Barcelona: El malson del Pla Cerdà

dsBCN_1878.jpg

Plànol de Barcelona dividit en districtes i barris aprovat en sessió de 31 d’octubre de 1878, gravat anònim.

  • Léon Jaussely

Tothom s’estirava dels pèls, o bigotis si calia, l’Eixample, la ciutat ideal de Cerdà, no tenia gaire en compte les connexions amb els municipis del pla de Barcelona i alguna cosa s’havia de fer. Estudiar les articulacions, connexions i enllaços entre les diferents vil·les i la ciutat central, donar-li flexibilitat a la rigidesa del plantejament ortogonal de Cerdà i no, evidentment, donar més raons als detractors què criticaven, amb raó, i això és un punt de vista particular, per ser excessivament homogeni i monòton, per la seva insuficiència per potenciar punts singulars i oferir espais representatius i monumentals i per la seva incapacitat de projectar Barcelona cap al conjunt de grans capitals que desenvolupaven plans similars, com ara el París haussmanià, tan admirat per aquests opositors.

Amb l’objectiu de resoldre aquesta situació, es va convocar un concurs internacional d’avantprojectes. El primer premi, atorgat el 1905, va ser per Léon Jaussely, arquitecte francès que va proposar una solució interessant des del punt de vista morfològic, amb un model viari basat en un sistema de diagonals i anells de circumval·lació que s’articulaven amb la trama de Cerdà, i que apostava pel policentrisme de la ciutat.

El Pla Jaussely, era un joc de places i squares monumentals, de passejos-jardins i avingudes, de salons i terrasses, d’edificis grandiosos i de parcs sobre els quals el jurat va estimar el seu caràcter noble i monumental, que transformaria Barcelona en la més bella de les ciutats de la mediterrània, fent desaparèixer la monotonia del Pla Cerdà.

Posteriorment es va redactar el projecte definitiu (1907) per la qual cosa Jaussely va col·laborar amb Fernando Romeu i Federico Armenter (els dos primers accèssit del concurs). La brillantor d’algunes de les seves solucions va topar amb el problema del cost que generaven. De fet, la manca de finançament va ser una de les principals raons per les que la proposta no es va dur a terme.

Trampejant amb pedaços, adaptacions específiques del Pla Cerdà, Barcelona era una ciutat bloquejada que anava creixent desfermada, fins a la redacció d’un nou pla, el Pla d’Enllaços de 1917. Aquest va ser aprovat com una adaptació molt diluïda de les idees originals de Jaussely, ja que si bé va confirmar algun dels principals viaris, va perdre l’esperit estructurador que l’animava. O dit d’una altre manera: Un desig incapaç de superar la realitat.

1. Pla de l’Avantprojecte presentat a concurs, 1905. Teixit existent i noves rutes. Font: Centre d’Arxius de la Ciutat de l’Arquitectura i el Patrimoni, Fons Jaussely, LJ-DES-008-07-01

Plan-de-lavant-projet-soumis-au-concours-1905-Tissu-existant-et-nouveaux-traces.png

2. Pla d’enllaç final. Diagrama de les rutes principals, amb els tres bulevards de cinturó. Font: Arxiu Contemporani de Barcelona, Memoria del Proyecto de Enlaces de la Zona de Ensanche de Barcelona y de los Pueblos agregados, 1907.

Plan-de-liaisons-definitif-Schema-des-voies-principales-avec-les-trois-boulevards-de.png

3. El sistema d’espais lliures del Pla d’enllaç final. Font: Centre d’Arxius de la Ciutat de l’Arquitectura i el Patrimoni, Fonds Jaussely, LJ-DES-008-05-01

Le-systeme-despaces-libres-du-Plan-de-liaisons-definitif-Source-Centre-darchives

Jaussely no es limita a proposar una nova xarxa viària: dissenya un esquema territorial integral per a l’aglomeració de Barcelona que es reorganitza amb grans branques tenint en compte la topografia i organització econòmica i industrial. Si els plans a escala metropolitana es generalitzen a tot Europa des de Berlín el 1910, el Pla d’enllaç, és un precursor.

La renovació de l’eixample amb nous espais en diagonal afecta gairebé exclusivament la part oriental de la ciutat gairebé no construïda. Tot centrant les seves observacions en la vertebració i reorganització de vies i connexions davant del desordenat desenvolupament de la ciutat. Jaussely introdueix una certa diversitat de formes
en contraposició a la isotropia de l’Eixample en què es troba. I segueix sent crític.  Dedica el capítol VI de la memòria del Pla d’enllaç definitiu a un Estudi crític del pla de Cerdà. També critica la manca de places i jardins públics, la uniformitat de les traces, destacant la manca de diagonals i arribant a la conclusió que no hi ha cap esquelet.

Si el pla de Jaussely no es va implementar completament, fou a causa dels canvis en el govern local, però també per la reacció dels propietaris que no veien cap interès en aquest projecte.

  • Ricardo Alsina, precursor.

Els efectes de l’agregació municipal. Només dos anys després que Barcelona veiés incrementat el seu terme municipal amb l’annexió de bona part dels municipis del Pla, l’arquitecte Ricardo Alsina Amils va fer el que segurament és el primer projecte d’unificació dels pobles del Pla a la ciutat, en el qual també proposava la reforma i urbanització del nou conjunt urbà. D’aquesta manera, es va avançar al concurs municipal.

La proposta d’Alsina Amils. La descripció del projecte es troba en la Memòria escrita que l’autor publicada el 1900 juntament amb el plànol de la proposta i el plànol de nova divisió en districtes de Barcelona. L’element principal és la previsió d’una línia de circumval·lació que envolta el territori urbà amb la funció de ser una “línea de consumos”, és a dir, una via amb una amplada de 60 metres que cobria un perímetre de 35 km per portar a terme el cobrament de l’impost de consum. És sorprenent el seu disseny que es pot apreciar en secció sota l’escala gràfica, a la dreta del plànol, format per un fossat de 10 metres d’amplada per evitar el contraban.

En canvi, la unió d’aquesta línia per la part costanera s’assegurava amb un passeig marítim on predomina la idea d’embelliment urbà, a model d’altres ciutats europees.

Nous carrers, places i espais urbanitzats. Alsina Amils creia necessària l’obertura encara pendent de la Gran Via per tal que arribés des del Besòs fins al riu Llobregat. Noves places circulars apareixen sobre d’aquest important eix alhora que aprofita per urbanitzar també la Plaça de les Glòries en preveure el soterrament de les línies ferroviàries que fins aquell moment la travessaven en superfície. Un dels aspectes més remarcables del projecte és la urbanització de les zones perifèriques a l’Eixample i als municipis del Pla en les quals s’altera de manera intencionada la quadrícula del Pla d’eixample amb la introducció de vies en diagonal, places diverses i la supressió dels xamfrans. Es completa amb nous edificis públics, nous parcs -una ordenació més agresta del gran Parc del Besòs que mai es portà a terme- i dos sectors de suburbi-jardí destinats a cases per a obrers.

Finalment, Alsina Amils organitza la ciutat en vint districtes a partir de tres cercles concèntrics des de la ciutat antiga. Tot i que el projecte no va arribar a tirar endavant, contenia bona part de les idees urbanístiques sobre Barcelona que es desenvoluparien amb força durant les primeres dècades del segle XX.

Ricardo Alsina. Memoria Explicativa del Proyecto de Unificación de Barcelona con las poblaciones de su Llano y Reforma General del Plano de la Ciudad. Barcelona-Gracia, 1900. 4to.

RM.282038x

  • Bonus Track

De regal, aquest magnífic exemplar que encara que estigui datat el 1910, molt a pesar de l’IGN, és de 1918 (i segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de 1920): Ciudad de Barcelona con su llano y alrededores, trazado por Federico Armenter de Aseguinolaza, Ingeniero Industrial ; completado y puesto al día por Ramón y Federico Armenter de Monasterio ; F. Galcerán, Gº. Escala 1:20.000. España. Atlas. 1910. España regional : planos / descripción por Ceferino Rocafort y Casimiro Dalmau; cartas corográficas por el Comandante de Ingenieros, Benito Chías y Carbó y otros facultativos.

92-89(V03-0063-mapa).jpg

Referents:

Fernández Águeda, Beatriz. (2016). Léon Jaussely et le plan de liaisons de Barcelone. Vers un urbanisme scientifique.

Instituto Geográfico Nacional. Centro Nacional de Información Geográfica

Atles de Barcelona