutir els detalls i fixar els preus, de manera que els proveïdors fossin sempre remunerats pels seus serveis.
Mapa original Forlani de Verone
