Barcelona, guies i mapes turístics (1841-1885)

12 Desembre 2019

1841

Es constitueix la Junta Suprema de Vigilància als crits de Victòria per Catalunya i per Barcelona!; Primer intent d’enderrocament de la Ciutadella

1842

La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona, i l’exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc. Les mesures dictades pel capità general Antonio van Halen y Sarti, consistents en la declaració de l’estat d’excepció, lliurament d’armes, aplicació de fortes multes a la ciutat i a les persones que no col·laboressin, i la dissolució de la Milícia Nacional varen provocar una reacció contrària als objectius que es pretenien. Molts grups socials es posaren en contra del règim del general Baldomero Espartero i aquest va dimitir com a Regent i va haver de fugir a Anglaterra l’any 1843.

Una nova revolta l’any següent provocà un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes i les muralles

1843

El general Prim, nomenat governador, va haver de fer front a la rebel·lió de la Jamància contra els conservadors, paraula d’origen caló que significa famolenc. D’aquells successos procedeix la frase de Prim “o faixa o caixa”, referent a la disjuntiva que se li presentava: o el faixí de general o el taüt. Per sotmetre als insurrectes, Prim va posar setge a la ciutat durant dos mesos fins pacificarla, deixant una tercera part dels edificos destruïts. El militar reusenc va rebre llavors el faixí de general.

1847

Obre les seves portes el Gran Teatre del Liceu, el 4 d’abril.

Mentre tant apareix la Guía-Cicerone de Barcelona, o sea viajes por la Ciudad, con el objeto de visitar y conocer todos los monumentos artísticos, Redactada por Antonio de Bofarull. Imprenta del Fomento. Octubre de 1847. 8^vo. Lista de las calles de la ciudad con sus entradas y salidas ; Plazas y plazuelas. Barcelona fué la ciudad de España donde se introdujo la Imprenta.

I amb paraules de l’autor:

Con la publicación de esta obra he creido hacer un gran servicio á mis conciudadanos, y aun pudiera haber sido este de mas entidad, si mayores hubiesen sido mis fuerzas: contentome , sin embargo , con la conviccion de que si este no ha sido tal , servirá al menos de camino para que otros , mas capaces que yo , hagan la obra completa.

Mi objeto en esta ha sido dar á conocer á mis compatricios todo cuanto en Barcelona encierra belleza ó antigüedad, ya sea por la parte monumental y artistica, ya por la historica y tradicional. Para esto ne juzgado que seria lo mas propio , despues de hacer una reseña de Barcelona por medio de la Introduccion de la obra ,dividir esta en dos viajes, el uno de los cuales abrazara todo lo mas notable de la ciudad , sirviendo el otro paradar una idea de los cambios que ha sufrido la fortificacion de la misma , ya dilatándose , ya educiendose; añadiendo al mismo tiempo una noticia de varios asaltos y sitios que Barcelona ha sufrido , para venir asi en la memoria de algunos hechos celebres de los Barceloneses , bien dignos de recordarse por cierto.

[…]

Al que no le plazca mi franqueza, deje de comprar mi libro y se ahorrará disgusto: yo solo hago lo que puedo, y mi deseo es vivir en paz. Debo con todo hacer una advertencia, y es, que esta paz no la sostendre con el osado librero que se atreva á reimprimir mi libro, porque ende de lo que resulte de aquello que se llama libertad de imprenta, ha de imprimirle una marca mi saña literaria, que no se la borra jamás.

Aquesta guia també forma part del grup d’obres distingides. S’actualitzaria el 1855.

A tall d’exemple, la descripció del carrer dels Tres Llits:

El nombre de esta calle parece insignificante, pero es sumamente orijinal si se atiende al orijen de que proviene. Antiguamente Barcelona, como otras muchas ciudades de Levante, tenia burdeles o lupanares públicos, cuya institucion protejia entónces el gobierno por una mira hijienica y como favorable á las buenas costumbres de la ciudad. En 4 de setiembre de 1 496 publicóse un bando o edicto en el que se mandaba que todas las personas, de cualquier clase o categoria que fuesen, que tuviesen concubinas o mancebas, debiesen dejarlas dentro cierto termino. En la misma epoca, y tambien desde 1400, conócense ya los burdeles, denominándose tales casas públicas casas de “avols fembres” o de “Dones errades”, comunmente Burdell y entre el vulgo Bon-lloch. Uno de los burdeles que se conocia era en la calle llamada entónces de Viladalls que, segun la confrontacion debia de ser la calle dels tres llits (tres camas, nombre bastante significativo).

Al mateix any apareix Guía de Barcelona para 1847 (Barcelona: Imprenta de La Fraternidad, de José Pont y Campins).

I també la gran enciclopèdia Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz, que havia començat a publicar-se el 1845.

1859

Hachette. Una de les grans editorials. Fundada el 1826 i situada a París a la rue Pierre-Sarrazin, prop de l’Escola de Medicina. La llibreria Louis Hachette va esdevenir el 1864 la primera editorial europea, especialitzada en llibres escolars, fins i tot per a sales d’asil (nom, en aquell moment, de les escoles bressol), i guies acadèmiques i de viatges. El 1870 es trobava en una posició quasi monopolista dels llibres de text, però una llei de nova creació la va obligar a diversificar-se.

Si heu tingut mai un mapa Hachette actual a les vostres mans, compareu-lo amb la imatge de sota i veureu com els actuals conserven el mateix look que les seves predecessores. El mapa manté la lògica orientació nord de la ciutat, tal com, generalment, solen orientar-se les ciutats excepte Barcelona. Aquest és un enigma per resoldre: Perquè la ciutat ha anat canviant d’orientació fins a quedar fixa aquesta amb l’eix de Gran Via, és a dir, l’eix Sud-oest Nord-est?

Itinéraire Descriptif, Historique et Artistique de l’Espagne et du Portugal par A. Germond de Lavigne. Collection Joanne. Paris Libraire de L. Hachette et Cie. 14, rue Pierre-Sarrazin. Imprimé chez Bonaventure et Ducessois. 55, Quai des Augustins. 1859.

1862

Apareix el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, amb mapesi cartografia diversa. El mapa de Barcelona está dibuixat pel Coronel, Teniente Coronel de Ingenieros, D. FRANCISCO COELLO. Auxiliado por D. PASCUAL MADOZ, Autor de las notas Estadísticas é Históricas. MADRID 1862. Grabado en Madrid bajo la dirección del autor. El contorno por Leclercq; la topografia por D. Mauricio Sala y la letra por Bacot.

Una de les empreses cartogràfiques més ambicioses és la col·lecció de mapes provincials de Francisco Coello portada a terme per complementar la magna obra de Pascual Madoz Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y de sus posesiones de ultramar. Veritable Atles d’Espanya que aporta un put d’inflexió a la cartografia provincial i durant molt de temps va se la base per a la cartografia posterior.

El mapa dedicat a la província de Barcelona inclou algunes finestres amb els plànols de Mataró, Manresa i Vic, juntament amb el de Barcelona i el dels seus voltants.

El plànol de Barcelona fet a escala 1:10.000 , malgrat que no pot oferir massa detall, dóna una informació actualitzada de les transformacions de la ciutat. Incorpora el tram del carrer Princesa fins al límit del Passeig de l’Esplanada. S’han urbanitzat la Plaça Reial i la Plaça Duc de Medinaceli, exemples de la ciutat antiga renovada on els nous espais públics i representatius, juntament amb els equipaments dels mercats, caracteritzen la ciutat burgesa i liberal.

A la Barceloneta, a part de la densificació que sofreix el barri, els edificis augmenten d’altura i es compartimenten els interiors, es converteix en l’espai propici per a la localització de la indústria mecano-metal·lúrgica catalana. Al costat del moll nou, hi ha els tallers de La Nuevo Vulcano, dedicada a les tasques de construcció i reparació naval i en un dels extrems del barri, la Fàbrica del Gas, pionera en l’elaboració de gas a Catalunya.

A la banda del Raval, la novetat és la desaparició de la muralla, enderrocada definitivament però amb la indicació sobre el plànol del perfil i el nom dels baluards demolits.

Orientat al nord geogràfic.

1863

Surt la Guía y Añalejo Perpetuo de Barcelona. Recopilación de todas las funciones tanto religiosas como civiles que tienen lugar durante el año en la capital del Principado,… contiene todas las ferias de Cataluña, los mercados y fiestas mayores en número mucho mayor que en los demás. Por D. Cayetano Cornet y Mas. Barcelona: Librería de El Plus Ultra, Rambla del Centro, Número 15, 1863. Imp. de Luis Tasso, Arco Teatro callejón entre los núm. 21 y 23. 1863. 8^vo.

1864

Apareix la reconeguda Nouveau Guide général du voyageur en Espagne et en Portugal, par A. Lannau-Rolland. Paris, Garnier frères. 1864 8º

I també la Guía General de Barcelona. Contiene la descripción de la Ciudad y sus monumentos […]. por J. Matas y M. Saurí. Barcelona. Imprenta de Manuel Saurí, Calle Ancha esquina á la del Regomir. 1864. 8^vo.

1868

Aquest és, probablement, el punt de partida de la publicitat directa, moderna, sense més: Plano de Barcelona, regalo que hace el establecimiento á sus favorecedores.

Forma part d’un calendari desplegable, (Lit. Mercantil Barbará nº 15), a la part posterior del qual hi ha les llegendes següents: BAZAR de los ANDALUCES, Plaza Real y Pasaje Madoz 5. BARCELONA i Muralla de mar y Castillo de Monjuich.

1869

A Handbook for Travellers in Spain By Richard Ford.

Literatura de viatges de l’escriptor anglès Richard Ford. És el moment culminant del gènere. Els turistes britànics viatjaven per Europa en nombre creixent i les editorials, com John Murray, començaven a ser necessàries per a les guies. Escrit amb humor i anècdotes. Aquesta era la cinquena edició. Probablement, la més completa de totes.

Arriba a Espanya el 1830 acompanyat de la seva dona i fills buscant un clima més benigne i s’instal·len a Sevilla. Recorria la ciutat amb un quadern on anotava i dibuixava tot el que veia. Ee 1831 comença a recórrer la Península. Però cap el 1833 torna a Anglaterra obligat pels brots de còlera que han sorgit en algunes ciutats. Allà comença a escriure un dels més famosos llibres de viatges d’Espanya. És una obra molt precisa i objectiva, plena d’informació històrica que va ser model per a altres guies posteriors. Es va publicar a Londres el 1845 en dos volums amb un total de més de mil pàgines. Va ser tal l’èxit que es van fer diverses edicions i anys més tard el 1846 va publicar la seva altra obra famosa Gatherings from Spain que també va aconseguir successives edicions.

607-670x515 Com a nota anecdòtica, observeu la traducció de la primera columna, tercera línia. Literalment: ell és molt menjar de mi.

1877

Apareix la Guía de las Ferias y Fiestas Populares de Ntra. Sra. de las Mercedes por la Empresa de Cubiertas Anunciadoras para periódicos de Martí y Barril. Administración en la Librería de D. Federico Martí. Calle del Obispo, número 6. Barcelona. Imp. de Oliveras a cargo de Jofra y Xarnefra, calle de Sta. Madrona, 7, 1877. 8^vo.

I el Plano anunciador de Barcelona, Tipo. Lit. de C. Verdaguer, una mena de monstre de la publicitat.

1878

Prospecte de presentació del periòdic El Ensanche Ilustrado, imprès a la Imprenta de Jaime Jepús, calle Petritxol, núm.10.

1883

I arriba la famosa guia, Collection des Guides Joanne-Guides Diamant. Espagne et Portugal par A. Germond de Lavigne. Avec plans et une carte générale. Paris. Librairie Hachette et Cie. 79, Boulevard Saint-Germain, 1884. Imprimerie A. Lahure, rue de Fleurus, 9, à Paris. 8vo.

Amb alguns errors en el mapa de Barcelona, la matriu de Cerdà ja començava a formar part de la majoria d’il·lustracions i plànols de la ciutat.Des de la creació de les Guies Joanne, podem destacar la notable adaptació als nous usos dels turistes, els canvis i les maneres de viatjar. Algunes destinacions es destaquen, mentre que d’altres, són descuidades. Ens mostra que les destinacions i les diferents guies estan estretament relacionades amb altres projectes com la construcció de línies ferroviàries o el desenvolupament d’estacions balneàries i el turisme automobilístic, o el creixement convulsiu d’una ciutat, com ara Barcelona.

1884

Fiestas y Ferias Populares de Barcelona desde el dia 14 al 21 de Diciembre de 1884. Fábrica de Estampados de Lorenzo Roig y C..^a Calle de la Aurora n.^o 24. Barcelona. Imprès sobre tela.