La Guia Michelin del 1543

L’aparició del carruatge, el sis-cents de la època, la liberalització de correus i, per descomptat, l’augment del comerç entre ciutats i ports, fan teixir la península d’un gran entramat de vies cada vegada més poblades, els camins ja no eren d’ús exclusiu de la Corona i el seu exèrcit, ara, els camins, eren part de la vida quotidiana i econòmica de tota la península. Ja no eren, només, fills dels desitjos expansionistes, econòmics i patrimonials de la Corona.

Els Reis Catòlics estableixen la Santa Germanor el 1476, a Castella i, el 1487, a la Corona d’Aragó, utilitzant procediments expeditius, asseguraven la tranquil·litat dels camins. El 1497 es crea la Reial Cabana de Carreters, que agrupa els professionals del transport i facilita el trànsit de les mercaderies. Aquestes dues mesures van haver de tenir una gran transcendència a efectes de facilitar la mobilitat de la societat espanyola de l’època.

Pedro Juan Villuga, cartògraf valencià, va tenir la sort, i el pensament visionari, de crear aquesta guia dels camins de  la Península (ara diríem carreteres) publicat l’any 1543 amb el títol de Reportorio de todos los caminos de España i publicat a Medina del Campo. És una idea fantàstica que monsieur Michelin va copiar tres segles i 57 anys més tard.

La intenció de Villuga era una guia de viatgers, obra de consulta. Les seves dimensions li atorguen la característica de llibre de butxaca. La forma en què apareix descrit cada itinerari és del tot visionari en el seu concepte: Primer, el títol del camí expressant el nombre de llegües que hi ha entre el principi de la ruta i el final, després segueix la relació dels llocs i les vendes per les que el camí transcorre, per esmentar a continuació, el nombre de llegües o mitjanes llegües, que la separa de la precedent.

Cal ressaltar les il·lustracions, icones representatives de les diferents nocions que de certs territoris es tenia.

Juan_Villuga_(1543)_Repertorio_Caminos_España.jpg

Repertorio de todos los caminos de España en el año de gracia de 1543. Publicado por Juan Villuga.

Aquí, el facsímil de la Universitat de Toronto.

Hi ha una rèplica d’aquest mapa feta per Gonzalo Menéndez Pidal segons la descripció dels 139 itineraris de Joan Villuga, per il·lustrar el seu llibre “Els camins en la Història d’Espanya”, Madrid, Edicions de Cultura Hispànica, 1951. Amb un error tipogràfic força curiós: En lloc de dir SEGOVIA, diu SEOVIA.