Barcelona (4)

[English version at the end of the post]

•SEGLE XVIII-XX (1958)

La Rambla es va convertir en el passeig per excel·lència de la nova Barcelona del final del segle XVIII. Alguns dels edificis més emblemàtics que s’hi van construir, que encara avui es conserven, són el Palau de la Virreina, el Palau Moja i el Palau Marc, entre altres. També va ser en aquesta època quan van emergir amb força diverses zones de la ciutat intramurs que fins llavors havien tingut un desenvolupament urbà desigual.

Al Raval, espai ocupat majoritàriament per zones de conreu i grans establiments eclesiàstics i de serveis, s’hi van anar instal·lant cada vegada més indústries emergents, com ara les fàbriques cotoneres i, especialment, les de fabricació d’indianes.

A l’altre extrem de la ciutat, al barri de Sant Pere, es va accelerar notablement la construcció d’habitatges, al costat d’operacions d’urbanització com el passeig de l’Esplanada. Es va recuperar llavors la pràctica, ja habitual en els segles medievals, d’aixecar pisos nous per sobre d’altres, que accentuaven la verticalitat del paisatge urbà. Als prats de Sant Martí de Provençals es va construir el cementiri del Poblenou, on anys més tard es van enterrar els milers de víctimes de l’epidèmia de febre groga del 1821.

Paral·lelament al desenvolupament urbà, diverses personalitats, com ara el gravador Pere Pasqual Moles i el pintor Antoni Viladomat, entre altres, destacaven en l’àmbit cultural i artístic de la ciutat.

•1706

L’ordre rural del Pla de Barcelona es va identificar amb les traces de les antigues rieres i aquestes es van convertir en els límits de terme, divisòries de propietat i fins i tot camins.

Plànol de Barcelona 1706. Nicolas Visscher

•1719-1753

El final desfavorable de la guerra de Successió per a Barcelona i Catalunya va provocar un veritable daltabaix urbanístic a la capital catalana. L’enderrocament de bona part del barri de la Ribera i la construcció d’una ciutadella militar gegantina va suposar l’operació de transformació urbana més important que va experimentar la ciutat al llarg de la primera meitat del segle XVIII. La construcció de la ciutadella i la creació d’un nou perímetre urbà al sector oriental de la ciutat va donar pas, a partir del 1753, a la regularització de la façana marítima de Barcelona. En aquesta data va començar oficialment la construcció del barri de la Barceloneta, amb la col·locació de la primera pedra.

Des de la construcció de les muralles, a l’edat mitjana, fins a mitjan segle XIX, la forma i les dimensions de Barcelona no van canviar gens. El pla, ocupat per altres nuclis com ara el Clot, Sant Martí de Provençals o Santa Maria de Sants, era un entramat de rieres i rierols, camps i vinyes, camins i carreteres i algun estany, com el del Canyet, com es pot veure en aquest mapa del segle XVIII. S’hi pot veure, també, el rec comtal. Data: després del 1719 i abans del 1753, autor desconegut.
Plànol de Barcelona fet l’any 1801 amb la imatge que oferia la ciutat i el pla el 1740.

•1806

1806

•1823-1850

Aquest mapa mostra una visió molt més àmplia, ja que recull l’àrea entre els rius Llobregat i Besòs i, a més de viles més allunyades de Barcelona, com ara Molins, Montcada o Santa Coloma, també situa llocs com les Corts de Sarrià, la Bordeta, la Torrassa o Sant Andreu Comtal. Publicat a Milà el 1823, C. Vacani.
Vista de Barcelona amb la ciutadella militar a mitjan segle XVIII.
Planta de les Drassanes a mitjan segle XVIII, envoltades pels nombrosos camps de conreu del Raval i la falda de Montjuïc.

•1847

Camins principals del Pla de Barcelona.

Plànol aixecat pel Cos d’Enginyers de l’Exèrcit, 1847

•1855

Plànol dels voltants de la ciutat de Barcelona aixecat per orde del Govern per a la formació del projecte d’eixample. Fixeu-vos molt bé en el Límite de Zona Militar, que voreja Barcelona.

Plànol topogràfic, 1855. Ildefons Cerdà

•1859

Eixample de Barcelona. Pla dels voltants de la ciutat de Barcelona i del projecte per a la seva millora i ampliació,1859. Ildefons Cerdà i Sunyer.

Les altres propostes d’Eixample:

•1890

Sobre la quadrícula de l’Eixample de Cerdà, el mapa mostra l’avenç de les construccions després de l’Exposició Universal del 1888, amb illes de cases construïdes amb més densitat als voltants del passeig de Gràcia i el passeig de Sant Joan, i la zona del Poblenou, aixecada a redós del cementiri i a remolc de les fàbriques.
Plànol del municipi de Barcelona. D.J.M. Serra, 1891

•1899

Projecte d’unificació i reforma dels pobles del pla a la ciutat de Barcelona. Ricardo Alsina Amils, 1899

•1901

•1904

•1914

Plànol general de Barcelona. La febre tifoide a Barcelona: gràfic de l’epidèmia de l’any 1914

•1915-1920

El creixement de la ciutat arran de la urbanització de l’Eixample de Cerdà i l’agregació dels municipis veïns es veu ben clarament en aquest mapa del principi del segle XX: Ciudad de Barcelona con su llano y alrededores [1915-1920]

•1933

Servicio Topografico de l’Ajuntament de Barcelona, any 1933. Escala 1:5.000. Detall.

•1958

Plànol de la ciutat de Barcelona 1:10 000, dibuixat i editat pel Servei Tècnic del Plànol de la Ciutat. Autor: Ajuntament de Barcelona. Servei Tècnic del Plànol de la Ciutat, 1958

Agraïments:

Any Cerdà
ICC. Cartoteca Digital
Museu d’Història de Barcelona
Zonu.com

English version ↓

• CENTURY XVIII – XX (1958)

La Rambla became the ultimate ride of the new Barcelona at the end of the eighteenth century. Some of the most emblematic buildings that were built, which still remain are the Palau de la Marquise, and the Palau Moja and Palau Marc, among others. It was also during this time that emerged quite different areas of the inner city which had hitherto been uneven urban development. In the Raval area occupied mainly by large areas of crops and ecclesiastical establishments and services, they were installing more and more emergent industries, such as cotton mills, especially the manufacture of calico.

At the other end of town, the district of Sant Pere, was significantly accelerate the construction of housing, along with operations of urbanization as the walk from the Esplanade. He then retrieved the practice as common in the medieval centuries, to raise new flats above others, that accented the verticality of the urban landscape. In the meadows of Sant Martí de Provençals was built the cemetery of Poblenou, which years later were buried thousands of victims of the yellow fever epidemic of 1821.
Parallel Urban Development, various personalities such as writer and artist Pere Pasqual Moles i Antoni Viladomat, among others, stood in the cultural and artistic city.

• 1706

The order of the Rural Plan of Barcelona was identified with traces of ancient streams and these became the term limits, dividing property and even roads.

• 1719-1753

The negative end of the War of Succession for Barcelona and Catalonia caused a real disaster planning in the Catalan capital. The demolition of much of the Ribera neighborhood and building a citadel giant saw the largest operation of urban transformation that the city experienced during the first half of the eighteenth century. The construction of the citadel and the creation of a new city to the eastern perimeter of the city gave way, from 1753, to the satisfaction of the Barcelona seafront. This date officially started the construction of Barceloneta, the placement of the first stone.
Since the construction of the walls in the Middle Ages to the mid-nineteenth century, the shape and dimensions of Barcelona did not change anything. The plan, held by other nuclei such as the Clot de Sant Martí de Provençals or Santa Maria de Sants, was a network of rivers and streams, fields and vineyards, a pond and paths and roads, like the ram, as shown on this map of the eighteenth century. You can see also the county rec. Date: after 1719 and before 1753, author unknown.

• 1823-1850
This map shows a much broader view, as containing the area between the rivers Llobregat and Besos and more villages further away from Barcelona, ​​like Molins, Montcada or Santa Coloma, also located in places like les Corts de Sarrià, la Bordeta, la Torrassa o Sant Andreu Comtal. Published in Milan in 1823, C. Vacani.

• 1855
Map around the city built by order of government for training of project expansion. Note very well on the edge of Military Zone, bordering Barcelona.

• 1859
Eixample. Plan around the city and the project for the improvement and extension,

1859.
Cerdà i Sunyer. The other proposals of Eixample.

• 1890
On the grid of the Eixample Cerdà, the map shows the progress of construction after the Universal Exhibition of 1888, with blocks built with higher density around the Passeig de Gràcia and Passeig Sant Joan and the area of ​​Poble Nou, built to shelter the cemetery and trailer manufacturing.

• 1899
Proposed reform and unification of the peoples of the plan to the city. Ricardo Amils Alsina, 1899

• 1914
General map of Barcelona. Typhoid fever in Barcelona: graph of the epidemic in 1914

• 1915-1920
The growth of the city following the development of Cerdà’s Eixample and the aggregation of neighboring cities is seen clearly in this map from the early twentieth century: Ciudad de Barcelona con su llano y alrededores [1915-1920]

• 1933
Topographic Service of Barcelona City Council, 1933. Scale 1:5,000. Detail.

• 1958
Map of Barcelona 1:10 000, drawn and published by the Technical Service of the Plànol de la Ciutat. Author: Ajuntament de Barcelona. Technical Service of the City of Plano, 1958

Categoria : catalunya, història
Etiquetes :