Posem-hi ordre

A ran d’un correu del meu company Pep que em parlava del Tableau Synoptique de L’histoire du Monde, vaig anar a cercar aquest mapa arreu de l’espai fons d’Internet. Pel camí he trobat peces molt curioses com aquestes:

•POTENCIALS ESTATS-NACIONS

El 1986 hi havia 159 països a les Nacions Unides. Avui hi ha 191 degut principalment a la separació de les federacions europees (Unió Soviètica, Iugoslàvia, Txecoslovàquia) i l’adhesió de microestats com Liechtenstein, Micronèsia i Tuvalu. Existeixen al món més de 200 regions i pobles sense reconèixer, que somien amb la separació de la seva actual dependència com a nació. Alguns més i altres menys, tots es converteixen en candidats a ser uns nous Estat-Nació; d’altres lluiten sense parar per aconseguir la seva tan desitjada independència que els alliberi de l’opressió, altres intents són merament desitjos d’una mimada classe alta com Bavaria, Califòrnia o Padània.

L’organització de nacions i pobles no representats, UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organization), amb la seva seu a l’Haia, és una organització democràtica internacional on els seus membres són representants de nacions ocupades, minories, estats o territoris independents que s’han unit per protegir els seus drets humans i culturals, preservar la seva idiosincràsia, i trobar solucions no-violentes als conflictes que els afecten. La UNPO va ser fundada i dissenyada per resoldre la llacuna existent en el sistema internacional actual i les seves institucions.

•EL NOU ORDRE

Publicat a Filadèlfia a principis de 1942, aquest Mapa del nou món després de la guerra, creat per Maurice Gomberg, mostra una proposta per reorganitzar el món després d’una hipotètica (en aquell moment) victòria dels aliats contra les forces de l’Eix. El seu títol fa referència a un Nou Ordre Mundial, un concepte ombrívol i poc encoratjador. Al cor del Nou Ordre Mundial, hi ha sempre la idea que un petit grup de persones poderoses, institucions, indústries i/o nacions havien de liderar el món en la direcció correcta (és a dir, vers la unificació).

En un context modern, va ser l’imperialista britànic Cecil Rhodes (que va donar el seu nom a Rhodèsia), qui va proposar per primera vegada un govern mundial federal imposat pels Estats Units i l’Imperi Britànic. El president Woodrow Wilson es va inspirar en un concepte similar per elaborar els seus plans per a una Societat de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels règims feixistes entre els anys 20 i 40 del segle XX, també varen proposar una mena de Nou Ordre Mundial. HG Wells va escriure “La conspiració oberta” (1928) on es descriu els seus esforços per obtenir dels intel·lectuals el recolzament de la idea d’una Democràcia Social Mundial i El Nou Ordre Mundial (1940), en què detalla com una generació lluitadora serà necessària per superar els opositors d’un govern global.

Aquestes eren (són?) els trets genèrics de la globalització americana:

Estats Units d’Amèrica
Estats Units, Canadà i tots els països d’Amèrica Central i del Carib.
Les illes de l’Atlàntic (incloent Groenlàndia i Islàndia).
La majoria de les illes del Pacífic, Taiwan, Hainan, Filipines i diversos illes d’Indonèsia, incloent Sulawesi . Aquest seria la potència dominant al món.

•Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rússia es recompensada amb Pèrsia (Iran), Mongòlia, Manxúria, Finlàndia, i tots els països de l’Europa de l’Est. Àustria i la majoria d’Alemanya, encara que en quarantena, es mostren dins de l’esfera soviètica.

Estats Units d’Amèrica del Sud
Tots els Estats d’Amèrica del Sud, amb les tres Guyanas i la part de les illes Malvines.

•Unió de Repúbliques d’Àfrica
Tots els d’Àfrica com una federació de repúbliques.

•República Federal Àrab
Aràbia Saudí i tots els altres estats que ara ocupen la península aràbiga, a més de l’Iraq i Síria.

•Estats Federats de la Índia
Afganistan, Pakistan, Índia, Nepal, Bhutan, Bangla Desh i Birma (Myanmar).

•Regne de les Repúbliques de la Xina
Una federació incloent totes les parts de l’actual Xina, Corea, la colònia francesa d’Indoxina antiga (avui Vietnam, Laos i Cambodja), Tailàndia i Malàisia.

•Estats Units d’Escandinàvia
Noruega, Suècia, Dinamarca.

•Estats Units d’Europa
Els països del Benelux, la Renània alemanya, França, Suïssa, Espanya, Portugal i Itàlia.

•Mancomunitat Britànica de Nacions
Gran Bretanya, Austràlia, Nova Zelanda, Sri Lanka, Madagascar i la major part d’Indonèsia.

Les entitats més petites són Irlanda (el conjunt d’Irlanda), Grècia (amb Albània), Turquia (amb exclusió de la Turquia europea), Hebrewland (Terra Santa, a més de Jordània) i Japó. Els tres estats de l’eix (Alemanya, Itàlia i Japó) havien d’estar en quarantena fins que poguessin ser readmesos a la família de les nacions.

•REAGAMON, EL MÓN SEGONS REAGAN:
Per aquells més nostàlgics, una petita dosi humorística:

Més informació Global Research

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: