Quo Vadis, Barcelona (8)
•Barceloneta, Puerto Rico
Habitants : 24.650 (2015)
Altitud : 3 m.
Segons Marcelino Canino*, el nom de Barceloneta el proposa el Governador Eulogi Despujols quan va aprovar la seva creació al 1881. Tant ell, com el senyor Bonós Llensa i Feliu, principal promotor de la creació d’aquest municipi, eren d’origen català. També, cal indicar que en aquesta regió habitaven un gran nombre d’hisendats i comerciants d’origen català cosa que va propiciar el suport al nomenament.
L’origen d’aquest poble prové de la delimitació de terrenys dels municipis de Manatí i Arecibo. En l’últim terç de segle XIX, veïns d’aquests pobles havien sol·licitat la fundació d’un poble que pogués complir amb les seves necessitats. En 1881, la Capitania General va autoritzar la fundació de Barceloneta amb una primera delimitació de barris a Manatí. El 1897, es va aconseguir la delimitació amb el municipi d’Arecibo, el que va permetre una millor avaluació contributiva de les riqueses dels pobladors de Barceloneta.
Durant els anys següents, el desenvolupament econòmic va anar en ascens, especialment, el sector agrícola. El 1894 tenia cinc escoles públiques amb una matrícula de 255 alumnes. En la primera dècada de segle XX, Barceloneta comptava amb tres hisendes de canya, 93 estades de cafè, i 100 de fruits menors. Al mateix temps, havia finalitzat la construcció de l’església, casa parroquial, la Casa de Rei, un cementiri i una carnisseria. Amb la fundació de la central “Plazuela” (més tard Plazuela Sugar Company) aquesta va passar a ser la principal font d’ocupacions del poble. Malgrat aquesta prosperitat, el 1900, Barceloneta es va convertir novament en barri de Manatí. Onze anys més tard, una “Junta Libertaria” va demandar la restitució de Barceloneta com a municipi.
Tradicionalment, era zona de plantació i tractament de la canya de sucre, sobretot, però també de cafè i d’altres fruites. Quan a la segona meitat del segle XIX s’hi va establir l’empresa de Bonós Llensa, de transport marítim cap a Barcelona i Nova York, es van anar creant empreses de comerç i magatzems. La decadència del sucre es va completar el 1963 quan va tancar el principal molí que donava feina a la majoria dels habitants del municipi. A partir de llavors va reeixir la plantació d’ananàs i, els anys 70, es va produir una reindustrialització a partir de l’assentament d’empreses de la indústria farmacèutica. Actualment, Barceloneta acull el complex farmacèutic més gran del món, amb 14 indústries del ram concentrades en el seu terme. Part important de l’èxit de la implantació d’aquesta mena de factories rau en la puresa de les aigües subterrànies de l’indret, que permeten el seu ús sanitàri sense gairebé cap tractament.
El Bosc Cambalache és una reserva forestal repartida entre els municipis d’Arecibo i Barceloneta. El bosc es va conèixer com a «Bosc Experimental de Cambalache» i va estar dedicat a la dasonomia experimental i va funcionar com a centre d’ensenyament silvícola. Va ser establert en 1943 mitjançant un acord entre el Servei Forestal dels Estats Units i l’Autoritat de Terres de Puerto Rico, propietària legal dels terrenys, per a la implantació i desenvolupament d’un programa de recerca silvícola en terrenys calcaris.
El Bosc estatal de Cambalache és gestionat pel Departament de Recursos Naturals i Ambientals de l’Estat lliure associat de Puerto Rico. Protegeix empinats pujols de pedra calcària coneguts com a mogotes, que estan coberts de boscos humits. L’elevació varia entre 5 i 50 metres sobre el nivell del mar. La precipitació mitjana és 1.479,8 mm per any, amb una temperatura que varia des de 23,3 fins a 27 °C. Els mogotes estan orientats de nord-est a sud-est i els seus vessants nord i sud-oest són humits però amb cims xérics.
Puerto Rico Department of Agriculture and Labor, Ramon Gandia Cordova , 1920
Com a curiositat final: Dins de la Barceloneta hi ha la Villa Barcelona
Himne de Barceloneta, Querida Barceloneta, de Luis Felipe Román Ramos
Barceloneta, linda esmeralda Que un día fundara Llenza Feliú, Hombres valiosos, grandes mujeres Te han distinguido a plenitud. Siempre te llevo, Barceloneta, En lo profundo del corazón Rincón Boricua, rincón boricua, Mi terruñito encantador. En el espejo de tu gran río Es donde nace la inspiración Esplendorosa, esplendorosa, Cual bella rosa de ensoñación. Tu hermosa playa, Barceloneta, Tu sol de oro primaveral Son un regalo, son un regalo Del Rey Eterno, Dios Celestial.
PD: Hi ha qui diu que rep el nom del popular barri de la Barceloneta de la ciutat comtal i, en canvi, hi ha una teoria que sosté que la primera intenció fou posar-li el nom de Barcelona. Però, com sigui que el governador de Puerto Rico en aquells moments era el barceloní Eulogi Despujol i Dusay, aquest va pensar que seria mal interpretat com un autohomenatge si aprovés el nom de la seva pròpia ciutat natal per a un nou establiment i s’optà per una solució de compromís.
Referents:
MapsLand, Enciclopedia de Puerto Rico, Mapa Original de Ramon Gandia Cordova a Wikimedia Commons, Welcome to Puertorico
*Marcelino Juan Canino Salgado. Músic i historiador.
