1599

Esclavatge

Creix el Nombre d’Esclaus. S’estima en 900.000 el nombre d’esclaus negres en el Nou Món, gairebé tots treballant en la canya de sucre.

Àfrica

Africa_1554munster.jpg

Sebastian Münster.
Totius Africæ tabula, & descriptio uniuersalis, etiam ultra Ptolemæi limites extensa. 
Mapa de xilografia amb color afegit. De Cosmographia uniuersalis de Münster (Basilea, 1554). 

El primer mapa de tot el continent africà. Com va ser publicat, amb algunes variacions, en obres molt populars de Münster, Geographia (1540-1552) i Cosmographia (1544-1628), és difícil de datar-lo amb precisió. Münster va ser professor d’hebreu a Heidelberg i després a Basilea, on es va establir el 1529 i més tard va morir per la pesta.  Cercant informació i mapes a estudiosos, va poder incorporar, amb el temps, dades actualitzades en les diverses edicions dels seus atles, convertint-se en el cartògraf més influent de mitjans segle XVI. Münster va ser el primer cartògraf a imprimir mapes separats dels quatre continents coneguts.

El mapa d’Àfrica conté moltes característiques interessants —i curioses—: un gegant d’ulls assentat sobre Nigèria i Camerun, que representa la mítica tribu dels “Monoculi”; un bosc dens situat al desert actual del Sahara; i un elefant que omple el sud d’Àfrica. El riu Níger comença i acaba als llacs. La font del Nil es troba en dos llacs alimentats per les aigües de les fabuloses Muntanyes de la Lluna, presentades gràficament com petits monticles marrons. Es conserven diversos regnes, entre els quals el mític Prester John, així com “Meroë”, les mítiques tombes dels reis nubis. Es noten poques ciutats costaneres, i encara no hi ha cap Madagascar. Una caravel·la simplificada, similar a la que utilitzaven els portuguesos (i Colom), parteix de la costa sud. Un dels aspectes intrigants d’aquest mapa és el recorregut del riu Senegal,

El text del cartutx gran ofereix un itinerari rudimentari per a mariners, de Lusitània a Calechut (Calicut, Índia), que descriu una ruta que evita essencialment l’Àfrica.

Canvis al Vaticà

L’Església autoritza l’entrada de cantants castrats al Cor Papal i prohibeix la participació de dones.

Vat_1280px-Seven_Churches_of_Rome_-_Giacomo_Lauro_-_1599.jpg

Mapa de Giacomo Lauro i Antonio Tempesta de 1599 que representa les set esglésies de peregrinació de Roma, amb la basílica de Sant Pere en primer pla, utilitzat per a l’Any Sant de 1600.

El Rei no signa les Constitucions Catalanes

Corts_Philip_III_of_Spain

Felip II

El nou rei va venir a Barcelona amb la intenció de millorar les relacions, però apareixerien punts històricament conflictius sobre els que no es va arribar a cap acord i, finalment, les Corts es varen tancar en fals. Així, mentre que el rei va acceptar la regulació de la Inquisició -reclamada feia més d’un segle- i la concessió de galeres per defensar la costa, no va haver acord en pujar el salari als jutges de l’Audiència, ni sobre el dret dels cavallers a portar armes.

S’acordà la creació d’un nou impost, el dret de galeres, a fi de recaptar finançament per a la construcció específica de vaixells de guerra. S’aplicava sobre diversos productes com naips, cuirs i mercaderies estipulades als capítols de concessió. Per contra, va quedar en suspens la intenció de cobrar el quint, cinquena part dels ingressos dels municipis.

S’acordà que la Diputació armi dues galeres per defensar les costes catalanes (però aviat es va trobar què la Capitania General les utilitzava per al transport de tropes a Itàlia i van acabar quedant preses a mans dels algerians).

Es considerà l’afer de l’assassinat de l’escuder Marc-Antoni Forner, mort al castell de Salses pel prior Hernando de Toledo, lloctinent del capità general de Catalunya. Per la renúncia del seu nebot Honorat Riu i Tord a tota reclamació, les corts votaren una concessió de 800 lliures per a misses i la petició al rei d’un títol de noblesa per a Riu.

En el terreny jurídic:
Es va acordar donar preferència als doctors i batxillers que haguessin donat classe o residit al menys sis anys a la Universitat de Lleida a l’hora d’optar per una plaça al Consell Reial i altres oficis.

Es va posar als notaris l’obligatorietat de conèixer a les persones que fessin de testimoni i a no donar per vàlids els actes que no tinguessin la solemnitat precisa.

CORTS_800px-Constitucions-CortsCatalanes-1599.jpg

Constitucions, capítols i actes de Cort de les Corts de Barcelona de 1599 presidides per Felip II de Catalunya (III de Castella). – Gabriel Graels impressor Arxiu Corona d’Aragó

S’estableix de forma clara un criteri de prelació de la legislació: – Drets locals, escrits o no Dret territorial (Usatges, Constitucions i Capítols) Dret Canònic Dret Civil (entenent aquí el Dret Comú)

A presentació d’un greuge de Joan Granollacs, perseguit el 1590 i ara perdonat, es va declarar la immunitat dels diputats en actuacions relatives a la Generalitat de Catalunya.

Però probablement el contingut de major importància, tot i que no es va aplicar com ja havia passat amb la Constitució de l’Observança, va ser la declaració de protecció de la legalitat vigent aprovada en Corts: Per quant les Constitucions de Catalunya, capítols i actes de Corts, no es poden fer sinó en Corts Generals, i sigui de justícia que les coses es desfacin amb la mateixa solemnitat que són fetes, per tant estatuïm i ordenem que les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Corts, no puguin ésser revocades, alterades ni suspeses, sinó en Corts Generals, i que si es fa contrari, no tingui cap força ni valor.

Acabades les Corts, Felip II va marxar sense signar les constitucions, i quan les va remetre signades, havia modificat algun capítol. En concret s’alteraven les funcions del virrei i es prohibia l’ús dels pedrenyals. Aquest gest va recordar els esdeveniments similars ocorreguts al final de les Corts de Montsó anteriors i va indignar als diputats i va engegar una agra disputa entre el jurista Antoni Olibà i el virrei, Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba, Duc de Feria, qui va engarjolar als que protestaven.

Finalment, el rei va destituir al virrei i va posar al seu lloc un home de consens, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Terès i Borrull.

Península Ibèrica

sp_canvas.png

El primer mapa de Munster de la península Ibèrica, un dels primers mapes d’Espanya i Portugal. Inalterable des de l’edició de 1540. La geografia de Munster és una fita cartogràfica, incloent no només mapes ptolemàtics, sinó també diversos mapes moderns, inclosos els primers mapes separats dels 4 continents, el primer mapa d’Anglaterra i el primer mapa obtingut d’Escandinàvia. Munster va dominar la publicació cartogràfica durant mitjans el segle XVI. Munster es considera generalment com un dels tres fabricants de mapes més importants del segle XVI, juntament amb Ortelius i Mercator.

Munster era lingüista i matemàtic, que inicialment va ensenyar hebreu a Heidelberg. Va publicar el seu primer map d’Alemanya el 1529. La resposta va ser millor del que s’esperava i va poder incloure material estranger substancial, que li va subministrar mapes actualitzats, no necessàriament precisos, per a l’emissió de la seva Geografia de 1540.

Inaugurat el Teatre Globe

GLO_globeEl teatre The Globe ha estat construït per Peter Street, i es troba a la vora del riu Tàmesi als afores de la ciutat de Londres. És una circumferència aproximadament de 30 metres de diàmetre. Aquesta grandària permet l’entrada a 3.351 espectadors.

L’escenari és un rectangle que sobresurt de la circumferència i envaeix el sector del prosceni. Té dues trapes a través d’on s’arriba a l’escenari per la part inferior del mateix. La part de baix de l’escenari és coneguda com l’infern i per allà apareixen i desapareixien personatges sobrenaturals com ara el fantasma de Hamlet. Les columnes que es troben sobre l’escenari sostenen el sostre on es troba una altra trapa des de la qual pengen personatges divins provinents del cel.

Per a la construcció d’aquest teatre s’ha utilitzat material del desmantellat. Igual que la majoria dels teatres és una construcció sense sostre per la part del prosceni, la qual cosa impedeix les presentacions en dies plujosos, per això, i pel fred de l’hivern, el teatre només funcionarà durant l’estiu. Les entrades costen entre 1 penic, al prosceni (de peu) fins a 6 per a la platea.

Bon Viatge

El municipi de Cardedeu, en el Vallès, s’independitza de Vilamajor.

Amèrica Segons Richard Hakluyt

Hakluyt_principalnavigat001hakl_0453.jpg

El geògraf anglès Richard Hakluyt, graduat a Oxford el 1574, presenta el primer mapa de Nord-Amèrica. La seva passió per la història i el descobriment d’un nou món, el van portar a recopilar i publicar relats de viatges i de viatgers. Promotor de les noves descobertes i de la colonització, especialment d’Amèrica del Nord, la seva obra principal, batejada per J.A. Froude com l’epopeia en prosa de la nació Anglesa, és el The Principal Navigations, Voyages, Traffiques, and Discoveries of the English Nation (1598–1600). Aquest és un facsímil del Mapa que de vegades es troba en còpies de la segona edició de The Principall Navigations; ara es creu que és el mapa al qual fa referència Shakespeare a la Nit de Reis, Acte III, Escena 2. al passatge “Somriu la cara amb més línies de les que es troben al nou mapa afegint les Índies”. També va ser el primer mapa gravat a Anglaterra a la projecció anomenat Mercator, però que va ser realment obra d’Edward Wright, matemàtic i hidrografista i autor de Certaine Errors in Navigation, 1599.

Amèrica Segons Giovanni Antonio Magini

Magini_45279.jpgVa néixer a Pàdua i va completar els seus estudis de filosofia a la universitat de Bolonya el 1579. Es va dedicar principalment a l’astronomia. El 1588 va ser triat per Galileu per ocupar la cadira de Matemàtiques de la Universitat de Bolonya. Magini és partidari del sistema geocèntric en lloc de l´heliocèntric de Copèrnic. Magnini desenvolupa el seu propi sistema planetari, que consisteix en onze esferes rotatives. En el seu De Planis Triangulis (1592), va descriure l’ús del quadrant en mesurament i astronomia. El 1592 Magini va publicar Tabula tetragonica.

Rara edició tardana del mapa de Magini de l’hemisferi occidental, publicat per primera vegada a Venècia el 1596. El present exemple apareix a l’Universus Terrarum Orbis Scriptorum de Raphael Savonarola.

El mapa segueix el treball de Giovanni Lorenzo d’Anania, que va publicar un de molt similar a Venècia el 1582. El mapa deriva del mapa d’Amèrica d’Ortelius i conserva moltes de les característiques, sobretot el bombament a la costa oest d’Amèrica del Sud.

Incloent el mapa de Magini, hi ha 6 mapes d’Amèrica amb el mateix títol i aspecte bàsic, incloent D’Anania (1582), Botero (1595), Magini (1596), Magini-Keschedt (1597), Rosaccio (1595) i Botero –Giunti (1640). Hi ha distincions subtils en cadascuna de les plaques, incloent-ne la mida i el detall, que ajuden a distingir les plaques. En el de Magini es pot distingir amb més rapidesa per la topada a l’oceà entre les paraules Mare i Pacifico.

El mapa de Magini es va reeditar el 1597, el 1598 i el 1616 a Venècia i el 1621 a Pàdua. La placa també va aparèixer a 2 edicions italianes de l’epitome d’Ortelius, publicat per Stefano Curti a Venècia el 1679 i el 1683, i a l’Univerus Terrarum Orbis Scriptorum de Raphael Savonarola, publicat a Pàdua el 1713. Aquest darrer mapa es pot distingir ràpidament dels altres per estant situat en un full de text.

El Duc de Lerma i La Pesta

  • D. Francisco de Sandoval i Rojas rep de Felip III els títols de Duc de Lerma i Marquès de Cea.
  • Felip III delega el govern d’Espanya en el duc de Lerma. Aquest, al seu torn, delega en el seu valgut personal.
  • El duc de Lerma nomena arquebisbe de Toledo al seu oncle Bernat de Sandoval i Rojas.
  • Epidèmia de pesta a Castella i Andalusia.

Referents:

Barry Lawrence Ruderman Antique Maps

eBooks@Adelaide

Princeton University Library

Seven Churches of Rome – Giacomo Lauro

Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9

Portret van Filips III (1578-1621), koning van Spanje, Frans Pourbus (II) (atelier van), ca. 1600