Catalunya i la frontera francesa de l’Ebre
Els catalans són francesos confosos, Bonaparte dixit.
Els francesos escriuen malament el català, llegit a la xarxa.
Al principi de la guerra (1808-1809), el règim d’ocupació militar implantat pels francesos a Catalunya tenia com a única finalitat la continuïtat de la guerra. En definitiva, en aquesta primera etapa, els francesos només podien controlar unes quantes ciutats i no es pot parlar de gaire més que un règim d’ocupació militar on la preocupació principal era obtenir, per mitjans violents si era necessari, els recursos necessaris per a mantenir l’exèrcit i continuar la guerra. El 12 de gener de 1812, un cop l’exèrcit francès va dominar tot el territori català, Napoleó va ordenar l’annexió de Catalunya a l’Imperi. Es van crear quatre departaments (Ter amb capital a Girona, Segre amb capital a Puigcerdà, Montserrat amb capital a Barcelona i Boques de l’Ebre amb capital a Lleida). L’administració de la Catalunya integrada en l’Imperi depenia de dos intendents i quatre prefectes o caps de departament. Catalunya esdevenia així una província francesa de fet, encara que no fos de dret, però la precarietat de l’assentament francès va impedir la consolidació del sistema. (Vicente Moreno Cullell, a Sapiens)
Divisió administrativa del Primer Imperi Francès, el 1812. Autor:
Andrein
El decret suposava una important remodelació territorial amb la unificació de Catalunya i Andorra, mentre que la vall d’Aran quedava unida al departament de l’Alta Garona i l’enclavament fronterer de Llívia s’integrava al departament del Segre.
El 7 de març de 1813, els departaments es van fusionar per formar només dos:
Boques-de-l’Ebre-Montserrat (prefectura: Barcelona)
Ter-Segre, (prefectura: Girona)
Els territoris que van administrar van ser perduts per l’Imperi el 1814 sense que el reconeixement de França de la seva annexió fos oficialment avalat. Els departaments van ser abolits oficialment el 10 de març de 1814.
Una curiositat de pes, una pesseta de plata de Napoleon I, 1812.
I un magnific exemplar, el mapa del setge de Tarragona, 1811. Desconec l’autor.
