Barcelona, guies i mapes turístics (1720-1840)

Els mapes turístics són tractats com un subgènere dins de l’ampli món de les arts cartogràfiques, el mateix passa amb les guies de viatges vers la literatura. Aquest germà petit, vilipendiat i odiat, és, curiosament, el més vist, venut i maltractat de tots. Pocs estudis i poca recerca sobre aquesta temàtica trobarem.

pcdooDe guies turístiques n’hi ha un munt i cap perdura, són, bàsicament, objectes nascuts per a morir. Tenen una vida efímera però agitada i només amb el temps, adquireixen un teixit antropològic de veritat, un valor incalculable per estudiar la societat d’un temps.

La primera guia coneguda és el Còdex Calixtí, escrit el 1140 a França. Aquest text és un recull de cinc escrits que el Papa Calixto II va compilar per a pelegrins que viatjaven a Santiago de Compostel·la. També se’l coneix com Llibre de Santiago.

Una de les guies més antiga de Barcelona és el Calendario manual, y guia de forasteros en Barcelona, para el año de MDCCLXXVII, publicada a Barcelona el 1776 per la impremta dels Hereus de Maria Àngela Martí. Les primeres guies urbanes s’editen a la ciutat cap a finals del segle XVIII quan les transformacions socials i econòmiques provoquen un major moviment de població i una millora en les vies de comunicació.

El mapa turístic, és l’element bàsic de qualsevol guia, el referent de tot el que s’exposa i documenta en el text. Però el mapa turístic també pot viatjar pel seu propi peu. En aquest cas, adquireix unes propietats i característiques que el fan únic:

  1. Una vegada desplegat, mai torna ha tenir la seva forma original.
  2. S’autodestrueix en 20 usos, màxim.
  3. Per llegir qualsevol apartat en condicions, és necessari girar-lo 10 vegades.
  4. Ha d’incloure imatges idíl·liques, colors pastel i tons discrets.
  5. Llibertat de pensament: Si cal inventar, exagerar o retocar alguna cosa, té el consentiment per fer-ho.
  6. Sempre es trenca o arruga pel lloc més inoportú.
  7. Freqüentment es taca.
  8. Té episodis convulsius.
  9. Admet publicitat (a vegades és el que només es veu)
  10. És fàcil d’abandonar, estàs convençut que altres poden ser millors pares.

El recull que us proposo és només una selecció d’aquelles obres que poden ser considerades bàsiques. N’hi ha d’altres, que també són excel·lents exercicis pel coneixement de Barcelona, però seria massa llarg i pretensiós.

  • 1720

Aquesta és una curiosa vista d’ocell, publicada a Augsburg per Joseph Friderich Leopold. Inclou un escut decoratiu i una llegenda amb 24 llocs per a visitar, Montserrat inclosa.

Sota el meu parer, aquest és el primer mapa turístic de Barcelona que es mereix l’honor de tenir aquest privilegi. Encara que tinc un dubte, hi ha un vaixell bombardejant la ciutat, reminiscències del 1714?, i altres detalls curiosos que podeu cercar…

44074.jpg

… i és una replica (i acostumava a passar, igual que ara) d’aquest imprès el 1670 a París:

b1

I rodalies:

b2.png

… que a la vegada, és còpia d’aquest:

RM.291076_2 Nouvelle description de la fameuse ville de Barcelone cappitalle de la province de Catalogne / A Paris: chez Lou. Boissevin a la rue St Iaques a limage Ste Geneviesve, 1645

Més informació a: Universitat de Berna

A la ciutat alemanya de Colònia es va imprimir, l’any 1572, la que és considerada la primera visió de conjunt de la història de la ciutat. Durant les dècades posteriors, molts impressors europeus van reproduir la mateixa imatge amb petites variacions.

  • 1741-1789

Apareix el Kalendario, pronostico y diario de quartos de luna, sobre el año del Señor de 1741 con los quartos de luna y politicos acontecimientos como tambien con las ferias de Cataluña. Barcelona: en la imprenta de Joseph Altés, 1741.

El 1745 trobarem l’Almanak, y pronostico diario de quartos de luna para el principado de Cathaluña, de este año de 1745. Barcelona: en la imprenta de los Herederos de Maria Martí, administrada por Mauro Martí, 1745. Signat pel Moderno Cathalan, aficionado en artes mathemáticas y natural del arzobispado de Tarragona.

Apareix el 1761 el Manual y guia de Forasters per a saber los noms, y trovar facilment los carrers, plassas, y travesías, juntament los Colegis y Gremis situats en esta present Ciutat de Barcelona; ab un índice general, y a  la fi una llista de tots los Monuments y Adoracions que hi ha en dita Ciutat. Compost per un curiós de la Capital. Barcelona: En la estampa de Maria Angela Martí Viuda, en la Plassa de Sant Jaume. Any 1761. Guia escrita en català, amb estructura d‘almanac i registre d’establiments, un índex de carrers (379) i illes (281), una llista de gremis i col·legis professionals i una breu informació dels monuments i establiments religiosos.

Amb les transformacions urbanes i amb les novetats obvies que el pas dels temps pot re-dibuixar una ciutat, aquestes obres es reeditaven anys més tard amb el mateix titular canviant l’any o amb un de nou. La novetat del producte era l’actualització de les institucions i càrrecs públics, dels comerciants i les professions. S’hi afegia, per exemple, les previsions meteorològiques, les fases lunars o la llista d’esglésies i parròquies. La mateixa inèrcia acompanyava l’aparició de cada edició: el més nou que aportava Barcelona a la mano (1778), per exemple, era precisament el seu nom.

Barcelona_á_la_mano.JPG

Però l’any 1789, any de revolució, surt a la venda una curiosa obra anomenada Diversión de Ciudadanos, norte seguro de forasteros, y estrella luciente de Barcelona que guía a unos, y otros, para saber el número cierto de parroquias, conventos, oratorios, cárceles, reclusiones, plazas, plazuelas, y calles de la ilustre ciudad de Barcelona; el nombre de los fundadores de los conventos, y año de su fundación; y un camino breve, en que con toda perfección cualquiera puede saber los nombres, y sitios de las calles de esta ciudad sin tener que preguntar ni valerse por otro […] algunas cositas que hasta ahora habrás ignorado y te alegrarás de saberlas […]; lo que he revuelto de Libros, Archivos y Librerías.

Extraordinari. Jo compraria el llibre només pel seu títol-eslògan. Més endavant diu:  …antorcha que alumbra a Ciudadanos y Forasteros, para saber todos los puestos importantes de Barcelona tocantes al comercio y manutención, pretensiones y dependencia unos y otros […] camino breve para que todos así, naturales como forasteros, puedan saber los nombres y sitios de las calles de Barcelona con tanta perfección como si se hubieran criado en cada una de ellas”. I Heus aquí, la gran novetat: els carrers en ordre alfabètic i transcrits al idioma del pais …para la mayor inteligencia del público.

  • 1805-1831

S’edita el Kalendario y guia de forasteros en barcelona, para el año de 1806. Contiene los tribunales, juntas, oficinas, administraciones y académias de esta ciiudad, los señores que las componen, calles donde viven, y otras noticias de varios establecimientos útiles á la sociedad civil. Estado militar de Cataluña año de 1806.

Dos articles, Petit assaig entorn de les primeres guies de Barcelona i Una guia de la Barcelona de 1805, que recomano.

Apareix un mapa, el 1809, de F. E. Müller amb una descripció de llocs històrics. El 1815 apareix el Kalendario manual y guía de forasteros en Barcelona, para el año de 1815, de Agustí Roca.

L‘Ajuntament liberal barceloní, per no ser menys, edita la Guía de Forasteros en Barcelona para el año 1821, la finalitat era proporcionar: a los vecinos y forasteros una acertada dirección en sus negocios, facilitándoles el conocimiento de las autoridades constituidas y de los establecimientos públicos, de que abunda esta capital en beneficio de la humanidad y de las letras, sea al propio tiempo a la vista de la Europa un fiel testimonio de sus rápidos progresos a la prosperidad, y de la protección con que su gobierno político ha fomentado en ella la ilustración y las cívicas virtudes, que tanto la distinguen.

El 1831 surt El Amigo del forastero en Barcelona y sus cercanías, dase á luz con arreglo al estado de la ciudad en 1831, de Pere Felip Monlau Roca, àlies Felipe Roca y Lavedra. Probablement, la primera guia merament turística, tal com a Europa s’estaven plantejant altres guies. També és de les primeres en oferir una vista de les rodalies de Barcelona.

Pere Felip Monlau Roca va dedicar-se a la psiquiatria. Fou membre titular de la Societat Mèdico-Psicològica de París, i el 1840 va traduir l’estudi de Brierre de Boismont, la Memòria per a l’establiment d’un hospital de bojos. Poc després, va ser nomenat metge frenòpata a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona l’octubre de 1843, on fa treure les cadenes als bojos i que siguin considerats com a tal. L’any 1841 va guanyar el concurs sobre els avantatges de l’enderrocament de la muralla medieval i moderna de Barcelona amb l’obra Abajo las murallas.

Serà reeditada, i al 1833 surt la tercera edició: El Amigo del Forastero en Barcelona y sus cercanías, Dáse á luz con arreglo al estado de dicha ciudad en 1833. Tercera edición. Corregida y adicionada por Don José Solá. Va adornada con un mapa topográfico de Barcelona y su Barceloneta. Barcelona: Véndese en la Librería de José Solá, calle de la Bocaría. Imprenta de Benito Espona, 1833. 8vo.

Desconec l’autor del mapa, però, oi que abans ja l’hem vist? No us fixeu amb el traç, fixeu-vos amb el punt de vista.

418.jpg

  • 1840 

El turisme, com a viatge de plaer, neix, probablement, amb el Grand Tour, nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i, més tard, per la burgesia. Els nobles anglesos utilitzaven Turn per nomenar els viatges que formaven part del Grand Tour, terme que deriva del francès. Al començament del segle XVIII s’adopta Tour en lloc de Turn. Segons savis, aquest és l’origen de la paraula turista.

Després d’un parèntesi degut a les successives convulsions socials i polítiques, com la primera guerra carlina o l’incendi dels convents barcelonins, i en ple període liberal,  s’actualitza la Guía de Forasteros en Barcelona para el Año de 1840, ó sea, “El Amigo del Forastero” en la misma y sus cercanías; dase á luz con arreglo al estado de dicha ciudad en 1840 corregido y adicionado por D. José Solá. Barcelona. En la Librería de José Solá, calle de los Baños. 12mo.

456-670x563.jpg

Manual del viajero en Barcelona, redactado y recopilado en vista de los mejores documentos y datos estadísticos. Por una reunión de amigos colaboradores. Adornado con un plano de esta Ciudad, la perspectiva de la Casa Lonja, y el croquis que representa las avenidas de esta Ciudad. Barcelona. Imprenta de D. Francisco Oliva. Calle de la Platería, num. 8. 1840. 8vo.

D’ aquesta obra apareix una edició corregida al 1848. Comencem a veure uns dissenys de la ciutat més moderns i acurats.

461-670x398.jpg

L’evolució de les primeres guies barcelonines està unida al desenvolupament del sector editorial i de la reducció de la seva mida per potenciar la seva portabilitat. No és un detall banal: Roger Chartier el considera un fet decisiu per comprendre la transformació dels hàbits de lectura de la població cap a un tipus de pràctica “més lliure”, en la qual ja no cal “posar el llibre per llegir-lo i el lector no es veu obligat a estar assegut; es pot establir una nova relació amb l’escrit, més corrent i més immediata “. Les petites guies portàtils, que estrenyien els llaços amb el viatger, van sorgir a l’interior d’una indústria que va apostar per la progressiva especialització, la definició dels actors del procés -el impressor, l’editor, l’enquadernador i el llibreter- i la diversificació de l’oferta, mitjançant noves estratègies comercials, com la subscripció, les sèries i colecciones. A Catalunya, la modernització editorial té relació amb dos episodis tècnics concrets: L’aparició de les noves premses metàl·liques, que van augmentar considerablement les tirades i la linotípia, que va transformar el sistema de composició i va incrementar la producció

Per llegir més: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i El vademécum de la ciudad, París y Barcelona en las guías y descripciones urbanas. 1750-1920, de Carmen Rodríguez Pedret.