El primer mapa estampat de Catalunya

Autor/editor: Ioannem Baptistam Vrients (1552-1612)

Lloc: Anvers

Data: 1605

Mides: 101×123 cm

L’únic exemplar conegut d’aquest mapa de Catalunya—el més antic dels conservats— es troba a la Bibliothèque Nationale de France. Segons el professor Agustín Hernando, la qualitat de la informació que proporciona aquesta carta geogràfica és àmplia i excepcional en haver estat dibuixada amb l’aplicació de les més modernes tècniques cartogràfiques de l’època.(Hernando,1998, 36).

El mapa fou un encàrrec que efectuà, a principis del segle XVII, la Deputació del General —actual Generalitat— per ser utilitzat com a mural. Se’n van estampar 50 exemplars.

Aquest mapa reproduït en facsímil forma part, amb 64 lamines més, de El Tresor Cartogràfic de Catalunya.

 

Toponímia

Seguiu aquest llibre, es realment divertit.
Toponimia Recreativa de Assumpta Lleonart i Orri

Un blog, igualment divertit, que juga amb el significat dels topónims.
Fronteras

Un altre llibre també recomenable:
El comportament ideològic a través de la toponímia en la traducció ambidireccional de textos ambientals en català

M’excuso abans d’hora, aquest llibre tampoc reflexa el nostre perfil, però paga la pena.
Recull de les etimologies i explicacions històriques que donen origen als diferents refranys i dites

Un altre llibre que crec interessant sobre la toponímia de les Illes Balears.
XXI Jornada d’Antroponímia i Toponímia

Criteris per a l’aplicació de la normativa lingüística en la toponímia.
L’Institut d’Estudis Catalans en la realització del Nomenclàtor

Continuïtat i les afinitats lèxiques entre l’aragonès i el català, de les quals participa també amb freqüència l’occità, a través del estudi del lèxic que forma part de la toponímia valenciana de frontera i de la seva projecció en terres aragoneses.
Afinitats lèxiques

Quasi l’últim.
Topónimos catalanes de origen griego

I, finalment, l’últim.
La corrupció de la toponimia catalana en els mapes de finals del segle XVIII