Category Archives: 1714

Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704

English: Catalan Constitutions 1st Volume, 170...

The Catalan constitutions were promulgated by the Corts of Barcelona. The first constitution was promulgated by the court of 1283. The last ones were promulgated by the court of 1702. The compilations of the constitutions and other rights of Catalonia followed the Roman tradition of the Codex.

Shortly after the end of the War of the Spanish Succession, Philip V of Spain issued the set of decrees known in Spanish as the Decretos de Nueva Planta and in Catalan as the Decrets de Nova Planta. This series of decrees abolished the separate laws of the territories that supported his rival to the throne, the Archduke Charles of Austria; this included all territories of the Crown of Aragon. The Decretos attempted to make Spain into a centralized state on the model of France, applying the laws of Castile to all of Spain. These acts were promulgated in Valencia and Aragon in 1707, and were extended in 1716 to Catalonia and the Balearic Islands (with the exception of Menorca, a British colony at the time).

Thus, the Catalan Constitutions were effectively abolished by the King’s authority after his military victory, rather than through any legislative process within Catalonia itself. The change ignored the Catalan Constitutions’ own provisions for how they were to be amended or reformed.

L’any 1701, recentment sotmesa Catalunya a la dinastia borbònica, es reemprengué l’acció legislativa de les Corts, estroncada des de les celebrades el 1599, puix que la Cort tan conflictiva del 1626 havia restat inacabada i sense produir cap norma legal. Feia 75 anys que no se n’havien celebrat i, per a preparar amb més encert la nova cort, la Diputació General de Catalunya feu reeditar l’obra de Lluís de Pequera Práctica, forma y stil de celebrar Corts Generáis en Catalunya y matéries incidents en aquelles. En aquella Cort General el jove rei Felip es mostrà respectuós, i fins i tot generós, amb el principat de Catalunya, a canvi del no menys generós donatiu que rebé dels seus sotmesos. Feliu de la Penya no s’estigué de reconèixer que les constitucions d’aquella Cort foren les més favorables de les que havia obtingut Catalunya. Per la seva banda, un dels ministres de Felip V digué, amb disgust, que ”lograron los catalanes cuanto deseaban, pues ni a ellos les quedó que pedir, ni al rey cosa especial que concederles, y así vinieron a quedarse más independientes del rey que lo está el Parlamento de Inglaterra”. En aquesta Cort, que durà encara una part del 1702, s’acordaren 96 constitucions, capítols i actes de cort, que es donaren a l’estampa i veieren la llum l’abril d’aquell mateix any.

Es prengué l’acord de fer una reimpressió dels tres volums de les Constitucions i altres Drets de Catalunya prenent com a base l’edició de 1588-1589, a la qual caldria afegir les constitucions produïdes en la Cort que s’estava celebrant i les de la Cort de l’any 1599, com també posar al dia, fins aleshores, la relació dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó i renovar els índexs de títols de capítols de cort i els alfabètics. Així, en la reedició, només hi hauria una nova compilació pel que feia al dret paccionat, però no al de pragmàtiques.

Per tal de dur-ho a terme, es nomenà una comissió formada per fra Baltasar de Montaner i Çacosta, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, el doctor Josep de Solà i Guardiola, donzell, i el doctor Salvador Massanès de Ribera, ciutadà (hi eren representats, doncs, els tres estaments), els quals també tindrien al seu càrrec la correcció de l’estampat.

Europa 1700

Segons un antiquíssim usatge, ”cada nació escull la seva propia llei”. I és ben cert, car el que caracteritza una nacionalitat és el dret que ha creat, potser mes encara del que ho fa l’idioma. Amb paraules d’Enric Prat de la Riba, hom pot afegir que el dret és fruit de la consciència del poble, que, fent-lo a semblança seva i segons les seves necessitats, referma el seu sentit de nació. El nostre ordenament jurídic, que s’havia anat elaborant des de segles, ha subsistit en bona part fins avui, malgrat les envestides que ha anat rebent de l’assimilisme foraster.

La mentalitat jurídica catalana en l’estructuració de la fixació del dret que s’havia anat produint era de compilació, no de codificació. Amb aixó la normativa es podia tenir al dia, sense fer res més que anar introduint les noves constitucions i relegant el que s’havia exclòs de vigència. La darrera d’aquelles compilacions fou la que es portà a terme en compliment d’un capítol de la Cort General celebrada a Barcelona els anys 1701 i 1702, que els diputats i els oïdors del General del Principal de Catalunya -l’antiga Generalilal- feren estampar a despeses d’aquesta l’any 1704, en tres volums, sota el títol de Constitucions i altres Drets de Cathalunya, que tingué la validesa de text oficial.

Mapa del món de 1700. Magallanes-Scherer

Mapa del món de 1700. Magallanes-Scherer

…Com lo Senyor en Ramon Berenguer Vell, Comte, e Marquès de Barcelona, e subjugador de Espanya hagué honor, e vehé, e conec, que en tots los plets de aquella terra no podien ésser observadas las leys godas, e vehé molts clams, e molts plets que aquellas leys no jutjavan, specialment ab loament, e consell dels seus prohòmens, ensemps ab la sua molt sàvia muller Adalmús constituí, e mès usatges, ab què tots los clams, e los malfets en aquells insertats, fossen destrets, e pledejats, e ordenats, e encara esmenats, o venjats. Açò féu lo Comte per authoritat del Jutge, qui diu, que.l Príncep haja electió, e licèntia, de ajustar leys, si justa novitat de plets ho requerrà, e que sie tractat per la discretió de la Reyal Majestat, en qual guisa començament de plet sie a leys ajustat. E la Reyal potestat sola sie franca, en totas cosas qualsevol pena manarà ésser posada en plet. E los Usatges que mès lo Senyor Comte començen axí…

Referent:

Editorial Base

Viquipèdia

Catalunya, l’11 de setembre i altres malsons

•CATALUNYA I EUROPA MEDIEVAL

La història o com explicar-la amb quatre imatges i dues paraules.

•PRESENTACIÓ

Gràcies a  Catalunya Chronicle

•ELS NOSTRES AVANTPASSATS IMMEDIATS.

Us pregunteu, cóm diables va començar tot això de Catalunya i els catalans, que són la gent que viu i mor a Catalunya? Per quins set ous, ens volen veure com una tribu amb ukelele i espardenyes? Heu vist la crònica? Doncs ara mireu els mapes que us explicaran alguna cosa més.



He recopilat aquesta sèrie de mapes de la col·lecció Penguin de història pel grafisme utilitzat en la seva realització. És un disseny simplificat i clar, esquemàtic i entenedor, que explica amb nitidesa els moviments fronterers en la Història, i en aquest cas, a la Europa medieval.

Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l’època, un paquet de cigarretes, i que fossin venuts no només en llibreries, sinó també en estacions ferroviàries i en botigues en general. Els seus productes més emblemàtics són els llibres de butxaca, publicats per primera vegada en l’any de fundació de l’empresa, encara que inicialment només com un segell de la editorial Bodley Head.

Una mapa de Catalunya del 1634 edició alemanya de Blaeu’s Atlas Novus. És un mapa magnífic. Gairebé 1.000 pobles i ciutats. Mostra castells, ciutats i ciutats emmurallades, rius, muntanyes i molts altres detalls. Efectes decoratius amb l’escut d’armes, l’escala de quilòmetres, quatre vaixells de vela i dues roses dels vents.

•CORPUS DE SANG, LA GUERRA DELS SEGADORS I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.

Des de la unió de Castella i Aragó amb els Reis Catòlics, Catalunya va ser marginada per la nova casa regnant, els Àustria, sobretot des del regnat de Felip II, que va impedir la total recuperació del principat després dels desastres econòmics i demogràfics del segle XV. Aquest clima d’enfrontament entre la monarquia espanyola i les classes dirigents catalanes va tenir el seu apogeu durant el regnat de Felip IV: fastiguejats dels abusos comesos per les tropes mercenàries del rei establertes a Catalunya, i sufocats per els impostos abusius dictats pel comte-duc d’Olivares, el 7 de juny de 1640 es va produir a Barcelona una revolta popular-coneguda com el Corpus de sang -, origen de l’anomenada Guerra dels Segadors (1640-1651) -anomenada així per comptar majoritàriament entre els seus membres de la pagesia catalana-. Dirigida pel president de la Generalitat, Pau Claris, i sota el lema visca la terra i Muir el mal govern, els rebels catalans, ajudats per França, van combatre contra les tropes de Felip IV. Tanmateix, el descontentament amb l’ajuda prestada per França, i l’avanç de les tropes castellanes, van provocar la capitulació de Barcelona el 1652. El rei va promulgar una amnistia general i va acatar la constitució catalana, encara que la guerra amb França va continuar fins a la Pau dels Pirineus (1659), per la qual Catalunya va perdre el Rosselló i el nord de la Cerdanya.

Plànol francès de 1698 de la ciutat de Barcelona, amb indicacions per a un pla de setge.

La pau momentània amb la monarquia hispànica va durar poc temps: la mort sense descendència del rei Carles II va provocar un conflicte successori que va donar origen a la Guerra de Successió (1701 – 1714), on van intervenir les principals potències europees (França en defensa del pretendent Felip de Borbó-futur Felip V -, i Alemanya, Gran Bretanya, Països Baixos i Portugal a favor de Carles d’Àustria-futur emperador Carles VI-). A Espanya, Castella es va posar a favor de Felip, mentre que Catalunya va optar per Carles, que el 1706 va ser proclamat rei Carles III per les Corts Catalanes. No obstant això, l’èxit de l’ofensiva francesa, i la retirada del pretendent austríac després de la seva entronització com a emperador a 1711, van deixar sola a Catalunya, que, després d’un setge prolongat a Barcelona, va ser derrotada l’11 de setembre de 1714, després d’una heroica resistència (data que ha quedat des d’aleshores com a Diada Nacional).

A l’entrada de l’estiu del 1714 Lluís XIV, amb una situació internacional apaivagada pels pactes entre espanyols i holandesos, es va trobar amb les mans lliures per ajudar al seu net. Populi havia mostrat la seva inutilitat; calia un cabdill enèrgic. Lluís XIV va enviar un els seus millors generals. El dia 6 de juliol va arribar el Duc de Berwick acompanyat de noves unitats franceses. Al voltant de Barcelona es concentraven 39.000 combatents; i ocupant el Principat altres 37.000 espanyols, i uns 10.000 francesos  entre el Gironès i l’Empordà. Tot plegat un formidable corró contra un país que amb prou feines depassava el mig milió d’habitants.

Cal destacar el paper efectuat en la defensa de la ciutat per la Coronela, milícia gremial que comptava amb uns 3.000 efectius, que van lluitar de manera disciplinada i amb sorprenent valentia.

•NOMÉS HAN PASSAT 297 ANYS

Tothom té dret ha exigir a les forces invasores, la fi de la ocupació del seu país. Quant temps portaven els àrabs a Granada fins que varen ser expulsats?  A això li diuen Reconquista.

La derrota va suposar per a Barcelona la pèrdua dels seus furs i els seus òrgans d’autogovern: amb el Decret de Nova Planta (1716) es va abolir la Generalitat, així com el Consell de Cent, passant el govern de la ciutat a una junta de 24 regidors de designació real i per temps indefinit, la Taula de Canvi es va convertir en un banc privat, el Consolat de Mar continuar com a entitat, però perdent gairebé tots els seus recursos financers. El canvi de moneda va comportar un greu perjudici a l’economia ciutadana, provocant la caiguda de preus i salaris. Per tal de controlar militarment la ciutat i sufocar possibles disturbis, es va reconstruir el castell de Montjuïc i es va aixecar una nova fortalesa, la Fortalesa de la Ciutadella, per la qual es van derruir 1.200 cases del barri de ribera (quedant 4.500 persones sense casa i sense indemnització), així com els convents de Sant Agustí i Santa Clara, i es va desviar el Rec Comtal. Per a la seva construcció es va emprar els presoners que havien participat en la defensa de la ciutat.

Catalunya a 1752

Per acabar aquest curiós mapa de 1852 de  Jorge Torres Villegas. Dividix l’Estat Espanyol en “España uniforme”, “España incorporada o asimilada”, “España foral” y “España colonial”.

Text original:
MAPA POLÍTICO DE ESPAÑA, en que se presenta la división territorrial con la clasificación política de todas las províncias de la monarquia según el régimen especial común a ellas.
ESPAÑA INCORPORADA O ASIMILADA comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavia diferente en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado
ESPAÑA FORAL (País Basc i Navarra)
ESPAÑA UNIFORME o puramente constitucional que comprende estas treinta y cuatro províncias de las coronas de Castilla y León iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles.
ESPAÑA COLONIAL (Filipines, Cuba, Àfrica del Nord i Illes Canàries)


Els enllaços visitats:
SÀPIENS
MUSEU VIRTUAL DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
VIQUIPÈDIA
SOM I SEREM
ÒMNIUM CULTUTAL

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers