Etiquetes arxivades: independència

Separatisme 1910

Aquesta postal té 102 anys de vida. Sense comentaris. La podeu trobar a ebay.

Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704

English: Catalan Constitutions 1st Volume, 170...

The Catalan constitutions were promulgated by the Corts of Barcelona. The first constitution was promulgated by the court of 1283. The last ones were promulgated by the court of 1702. The compilations of the constitutions and other rights of Catalonia followed the Roman tradition of the Codex.

Shortly after the end of the War of the Spanish Succession, Philip V of Spain issued the set of decrees known in Spanish as the Decretos de Nueva Planta and in Catalan as the Decrets de Nova Planta. This series of decrees abolished the separate laws of the territories that supported his rival to the throne, the Archduke Charles of Austria; this included all territories of the Crown of Aragon. The Decretos attempted to make Spain into a centralized state on the model of France, applying the laws of Castile to all of Spain. These acts were promulgated in Valencia and Aragon in 1707, and were extended in 1716 to Catalonia and the Balearic Islands (with the exception of Menorca, a British colony at the time).

Thus, the Catalan Constitutions were effectively abolished by the King’s authority after his military victory, rather than through any legislative process within Catalonia itself. The change ignored the Catalan Constitutions’ own provisions for how they were to be amended or reformed.

L’any 1701, recentment sotmesa Catalunya a la dinastia borbònica, es reemprengué l’acció legislativa de les Corts, estroncada des de les celebrades el 1599, puix que la Cort tan conflictiva del 1626 havia restat inacabada i sense produir cap norma legal. Feia 75 anys que no se n’havien celebrat i, per a preparar amb més encert la nova cort, la Diputació General de Catalunya feu reeditar l’obra de Lluís de Pequera Práctica, forma y stil de celebrar Corts Generáis en Catalunya y matéries incidents en aquelles. En aquella Cort General el jove rei Felip es mostrà respectuós, i fins i tot generós, amb el principat de Catalunya, a canvi del no menys generós donatiu que rebé dels seus sotmesos. Feliu de la Penya no s’estigué de reconèixer que les constitucions d’aquella Cort foren les més favorables de les que havia obtingut Catalunya. Per la seva banda, un dels ministres de Felip V digué, amb disgust, que ”lograron los catalanes cuanto deseaban, pues ni a ellos les quedó que pedir, ni al rey cosa especial que concederles, y así vinieron a quedarse más independientes del rey que lo está el Parlamento de Inglaterra”. En aquesta Cort, que durà encara una part del 1702, s’acordaren 96 constitucions, capítols i actes de cort, que es donaren a l’estampa i veieren la llum l’abril d’aquell mateix any.

Es prengué l’acord de fer una reimpressió dels tres volums de les Constitucions i altres Drets de Catalunya prenent com a base l’edició de 1588-1589, a la qual caldria afegir les constitucions produïdes en la Cort que s’estava celebrant i les de la Cort de l’any 1599, com també posar al dia, fins aleshores, la relació dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó i renovar els índexs de títols de capítols de cort i els alfabètics. Així, en la reedició, només hi hauria una nova compilació pel que feia al dret paccionat, però no al de pragmàtiques.

Per tal de dur-ho a terme, es nomenà una comissió formada per fra Baltasar de Montaner i Çacosta, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, el doctor Josep de Solà i Guardiola, donzell, i el doctor Salvador Massanès de Ribera, ciutadà (hi eren representats, doncs, els tres estaments), els quals també tindrien al seu càrrec la correcció de l’estampat.

Europa 1700

Segons un antiquíssim usatge, ”cada nació escull la seva propia llei”. I és ben cert, car el que caracteritza una nacionalitat és el dret que ha creat, potser mes encara del que ho fa l’idioma. Amb paraules d’Enric Prat de la Riba, hom pot afegir que el dret és fruit de la consciència del poble, que, fent-lo a semblança seva i segons les seves necessitats, referma el seu sentit de nació. El nostre ordenament jurídic, que s’havia anat elaborant des de segles, ha subsistit en bona part fins avui, malgrat les envestides que ha anat rebent de l’assimilisme foraster.

La mentalitat jurídica catalana en l’estructuració de la fixació del dret que s’havia anat produint era de compilació, no de codificació. Amb aixó la normativa es podia tenir al dia, sense fer res més que anar introduint les noves constitucions i relegant el que s’havia exclòs de vigència. La darrera d’aquelles compilacions fou la que es portà a terme en compliment d’un capítol de la Cort General celebrada a Barcelona els anys 1701 i 1702, que els diputats i els oïdors del General del Principal de Catalunya -l’antiga Generalilal- feren estampar a despeses d’aquesta l’any 1704, en tres volums, sota el títol de Constitucions i altres Drets de Cathalunya, que tingué la validesa de text oficial.

Mapa del món de 1700. Magallanes-Scherer

Mapa del món de 1700. Magallanes-Scherer

…Com lo Senyor en Ramon Berenguer Vell, Comte, e Marquès de Barcelona, e subjugador de Espanya hagué honor, e vehé, e conec, que en tots los plets de aquella terra no podien ésser observadas las leys godas, e vehé molts clams, e molts plets que aquellas leys no jutjavan, specialment ab loament, e consell dels seus prohòmens, ensemps ab la sua molt sàvia muller Adalmús constituí, e mès usatges, ab què tots los clams, e los malfets en aquells insertats, fossen destrets, e pledejats, e ordenats, e encara esmenats, o venjats. Açò féu lo Comte per authoritat del Jutge, qui diu, que.l Príncep haja electió, e licèntia, de ajustar leys, si justa novitat de plets ho requerrà, e que sie tractat per la discretió de la Reyal Majestat, en qual guisa començament de plet sie a leys ajustat. E la Reyal potestat sola sie franca, en totas cosas qualsevol pena manarà ésser posada en plet. E los Usatges que mès lo Senyor Comte començen axí…

Referent:

Editorial Base

Viquipèdia

Com sempre…

La decadència de Catalunya s’ha aturat en iniciar-se el segle XVI; en iniciar-se el XVII ja es noten força indicis de redreçament. El Principat, malgrat tot el desgavell del bandolerisme, enmig de les lluites entre nyerros i cadells, no s’ensorra econòmicament. En les dues últimes dècades del segle XVI s’opera una certa reactivació comercial. Entre el 1617 i el 1640 es fa visible el redreçament monetari. Els camperols catalans, que des de darrers del segle XV havien assolit una gran llibertat personal i un nivell econòmic mitjà que la majoria de les poblacions rurals d’Europa no coneixeran fins el segle XVIII i, en gran part, fins el segle XIX, fan la impressió de viure en una creixent prosperitat.

Tot plegat farà que, precisament en el moment que Castella es veu abocada a la bancarrota, el Principat de Catalunya aparegui als ulls de la Cort de Madrid com un país privilegiat, al qual cal recórrer per resoldre la precària situació de Castella. Però si Catalunya no s’ha sentit atreta per les empreses imperials victorioses de Castella, per molt que Castella les emprengués en nom d’Espanya, molt menys se sentirà predisposada a deixar-se arrossegar a la sort d’una Castella que ja ha entrat en crisi i que, a més, comença a viure en una mena de món irreal, com de fantasmes.
L’any 1616 J.F. Rossell, enviat a Madrid pel Consell de Cent, en adreçar-se als seus representats, parla del desgavell administratiu de la Cort i, entre altres dades que dóna tocant al seu funcionament, fa notar que «lo nostre bon Rei és un sant i amb sos escrúpols mai acaba de determinar-se. Sos ministres són més amics de jugar tota la nit i llevar-se a les dotze que curar-se de la guerra, i així ara no es parla sinó de les festes de Lerma… i qui té mal que gemec».

«Però Castella necessitava l’ajut de la Corona d’Aragó com mai, més que mai» escriu J. H. Elliot. «Els anys d’indiferència havien passat, els anys d’explotació estaven a punt de començar.»

L’oligarquia castellana s’adonava que havia arribat el moment d’«un rei, una llei, una moneda». Tocant al rei, tot plegat era prou clar; encara ningú no s’havia decidit a canviar-lo. Tocant a la moneda (si bé els catalans ho denunciaven, no és segur que hi hagués aquest propòsit, de moment), les dificultats haurien estat moltes. Però el problema bàsic era el d’una sola llei. Hom objectarà:

Finalmente el duque quiere hacernos a todos unos, y que seamos juzgados por unos mismos jueces. No puede dejar de consentir uno de dos medios: o que Castilla goce de los privilegios y libertades de Cataluña… o que Cataluña tribute las cargas de Castilla y sea juzgada por sus leyes y jueces.

Si Castella passava a gaudir de les mateixes lleis de Catalunya, el rei, i amb ell l’oligarquia que l’envoltava, perdia el poder sense límits que li permetia d’exigir tothora homes i diners per a la guerra. Només era vàlida l’altra alternativa: que Cataluña tribute las cargas de Castilla y sea juzgada por sus leyes y jueces.

Pierre Vilar ens assenyala com «no hi ha cap viatger estranger, als segles XVI i XVII, que no hagi notat com una lliçó important del seu viatge, l’orgull de grup dels catalans». I, més enllà, comenta: «Els estrangers son sensibles a aquest particularisme ostentós: veuen els catalans dues vegades més lliures que els castellans, i ferotges a defensar aquesta llibertat.»

Però això va contra els interessos de la Cort de Madrid.

El 22 de desembre del 1624, el comte-duc d’Olivares adreça a Felip IV de Castella (III de Catalunya) un memoràndum en el qual es diu:

Tenga V. M. por el negocio más importante de su Monarquía el hacerse rey de España: quiero decir, Señor, que no se contente V. M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense, con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia.

Tres son, Señor, los caminos que a V. M. le puede ofrecer la ocasión y la atención en esta parte, y aunque diferentes, mucho podría la disposición de V. M. juntarlos, y que, sin parecerlo, se ayudasen el uno al otro.

El primero, Señor, y el más dificultoso de conseguir (pero el mejor pudiendo ser), sería que V. M. favoreciese los de aquellos reinos, introduciéndolos en Castilla, casándolos en ella, y los de acá allá, y con beneficios y blanduras los viniese a facilitar de manera que viéndose casi naturalizados acá con esta mezcla, por la admisión a los oficios y dignidades de Castilla, se olvidasen los corazones de manera de aquellos privilegios que, por entrar a gozar de los de este reino igualmente, se pudiese disponer con negociación esta unión tan conveniente y necesaria.

El segundo sería si, hallándose V. M. con alguna gruesa armada y gente desocupada, introdujese el tratar de estas materias por vía de negociación dándose la mano aquel poder con la inteligencia, y procurando que, obrando mucho la fuerza, se desconozca lo más que se pudiere, disponiendo como sucedido acaso lo que tocase a las armas y al poder.

El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería, hallándose V. M. con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiese de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande, y con este pretexto meter la gente, y con ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista, asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla, y de esta manera.

Uns quants anys després (14 de juny de 1635), el mateix comte-duc escriurà: Acábase todo, o sea Castilla cabeza del mundo con ser la de la monarquía de V. M.

Fragment de l’obra de Fèlix Cucurull Els origens 1626-1700

Millor Riure

Laughter is Best

Llegit a l’Alphadesigner blog: …La zona Euro es reduirà a una única entitat  anomenada Merkelreich i inclourà Alemanya, França, Àustria i Luxemburg. Itàlia, Espanya i Bèlgica es divideixen en diferents estats de menor grandària, i el país Basc, Valònia i el nord d’Itàlia s’uniran a la Merkelreich. Espanya es desintegrarà i Galícia i Extremadura s’uniran a Portugal per formar un nou país anomenat Portugalicia. Andalusia i Múrcia formaran un sol estat al sud,  batejat com Sleepy Hollow. Castella, regió central d’Espanya, es transformarà en el nou Vaticà. La majoria dels veritables catòlics viuen allà, pel que seria natural que l’Església Catòlica els reubiquès a tots en aquest indret. La resta d’Espanya anirà a l’imperi català, que estaria, políticament, sota la influència de Merkelreich

Read on Alphadesigner blog: …The current Eurozone will shrink to a federation-like entity called Merkelreich and will include Germany, France, Austria and Luxembourg. Italy, Spain and Belgium will split into different smaller countries, out of which Spain’s Basque regions, Belgium’s Wallonia and Northen Italy will retain the Euro and join the Merkelreich. Spain will disintegrate and Galicia and Extramadura will join Portugal to form a new country called Portugalicia. Andalusia and Murcia will form a single state in the south which is labelled “Sleepy Hollow”. Castile, Spain’s central region, will transform into the new Vatican. Most of the truly devout Catholics live there even today, so it would be only natural for the Catholic church to relocate completely. The rest of Spain will go to the Catalan Empire, which will be politically under the influence of Merkelreich…

I de regal aquestes dues imatges més:

Enllaç:

Mapping Stereotypes

Món curiós (8)

Curious world # 8

Uns breus apunts:
Some brief notes:

•Independència el 2020. O aixó és el que diuen des de Coming Anarchy.
• Independence in 2020. Or that’s what they say from Coming Anarchy.

•Si poguéssim triar els nostres veïns,  The Economist.
• If we could choose our neighbors, The Economist.

•Si els nazis haguessin guanyat la guerra… Trobat a Big Think.
• If the Nazis had won the war … Found at Big Think


•Europa segons els belgues. No recordo on el vaig veure, ho sento.
• Europe according to the Belgians. I do not remember where I saw, sorry.

•Els Estats Units, de debò. Trobat a MattKirkland.com
• The United States, really. Found in MattKirkland.com


•El Món Invertit. A Big Think.
• The Inverted World. At Big Think.


Posem-hi ordre

A ran d’un correu del meu company Pep que em parlava del Tableau Synoptique de L’histoire du Monde, vaig anar a cercar aquest mapa arreu de l’espai fons d’Internet. Pel camí he trobat peces molt curioses com aquestes:

•POTENCIALS ESTATS-NACIONS

El 1986 hi havia 159 països a les Nacions Unides. Avui hi ha 191 degut principalment a la separació de les federacions europees (Unió Soviètica, Iugoslàvia, Txecoslovàquia) i l’adhesió de microestats com Liechtenstein, Micronèsia i Tuvalu. Existeixen al món més de 200 regions i pobles sense reconèixer, que somien amb la separació de la seva actual dependència com a nació. Alguns més i altres menys, tots es converteixen en candidats a ser uns nous Estat-Nació; d’altres lluiten sense parar per aconseguir la seva tan desitjada independència que els alliberi de l’opressió, altres intents són merament desitjos d’una mimada classe alta com Bavaria, Califòrnia o Padània.

L’organització de nacions i pobles no representats, UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organization), amb la seva seu a l’Haia, és una organització democràtica internacional on els seus membres són representants de nacions ocupades, minories, estats o territoris independents que s’han unit per protegir els seus drets humans i culturals, preservar la seva idiosincràsia, i trobar solucions no-violentes als conflictes que els afecten. La UNPO va ser fundada i dissenyada per resoldre la llacuna existent en el sistema internacional actual i les seves institucions.

•EL NOU ORDRE

Publicat a Filadèlfia a principis de 1942, aquest Mapa del nou món després de la guerra, creat per Maurice Gomberg, mostra una proposta per reorganitzar el món després d’una hipotètica (en aquell moment) victòria dels aliats contra les forces de l’Eix. El seu títol fa referència a un Nou Ordre Mundial, un concepte ombrívol i poc encoratjador. Al cor del Nou Ordre Mundial, hi ha sempre la idea que un petit grup de persones poderoses, institucions, indústries i/o nacions havien de liderar el món en la direcció correcta (és a dir, vers la unificació).

En un context modern, va ser l’imperialista britànic Cecil Rhodes (que va donar el seu nom a Rhodèsia), qui va proposar per primera vegada un govern mundial federal imposat pels Estats Units i l’Imperi Britànic. El president Woodrow Wilson es va inspirar en un concepte similar per elaborar els seus plans per a una Societat de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels règims feixistes entre els anys 20 i 40 del segle XX, també varen proposar una mena de Nou Ordre Mundial. HG Wells va escriure “La conspiració oberta” (1928) on es descriu els seus esforços per obtenir dels intel·lectuals el recolzament de la idea d’una Democràcia Social Mundial i El Nou Ordre Mundial (1940), en què detalla com una generació lluitadora serà necessària per superar els opositors d’un govern global.

Aquestes eren (són?) els trets genèrics de la globalització americana:

Estats Units d’Amèrica
Estats Units, Canadà i tots els països d’Amèrica Central i del Carib.
Les illes de l’Atlàntic (incloent Groenlàndia i Islàndia).
La majoria de les illes del Pacífic, Taiwan, Hainan, Filipines i diversos illes d’Indonèsia, incloent Sulawesi . Aquest seria la potència dominant al món.

•Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rússia es recompensada amb Pèrsia (Iran), Mongòlia, Manxúria, Finlàndia, i tots els països de l’Europa de l’Est. Àustria i la majoria d’Alemanya, encara que en quarantena, es mostren dins de l’esfera soviètica.

Estats Units d’Amèrica del Sud
Tots els Estats d’Amèrica del Sud, amb les tres Guyanas i la part de les illes Malvines.

•Unió de Repúbliques d’Àfrica
Tots els d’Àfrica com una federació de repúbliques.

•República Federal Àrab
Aràbia Saudí i tots els altres estats que ara ocupen la península aràbiga, a més de l’Iraq i Síria.

•Estats Federats de la Índia
Afganistan, Pakistan, Índia, Nepal, Bhutan, Bangla Desh i Birma (Myanmar).

•Regne de les Repúbliques de la Xina
Una federació incloent totes les parts de l’actual Xina, Corea, la colònia francesa d’Indoxina antiga (avui Vietnam, Laos i Cambodja), Tailàndia i Malàisia.

•Estats Units d’Escandinàvia
Noruega, Suècia, Dinamarca.

•Estats Units d’Europa
Els països del Benelux, la Renània alemanya, França, Suïssa, Espanya, Portugal i Itàlia.

•Mancomunitat Britànica de Nacions
Gran Bretanya, Austràlia, Nova Zelanda, Sri Lanka, Madagascar i la major part d’Indonèsia.

Les entitats més petites són Irlanda (el conjunt d’Irlanda), Grècia (amb Albània), Turquia (amb exclusió de la Turquia europea), Hebrewland (Terra Santa, a més de Jordània) i Japó. Els tres estats de l’eix (Alemanya, Itàlia i Japó) havien d’estar en quarantena fins que poguessin ser readmesos a la família de les nacions.

•REAGAMON, EL MÓN SEGONS REAGAN:
Per aquells més nostàlgics, una petita dosi humorística:

Més informació Global Research

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers