Bestieses (2)

Els primers Leo Belgicus varen ser elaborats pel cartògraf austríac Michael Aitzinger el 1583, quan els Països Baixos lluitaven per la independència. Inspirat en la figura heràldica del lleó, que apareix en els escuts d’armes de diversos països: Brabant, Flandes, Güeldres, Hainout, Holanda, Limburg, Luxemburg i Zelanda, així com en els de Guillem d’Orange.

El mapa d’Aitzinger va ser el primer de molts. Hi havia tres dissenys diferents. El més comú amb el cap del lleó al nord-est del país i la cua al sud-est. La versió més famosa és la de Claes Janszoon Visscher, que va ser publicat en 1609 amb motiu de la Treva dels Dotze Anys. Un disseny menys comú inverteix la posició del lleó.

L’original Leo Belgicus d’Aitsinger de 1583

Referent: Wikipedia

Món curiós (10)

  • Ingrid Dabringer

Re-dibuixar mapes ha estat de sempre un joc pels nens. Jo ho feia. I després no hi havia manera de saber on érem. Perdre’s també és un joc de nens que practiquem tots. Una mica de tot això ho té Ingrid Dabringer. Explorar el món ja conegut i, en certa manera, reinventar-lo. Gràficament, els resultats són perfectes.

Ingrid Dabringer a WordPress

  • Nyugen E. Smith

Amb ferralla, estan fets aquests mapes-escultura. Cada part del mapa-mundi té un objecte que l’identifica i el representa.

Nyugen E. Smith

  • Axis Maps

Mapes fets amb tipografia. Tot són caràcters. Sense línies, sense marques, sense llindars. Com si l’Ulisses de Joyce hagués bolcat tot el seu contingut sobre una ciutat, inundant-la.

Axis Maps

  • Owen Gatley

Un cert estil Ja Vist  (aquest podria ser un nou adjectiu a inculcar als crítics d’art).  Agafa el tòpic i corre, en definitiva.

Owen Gatley

  • Zero Per Zero

Mireu primer el mapa dels ferrocarrils de Tòquio i rodalia:

I ara aquesta versió:

També el metro de Barcelona té una versió diferent,  l’estil Gaudí.

Zero Per Zero

La Generalitat de Catalunya proclama la República [The Government of Catalonia proclaimed the Republic]

ERA INEVITABLE
IT WAS INEVITABLE

Les relacions entre les institucions catalanes i la Monarquia Hispànica han arribat a un punt extremadament crític. Les disputes polítiques, fiscals, jurídiques i ideològiques que s’arrosseguen des de fa temps han derivat en una fase de confrontació oberta. Des del punt de vista de les institucions catalanes, la política del Regne d’Espanya ha suposat un desastre per a Catalunya. Els greuges es concreten en:  la introducció de noves càrregues fiscals, prejudicis en el món del comerç i la continuada vulneració de les lleis i constitucions catalanes. Els catalans se senten menyspreats i, en conseqüència, es rebel·len perquè no tenen voluntat política per consentir la vulneració de les seves constitucions, sense acords, sense agraïments ni recompenses —ni tan sols honorífiques. Els catalans fan responsable directe al govern de Madrid —destacant de manera especial la decadència general de la monarquia. En conseqüència, els catalans no accepten ser considerats rebels, ja que és legítima la defensa pròpia, basada en el dret natural, davant la tirania.

En aquests moments, els catalans tenen consciència de l’excepcional moment històric que viuen, per amor a la terra, d’acord amb la seva teoria revolucionària, de l’esperit simbòlic i el valor específic que donen als precedents. En conseqüència, el 16 de gener de 1641 Pau Claris va proclamar la República Catalana.

The relations between the Monarchy and the Catalan institutions have reached an extremely critical. The political disputes, tax, legal and ideological crawling long have derived a phase of open confrontation. Since the point of view of the Catalan institutions, the political of the Kingdom of Spain has supposed a disaster for Catalonia. The Grievances down concretise in: the introduction of new fiscal loads, prejudices in the world of the trade and the continued violation of the laws and Catalan constitutions. The Catalans do responsible direct to the government of Madrid —highlighting of special way the general decadence of the monarchy. As a consequence, the Catalans do not accept to be considered rebellious, since it is legitimate the own defence, based in the natural right, in front of the tyranny.

In these moments, the Catalans have consciousness of the exceptional historical moment that live, for love to the land, in accordance with his revolutionary theory, of the symbolic spirit and the specific value that give to the precedents. As a consequence, the January 16, 1641 Pau Claris proclaimed the Catalan Republic.

Aquest curiós mapa de Catalunya orientat al Sud es obra, possiblement, de Jode del 1641. Publicat dins:
This curious map of Catalonia facing South, possible work by Jode in 1641. Posted in:
Theatre geographique de France contenant les cartes particulieres de ses provinces & pays adjacens. Paris: P. Mariette, 1650.

 

Text basat en La República Catalana de 1641: Un foc d’encenalls de Núria Florensa i Soler.
Text based on La República Catalana de 1641: Un foc d’encenalls by  Núria Florensa i Soler.

El primer mapa estampat de Catalunya

Autor/editor: Ioannem Baptistam Vrients (1552-1612)
Lloc: Anvers
Data: 1605
Mides: 101×123 cm

L’únic exemplar conegut d’aquest mapa de Catalunya—el més antic dels conservats— es troba a la Bibliothèque Nationale de France. Segons el professor Agustín Hernando, la qualitat de la informació que proporciona aquesta carta geogràfica és àmplia i excepcional en haver estat dibuixada amb l’aplicació de les més modernes tècniques cartogràfiques de l’època.(Hernando,1998, 36).

El mapa fou un encàrrec que efectuà, a principis del segle XVII, la Deputació del General —actual Generalitat— per ser utilitzat com a mural. Se’n van estampar 50 exemplars.

Aquest mapa reproduït en facsímil forma part, amb 64 lamines més, de El Tresor Cartogràfic de Catalunya.

 

1700 Ciutats (1)

Petit recorregut pel món durant  els primers anys del 1700, amb la Guerra de Successió de fons, la primera , i del tot cert, Guerra Mundial.

  • ROSES (1719: 377 hab. – 2011: 19.731 hab.)

La població fortificada i el port foren una presa cobejada en les grans guerres i els conflictes dels segles XVII i XVIII. A l’inici de la guerra dels Segadors els terços de Juan de Arce prengueren Roses en el seu sagnant camí des de Blanes (1640); el 1641 hi hagué un primer enfrontament entre les esquadres francesa i castellana en aigües de la badia, i el 1642 l’estol castellà s’endugué els terços de la Ciutadella, que fou presa el 1645 per l’exèrcit francès del comte dnHarcourt després d’un llarg setge. Fins el 1654 no pogué ser recuperada per les forces de Joan d’Àustria. En la guerra de la Lliga d’Augsburg, Roses tornà a ser assetjada i presa pel duc de Noailles. Durant la guerra de Successió sembla que Roses fou contrària (1705) a l’arxiduc Carles (el port fou fortificat el 1711), i el 1719 tornà a ser atacada pel duc de Berwick.

Títol:
Roses ville fort (sic) du pays de Lampourdan dans la province de Catalogne. A Paris, 1700. I. M. W. I. L.

Roses

  • BUDA (Budapest) (2011: 1,737,000 hab.)

Vers el segle XV les poblacions de Buda i Pest esdevingueren importants centres comercials i culturals, però ambdues patiren la dominació otomana des del 1541 fins al 1686, any que foren conquerides per l’Imperi, durant l’ofensiva general contra els turcs. En la presa de Buda per l’exèrcit imperial, el 1686, participà un contingent de voluntaris catalans, moguts pel jubileu pleníssim concedit pel papa, que es distingiren en la lluita contra els turcs a les ordres de Guido Starhemberg. El 1693 l’emperador Leopold I obtingué dels hongaresos la renúncia del dret de rebel·lia (concedit per la Butlla d’Or del 1222) i la consegüent submissió a la casa dels Habsburg. L’antic col·legi dels jesuïtes, esdevingut universitat el 1635, fou convertit en institució secular el 1773.

Autor:
Gérard Jollain, Paris 1670-1700.

  • CADAQUÉS  (1719: 708 hab. – 2011: 2.902 hab.)

Les epidèmies i les guerres continuaren perjudicant la població al llarg del segle XVII. El 1655, durant l’etapa final de la guerra dels Segadors, Cadaqués es rendí als francesos, i sovint les esquadres europees fondejaren a la badia (el 1674, per exemple, hi hagué gairebé tot l’any una forta esquadra francesa). Té un interès extraordinari pel coneixement de l’activitat dels pescadors, bàsica en l’economia de la població, el Llibre d’ordinacions de la pesquera, conservat a l’arxiu parroquial; comença el 1532, però recull els usos i costums molt més antics que regiren la pràctica de la pesca, d’un col·lectivisme accentuat.El segle XVIII marcà una recuperació econòmica, amb la intensificació del conreu de la vinya i la producció d’aiguardent, de la tradicional pesca del corall i, sobretot, amb la llibertat de comerç amb Amèrica, que afavorí el desenvolupament de la navegació d’altura. La feina dels corallers és una activitat que ha arribat fins a temps molt recents; tingué un moment d’una gran esplendor a la fi del segle XIX.

Títol:
Plan de la Ville de Cap d’Aques.
Autor:
Sebastien de Beaulieu
Text:
Les Plans, Et Profils des principales villes, et lieux considerables de la Principaute de Catalogne. 1706

Cadaqués

  • NOVA YORK  (1712: 5.840 hab. – 2011: 8.244.910 hab.)

Giovanni da Verrazzano fou el descobridor de la badia de Nova York. Henry Hudson explorà el riu el 1609, i el 1613 l’holandès Adriaen Block fundà un establiment a l’illa de Manhattan. El 1626 el governador Peter Minuit comprà Manhattan als indis i fundà Fort Amsterdam, que aviat s’anomenà Nova Amsterdam. El 1640 hi arribaren emigrants anglesos i suecs, però la preeminència a la zona corresponia als holandesos. Tot i això, el 1664 una expedició anglesa ocupà la ciutat. Bé que al començament Nova York vivia sobretot de l’agricultura, el comerç impulsà més el seu creixement al segle XVIII, i esdevingué un dels principals ports nord-americans a l’Atlàntic.

  • CADIS (41.000 hab. aprox. – 2008: 127.200 hab.)

Amb el descobriment d’Amèrica, les millors condicions del seu port respecte al de Sevilla l’enfrontaren amb aquesta ciutat, que controlava el comerç americà: Cadis obtingué (1529) el dret de traficar directament amb Amèrica, privilegi que li fou revocat el 1573. Fou víctima de diversos atacs anglesos (1587, Drake; saqueig del 1596 pel comte d’Essex), però el seu poder econòmic augmentà al llarg del s. XVII, durant el qual esdevingué un centre actiu de contraban, per la possibilitat d’eludir la vigilància exercida per Sevilla, ciutat que fou desplaçada, fins al punt d’esdevenir Cadis seu de la Casa de Contratación (1717). El comerç entre Cadis i els Països Catalans fou particularment intens a partir del 1730; alguns comerciants catalans hi tenien agents de negocis per a gestionar els afers amb Amèrica, i els vaixells de la Companyia de Comerç de Barcelona, creada el 1756, hi feien escala obligatòria.

Títol:
Cadis ville considerable, fameux port sur l’Ocean.
Autor:
Nicolas de Fer, 1705.

Cadiz

  • MOSCOU (1710: 160.000 hab. – 2010: 11.503.501 hab.)

La ciutat concentrava i exportava cereals, lli i farratge; la constitució per part dels anglesos d’una companyia de Moscòvia permeté la creació de tallers, que treballaven el cànem. Moscou, convertida en una de les capitals europees més grans, després d’un període d’obscuritat (1584-1613), acusà les influències provinents de l’Europa occidental i central quan pujà la dinastia dels Romanov al tron de Rússia; nombrosos mercaders europeus hi habitaven, en un barri especial, la Sloboda; l’arquitectura es configurà segons la moda barroca. Això no obstant, allunyada de les metròpolis europees perquè es pogués occidentalitzar fàcilment, perdé la seva categoria de capital política i intel·lectual, en profit de Peterburg, fundada per Pere el Gran a la vora de la Bàltica (1703). Dotada d’una universitat (1755), d’un teatre públic (1757) i de nombroses indústries (tèxtil, vidriera, manufactures de porcellana, etc), Moscou continuà essent la capital religiosa de Rússia.

Moscou

  • GRONINGEN (2012: 192.735 hab.)

La universitat de Groningen data del 1614. També en el segle XVII, la ciutat va expandir-se considerablement i va construir noves muralles. Aquesta nova fortalesa va ser el 1672, sense èxit, assetjada pel bisbe de Münster, Bernhard von Galen. Cada any, el 28 d’agost la ciutat celebra aquella victòria.
En 1698 la fortalesa va ser reforçada amb “New Works”, és a dir, la Línia de Helpman, dissenyat per Menno van Coehoor.

Títol:
Plattegrond van de stad Groningen uit ±1700 door Christ Weigelij Senioris Herædes (1654-1725).

  • LONDRES (1700: 575.000 -600.000 hab. [estimació] – 2011: 8.174.100 hab.)

El comerç permeté el creixement econòmic de la ciutat, que al segle XV tenia una indústria tèxtil molt important. Es beneficià, a més, de la centralització política i el desenvolupament del comerç marítim durant l’època dels Tudor i els Stuart; així, els Merchant Adventurers rellevaren els hanseàtics (1560). Per la seva força econòmica i política Londres fou la capital del partit parlamentari durant la guerra civil (segle XVII), fet que li permeté d’obtenir la victòria. Una greu epidèmia de pesta (1665) delmà fortament la població, i l’any següent un incendi destruí pràcticament la ciutat. Al començament del segle XVIII Londres començà a refer-se, i la revolució industrial i l’expansió colonial anglesa consolidaren l’enriquiment de la ciutat.

Títol:
Plan Des Villes De Londres.
Autor:
Nicolas de Fer, 1700.

  • PARIS (1700: 515,000 hab. [600.000 segons l'Atlas de Paris] – 2009: 2.234.105 hab. [Ciutat])

Amb la Reforma, fou un focus de constant agitació fins a l’abjuració d’Enric IV (1593). Fou ell mateix qui reordenà el pla de la ciutat entorn de la plaça dels Vosges. Al llarg del s. XVII, París anà esdevenint, malgrat l’impacte de la crisi de la Fronda —que féu decidir Lluís XIV a deixar-la per Versalles—, la digna capital de la primera i més potent de les monarquies absolutes d’Europa. Així, Maria de Mèdici construí el Luxemburg, Richelieu la Sorbona i el Palais-Royal, Anna d’Àustria el Val de Grâce i el mateix Lluís XIV la Place Vendôme, centre d’una nova ordenació urbana. Primer centre cultural del continent, dominada per una autèntica febre intel·lectual —salons, cafès, clubs—, fou escenari del triomf del principi de crítica i de l’ideal del progrés, focus difusor de la Il·lustració i centre revolucionari. Napoleó la remodelà com a capital imperial

Títol:
Plan de Paris par Roussel, cap.e ingénieur en 1700.
Autor:
Roussel, Claude (1655-172?)

Referent:

Bibliothèque nationale de France.
Historic Cities Center of the Department of Geography, the Hebrew University of Jerusalem and the Jewish National and University Library.
Plattegrond en  afbeeldingen van de stad Groningen 1700 – 1861
World of Historic Maps

Gran Enciclopèdia Catalana

Londres (2)

Datat el 1943, aquest és un dels meus mapes-concepte preferits.

Aquest mapa de Londres i els seus districtes, va ser pensat com un Pla Mestre  per articular i desenvolupar accions i estratègies en un Londres post Segona Guerra Mundial. Cada districte es presenta com una  bombolla. Els punts blaus marquen els carrers comercials més importants i els ajuntaments marcats amb punts vermells.

De la mateixa data i idea general és aquest altre mapa. Les bombolles genèriques i uniformes deixen pas a llindars més precisos. L’objectiu idèntic:  Saber com s’articula Londres i rodalia per emprendre accions de futur.

Referent:

Probert Encyclopaedia.

Separatisme 1910

Aquesta postal té 102 anys de vida. Sense comentaris. La podeu trobar a ebay.

Barcelona també és diferent

Per norma general, escrita i acceptada, els mapes, i plànols en general, solen estar orientats cap a la part superior del full, o marc que els conté, indicant que aquella és la direcció del Nord. I la toponímia bàsica, cotes, text descriptiu  i altres indicadors genèrics, escrits i descrits d’esquerra a dreta.

Però Barcelona es diferent.  Heu vist molts mapes en els que Barcelona estigui representada adequadament, es a dir, orientada al Nord? . Jo només recordo un plànol turístic penjat als quioscs de la Rambla. Probablement segueix en el mateix lloc.

Històricament s’ha representat Barcelona des del mar, port i porta d’entrada a la ciutat. Algunes ciutats costaneres són també així representades. La nostra és un al·legòric punt de vista que determina l’espai de connivència entre Llevant i Ponent.  Un punt on es creua l’Orient i l’Occident, l’intercanvi de cultures que venen de mar endins.

Per una altra banda, imagineu-vos Barcelona orientada correctament al Nord, cóm veuríem la quadrícula de Cerdà?. Doncs cauria estrepitosament cap el Llobregat, sense equilibri, i es que Cerdà va entendre que la seva quadrícula només podia ser representada en paral·lel al mar i a la muntanya perquè eren els espais que marcaven la pauta a seguir amb total coherència.

Us deixo amb dos mapes orientats al Nord.

Mapa detallat del port de Barcelona publicat per J & C Walker. Aquesta imatge correspon a la segona edició, que va ser lliurada per primera vegada el 1839 i corregida el 1860. Inclou els sondejos, noms de llocs, notes diverses de navegació, els plans detallats de les principals fortificacions de la badia, i la ciutat. El mapa és poc comú, la recerca ens portaria cap un exemplar a la venda a  Barry Lawrence Ruderman Antique Maps Inc. i una reproducció a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

Gravat calco-grafiat sobre paper, obra de Davies & Company per a l’Admiralty, Hydrographic Office, Londres. 1988

Font: Biblioteca de Catalunya.

 

Dubai

Dubai va entrar en un període d’urbanització espectacular al començament del segle XXI. A falta de petroli,  basa el seu creixement en les finances i el turisme. Amb absència de pluges i pocs aqüífers,  la ciutat utilitza les plantes de dessalinització per convertir l’aigua de mar a aigua dolça, per decorar la ciutat amb camps de golf, jardins i palmeres. Gegantines palmeres també brollen al llarg de les illes artificials fetes a la costa sorrenca i protegides per espigons de roca

L’avançat satèl·lit tèrmic ASTER (Radiòmetre d’Emissió i Reflexió) de la NASA, va capturar aquesta imatge en fals color d’una part de Dubai, incloent la turística illa de Palm Jumeirah, el 8 de febrer de 2010. El sòl nu apareix de color marró, la vegetació en vermell, l’aigua de color blau fosc, i els edificis i les superfícies pavimentades apareixen de color blau clar o gris. Aquesta imatge forma part de Earth Observatory’s World of Change.

Dubai entered a period of dramatic urbanization at the beginning of the twenty-first century. Lacking oil, Dubai built its growth on finance, real estate, and tourism. With no surface water, few aquifers, and little rainfall, the city used desalinization plants to convert ocean water to freshwater, ornamenting the city with golf courses, gardens, and palm trees. Gigantic palm trees also sprouted along the coast—artificial islands made from sea-floor sand protected by rock breakwaters.

The Advanced Spaceborne Thermal Emission and Reflection Radiometer (ASTER) on NASA’s Terra satellite captured this false-color image of part of Dubai, including the resort island of Palm Jumeirah, on February 8, 2010. Bare ground appears brown, vegetation appears red, water appears dark blue, and buildings and paved surfaces appear light blue or gray. This image is part of the Earth Observatory’s World of Change.

Referent:  Nasa Earth Observatory

Bestieses

Darrerament he llegit unes quants bestieses sobre els catalans (nouvinguts o no) que m’han deixat glaçat (no per la novetat). Ara no les comentaré. Prefereixo veure el món amb bestieses d’aquesta altra mena:

Trobat a Only HD Wallpapers

Trobats a Waste Time Post

 Jason LaFerrera

Graflex Directions

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers