1596
- Espanya declara la suspensió de pagaments
El cost extraordinari dels creixents recursos necessaris pel manteniment d’uns dominis on no es pon el sol i d’una política de defensa de la fe catòlica (objectius polítics explícitament escollits i defensats davant les crítiques internes que es van presentar) no podien ser coberts ni amb l’arribada de les remeses del Cinquè del Rei que anualment portava la flota d’Índies, sumades a la creixent fiscalitat obtinguda de les Corts de Castella. Eren els regnes de la Corona de Castella els que més contribuïen, tant per la seva major potència econòmica i demogràfica com a la major capacitat de la monarquia autoritària a actuar sobre ells.
La revolució dels preus va anar soscavant la base econòmica productiva castellana, a la que se sumava la pèrdua d’ingressos a causa de la col·locació del deute públic sobre les rendes més segures. Els interessos del deute creixien amb la inseguretat dels pagaments i el resultat va ser la necessitat de recórrer a suspensions de pagaments periòdics, seguit d’un allargament dels terminis, quites o reduccions dels interessos.
- El primer Vaixell-Factoria per Balenes
El capità balener basc Sopite Zaburu dissenya el primer Vaixell-Factoria del món. Construeix un forn de maons a bord del vaixell, on s’extreu l’oli del greix de la balena amb el mètode tryed out, un procediment molt més econòmic que arrossegar cadàvers de balenes fins a les factories del litoral.
Exemple vistós del mapa de Wagenhaer de la costa cantàbrica. Per a amants dels bestiaris i els números parells: el mapa inclou 2 monstres marins, 2 vaixells de vela, 2 cartutxos decoratius, sondatges i ancoratges una rosa dels vents. Wagenhaer va ser un pilot holandès que va produir el primer conjunt de gràfics de navegació efectius, sota el títol Spiegel der Zeevaerdt. Aquests magnífics gràfics, gravats per Baptist i Jan van Doetecum, incorporen els darrers coneixements contemporanis de navegació i estableixen l’estàndard que es va seguir durant més d’un segle. Els gràfics de Waghenaer són obres d’art, molt buscades pels col·leccionistes.
- Expulsió de Negres
Isabel d’Anglaterra decreta que tots els africans han de ser extradits del Regne Britànic i tornats als seus països d’origen. Aquesta és la resposta per buscar una solució a la crisi alimentària. Moltes veus se estan aixecant en contra d’aquesta mesura que consideren inhumana i poc eficaç.
Un dels primers mapes moderns de les Illes Britàniques. Disseny avantguardista, prototip d’una nova manera de veure el món. Publicat per primera vegada a Estrasburg per Johannes Gruninger el 1522, el mapa de Fries es basa en el mapa de Waldseemuller de 1513. Fries va corregir el pendent d’Escòcia i de Cornualla, i va afegir moltes ciutats noves, sobretot a les costes del sud i l’est d’Anglaterra i Irlanda – zones. molt conegudes pels mariners i comerciants europeus. La mítica illa de ‘Brasil’ apareix a la costa oest d’Irlanda.
- La segona Armada Invencible s’enfonsa
La flota de Martín Padilla va passar discretament a un segon pla. Segurament perquè no va ser la primera, sinó la segona. La segona Armada Invencible. El 1588 va ser derrotada la primera. Però Felip II no va donar el seu braç a tòrcer i el 1596, després de patir les costes espanyoles desenes de saquejos de vaixells britànics, el monarca va donar l’ordre de marxar a la segona gran flota, més potser que la primera. Galeons, urcas i un bon nombre d’embarcacions menors van partir de diferents ports amb la mateixa destinació .
Des de Cadis, des de Sevilla i des de Lisboa van veure sortir la flota. Anaven a unir-se, a les costes gallegues, a l’esquadra de Martín Padilla, que va partir de Ferrol al seu encontre.
Davant Fisterra els va sorprendre un temporal el 28 d’octubre de 1596. Poc van poder fer. D’uns 100 vaixells que allí es trobaven, en el recompte final sols 75 van aparèixer. Els que van resistir van acabar arribant a diferents ports, dispersos, des de Vigo fins Biscaia. Dels desapareguts, se sap que uns 20 es van anar en orris contra les roques en una àrea que va de Carnota a Fisterra .
Va ser el major desastre naval del que es tingui constància a la Costa da Morte: 1.706 persones van desaparèixer sota les onades, entre ells diversos capitans, cavallers irlandesos i bretons i diversos oficials .
A Fisterra, la major part de les víctimes van caure a la Punta do Saldo, també coneguda com Punta do Diñeiro .
El 1596, durant la Guerra anglo-espanyola, la ciutat de Cadis va ser objecte d’un atac per part d’una gran flota anglesa sota el comandament de l’almirall Charles Howard i de les tropes del comte d’Essex, Robert Devereux, amb el suport de les províncies Unides dels Països Baixos.
Les pèrdues econòmiques causades durant el saqueig van ser quantioses: la ciutat va resultar incendiada, igual que la flota, en la qual va ser una de les principals victòries angleses en el transcurs de la guerra; Espanya es declararia en fallida aquest mateix any .
El mal estat de l’artilleria, escassament municionada; l’escassa preparació de les forces espanyoles, mal armades i proveïdes, i la manca d’organització entre les autoritats espanyoles, van motivar l’escassa resistència oposada a les forces atacants, la direcció de la defensa és succeir improvisadament entre el capità Pedro de Guia i el corregidor Antonio Girón a Cadis , i el duc de Medina Sidonia a Jerez : … el desorden ha sido, después de la voluntad del Señor, la causa de la perdición de esta ciudad, porque todos eran cabezas a mandar y ninguno había que supiese como pies obedecer, y así se perdió por no tener pies ni cabeza.
L’atac a Cadis, en el transcurs del qual les tropes angleses es van apoderar d’una important quantitat de vi de Jerez , ha contribuït a popularitzar a Anglaterra el consum d’aquesta beguda, hom assegura que les tropes atacants van saquejar la ciutat per fer-se amb el vi.
I un joc de paraules: els anglesos anomenen seck al xerès, mentre que sacke vol dir saqueig.
Exemple a tot color del mapa de Mercator de les Illes Britàniques. Si bé Mercator és potser més famós pels seus mapes del món modern, una de les seves ambicions vitals era escriure una edició millorada i corregida de la geografia de Ptolemeu. La primera edició de l’atles es va publicar el 1578, amb diverses edicions posteriors. El 1695, l’editor d’Amsterdam, Wetstein, va crear una nova sèrie de plaques i va publicar diverses edicions en els anys següents. Aquest mapa prové de la publicació de Wetstein.
- L’Invent Execrable
Sir John Harington és un cortesà, escriptor i científic que es va convertir en un destacat membre de la cort de la reina Isabel. Alguns el coneixen com el fillol descarat de la Reina. La seva poesia i altres escrits varen provocar que la Reina, així com el seu successor, el deixessin fora de Palau.
Però se’l coneixerà molt més com a inventor d’una andròmina enginyosa, que es descriu en la seva famosa obra La metamorfosi de l’Ajax, i que havia gaudit de gran popularitat l’any de la seva publicació, el 1596. Aquell giny s’anomenava Ajax, fonèticament semblant a Jakes, una antiga paraula en l’argot que vol dir excusat. Es tracta d’una mena de trona automàtica per satisfer les necessitats del cos.
Publicat sota el pseudònim de Misacmos, el llibre feia al·lusions polítiques al comte de Leicester que va enfurismar a la reina. El llibre va ser un atac codificat contra l’Stercus o excrement que era la societat, intoxicada amb la tortura i calúmnies patrocinades per l’Estat contra els seus parents Markham Thomas i Ralph Sheldon.
Després de la publicació d’aquest treball va ser novament bandejat de la cort. Però la reina va tornar a acceptar-lo: el llibre i l’autor, al capdavall, gaudien de molta popularitat. El fillol no va fabricar més enginys perquè la reina li va negar la patent, per vergonya o pudor.
L’artefacte tenia una vàlvula de descàrrega per l’aigua del tanc, i un disseny acurat per netejar i buidar el recipient. L’Ajax no va aixecar el vol a Anglaterra, però va ser adoptat a França sota el nom d’Angrez.
Exemplars trobats a Rare Maps – Barry Lawrence Ruderman Antique Maps