Cartografia de guerra – Dues cares de la mateixa moneda (Cara A)

Probablement, la cartografia militar és la més acurada que existeix, pel seu grau de definició, per la composició i per la comprensió de l’entorn. I això val per a ara i per a sempre. Són peces fetes amb detall i precisió, i amb molt d’enginy. Que sigui cartografia de guerra no hauria de ser un impediment per veure el fi treball dels cartògrafs o enginyers que els van fer. Normalment, des del bàndol assetjador, que és qui té més temps per elaborar el treball, i més temps, si en resulta guanyador, per millorar-lo i editar-lo. I això no vol dir que la guerra (i variants) formi part del nostre ideari, no.  És una contradicció, d’acord. Però aquesta precisió i detall mai l’he trobat (o gaire bé mai) en els mapes tradicionals.

Per una altra banda, hi ha un narrador de la guerra, aquell que explica com va ser, quines eren les posicions, els desencadenants, el final. Aquest relat periodístic fet per aquelles persones que volen deixar constància d’aquell moment i les úniques armes que tenen per explicar-ho, a vegades des de l’exili (com és el cas que veurem), és constatar els fets pel medi més adient disponible. En el nostre cas, un gravat. Els detalls són bucòlics, encertats i coneguts. Hi ha rauxa i tristesa al mateix temps, hi ha coneixement i ànima descriptiva.

L’11 de setembre de 1714. Visió des de l’exili.

Cara A:

1714. El setge de Barcelona, ​​Barcino Magna Parens, de Francesc de Santacruz Lunell. Viena, 1716. Franz Ambros Dietell, gravador. Johann Van Guelen, editor.

Des del seu exili vienès, l’enginyer català va publicar aquest gravat, per descriure i localitzar les posicions de l’exèrcit assetjant per terra i per mar, i també l’estat de la ciutat durant el setge:

Barcino_magna_parens.jpg

Podem veure la catedral (C), Santa Maria del Mar (D) … Tots els edificis estan identificats i, en casos, explicats, como ara la plaça del Palau: “…guarnecida y fortificada con los cañones y trincheras construidas por la mujeres y niños el mismo dia del asalto general…”. El número 3 correspon a les bretxes, 9 en total. Més de 50.000 bombes i granadas reales van caure en els últims quatre mesos.

bmp_1

Vista sud: El delta del Llobregat i el Garraf. Les tropes borbòniques allotjades a l’Hospitalet, Cornellà i Sant Boi. El 32, la Torre del Llobregat i el desembarcament de les tropes de Sicilia. 16, castell de Montjuïc.

bmp_2

El Pla de Barcelona. Les trinxeres, els bombardejos i les tropes allotjades. 22 i 23, Creu Coberta i molins on ” … paraje donde los enemigos el dia de los inocentes degollaron algunos viejos, niños y niñas , que cortaban hierba para la Plaza…” 40, Mas Guinardó.

bmp_3

Sant Martí de Provençals, una imatge de postal; el Rec Comtal, les tropes francesas…

bmp_4

 

Font: Europeana, Barcino Magna ParensBibliothèque Nationale de France