La farola de la Zona Franca

 

bne_barcelona_planos_1698.jpg

Setge de Barcelona de 1698. A baix, a l’esquerra, la torre de defensa del riu Llobregat.

LA FAROLA

La veïna en parla sovint. Anaven amb la tartana a l’estiu cap a la Farola. A la platja o a donar un tomb o, simplement, a veure què o qui. Vivia en una masia a quinze minuts, a la vora del Llobregat, pagesa ella, d’ulls blaus i menuda.

Quan els camps s’omplien d’aigua per la pluja o la mala mar, era tot un desgavell, les terres de conreu quedaven ofegades i només uns quants camins eren transitables. Però la tartana (ella sempre diu tartrana) mai s’aturava. Un dia, ja de gran, amb el marit i el cotxe nou, va voler tornar-la a veure. No van ser capaços de trobar-la. Era on sempre, sí, però flanquejada per indústries, carrers, camions, trens i un llarg i trist continu de soroll metàl·lic que no van saber superar.

v1.png

Any 1699. A baix, a l’esquerra, s’endevina l’antiga torre predecessora del far..

La fortalesa va ser construïda el 1567 per a la defensa del riu contra els atacs dels pirates perquè aquell indret, d’estratègica ubicació, facilitava les incursions cap l’interior dels invasors vinguts de mar endins i l’atac a les embarcacions que sortien del port.

v3.png

Manuscrit:  Corregimiento de Barcelona. Comte de Darnius. 1716. La torre, ben visible.

Vicissituds històriques més tard, a l’antiga fortalesa es va aixecar un far. Era 1852. L’Estat liberal va aprovar un Plan General para el Alumbrado Marítimo de las costas y puertos de España e islas adyacentes on es proposava la construcció de més d’un centenar de fars.

I a la desembocadura del Llobregat, hi havia un de projectat pel perill que representava per a les embarcacions la gran quantitat de sorra depositada al delta.

Hi ha constància de l’existència, cap el 1735, d’un hostal i una taverna. L’hostal va desaparèixer el 1740, i la taverna el 1830.

1808_lac.png

Fragment del mapa Setge de Barcelona de 1808

I ARA, EL PORT FRANC

La idea de crear una zona franca al voltant del port de Barcelona va agafar força després de la pèrdua de les colònies ultramarines (Cuba, Puerto Rico, Filipines…), la crisi posterior i les dolentes perspectives que se’n derivaven.

1888_tc.png

[Fragment del Mapa geológico y topográfico de 1888]

Ricard Alsina, l’any 1899, proposa un port franc que dibuixa al delta del Llobregat, encara territori de l’Hospitalet.  L’any 1901, diverses institucions van crear una Comissió per demanar la creació d’un port franc, que ja situaven, clarament, al delta del Llobregat. L’any 1909 es va fer un altre projecte, elaborat per Frederic Armenter. En ell, el port franc ocupava la franja costanera entre Montjuïc i el Llobregat.  Amb els grans canvis urbanístics de l’època, tot havia de ser urbanitzat, modernitzat i proposat.

v2.png

Vista panorámica del progecte d’urbanisació de Can Tunis y Prat del Llobregat y dels ports franch e industrial de Barcelona / progecte d’en Frederich Armenter. 1908.

amhlaf0000860.t5a256942.m800.x575ggikm.jpg

Plànol Avant-Projecte de Urbanització del Pla del Llobregat i Muntanya de Montjuic. Frederic Armenter. 1909. Fons Ajuntament de l’Hospitalet

Primer va ser un dipòsit comercial (1916) i un any més tard es creava el Consorci de la Zona Franca, que havia de gestionar-lo. L’autorització definitiva del port franc del Ministeri d’Hisenda no va arribar fins l’octubre de 1918.

191088_151967228196415_4712834_o.jpg

[Desconec l’autor i any d’aquesta fotografia. 1920?. A l’esquerra, la Farola, Montjuïc al fons]

Tot això volia dir, sense ser públic i notori, que aquelles terres estaven predestinades a canviar d’amo, i aquest no era un altre que Barcelona. Diners criden diners. El traspàs de les terres es podia fer per acord o per imposició d’un decret llei del Govern espanyol. Evidentment, l’opció triada va ser la segona, una mort ràpida i sense dolor i sense dignitat.

La Llei fou aprovada l’11 de maig de 1920 i apareix publicada a la Gaceta de Madrid (el BOE de l’època) el dia següent. La llei declarava d’utilitat pública els terrenys afectats per fer el port franc, els delimitava amb quatre costats: la frontera amb Barcelona, la costa, el Llobregat fins 160 m. més amunt del pont del ferrocarril i una línia paral·lela a aquesta via a 160 m.

La reunió definitiva és el 31 d’agost de 1921 (el pròxim 2021, un segle). L’Ajuntament hospitalenc va insistir en la petició per la defensa del los intereses locals, que havia enviat a l’Ajuntament barceloní amb aquest càlcul: la segregació feia que l’Hospitalet perdés 1.200 mujades (600 ha) de terres de regadiu i 70 cases, per les quals recaptava cada any 18.628 ptes, el que representava un 10% dels ingressos totals. I  demanava una indemnització equivalent a la recaptació que perderia durant 5 anys, és a dir 91.342 ptes.) o, com alternativa, el 10% de la quantitat del deute que tenia pel préstec que havia demanat per fer obres públiques, que eren 87.801 ptes. Finalment, la quantitat de la indemnització va quedar fixada en 85.000 ptes.

Juliol 1921 alcalde Barcelona annexió Marina L'Hospitalet.JPG

Hojas selectas, núm. 236, agost 1921. O els senyors van d’excursió.

El port no es va construir mai. Els anys 1927 i 1928 es van expropiar les terres, però es va deixar als ex-propietaris que continuessin conreant-les. La crisi que començà el 1929, la Guerra Civil i l’autarquia franquista ho van aturar tot.

Mapa magnífic, colors, detall:

RM.223966

Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: región primera ó de contornos de la capital / por el canónigo Dr. D. Jaime Almera; E. Brosa lit. 1888.

JA TENIM ZONA FRANCA

Fins que la FIAT va pressionar perquè la fàbrica de cotxes que faria amb l’Instituto Nacional de Industria a Espanya s’instal·lés a la Zona Franca de Barcelona. L’any 1953 s’inaugurà la SEAT. Fou el començament de la transformació de la zona en polígon industrial.

Referents:

Local-Mundial Blogspot

Institut Cartogràfic