Quo Vadis, Barcelona (1)

Avui començo una nova sèrie d’articles on visitarem les Barcelona que hi ha per aquests móns de déu.
Today I begin a new series of articles on the visit to Barcelona, ​​there are here, there and everywhere.

•Barcelona, Rio Grande do Norte, Brasil

Superfície  km²: 152,30
Habitants: 3.957
Altura mitjana (m.): 124,00

BR1_150px-BRA_orthographic.svg.png

Mapa de Paraíba i Rio Grande do Norte, 1643. Col·lecció de l’Institute Ricardo Brennand, Recife, Brasil. Part de la sèrie de cartografia pel llibre de Barlaeu amb il·lustracions de Frans Post.

Map of Paraíba and Rio Grande do Norte, 1643. Ricardo Brennand Institute collection, Recife, Brazil. Part of the cartographic set executed in 1643 for Barlaeu’s book with illustrations by Frans Post.

•ESPURNES TROBADES

Potiguar és el nom d’una gran nació tupi que habitava la regió. En tupi vol dir Comedor de camarão (Menjador de gambetes). Diversos descendents de la tribu dels potiguars van adoptar, o varen ser sotmesos, al bateig cristià amb el cognom Camarão.

A la 17:00 hores del dia 6 d’agost de 1984 va morir de causes naturals  José Lopes da Silva de 65 anys. L’últim potiguar de Barcelona. Nascut a Serra da Tapuia, era descendent de la tribu Cariri i integrant dels Potiguars, que habitaven el litoral del Rio Grande do Norte des de Baía Formosa fins  Touros. El primers colonitzadors gairebé varen delmar les tribus indígenes. Actualment no existeixen tribus indígenes a la regió. Va ser famós a Barcelona, no només per ser indígena, també per ser l’únic captaire de la ciutat. Fins a avui, no hi ha ningú que practiqui la mendicitat a la ciutat (sic).

•SPARKS FOUND

Potiguar is the name of a big nation tupi that inhabited the region. In tupi means Comedor of camarãor (Canteen of shrimps). Several descendants of the tribe of the potiguars adopted, or were subjected, to the baptism of Christian with the surname Camarãor.

To the 17:00 hours of the day 6 of August of 1984 died of natural causes José Lopes da Silva of 65 years. The last potiguar of Barcelona. Been born to Serra da Tapuia, was downward of the tribe Cariri and member of the Potiguars, that inhabited the seaboard of the Rio Grande do Norte since Baía Formosa until Touros. The first colonists almost decimated the native tribes. At present they do not exist native tribes to the region. It was famous in Barcelona, no only to be native, also to be the only beggar of the city. Until today, there is not anybody that practise the begging to the city (sic).

Un excel·lent exemple de la primera edició de Colton: un mapa de 1855 del Brasil, Guaiana Britànica, Guaiana Francesa (Cayenne) i la Guaiana holandesa (Surinam). Abasta des de Veneçuela a Uruguai i la conca de l’Amazones fins a l’Atlàntic. Mapes de detall de Pernambuco i Rio de Janeiro apareixen en el quadrant inferior esquerre. Al llarg del mapa s’identifiquen diverses ciutats, fortaleses, rius, ràpids, guals, i una varietat d’altres detalls topogràfics. Mapa a mà de color rosa, pastís verd, groc i blau per definir els límits nacionals i regionals. George Washington Colton, 1855, Atlas of the World.

An excellent first edition example of Colton’s rare 1855 map Brazil, British Guyana, French Guyana (Cayenne), and Dutch Guyana (Surinam). Covers from Venezuela to Uruguay and from the Amazon basin to the Atlantic. Insets detail maps of Pernambuco and Rio de Janeiro appear in the lower left quadrant. Throughout the map Colton identifies various cities, towns, forts, rivers, rapids, fords, and an assortment of additional topographical details. Map is hand colored in pink, green, yellow and blue pastels to define national and regional boundaries. George Washington Colton’s 1855 Atlas of the World.

•HISTÒRIA BREU

La regió on avui es troba la ciutat de Barcelona va ser colonitzada al segle XIX per camperols de Seridó, així com altres regions de Rio Grande do Norte i Paraíba. Segons l’historiador Cascudo, la primera casa de Salgado, nom amb què era coneguda la regió, va ser construït per Maria José do Nascimento, un nadiu de Bodo a Cerro-Corá, que amb dos germans van ser els primers propietaris de la terra. El nom de Salgado, el primer pel qual Barcelona era coneguda, es deu a l’alt nivell de salinitat de la terra.

El 1929, l’alcalde de São Tomé, ciutat de la que Barcelona formava part, va canviar el nom per Barcelona. El nom prové d’una plantació situada a l’Amazònia, on l’alcalde havia treballat. Barcelona s’emancipa de São Tomé el 17 de desembre de 1958.

•BRIEF HISTORY

The region where today finds the city of Barcelona was settled to the 19th century for peasants of Seridó, as well as other regions of Rio Grande do Norte and Paraíba. As the historian Cascudo, the first house of Salgado, name with what was known the region, was built by Maria José do Nascimento, a native of Bodo a Cerro-Corá, that with two brothers were the first owners of the land. The name of Salgado, the first for which Barcelona was known, owes to the high level of salinity of the land.

The 1929, the mayor of  São Tomé, city of what Barcelona formed part, changed the name for Barcelona. The name comes from a plantation situated to the Amazònia, where the mayor had worked. Emancipating Barcelona São Tomé on 17 December 1958.

Nova precisa et Brasiliae Tabula totius realitzat el 1640 per Joan Blaeu. Mostra les capitanies de la costa brasilera, en una organització diferent de l’establerta en la primera meitat del segle XVI.

Nova precisa et Brasiliae Tabula totius realised the 1640 for Joan Blaeu. Show the captaincies of the Brazilian coast, in a different organisation of the established in the first half of the 16th century.

Atles polític de 1922. Autor desconegut.

Political atlas of 1922. Unknown author.

Carta escrita fa més de mig segle per un emigrant barceloní que va anar a Rio de Janeiro a la recerca d’una vida millor.

Letter written does more than half century for a migrant Barcelonan that went to Rio de Janeiro to the research of a better life.

Precursors dels moderns logotips amb que les empreses s’identifiquen, les marques cremades sobre el cuir del bestiar és el més primitiu senyal de propietat. Hi ha registres de ferros en gravats de l’antic Egipte i en versos del poeta grec Anaximandro i el romà Virgílio.  D’inici, les marques eren fetes en grans festes, atraient cantants, fanfarrons i els millors vaquers.

Precursors of the modern logotypes with that the companies identify , the burned brands on the scalp of the livestock is the most primitive signal of property. There are registers of irons in engravings of the ancient Egypt and in verses of the Greek poet Anaximandro and the Roman Virgílio. Of start, the brands were done in big parties, attracting singers, boasters and the best cowboys.

Us convido a llegir aquest escrit que hi ha a la pàgina oficial d’aquesta Barcelona brasilera. L’he transcrit literalment perquè crec que és fàcil d’entendre i molt il·lustrativa :

I invite you to read this writing that there is to the official page of this Brazilian Barcelona. I have transcribed him literally because I think that is easy to understand and very clear:

Ao visitar Barcelona, não espere que alguém diga moltes gràcies em sinal de agradecimento, nem espere alguém pedir-lhe algo si us plau educadamente. Por favor! Ao chegar pela manhã você não receberá um bon dia!, nem será saudado com um bona tarda ou bona nit ao chegar a noite à cidade. Não tente começar um namoro com uma barcelonense perguntando com et dius? Por que ela não saberá dizer-lhe o próprio nome. Em fim, se você quiser fazer amigos perguntando com estàs? e na tentativa de ser gentil dirá encantat de cionèixe’r-te (sic), não espere nenhuma reação do barcelonense que não uma expressão inquisitorial.

Tudo isso não nos faz mal educados, afinal não somos uma daquelas típicas cidades do sul do Brasil de colonização estrangeira. Antes que a coisa se complique mais, é melhor que saia da cidade sem nem mesmo dizer adéu. Sim, como você já deve estar adivinhando, nós não falamos catalão. Guarde, por favor, seu català para àqueles da cidade homônima; leitores de Joanot Martorell, de onde Joan Miró dava suas pinceladas e onde se come muita escudella i carn d’olla ou se bebe tarragona (sic) o tempo todo.

Na verdade, nós somos tão lusófonos quanto se é qualquer município sertanejo que se preze. Mas nosso vocabulário é especial, porque nele um filólogo é capaz de perceber verdadeiros “artefatos de arqueologia lingüística”, que não chegam a ser fósseis porque nós os mantemos vivos no nosso dia-a-dia. O que são hoje resistências do português arcaico chegaram junto com os colonizadores e foram preservadas pelas populações rurais e incultas do sertão brasileiro. Imune aos modismos e a subserviência cultural das metrópoles, eles conservaram o falar português da Idade Média.

Muitas destas expressões, inclusive, foram usadas por Luis de Camões, Padre Antônio Vieira e Gil Vicente em suas obras. Muitos dos costumes e do vocabulário do sertão evocam muito a Europa ibérica, sobretudo acamponesa e medieval. À seguir confira um pequeno dicionário de expressões arcaicas historicamente usadas no municipío de Barcelona/RN. Nem todos os termos usados no nordeste brasileiro são utilizados em Barcelona. Muitas das usadas, inclusive, têm seu sentido completamente diferente daquelas empregadas em outros Estados e até cidades próximas.

Com encabir Europa a Brasil?

Referents:
Portal Virtual de Barcelona, Brasil
Mappery.com
Wikimedia Commons