Barcelona (7) (1863-1926) Neix el Metro

No voldria en aquest post fer una història del metro de Barcelona, hi ha gent molt més capaç i preparada; només vull fer un recorregut visual dels primers moviments per crear la xarxa ferroviària de Barcelona.

Durant el segle XIX, la població de Barcelona es va quintuplicar arribant als 544.137 habitants l’any 1900 a causa de la industrialització. L’any 1863 es va inaugurar el Ferrocarril de Barcelona a Sarrià i el 1872 la primera línia de tramvies amb tracció animal, des del Pla de la Boqueria a la Vila de Gràcia. Mentrestant, l’any 1863 s’inaugurava la primera línia del metro de Londres que funcionava amb trens de vapor i a Lichterfeld (Alemanya) l’any 1881, apareixia el primer ferrocarril elèctric de servei públic.

El 1900 el tràfic rodat havia augmentat considerablement i les principals vies s’anaven embussant. Pablo Müller i Octavio Zaragoza van sol·licitar l’any 1907 la concessió d’un ferrocarril subterrani a Barcelona, anomenat Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona, per unir el Parc de la Ciutadella amb la Bonanova, passant subterràniament a través del passeig de Colom, la Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, carrer Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, la muntanya del Putxet i el passeig de Sant Gervasi.

Ferrocarril Elèctric Subterrani de Barcelona

Ferrocarril Elèctric Subterrani de Barcelona. 1907

Conscients que el seu projecte era important, però no una solució a la mobilitat de la nova Barcelona, van desenvolupar una ampliació donant com a resultat una ambiciosa xarxa de ferrocarril metropolità. Redactat el 1909, i sol·licitada la concessió el 1911, l’ampliació del projecte pretenia complementar les línies de tramvia cobrint les mancances d’aquestes, i enllaçant els municipis agregats entre ells sense necessitat de passar pel centre de la ciutat, més eficaç i amb major densitat d’estacions.

Ferrocarril Elèctric Subterrani de Barcelona. 1909

Ferrocarril Elèctric Subterrani de Barcelona. 1909

El 30 de juliol de 1911, l’Ajuntament comunicava el començament de les obres d’urbanització de la secció primera de la Gran Via A, consistint aquestes en:  Una claveguera de prou capacitat perquè puguin emplaçar-se en les seves parets les canonades per a la conducció de gas i electricitat, atajeas per al desguàs i altres obres. A continuació s’afegeix:  A més es construirà una galeria perquè per ella puguin circular els cotxes del projectat metropolità. el tub, o galeria, quedarà de propietat de l’ajuntament, al qual hauran d’acudir quants vulguin explotar-lo. Seguirà tota la via de referència, des de la plaça d’Antonio López a la plaça d’Urquinaona. en aquesta ha de prendre per la ronda, fins a la Rambla de Catalunya, i continuarà per aquesta en tota la seva extensió fins a la Diagonal, acabant en la plaça de Lesseps, per la Riera de Sant Miquel. El projecte és de l’arquitecte municipal Pere Falqués.

Aquest comunicat suposa un gran cop d’efecte per part del consistori municipal, ja que interfereix en una concessió en tramitació entre un particular i les Corts, a la vegada que no respon a cap de les seccions del projecte de Müller i Zaragoza. Barreja la secció segona del projecte redactat el 1909 amb el de 1907 al que se li altera el traçat pel Passeig de Gràcia desplaçant a la Rambla Catalunya, havent, en cas de construir-se, replantejar en profunditat el tronc central de la xarxa projectada i totes les seves bifurcacions.

Va quedar també visible el tram de mostra de la urbanització del subsòl de la Via Laietana, un petit tram perquè la ciutadania pogués observar la modernitat de les galeries de serveis (clavegueram, aigua potable, gas, electricitat i telèfon) i ferrocarril que en la nova avinguda s’estaven construint. Va quedar visible tant per als ciutadans com per a la premsa i el partit de l’oposició qui, lògicament, va demanar explicacions sobre unes obres que ni figuraven en el projecte de reforma ni en el seu pressupost.

A finals de juliol, es va presentar per part de la Comissió de Reforma un pla d’explotació dels túnels i una proposta per a la seva construcció a les seccions segona i tercera de la Via Laietana. La seva aprovació es va anar ajornant en sessions posteriors fins que el dia 27 d’octubre es va prendre la següent determinació : Procedir a la urbanització del subsòl de les seccions segona i tercera de la Gran Via Laietana. Sol · licitar del govern la concessió d’un ferrocarril metropolità i formular dictamen a part per a la construcció dels túnels corresponents a les referides seccions, en la mateixa forma que els ja construïts en la secció primera.

Projecte presentat per l'Ajuntament per tal de justificar la construcció dels Túnels de la Reforma.

Projecte presentat per l’Ajuntament per tal de justificar la construcció dels Túnels de la Reforma. Dibuix d’Alex Reyes

El 1920 el Banco de Vizcaya va decidir reanudar el projecte pel progressiu augment del tràfic de la xarxa de tramvies, la inauguració del metro de Madrid i l’interés generat per la construcció del Metro Transversal. Per Reial Ordre de 12 de febrer de 1921 s’atorgava a aquest banc la concessió del ferrocarril elèctric subterrani per a 99 anys. Per coordinar la gestió de la línia i ampliar el finançament, el Banco de Vizcaya es va associar a altres empreses de transport públic de Barcelona i es va constituir una societat denominada Gran Metropolità de Barcelona S.A. (GMB).

Modificació del traçat

Modificació del traçat remesa a l’Ajuntament per a l’aprofitament dels túnels de la Reforma, en què el traçat s’interromp a l’estació “Sant Josep”, i s’adapta el de la secció tercera del projecte de 1909 per poder emplaçar una estació al costat a l’estació de ferrocarrils.

Al poc temps d’iniciar-se les obres per part del Gran Metropolità de Barcelona al juliol de l’any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificació del traçat modificant els dos extrems de la línia i que va ser aprovat per la Divisió de Ferrocarrils el 1922. Per un extrem se situava l’estació terminal a la plaça de Lesseps, en comptes del passeig de Sant Gervasi ja que els darrers anys s’havien construït diverses línies de tramvies a la zona i GMB volia sol·licitar la concessió d’una nova línia que passaria per la zona. A l’altre extrem modificava el projecte inicial per la construcció d’una nova línia que s’iniciés a passeig de Gràcia fins al Portal de Mar, ja que la construcció dels túnels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perquè el subsòl estava format per blocs de pedra de l’antiga escullera i podia causar filtracions d’aigua. El traçat d’aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els túnels ja existents  i que encara no s’havien utilitzat. GMB va adquirir els túnels per 800.000 pessetes, a més havia de pagar a l’Ajuntament un cànon anual de 45.000 pessetes i una participació de l’explotació de la línia.

Traçat de la Secció Tercera, al llarg de tota la Gran Via A i enllaçant en dos punts amb el Projecte en Tramitació.

Traçat de la Secció Tercera, al llarg de tota la Gran Via A i enllaçant en dos punts amb el Projecte en Tramitació.

El 1920 es constituïa la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB) i el projecte era aprovat pel Consell d’Obres Públiques el 1922. Donat les fortes inversions requerides es va decidir augmentar el capital social mitjançant l’emissió de 19.600 accions, part de les quals l’Ajuntament de Barcelona va adquirir ja que per les característiques urbanes d’aquest ferrocarril, aquest podria jugar un paper important en el desenvolupament de la ciutat.

Per Reial Ordre l’any 1922 es va permetre l’execució del projecte definit com a ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França. Les obres van començar el 5 de febrer de 1923 i eren força laborioses, ja que es duien a terme sota carrers amb molt trànsit.

La inauguració oficial del primer tram (Bordeta-Catalunya) va ser el 10 de juny de 1926, ja batejat com Metro Transversal per diferenciar-lo del Gran Metro. Tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. L’estació d’Espanya en aquell moment va ser l’estació amb la volta més gran del món (27 metres).

La línia II (Gran Metro) anava força endarrerida per l’abundància d’aigües subterrànies i per la construcció de l’estació de Jaume I, ja que l’Ajuntament de Barcelona no permetia parar la circulació de Via Laietana. El primer tram d’aquesta línia es va inaugurar el 19 de desembre de 1926, entre Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Jaume I, amb una tercera estació a Urquinaona.

Referents:

Gran Metropolitano de Barcelona

Red Ferroviaria de Barcelona