Els colors dels partits politics
Eleccions maig 2011
•BLAU
El blau és un dels tres colors primaris additius. Es considera un color fred i oposat al taronja. El blau clar té la longitud d’ona més petita dels tres colors primaris (uns 470 nm).
Un cel clar un dia assoleiat està acolorit de blau per la dispersió Rayleigh de la llum del Sol. Les grans masses d’aigua semblen blaves perquè la llum roja, al voltant dels 750 nm, hi és absorbida com un harmònic de la vibració O-H. Curiosament, l’aigua pesant (D2O) és incolora, ja que la banda d’absorció és a una longitud d’ona més llarga (~950 nm).
Però, per què el blau representa el color del centre-dreta?. Tal vagada perquè s’associa a la serenitat, l’estabilitat i la fidelitat. Es a dir, a elements familiars, d’empresa i de fe. També té connotacions de tristesa (blues en anglès), de puresa (religió) i la sang blava de la reialesa o l’aristocràcia. Blau, també, de molts uniformes de policia o militar.
•VERMELL
El roig o vermell és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l’ull humà. La llum roja té una longitud d’ona d’uns 700 nm. Hi ha dialectes en què el roig té un matís de color un xic més groguenc que el vermell.
La sang oxigenada és roja per la presència d’hemoglobina. La llum vermella és la primera en ser absorbida per l’aigua del mar, per això alguns peixos i invertebrats marítims que semblen ser de color roig brillant, són negres al seu hàbitat natural.
I el vermell representa el socialisme en general, color de sang i lluita, però també comparteix conceptes religiosos com ara els màrtirs, el Nadal o els casaments en vermell de la Edat Mitja. També representa la prohibició, la guerra (Mart) o el perill.
•GROC
El groc és aquell color que té una longitud d’ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm, o bé una mescla de llum roja i verda, que aparenta ser el mateix color. El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.
Es un color viu, transparent, juganer, cridaner, jovial. Però també té males històries. En llengua anglesa, està associat amb la covardia i en altres té a veure amb l’avarícia. Moliere va morir a l’escenari vestit de groc (superstició), en les cultures àrab i francesa pot voler dir falsedat. Vol dir també precaució. Els partits polítics que vesteixen d’aquest color poden voler representar l’activitat intel·lectual (com ho fa l’hinduisme) o la riquesa (l’or). Premsa groga i monarquia, són altres de les associacions del color.
•VERD
El verd és un color freqüent a la natura. Les plantes són verdes perquè contenen clorofil·la.
La llum verda té una longitud d’ona d’uns 550 nm i és un dels colors primaris aditius. El seu complementari és el vermell.
El verd és el color tradicional de l’Islam. En les borses, les xifres en verd simbolitzen una pujada en el preu d’una acció, metre que a l’est d’Àsia suposa una baixada. És el color per excel·lència dels bitllets encara que no siguin verds. També és el color dels partits ecologistes i dels socio-ecologistes, aquests han perdut el vermell per incorporar un verd pàl·lid, suau, quasi transparent, potser perquè l’enveja, un dels set pecats capitals, sol relacionar-se amb el verd o amb el diable a la edat Mitja. També té connotacions sexuals o d’esperança.
En fi. Els partits politics són el que val el seu color.
Mapa: La Vanguardia
