Category Archives: observatori

XI Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (entrega de premis)

El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya, ha estat guardonat amb el premi d’Investigació a la XI Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011. L’acte ha tingut lloc al Seminario Mayor, Fundación Comillas (Cantabria).

La Secretaria de Estado de la Vivienda va inaugurar també la exposició de les 40 obres finalistes d’aquesta edició, instal·lada a la Fundación Comillas fins l’11 de setembre. El programa  d’activitats de la XI BEAU inclou un taller experimental d’arquitectura i un curs d’estiu a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

Tant els integrants de l’equip que ha realitzat la redacció del Pla i la ex-Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, varen ser presents, gaudint d’un moment esperat durant molt de temps, independentment de l’altra espera que suposa la tramitació, lenta i política, al Parlament de Catalunya.

En Josep Maria Vilanova va rebre el premi com a director del projecte juntament amb Ricard Pié. Els treballs han estat realitzats en el marc del conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (ara Territori i Sostenibilitat, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana) i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Sala d’Actes que va quedar desbordada de seguida per l’afluència de públic, la fotografia de família dels premiats i la senyora Corredor

Què és el Pla territorial sectorial d’habitatge?

Constitueix el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d’habitatge en els propers deu anys, principalment les establertes en el Pacte Nacional per l’Habitatge 2007-2016, a partir del màxim aprofitament i la millora dels habitatges existents, i de la construcció de nou habitatge, de manera preferent en sòl urbanitzat i, quan sigui necessari, en sòls urbanitzables, establint així mateix programes orientadors de l’actuació pública en aquestes matèries.

En els aspectes territorials i urbanístics, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (art. 12.2 de la Llei del dret a l’habitatge i art. 18.1 de la Llei 23/1983) haurà de determinar les necessitats, els dèficits i els desequilibris territorials en matèria d’habitatge, i establir les previsions, normes i criteris d’aplicació que consideri necessaris per tal de complir les seves finalitats.

Imatges de San Vicente de la Barquera i Santander

Santander 3 by jordifranceschb

Diapositives de l’entrega de premis, imatges del Pla i el paisatge de Cantabria

This slideshow requires JavaScript.

Mosaic amb imatges de Santander, Comillas i Santillana del Mar

Santander 2 by jordifranceschb

Innovació.
Diagnosi, estratègies i propostes del Pla

  • L’habitatge com un dret social
  • Avaluació de les necessitats socials d’habitatge per col·lectius i de les necessitats de rehabilitació del parc existent
  • Tipus d’actuacions en habitatge social: habitatges nous, mobilització d’habitatges desocupats i ajuts econòmics
  • Creació d’instruments per a la planificació de l’habitatge
  • Reconeixement territorial de les realitats urbanes a Catalunya i els àmbits d’actuació del Pla
  • Mètode d’avaluació de les necessitats socials d’habitatge i de rehabilitació en cada àmbit d’actuació
  • Àrees de demanda forta i acreditada per a l’aplicació territorial de les polítiques d’habitatge de la Generalitat
  • Intensificació dels recursos públics en matèria d’habitatge
  • Formació de parcs d’habitatge amb finalitats socials
  • Solidaritat urbana en els municipis de més de 5.000 habitants o capitals de comarca

Prioritat 1: optimitzar l’ús i rehabilitar el parc d’habitatges existents
Prioritat 2: activar els potencials residencials del sòl urbanitzat per a habitatge amb finalitats socials
Prioritat 3: gestió de nous desenvolupaments urbans residencials amb reserves urbanístiques per a habitatge assequible.

Mosaic amb més imatges de Santander, Comillas i Santillana del Mar.

Santander by jordifranceschb

Vídeo resum de la XI BEAU realitzada per Studio Banana TV en coordinació amb l’equip de comunicació, documentació i transparència web als membres del jurat de la Biennal.

Videoentrevista: José Miguel Iribas

L’origen del topònim Comillas, sembla derivar-se de l’orografia de la zona, caracteritzada per un suau relleu de turons i dolines. Lloc idoni pels primers assentaments de la prehistòria. Prova d’això són els jaciments arqueològics localitzats en les coves de la Meaza i Meaza II, per posar un exemple. Aquests primers indicis del poblament ens situen uns 18.000 anys enrere. Molts vilatans, principalment de San Vicente de la Barquera, expliquen diverses rondalles que fan referència a la distància entre aquest poble i Comillas (cinCO MILLAS, distància certa) i que és la distància que varen recórrer per escapar d’una epidèmia que havia assolat San Vicente. Penso que es una manera de dir que Comillas descendeix de San Vicente. En els documents escrits a l’època medieval ja apareix registrat el nom de Cumiyas o Cumillas. Segons experts lingüistes, el seu origen, igual que la majoria dels noms càntabres, és cèltic i prové de la paraula Koma-Oe que vol dir crinera de cavall o lloma, i d’aquesta descendeix Komba (turó).

Enllaç de notícies:

21/07/2011 El Diario Montañés
21/07/2011 El Economista
22/07/2011 El Diario Montañés
22/07/2011 El Diario montañés
Municipios Cantabria El Diario Montañés
Institut DEP
Facebook

BEAU XI – XI Bienal Española de Arquitectuta y Urbanismo
Nota de premsa

Acte Jurat

Metalocus Blog
Fundación Comillas
ArquitecturaS

Enllaç als documents del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge

Fotografies: Elisabet, Bruna, Carles, Esther i Héctor

Per cert, MOLT BONES VACANCES A TOTHOM !!!

Llops i voltors

Un dia, tot va trontollar. Ningú s’ho esperava, i ja feia temps que hi era, que avisava.
Doncs mira ara. Ja hem caigut, caigut i recaigut, pecat i repecat. Ens han educat com burros obedients (el que som, i ben assenyats) però, malgrat aquesta gran bufetada, tinc indicis de que tot seguirà igual. No hi haurà una política efectiva, social i paritària, que ens lliuri de la fam depravadora dels llops immobiliaris, dels llops banquers, dels llops intermediaris. Ans el contrari, els hi tornarem a donar la clau per que facin de casa nostra casa seva, destrossin el nostre paisatge natural, el nostre paisatge humà, i els nostres diners. Per aquells que necessitin imatges més que mil paraules, això és Espanya…

Veureu que aquestes imatges d’urbanitzacions abandonades, urbanitzacions fantasmes, esperits atrapats en el temps, formen part de la fi del món conegut pels poderosos.

Un reguitzell de figures geomètriques, dèbils, torturades, dibuixant els camins d’un imaginari cementiri, un aeroport sense avions (existeixen, de veritat!), l’esquelet d’un amfibi o la petjada d’una bestiola immensa. Resultants de l’especulació urbanística a Espanya, tal com es veuen des del cel.

Valdeluz: 700 persones viuen en una urbanització dissenyada per 30.000 habitants.
Alovera: Urbanitzacions buides i abandonades.
Granada: Urbanitzacions desertes al carrer Ojos del Salado.
Horche, Guadalajara: 1.175 habitants per urbanitzacions desenvolupades per a tres vegades aquesta població.
Quer, Guadalajara: Només 449 habitants per unes urbanitzacions de diversos milers.
Seseña: 10.500 cases buides a més de centres i locals comercials.
Yebes: Només unes poques famílies viuen entre infinitat de cases buides.
Yuncos, Toledo: 6.000 habitants que poden triplicar si s’acaben les urbanitzacions parades.

Chiloeches, Guadalajara; La Serena-Club de Golf, Almeria; Salou…

Recuperació econòmica? Atur?

Recuperació mundial al 2010

L'atur al món

Ells esperen, els poderosos (que per això ja tenen diners, per esperar), a nous canvis de models, de polítiques i  tornar a planar com voltors sobre aquest món.

Deixo aquí unes dades de l’atur els USA. La solució gràfica és molt encertada i potent. Hauríem de fixar-nos més a l’hora de fer gràfiques, mapes estadístics i altres representacions simbòliques. Crec que encara ens queda una mica per arribar a ser  emocionalment flexibles i gràficament intel·ligents.

L'atur a 2004

L'atur a 2008

L'atur a 2009

Més informació a:
Plataforma Arquitectura
Visual Economics

Portals

•GEONAMES

La base de dades geogràfica Geonames abasta tots els països i conté més de vuit milions de topònims que estan disponibles per descarregar de forma gratuïta sota llicència de Creative Commons Attribution 3.0 License. Conté més de 10 milions de noms geogràfics i es compon de 7,5 milions d’entrades úniques, de les que 2.800.000 són llocs poblats i 5,5 milions són noms alternatius. Les dades són d’accés gratuït a través d’una sèrie de serveis web i una base de dades de l’exportació diària. Geonames ja està servint a més de 20 milions de sol.licituds de serveis web al dia. Geonames és la integració de dades geogràfiques, com ara els noms dels llocs en diversos idiomes, la població i altres. L’usuari pot editar, corregir i afegir nous noms utilitzant una interfície d’usuari wiki.

Enllaç: Geonames, Blog: GeoNames Blog

Mapa de densitats amb el conjunt de dades de Geoname

•NACIONS UNIDES (SECCIÓ CARTOGRÀFICA)

La secció de cartografia es un servei relacionat amb les tasques de la Secretaria, inclosa la preparació de caràcter il.lustratiu de mapes  i productes SIG. En menor mesura, la secció ofereix assessorament geogràfic i serveis cartogràfics sobre qüestions tècniques i de recerca. Molts dels mapes produïts per la secció són una part integral dels documents de les Nacions Unides, i alguns es preparen per a fins d’informació només, i altres estan preparats per utilitzar pel Consell de Seguretat i no per la seva distribució general. Cada mapa té un número únic que apareix a la cantonada inferior esquerra. Aquest número s’utilitza per arxivar i recuperar els mapes a la Secció de Cartografia. Els mapes actuals es poden descarregar des d’aquest lloc, i també estan disponibles per consultar a la Col.lecció de Mapes.

Enllaç: Cartografia de les Nacions Unides

•NATIONAL GEOGRAPHIC

The National Geographic Society ha estat des de 1888, malgrat controversies diverses,  una de les majors institucions sense ànim de lucre, científica i educativa en el món. Els seus interessos inclouen la geografia, l’arqueologia i les ciències naturals, la promoció de la conservació ambiental i històrica. Independentment de les seccions clàsiques i de les seccions de fotografies i  video, també hi ha, en fase beta, el lloc National Geographic Education. En quant a mapes, tenim:

Estadístiques Vitals
Compara les tendències mundials. Explorador d’estadístiques, galeria de fotos i gràfics d’informació.

Maps Atlas Explorer
Explorador de mapes polítics i físics.

Atles Geogràfic Nacional Puzzles
Passatemps per resoldre mapes- trencaclosques.

I dins de l’apartat Education:
MapMaker Interactive
MapMaker 1-Page Maps: Per personalitzar mapes, descarregar, enviar per correu electrònic, imprimir o compartir.

Entrada genèrica als mapes:
http://maps.nationalgeographic.com/maps

Els colors dels partits politics

Eleccions maig 2011

•BLAU

El blau és un dels tres colors primaris additius. Es considera un color fred i oposat al taronja. El blau clar té la longitud d’ona més petita dels tres colors primaris (uns 470 nm).

Un cel clar un dia assoleiat està acolorit de blau per la dispersió Rayleigh de la llum del Sol. Les grans masses d’aigua semblen blaves perquè la llum roja, al voltant dels 750 nm, hi és absorbida com un harmònic de la vibració O-H. Curiosament, l’aigua pesant (D2O) és incolora, ja que la banda d’absorció és a una longitud d’ona més llarga (~950 nm).

Però, per què el blau representa el color del centre-dreta?. Tal vagada perquè s’associa a la serenitat, l’estabilitat i la fidelitat. Es a dir, a elements familiars, d’empresa i de fe. També té connotacions de tristesa (blues en anglès), de puresa (religió) i la sang blava de la reialesa o l’aristocràcia. Blau, també, de molts uniformes de policia o militar.

•VERMELL

El roig o vermell és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l’ull humà. La llum roja té una longitud d’ona d’uns 700 nm. Hi ha dialectes en què el roig té un matís de color un xic més groguenc que el vermell.

La sang oxigenada és roja per la presència d’hemoglobina. La llum vermella és la primera en ser absorbida per l’aigua del mar, per això alguns peixos i invertebrats marítims que semblen ser de color roig brillant, són negres al seu hàbitat natural.

I el vermell representa el socialisme en general, color de sang i lluita, però també comparteix conceptes religiosos com ara els màrtirs, el Nadal o els casaments en vermell de la Edat Mitja. També representa la prohibició, la guerra (Mart) o el perill.

•GROC

El groc és aquell color que té una longitud d’ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm, o bé una mescla de llum roja i verda, que aparenta ser el mateix color. El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.

Es un color viu, transparent, juganer, cridaner, jovial. Però també té males històries. En llengua anglesa, està associat amb la covardia i en altres té a veure amb l’avarícia. Moliere va morir a l’escenari vestit de groc (superstició), en les cultures àrab i francesa pot voler dir falsedat. Vol dir també precaució. Els partits polítics que vesteixen d’aquest color poden voler representar l’activitat intel·lectual (com ho fa l’hinduisme) o la riquesa (l’or). Premsa groga i monarquia, són altres de les associacions del color.

•VERD

El verd és un color freqüent a la natura. Les plantes són verdes perquè contenen clorofil·la.

La llum verda té una longitud d’ona d’uns 550 nm i és un dels colors primaris aditius. El seu complementari és el vermell.

El verd és el color tradicional de l’Islam. En les borses, les xifres en verd simbolitzen una pujada en el preu d’una acció, metre que a l’est d’Àsia suposa una baixada. És el color per excel·lència dels bitllets encara que no siguin verds. També és el color dels partits ecologistes i dels socio-ecologistes, aquests han perdut el vermell per incorporar un verd pàl·lid, suau, quasi transparent, potser perquè l’enveja, un dels set pecats capitals, sol relacionar-se amb el verd o amb el diable a la edat Mitja. També té connotacions sexuals o d’esperança.

En fi. Els partits politics són el que val el seu color.

Mapa: La Vanguardia

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers