Category Archives: tecnologia

Dubai

Dubai va entrar en un període d’urbanització espectacular al començament del segle XXI. A falta de petroli,  basa el seu creixement en les finances i el turisme. Amb absència de pluges i pocs aqüífers,  la ciutat utilitza les plantes de dessalinització per convertir l’aigua de mar a aigua dolça, per decorar la ciutat amb camps de golf, jardins i palmeres. Gegantines palmeres també brollen al llarg de les illes artificials fetes a la costa sorrenca i protegides per espigons de roca

L’avançat satèl·lit tèrmic ASTER (Radiòmetre d’Emissió i Reflexió) de la NASA, va capturar aquesta imatge en fals color d’una part de Dubai, incloent la turística illa de Palm Jumeirah, el 8 de febrer de 2010. El sòl nu apareix de color marró, la vegetació en vermell, l’aigua de color blau fosc, i els edificis i les superfícies pavimentades apareixen de color blau clar o gris. Aquesta imatge forma part de Earth Observatory’s World of Change.

Dubai entered a period of dramatic urbanization at the beginning of the twenty-first century. Lacking oil, Dubai built its growth on finance, real estate, and tourism. With no surface water, few aquifers, and little rainfall, the city used desalinization plants to convert ocean water to freshwater, ornamenting the city with golf courses, gardens, and palm trees. Gigantic palm trees also sprouted along the coast—artificial islands made from sea-floor sand protected by rock breakwaters.

The Advanced Spaceborne Thermal Emission and Reflection Radiometer (ASTER) on NASA’s Terra satellite captured this false-color image of part of Dubai, including the resort island of Palm Jumeirah, on February 8, 2010. Bare ground appears brown, vegetation appears red, water appears dark blue, and buildings and paved surfaces appear light blue or gray. This image is part of the Earth Observatory’s World of Change.

Referent:  Nasa Earth Observatory

Top Ten

Després d’uns mesos aturat per motius personals, torno a caminar de nou.
After a few months stopped for personal reasons, I am walking again.

Us deixo amb els millors mapes del 2011.

Ciències i Tecnologia (4)

Una petita incursió a TeleGeography on es proposen aquesta sèrie de mapes sobre comunicacions que, per ells mateixos, ja s’expliquen suficientment be.

A small raid to TeleGeography where this proposed series of maps on communications, for themselves, as explained well enough.

Science and Technology #4

Xarxa terrestre de comunicacions a Europa, any 2002.

Comunicacions mundials, any 2010

Comunicacions per Internet, any 2001.

Comunicacions per Internet, any 2011.

Mapa del cable submarí, any 2011.

Submarine Cable Map Interactive. Cliqueu-hi el damunt.

Un regal, trobat a la xarxa:

Món curiós (6)

•MAPA DE LES AUTOPISTES SUBMARINES

Les connexions entre continents per Internet no són per satèl lit sinó per cable submarí. Com és lògic, la major densitat de cables i trànsit està entre Estats Units i Europa.

i compareu-lo amb les línies del telègraf al 1901 de la Eastern Telegraph Company

Compareu tot plegat amb aquest mapa de les rutes marítimes de 1900.

I aquest mapa amb les línies marítimes actuals i les xarxes de cablejat internacional. No queda lloc per res més, sobretot a l’hemisferi Nord.

•FACEBOOK

Per connectar més de mig bilió de persones relacionant-los entre ells, per la creació d’un nou sistema d’intercanvi d’informació i per canviar la forma en què tots vivim les nostres vides. Mark Elliot Zuckerberg és per la revista TIME el personatge de l’any d’aquest passat 2010  (diuen que en substitució de Julian Assange, per motius obvis). En el mapa es veuen col•locats geogràficament aquests 500 milions d’usuaris de Facebook. D’aquesta manera és fàcil visualitzar la realitat del planeta en que vivim. Estats Units i Europa brillen amb força però també països com Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Argentina, China o Sud Àfrica. Per contra, és díficil reseguir el perimetre de l’Àsia més profunda o veure “llum” en el centre del continent africà. Trobat a d-interferències.

•ELS LLADRES TAMBÉ TREBALLEN

Temps enrere circulaven notícies sobre els signes que utilitzaven els lladres per robar a certs llocs d’Argentina i Xile, i que fou traslladat a la costa valenciana poc temps després i s’estén ràpidament per altres indrets. Direm que es tracte d’una cartografia diferent i exclusiva de signes, si més no, prou conceptuals. Són signes que apareixen pintats amb guix o marcats amb algun objecte punxant en timbres d’entrada, pisos, parets, amb poca llum i fins i tot sota el pelut d’entrada. Documents amb signes similars han estat trobats en vehicles de delinqüents capturats dedicats al robatori de residències, aquests s’han contrastat amb les evidències físiques trobades a cases que han estat assaltades i s’ha trobat que els signes són els mateixos, és més, que ja són d’ús freqüent entre la delinqüència. Se sap que gairebé cap assalt a una casa es realitza sense informació prèvia, aquesta informació l’obtenen els delinqüents dels marcadors. Aquests individus són els que col·loquen aquests signes a les cases a fi de facilitar el treball dels assaltants. Els marcadors són en general: robavellaires (persona que compra i ven roba usada), compradors de ferros i ampolles, recicladors informals, venedors de productes de tot tipus, etc. També hi ha gent de mal viure que pul·lulen o viuen al mateix barri.

Informació extreta de
El Pais
Las Provincias.es
La Opinión

•ÀFRICA

Quina grandària té Àfrica?

Trobat a h-5inc

•PASTISSETS I BANDES

O quan la violència arriba a ser insuportable. Llegiu l’article: Pastelillos y bandas.

•COM VEUEN ELS AMERICANS EUROPA

A Internet podem trobar tota mena de mapes sarcàstics que posen a parir els nostres veïns de l’altra costat de l’Atlàntic, i a l’inrevés. Però els originals, els que varen iniciar aquest intercanvi de cops, són poc visibles i només abunden les copies i versions mediocres que s’han fet en tot aquest temps. Per això, a Internet, es fàcil trobar però difícil saber quina qualitat té respecte a la resta que encara no coneixem. Us prometo que un dia us ensenyaré els originals.

Trobat a Damn Cool Pictures. Cal comentari?

•I COM VEUEN ELS EUROPEUS ESTATS UNITS

Trobat a Dvorak Uncensored. També està ple de tòpics.

I més. Gràcies a alberto.fernandez79′.

•I AUSTRÀLIA?

No és or tot el que llueix

La inauguració de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona es va realitzar el juny de 2009. He pres aquesta data com a punt de partida per evidenciar la manca d’actualització de les imatges en els serveis web que ronden per la xarxa. Ha estat un petit, molt petit, estudi que ens pot ajudar a reflexionar una mica sobre la necessitat de dependre de sistemes importats d’altres cultures informàtiques, enlloc d’utilitzar els propis o locals. També podreu comprovar que, tot plegat, el pastís se’l reparteixen els de sempre.

•Yahoo. Imatges aèries amb data 2008, el vol probablement és de 2005 o de 2007. El carrerer tampoc està actualitzat però, pels trets bàsics, podem dir que són de dos/tres anys més tard amb certes incongruències. La propietat es de Yahoo! Inc. La base de dades es obra de Navteq. Yahoo! Maps té molts problemes fora d’Estats Units. A la manca d’actualització, s’afegeixen problemes amb les coordenades i amb la geo-localització de les fotografies dels usuaris. En màquines antigues és lent i poc amigable. A l’Europa de l’Est, les actualitzacions han estat més presents. Curiós, no? En canvi als Estats Units funciona molt bé i s’actualitza de manera ràpida

•Bing. Imatges aèries amb data 2010 (vol de  finals 2007) i de GeoEye i Blom. La propietat es de Microsoft, i els autors del carrerer són And (una de les primeres empreses que es varen dedicar a això de les rutes abans que arribès Via Michelin)  i en la base de dades repeteix Navteq. El carrerer es força aceptable. Al contrari del que fa Google amb els seus famosos Google Cars, Bing Maps no es va encarregar de fer fotografies aïllades preses amb una lent que sembla d’ull de peix, el que ha aconseguit Microsoft és una vista completa i contínua dels carrers en la que pots reconèixer absolutament tot sense cap problema. El problema de Google Street View és que només pots veure el carrer des del lloc que els vehicles van prendre la foto i tot el que queda al mig es veu més aviat borrós. L’Street Side de Microsoft, et permet recórrer una vista contínua del carrer, recarregant la imatge de tant en tant. De fet, fins i tot permet veure els números dels domicilis a la part superior i de manera nítida. És l’experiència més semblant a caminar virtualment. On és el però? Que no està disponible fora dels Estats Units, de fet només està disponible en algunes de les grans ciutats d’aquest país. L’altre problema es que Microsoft tendeix a oblidar-se o canviar els seus productes quan s’avorreix o aquests s’allarguen en el temps o el responsable s’encapritxa d’una altra joguina; moltes utilitats i programes que podien haver estat innovadores es perden pel camí. Moltes aplicacions, gadgets i altres entreteniments.

•MapQuest. Imatges datades el 2011 (vol de la sèrie de finals de 2008) i propietat de MapQuest i parts de I-Cube. L’autoria del carrerer i de la base de dades estan compartides entre MapQuest i (com dubtar-ho) Navteq. El carrerer està al dia. Encara que sembli sorprenent, les dades demostraven que MapQuest seguia sent l’empresa líder en el terreny de la cartografia en línia almenys en el mercat nord-americà i durant l’any 2009. Tot i que Google Maps o Bing ofereixen una interfície molt més moderna i prestacions més completes, sembla que el servei de MapQuest segueix sent la principal referència del mercat nord-americà: controlava gairebé el 40% d’aquest segment. El que sí és cert és que la tendència de MapQuest ha estat gairebé decreixent durant l’últim any, i això ha fet que Google se li acosti perillosament. En l’últim informe de gener 2010, MapQuest comptava amb un 39,49% de quota, mentre que Google s’emportava el 35,67%. Yahoo! disposava del 10,24% mentre que la proposta de Microsoft només arribava al 3,57% tot i les seves cada vegada millors funcions. Segons l’escala d’imatge, el resultat visual queda una mica borrós, com si manqués qualitat.

•Google Maps. Tal vegada va ser el pioner i la seva política de treball ha estat la de arribar a acords amb els ens cartogràfics de cada regió o país. Les imatges són del vol de finals de 2008 i principis de 2009, les mateixes que MapQuest, i han estat cedides per l’Institut Cartogràfic de Catalunya mitjançant la participació de les empreses DigitalGlobe, Cnes/Spot i GeoEye (a Catalunya). El carrerer està realitzat per Google, i actualitzat, i la base de dades es de Tele Atlas. A cada temporada, Google afegeix més aplicacions al Maps, al final serà una mena de Frankestein on hi podrem fer de tot, comptabilitzar-ho tot, veure-ho tot, en definitiva: crear de tot pensant que algú, potser, un dia ens seguirà. A les llegendes del carrerer encara podem trobar sorpreses com Calvo Sotelo a la plaça Francesc Macià de Barcelona que després, en el moment d’imprimir, desapareixen. Google ja és un gegant, deixem pas a unes altres criatures.

•Google Earth. Va ser el precursor, en popularitat, rapidesa, ús i tota mena d’aplicatius i gadgets. Hi ha un abans de i un després de. A partir de la seva aparició tothom va començar a clonar la idea; els que ja tenien els medis, varen mostrar públicament el seu treball, els que no, van fer panys i mànigues per presentar-se corren. Uns van desapareixia al poc temps, altres es van ofegar amb els 3D. N’hi ha que encara intenten sobreviure. Però la idea inicial ha evolucionat ràpidament i ja no és novadora. I els canvis futurs van cap a un altre manera de veure el món. Un món, probablement, més humà. Les imatge aèries, per Catalunya, són de l’ICC i, encara que estiguin signades a 2011 igual que TerraMetrics, els altres socis, són una sèrie anterior (2008-2009) a la actual. Les bases de dades són de SIO, NOAA, US Navy, NGA i GEBCO.

•OpenStreetMap. Un dels meus favorits.  OpenStreetMap crea i ofereix dades geogràfiques lliures, com ara mapes de carrers. El projecte es va iniciar perquè la majoria dels mapes que considerem lliures, només pel fet que estan a la xarxa, tenen restriccions legals i/o tècniques sobre el seu ús, sent això un problema a l’hora d’endegar un projecte. Qui participa d’OpenStreetMap?. Per una banda tenim que el suport al projecte és de la University College LondonVR Centre for the Built Environment; la empresa Bytemark Hosting allotja el wiki, les bases de dades, llistes de correu i demés; Quova don accés a les IP de les bases de dades de geolocalització i, finalment,  eCourier, una empresa de missatgeria amb seu a Londres, que amablement donen les dades GPS de seguiment dels seus missatgers. I molt important, podem desar els nostres mapes en els formats tradicionals (.jpg, .svg, etc…), també podem editar mapes i seguir els rastres GPS. Les dades i mapes s’actualitzen constantment. Pot créixer molt. Com tot Wiki (tothom per tothom), el perill pot ser la col·laboració indiscriminada; per una altra banda, els hi manca més precisió professional, i això tampoc vol dir que sigui negatiu.

•ICC. Amb el Vissir 3.0, l’Institut Cartogràfic ha donat un bon pas endavant, millorant les prestacions i el servei, ha adoptat aquest look desenfadat de programari jove i s’adaptat al funcionament estàndard de la majoria de les aplicacions. Podem descarregar topogràfics (d’1:1.000 a 1:250.000), ortofotos (de 25 i 50 cm i de 2,5 m.), mapes antics i la vista actual, entre altres opcions. Les imatges són de la sèrie 2008-2009. En quant al carrerer i topogràfic, hi ha certes escales que encara no han estat actualitzades, la 1:1000, per exemple. Actualment s’està realitzant les sèries de vols 2010-2011.


Flash Earth. És una eina desenvolupada en flash que usa diversos motors de mapes, entre ells, Google Maps. Realment ens permet navegar al voltant del món com si estiguéssim en Google Maps però desenvolupat en flash, permetent realitzar zoom sobre les zones sobre les quals estem volant i, fins i tot, disposa d’un cercador. Fa ús dels motors de Google Maps, Microsoft Virtual Earth, Yahoo Maps, Ask.com, OpenLayers i Nasa. La veritat és que amb Google Maps obtenim més detalls de les zones, per tant ens podem acostar molt més del que ens podem acostar amb els altres motors, encara que amb Microsoft, Yahoo i Ask també funciona, però de manera irregular, en el nostre país amb una major limitació. És un treball realitzat per Neave. El producte está llicenciat a Microsoft. En els credit hi figuren Harris Corp i Earthstar Geographics LLC.

Vés-hi

♦♦♦♦♦

Com a final de festa afegim sis mostres de Barcelona per que cadascú pugui opinar sobre colors, disseny, errors i claredat.

Yahoo! Maps

Bing

MapQuest

Google Maps

OpenStreetMap

Institut Cartogràfic de Catalunya

Yahoo!Maps Bing OpenStreetMap Google Maps MapQuest ICC

Portals

•GEONAMES

La base de dades geogràfica Geonames abasta tots els països i conté més de vuit milions de topònims que estan disponibles per descarregar de forma gratuïta sota llicència de Creative Commons Attribution 3.0 License. Conté més de 10 milions de noms geogràfics i es compon de 7,5 milions d’entrades úniques, de les que 2.800.000 són llocs poblats i 5,5 milions són noms alternatius. Les dades són d’accés gratuït a través d’una sèrie de serveis web i una base de dades de l’exportació diària. Geonames ja està servint a més de 20 milions de sol.licituds de serveis web al dia. Geonames és la integració de dades geogràfiques, com ara els noms dels llocs en diversos idiomes, la població i altres. L’usuari pot editar, corregir i afegir nous noms utilitzant una interfície d’usuari wiki.

Enllaç: Geonames, Blog: GeoNames Blog

Mapa de densitats amb el conjunt de dades de Geoname

•NACIONS UNIDES (SECCIÓ CARTOGRÀFICA)

La secció de cartografia es un servei relacionat amb les tasques de la Secretaria, inclosa la preparació de caràcter il.lustratiu de mapes  i productes SIG. En menor mesura, la secció ofereix assessorament geogràfic i serveis cartogràfics sobre qüestions tècniques i de recerca. Molts dels mapes produïts per la secció són una part integral dels documents de les Nacions Unides, i alguns es preparen per a fins d’informació només, i altres estan preparats per utilitzar pel Consell de Seguretat i no per la seva distribució general. Cada mapa té un número únic que apareix a la cantonada inferior esquerra. Aquest número s’utilitza per arxivar i recuperar els mapes a la Secció de Cartografia. Els mapes actuals es poden descarregar des d’aquest lloc, i també estan disponibles per consultar a la Col.lecció de Mapes.

Enllaç: Cartografia de les Nacions Unides

•NATIONAL GEOGRAPHIC

The National Geographic Society ha estat des de 1888, malgrat controversies diverses,  una de les majors institucions sense ànim de lucre, científica i educativa en el món. Els seus interessos inclouen la geografia, l’arqueologia i les ciències naturals, la promoció de la conservació ambiental i històrica. Independentment de les seccions clàsiques i de les seccions de fotografies i  video, també hi ha, en fase beta, el lloc National Geographic Education. En quant a mapes, tenim:

Estadístiques Vitals
Compara les tendències mundials. Explorador d’estadístiques, galeria de fotos i gràfics d’informació.

Maps Atlas Explorer
Explorador de mapes polítics i físics.

Atles Geogràfic Nacional Puzzles
Passatemps per resoldre mapes- trencaclosques.

I dins de l’apartat Education:
MapMaker Interactive
MapMaker 1-Page Maps: Per personalitzar mapes, descarregar, enviar per correu electrònic, imprimir o compartir.

Entrada genèrica als mapes:
http://maps.nationalgeographic.com/maps

Ciències i Tecnologia (3)

Diferència essencial entre mapes i cartografia: els primers són bàsicament un producte ja manufacturat que serveix per orientar-se, mentre que la cartografia interpreta el nostre entorn. La cartografia es la base per crear un mapa. Però hi ha altres matèries, no necessariament geogràfiques, que poden ser interpretades com mapes o cartografia. En el món de les ciències, la descripció gràfica d’uns resultats poden ser descrits, amb imaginació i llegibilitat, per fer-los més evidents i entenedors pel receptor del  missatge. En aquests casos, els mapes i la cartografia especialitzada són una eina clarament enriquidora per fer entendre un determinat missatge.

Places & Spaces: Cartografiar la ciència. Aquesta és la discussió interdisciplinària sobre com realitzar un seguiment i comunicar millor l’activitat humana i el progrés científic a escala mundial. Té dos components: la part física, compatible amb la inspecció final de reproduccions d’alta qualitat per a la visualització de mapes a les conferències i centres d’educació, i la versió d’Internet que proveeix enllaços a una sèrie seleccionada de mapes i els seus responsables, juntament amb explicacions detallades de com funcionen aquests mapes. L’exposició és un esforç de 10 anys. Cada any, 10 nous mapes s’afegeixen per arribar a més de 100 mapes al 2014.

Projecció global del benestar subjectiu

Projecció global del benestar subjectiu

En termes de geografia

En termes de geografia

No és aquí: Mapa de la pobresa al món

No és aquí: Mapa de la pobresa al món

•LA DESTRUCCIÓ DELS OCEANS

És difícil imaginar el mal que la sobrepesca està fent. Els efectes són literalment invisibles des de fora, ocult en les profunditats de l’oceà. I quan visualitzes les dades, els resultats són impactants.

Aquesta imatge mostra la biomassa de peixos al nord de l’oceà Atlàntic el 1900 i el 2000. Majoritàriament són: la tonyina vermella, bacallà, lluç, halibut, l’arengada, el verat, abadejo, salmó, truita de mar, llobarro, l’esturió, el turbot, molts dels quals són vulnerables o en perill d’extinció.

El doctor Villy Christensen i els seus companys a la Universitat de British Columbia utilitzen els models d’ecosistemes, mapes del terreny sota l’aigua, els registres de captura de peixos i l’anàlisi estadístic per fer la biomassa de peixos de l’Atlàntic en diversos punts.

Extret de The Guardian

Món antic (3)

La Biblioteca Digital Mundial permet descobrir, estudiar i gaudir dels tresors culturals de tot el món en un únic lloc, de diverses maneres. Aquests tresors culturals inclouen manuscrits, mapes, llibres poc comuns, partitures musicals, gravacions, pel lícules, gravats, fotografies i dibuixos arquitectònics. Els articles de la Biblioteca Digital Mundial es poden explorar de manera senzilla segons lloc, època, tema, classe d’article i institució col.laboradora, o poden localitzar mitjançant una recerca oberta, en diversos idiomes.
Les característiques inclouen agrupacions geogràfiques interactives, un cronograma, visualització d’imatges avançada i capacitats interpretatives. Les descripcions dels articles i les entrevistes amb els conservadors sobre articles destacats proporcionen informació addicional.
Les eines de navegació i les descripcions de continguts estan disponibles en àrab, xinès, anglès, francès, portuguès, rus i espanyol. Els llibres, manuscrits, mapes, fotografies i altres materials representen una varietat més àmplia d’idiomes, ja que s’ofereixen en els seus idiomes originals.
La Biblioteca Digital Mundial va ser desenvolupada per un equip de la Biblioteca del Congrés dels EUA, amb col.laboracions d’institucions de molts països, el suport de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, les Ciències i la Cultura (UNESCO ), i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.
World Digital Library

Ciències i Tecnologia (2)

El NEO (Observacions de la Terra de la NASA) està creant els mapes del canvi climàtic i ambiental del nostre planeta. Podem trobar imatges de satèl·lit de la Terra. Carregar, exportar-les a GoogleEarth, realitzar anàlisis bàsics. Les imatges disponibles a NEO són d’ús públic.
El projecte NEO va ser patrocinat inicialment per Vince Salomonson i continuat per Michael King, la NASA – Goddard Space Flight Center. En l’actualitat té el suport de Steve Platnick, EOS científic del projecte.

Densitat de la població
Densitat de Població
Monòxid de carboni
Monòxid de carboci

Mitjana de la temperatura a la superfície terrestre 1 dia | 1 mes

Ciències i Tecnologia (1)

•Human Connectone Project
La cartografia de les connexions humanes, ofereix una oportunitat única per entendre els detalls complets de la connectivitat neuronal, és un projecte per construir un mapa de les connexions neuronals complet estructural i funcional. El PS representa el primer intent a gran escala per recollir i compartir les dades d’un abast i detall suficient per iniciar el procés d’abordar profundament preguntes fonamentals sobre l’anatomia humana conexional i la variació. Una col.laboració entre MGH i la UCLA, el PCH s’està desenvolupant l’ús de mètodes avançats de neuroimatge, i la construcció d’una infraestructura informàtica àmplia per vincular aquestes dades i els models de connectivitat de dades detallades, basant-se en els esforços multidisciplinaris i de col.laboració en curs. Treballant en estreta col.laboració amb altres socis de l’HCP amb seu a la Universitat de Washington a St Louis que proporcionarà dades importants, protocols essencials d’imatges i sofisticades eines d’anàlisi de la connectivitat per a la comunitat de les neurociències. Aquest projecte el podeu veure a http://www.humanconnectomeproject.org/overview/

•C3 The World in 3D
Descobrint les ciutats i els seus voltants en la forma més realista possible s’està convertint en la propera frontera dels serveis de mapes en línia. A partir d’avui, les ciutats en 3D fotorrealistas de C3Technologies, el proveïdor líder de solucions de cartografia 3D, estan disponibles a Ovi Maps.
http://www.c3technologies.com/index.php

C3technologies

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers