El setge de Barcelona de 1808
L’intent de reconquesta de Barcelona per part de les tropes espanyoles durant la Guerra del Francès, es va resoldre a favor de francesos i italians, que havien envoltat la ciutat de trinxeres. La divisió del general Joseph Chabran ocupava el nord, Sant Andreu de Palomar, Horta i Gràcia, mentre que la del general Giuseppe Lechi, de les de Sarrià, Sant Pere Màrtir, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat. Les tropes espanyoles, eren comandades pel capità general Domingo de Traggia. Les tropes regulars, sota el comandament del comte de Caldagués es va desplegar a la dreta del Llobregat i, mentre que els 3.710 miquelets del coronel Francesc Milans del Bosch vigilaven les posicions franceses pel costat del Besòs.
El 8 de novembre de 1808, es produïr l’atac, avançant pel pla de Barcelona. La primera columna a entrar en acció fou la de Caldagués que empeny als francesos cap a la Creu Coberta, a prop del portal de Sant Antoni, però la columna del general de Witte, que havia d’ajudar tallant la retirada francesa no arriba a temps perquè els va costar travessar el pont de carros de Sant Boi de Llobregat. La divisió del coronel Gómez de la Serna aconsegueix avançar fins a Sarrià i Gràcia, deixant la posició de Sant Pere Màrtir bloquejada. La divisió de Laguna conquesta Sant Andreu de Palomar i rebutja un intent de la brigada del general Goullus de recuperar-lo, que es retira al Fort Pius. La columna de Milans finalment travessa el migdia el Besòs per Sant Adrià en suport de Laguna.
Duhesme, amenaçat pels dos flancs, intenta aturar l’atac de l’esquerra, per una banda, reforçant la divisió italiana amb el 93è batalló de línia francès i un esquadró de cuirassers, i per una altra ordenant l’atac a les tropes de Caldagués, fent que a primera hora de la tarda, els espanyols es retirin de Sants, tornant a les posicions inicials a l’altra banda del Llobregat, mentre que per la dreta, continuen ocupant Horta i Sant Andreu de Palomar.
El dia 22 de desembre, la Junta Superior de Catalunya abandona Vilafranca del Penedès per la imminent arribada de les tropes imperials, que han derrotat les restes de l’exèrcit espanyol a Molins de Rei i retrocedeix fins a Tortosa, on arriben el 29 de desembre. El general Duhesme és, ara, el governador militar de Barcelona.
Per il·lustrar el relat, aquest magnífic (literalment) mapa, poc conegut i exquisidament treballat. Podem trobar el Forte Pio (Fort Pius, que malauradament, segons el meu parer, acabarà convertint-se en el Fort Pienc de la modernitat) prop del carrer Marina. Podem veure, clarament, totes les vil·les del pla de Barcelona i el delta del Llobregat, el rec Comtal… Impressiona la distribució de les forces militars. El seu títol: CARTA DEI CONTORNI DI BARCELONA coll’ indicazione delle varie posizioni occupate nel blocco del 1808 per servire alla Storia Militare degli Italiani in Catalogna del Cav. VACANI MAGGIORE nell J.R. Corpo del Genio […] Italiani in Catalogna. Obra de Camillo Vacani i Luigi Antonini.
El llibre, en italià i especialment patriòtic-imperial, que conté els mapes porta per títol: Storia delle campagne e degli assedj degl’italiani in Spagna : dal MDCCCVIII al MDCCCXIII. Vacani, Camillo, 1784-1862. El podeu trobar a Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliogràfico.
I el BOE de l’época el podeu trobar aquí:
La guerra que hasta ahora hemos hecho en Cataluña ha sido una verdadera escuela de ferocidad y de desmoralización. [..] El hecho de que los generales hayan frecuentemente ordenado o tolerado los saqueos, las devastaciones, los incendios ha desmoralizado sobremanera a nuestras tropas. La conducta de nuestros generales Duhesne y Lechi no ha sido, ni es, la más conforme a la justicia. Si prestáis atentos oídos, no escuchareis resonar otro ruido entre las colinas de Horta, Gracia y Sarrià, entre las riberas del Llobregat al Besós, que las voces de robos y pillajes. Todo lo que se encuentra, trigo, aceite, vino, animales muebles y hasta jaulas de loros, todo es tomado y llevado a Barcelona para venderse y conseguir dinero.
Actualització 18 de desembre 2019. Podeu trobar informació relacionada a Piscolabis Librorum.
El mapa pertany a la: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
