Europa i Barcelona (1872)
- 1872 Europa en aquests moments. Fantasia Politico-Geogràfica. Autor: Louis Ernest “Sahib” Lesage i Yves & Barret
Després de la guerra franco-prussiana, França, derrotada, havia perdut Alsacia i part de Lorena; i la supressió de la Comuna de París. La victòria de Prússia i els estats germànics va fer capgirar el poder dominant a Europa. França deixava pas a una Alemanya unificada. Algú va dir que Europa ha perdut una mestressa i ha guanyat un mestre. Bismarck domina el centre del mapa, la seva espasa divideix el continent. Les cordes d’un titellaire alemany controlen Espanya, Suïssa, Itàlia, Àustria i Hongria. França busca redescobrir-se, altres nacions tenen llàstima d’ella, de reüll la miren. Prússia ara és Alemanya. Alemanya és Prússia. Alemanya és tota la terra, en 365 dies gira al voltant del sol que és alemany, té una lluna que és alemanya. Les cites iròniques i comentaris de tota mena omplen Europa. Alemanya menja guisat de conill amb maduixes, els seus vinagres són estimats i molt avantatjosos, i substitueixen el vi.
I Anglaterra: També és la primera nació del món del cotó, amiga dels forts, sempre que siguin molt forts, protector dels febles, sempre que siguin molt febles. Separats de França per The Times i el Canal.
Tot i que el mapa no té signatura, és obra de Louis Ernest Lesage, un conegut caricaturista francès de l’època que va treballar durant molts anys a La Vie Parisienne. Yves & Barret van ser una de les firmes capdavanteres en el nou procés de fotogravat. El seu treball es va conèixer en aquell moment com “el procés de Yves & Barret”.
Referent: Cornell University Library
Mentrestant a Barcelona…
- LO MESTRE TITAS
I Las Meninas
Lo Mestre Titas va sortir el 20 de novembre de 1868. No adscrit al carlisme, subtitulat Semanari clá y catalá, editat a partir del 30 de maig de 1868 sota la direcció d’Eliseu Combas.
Saludava als seus lectors amb un Deu vos guart, senyors i afirmava que escriuria en català de la mateixa manera que es parlava, amb el català d’avuy, sense atendre les regles gramaticals perquè, segons deien, el ferien retrógrado y poch ilustrat.
las enfilaré contra lliberals y neos, trampistas y tronats, empleats y contribuyents, cobrants y cessants, y contra las senyoras societats de credit, ferrocarrils y comparsa que tant ans han afeitat.
En la primera època es tractava d’una publicació humorística. Novament es publicà com a setmanari polític, amb forts atacs a liberals i republicans*, del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872, quan fou prohibit. Tornà a sortir novament del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i novament del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900, suspès novament per ordre governativa. Un dels seus articulistes era Joan Bardina i Castarà i mostrà una actitud favorable a l’autonomia de Catalunya. Fou encara novament editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907. Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment el 1911.
El nom del setmanari feia referència a la història d’un mestre que vivia al carrer Carretes, un dels primers mestres que s’haurien establert a Barcelona, concretament al Raval. Com l’ensenyament no li donava prou per viure, es dedicava també a la cria d’aus. Els seus deixebles passaven més temps al galliner que a les classes. Era alt i prim, i portava unes ulleres caigudes gairebé fins a la punta del nas, i una barba molt llarga. Encara avui s’empra en català l’expressió sembles el mestre tites per referir-se a algú amb aquestes característiques.
- EL PRIMER TRAMVIA
El primer tramvia, va ser el de Barcelona a Gràcia, que es va inaugurar el 7 de juny de 1872. Es tractava del primer transport regular públic, tret, naturalment, del ferrocarril. La línia sortia de la Rambla davant del carrer del Carme i pujava pel passeig de Gràcia i pel carrer Gran. La línia es va anar allargant i l’any 1880 arribava a la plaça Rovira i Trias. El 1890 hi havia un altre ramal que anava fins el Santuari de la Salut.
- ROLDÓS PUBLICITAT
Es funda a Barcelona Roldós Publicitat, l’agència de publicitat en actiu més antiga del món.
- ELECCIONS GENERALS
Les eleccions generals espanyoles d’abril de 1872 foren convocades el 3 d’abril de 1872 sota sufragi universal masculí. Foren les segones eleccions convocades durant el breu regnat d’Amadeu I, a causa de la divisió interna del Partit Progressista que provocà la seva divisió en dues forces polítiques, el Partit Radical dirigit per Manuel Ruiz Zorrilla i el Partit Constitucional dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, que incorporarà alguns membres de la Unió Liberal de Francisco Serrano Domínguez.
*La Revolució de 1868 va enderrocar Isabel II, però les Corts sorgides de les eleccions de 1869 van donar una majoria monàrquica, que va imposar la cerca d’un nou rei entre les corts reials europees. Aquest nou rei va ser Amadeu I de Savoia, però enmig d’un país profundament inestable, embolicat en diverses guerres (en la tercera Guerra Carlina, deguda a les aspiracions al tron de la branca borbònica carlina; i en la Guerra de Cuba, colònia espanyola que buscava la seva independència), i comptant amb l’oposició dels republicans i de bona part de l’aristocràcia, l’Església i el poble, el rei va abdicar l’11 de febrer de 1873.
Aquest mateix dia de 1873, les Corts van proclamar la Primera República Espanyola. Però la República va ser víctima de la inestabilitat provocada per les guerres i la mateixa divisió entre els republicans. La majoria dels republicans eren federalistes, i de fet es va aprovar que la forma de l’Estat fos la de república democràtica federal, però, alhora, existia també una tendència unitària.
