Category Archives: geografia

Quo Vadis, Barcelona (5)

•Barcelona (Townsville), Queensland, Austràlia

Superfície km²: 1.061
Habitants (Townsville) : 185.768 (2010)
Habitants (Kirwan, suburbi de Townsville) : 20.930

Imatge antiga del port de Townsville.

… a la dècada del 1960 hi havia la  Societat Espanyola del Nord de Queensland amb centre a Townsville. Encara que encabia tots els nacionals espanyols, era producte de les activitats d’uns quants catalans fervents d’Ayr. Sembla ser que, durant una sèrie d’anys, van celebrar en aquella ciutat el Dia de la Sardana per la Mare de Déu de Montserrat. Convidaven amb regularitat tots els espanyols del nord de Queensland a assistir a les danses folklbriques i altres festes… 

(3 de setembre de 1971, carta d’Agustin Andarraga Elizaran, president de la Societat Espanyola del Nord de Queensland, al director general de l’Instituto Español de Inmigración de Madrid).

Kirwan, barri de Townsville, o l'anomenat Barcelona Gardens

Un dels personatges fundadors de la Societat va ser el català Bruno Tapiolas, un ric plantador de sucre i negociant d’Ayr. Amb el temps muntaria un barri a la ciutat de Townsville amb el nom de Barcelona Gardens. Va posar noms catalans i espanyols als carrers. Els carrers es diuen Tarragona, Sabadell, Lloret, Girona, Barcelona, Catalunya, Tapiolas, Droguet, Gaudi…

Barcelona Street cantonada a Montilla Street. Google Street View.

Processó a Townsville. Any 1919.

Després de donar-li moltes voltes, he arribar a la conclusió de que aquesta Barcelona de Queensland, oficialment no existeix. En el seu moment va haver un gran desplegament mediàtic pel fet de la creació d’una urbanització amb arrels catalanes (espanyoles per extensió) a Austràlia (veure La Vanguardia i ABC), però tot va se un bluf patriòtic de la época, el esplendor del régimen dando sus frutos... La Barcelona Gardens, així anomenada (nom poc lloable per a una ciutat), no era un municipi, sinó més aviat, una urbanització a Kirwall, suburbi de Towsnville. Amb el temps s’ha anat copiant d’un indret a un altre la idea de la ciutat, municipi o suburbi, sense comprovar le veracitat de la història. Tinc els meus dubtes més que raonables.

·LA HISTÒRIA DE JOSÉ PARONELLA

A Mena Creek hi ha un complex anomenat Paronella Park, a prop d’Innisfai1. José Paronella era de Barcelona i va arribar al nord de Queensland el 19 11. Va treballar com a tallador de canya, miner, recol·lector de fusta i plantador. El 1926 va tornar a Catalunya per casar-se amb la seva novia. Va estalviar. Va emprar bé els diners estalviats. Va abandonar el dur treball de tallar canya, dedicant-se a la compravenda de terrenys amb plantacions. Va tornar al seu poble anys després. Massa temps. La seva nòvia s’havia casat i tenia dos fills. Però ell havia de tornar a Austràlia amb la seva dona. L’ex núvia es va convertir en cunyada. José es va casar amb Margarida, la germana petita. El viatge de nuvis va ser una llarga travessia en vaixell fins a arribar a Queensland. Cinc anys després, a 1929, va comprar el terreny en el qual s’assenta el Parc Paronella.

Durant anys havia anat planificant el projecte. Sabia molt bé el que volia. El terreny tenia tres nivells. En el superior, va construir la casa de pedra i avui museu. En el nivell intermedi, El Castell, un edifici amb un gran saló i escenari. S’utilitzava com a sala de projecció de pel·lícules, representacions teatrals, banquets o sala de ball. La il·luminació variava segons la finalitat amb que s’utilitzés. Ja en aquell moment comptava amb una esfera giratòria, recoberta de miralls, que reflectien llums de diferents colors. José incorporava al seu parc els avenços tecnològics als quals tenia accés. Al 1933 va comprar una planta hidroelèctrica que cobria les necessitats del parc. La primera del nord de Queensland. En el nivell més baix, jardins, pistes de tennis, zona de jocs per als nens, piscina natural al costat de la cascada, taules, bancs, fonts, un edifici amb cuina, bar i cabines perquè els banyistes puguin canviar-se i deixar la roba . I els racons del parc:. escales, edificis, taules, baranes, jardineres, ponts, tot va ser construït amb ciment, reforçat amb trossos de via ferroviària. José va plantar 7.000 arbres: aurons, pins, nogueres, roures i els espectaculars kauri, formant un passadís entre aquests alts arbres que arriben a superar els 1.000 anys. Va haver de ser un lloc molt agradable. José oferia a tothom allò que a ell li hauria agradat trobar en els anys més durs de la seva existència. Va incorporar un “Túnel de l’Amor”, que podien travessar les parelles per arribar a un amagat racó del parc amb un petit salt d’aigua. És fàcil imaginar com va ser el parc. Al vespre s’activava el sistema d’il·luminació. Llums, focus, ben situats i orientats, convertien el Parc Paronella en un lloc especial, fora d’aquest món, on qualsevol somni podia convertir-se en realitat.

El parc està molt degradat per un incendi, el 1.979, i diverses inundacions. José va morir el 1948 d’un càncer, Margarida el 1967. Els seus descendents van vendre la propietat el 1977.

Referent:
Townsville City Council
El Bert torna a Catalunya blog

Quo Vadis, Barcelona (4)

•Barcelona (Pelynt), Cornwall,  Gran Bretanya

Superfície km²: 46,76
Habitants (Pelynt) : 1.124 (2001)
Habitants (Barcelona) : 16 (cens 1891)

Barcelona, petit llogaret a Cornualla:
Barcelona, a small village in Cornwall:

[English version to the end of Post]

Els primers indicis escrits d’aquest indret daten de 1637 quan apareix un contracte d’arrendament que fa referència a un tal Andrew Dyer que va construir, a càrrec seu, un habitatge i una botiga de ferrer a Trelawne Cross. El nom Barcelona apareix per primera vegada en documents cap l’any 1740, l’àrea va ser anomenada així en memòria d’un dels fills de Sir Jonathan Trelawny, Henry, que van morir quan el seu vaixell es va enfonsar davant de les Illes Scilly el 1707. Tornava d’Espanya on havia lluitat a la Guerra de Successió en la defensa de Barcelona el 1705. Va morir amb l’almirall Sir Cloudesley Shovell a bord del HMS Association durant el desastre naval de les illes Scilly 1707.

L’estiu de 1707, una força combinada d’anglesos, austríacs i holandesos sota el comandament del príncep Eugenio de Savoia, va intentar prendre el port francès de Toulon. Durant aquesta campanya, que va tenir lloc del 29 de juliol al 21 d’agost Gran Bretanya va enviar una flota per donar suport naval. Dirigit pel Comandant en Cap de la flota britànica, Sir Cloudesley Shovell, els vaixells van navegar cap el Mediterrani, van atacar Toulon i varen causar danys a la flota francesa atrapada en el lloc. La campanya en general va ser, però, infructuosa i l’aliança va ser finalment derrotada pels franc-espanyols. La flota britànica va tornar a casa des de Gibraltar cap a Portsmouth a finals d’octubre. La força sota el comandament de Shovell consistia en quinze navilis. L’enfonsament de la flota naval britànica a les illes Scilly, de quatre grans vaixells i més de 1.400 mariners perduts en la tempesta, va ser un dels majors desastres marítims de la història de les Illes Britàniques. Es va determinar més tard que la principal causa del desastre va ser la incapacitat dels navegants per a calcular amb precisió la seva posició.

En 1740 la família Jago vivia a Barcelona ​​on tenien una casa amb jardí i hort. John Jago, la seva dona Elizabeth i el fill, Thomas. John va viure a Barcelona fins el 1881 quan es va jubilar com a ferrer. Vivia amb la seva neboda Mary Light i la seva família.

Trelawne House 1901

Durant tot aquest temps, les poques mansions de Barcelona, han estat ocupades, segons demostra el cens, per diverses famíles: William Andrew, un fuster de 60 anys i la seva esposa; John Tincomb de 48 anys i Susan Tincomb de 45; Samuel Rundle de 30 anys, sabater, la seva esposa i els seus dos fills; els Olver, Thomas Reddicliffe el cotxer dels Trelawne; Thomas A Wakeham, fuster; Joseph Light, ferrer i agricultor; etc…

Tomba de John Jago, ferrer

Gravades en una pedra de la casa, hi ha dues dates: 1856 i 1857 amb les inicals WLST i FCST. La ferreria encara existeix.

L’original Trelawne House, llar de la família Trelawney, va ser construïda al segle XIII. Sir Jonathan Trelawny va ser un dels set bisbes empresonats a la Torre de Londres el 1688 per negar-se a aplicar la Declaration Of Indulgence vers els catòlics, del rei James II, sent jutjat per sedició, però va ser absolt. Ell és el subjecte de la de l’Himne de Cornualles que porta el seu cognom. La casa pairal prop de Tregarrick era la llar dels Winslades. John Winslade va ser executat el 1549 pel seu suport a la rebel·lió de la Cornish Prayer Book.

L’annexió de Cornualla al regne emergent d’Anglaterra ha estat un procés llarguíssim i avui encara polèmic. Hi ha dues escoles de pensament, una que argumenta que Cornualla va ser completament absorbida per Anglaterra, i una altra que argumenta que Cornualla mai ha format part d’Anglaterra i que les lleis fetes per l’Estat anglès en l’Edat Mitjana, i reconfirmades més recentment, donen suport a l’argument que afirma que Cornualla és un país autònom.

Durant l’Edat Mitjana, Cornualla va ser reconegut com una província separada, anomenada Gal·les Occidental (West Wales) en alguns mapes, amb el seu propi estatus i títol subordinat a la corona anglesa, i amb la seva pròpia diòcesi. La designació de Cornualla com un ducat amb el seu títol de duc atribuït al primer fill i hereu dels reis anglesos, la qual cosa continua essent.

Les illes Biritàniques cap l'any 802. Imatge de la University of Texas at Austin

La Carta de Perdó (Charter of Pardon) de 1508 va constituir un tractat ofert als còrnics després de 1497 que indicava que els governants anglesos miraven de reconciliar-se amb els còrnics. La Carta afirma que “Cap Llei o Estatut [de Westminster] tindrà cap efecte sobre els Stannaries sense l’aprovació i el consentiment dels vint-i-quatre stannators (membres del Parlament de Cornualla). Per tant, la Carta ampliava el poder del Parlament Stannary còrnic tot assegurant-li l’autoritat per bloquejar lleis reials per tal que no entressin en vigor a Cornualla. Això li va conferir el poder de vetar qualsevol llei del Parlament de Westminster i garantia que Westminster no pogués dissoldre el parlament còrnic.

 La Reforma va marcar el començament de la davallada del còrnic. Els efectes generals de la Reforma han estat considerats com la causa principal de la davallada del còrnic que va marcar el final d’una era, una era en la qual el còrnic s’havia anat desenvolupant. Sis factors principals han estat identificats com a iniciadors de la davallada:

1. La Guerra del Devocionari (Prayer Book War), i el subsegüent “terror blanc”, va ser una de les primers causes de la davallada del còrnic atès que van morir 6.000 còrnics, una tercera part de la població masculina que parlava aquesta llengua. El còrnic va ser estigmatitzat com una llengua “endarrerida” i una llengua de catòlics potencialment lleials als enemics d’Anglaterra.

2. Relacions amb els bretons. Els vincles tradicionals amb la Bretanya es van veure greument reduïts després de la Guerra del Devocionari de 1549, i l’any 1532 la Bretanya va ser annexionada per França.

3. El College de Glasney i altres centres d’estudi que es trobaven en monestirs com ara Crantock i que havien estat la font literària principal en còrnic van ser prohibits l’any 1545.

4. L’anglès es va introduir en els serveis religiosos l’any 1549.

5. La Bíblia no es va traduir al còrnic.

6. El creixement de les ciutats i del comerç va presenciar l’expansió de l’anglès al centre i l’oest de Cornualla, i la seva utilització es va estendre més enllà de la petita noblesa.

L’any 1549, la Rebel.lió del Devocionari va tenir unes conseqüències desastroses per a la llengua còrnica. Els fets indiquen que la violència política impulsada per l’Estat va dur a una greu davallada en el nombre dels parlants del còrnic, i resistència o por per part dels supervivents còrnics de transmetre la llengua a la generació més jove.

Camden's Britannia, 1576

Referent:
Genmaps
Genuki Genealogical information of  UK and Ireland
Cornwall Online Census Project
Cornwall Council
A Vision of Britain
UK Genealogy Archives
Cornwall Online Parish Clerks
Mercator Dret i Legislació Lingüístics

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Toponímia (3)

Una imatge, val més que mil paraules?. I si la paraula és el topònim més llarg del món?

Krungthepmahanakornamornratanakosinmahintarayutthayamahadilokphopnopparatrajathaniburiro_
mudomrajaniwesmahasatharnamornphimarnvatarnsathitsakkattiyavisanukamprasit.
กรุงเทพมหานคร อมรรัตนโกสินทร์ มหินทรายุธยามหาดิลก ภพนพรัตน์ ราชธานีบุรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์ มหาสถาน อมรพิมาน อวตารสถิต สักกะทัตติยะ วิษณุกรรมประสิทธิ์

És el topònim més llarg del món. Però els dels rècords Guinness no el reconeixen (tot i que compta amb 185 caràcters)  perquè no és utilitzat de manera habitual per la gent del lloc. Em refereixo a Bangkok, Tailàndia. Molts tailandesos en diuen només, Krung Thep (Ciutat dels àngels).

El topònim complet significaria, aproximadament:

la ciutat dels àngels, la gran ciutat, la ciutat joia eterna, terra suprema inconquerible de la gran divinitat immortal Indra, capital reial de nou gemmes nobles, la ciutat plaent, amb molts i grans palaus reials i paradisos divins per a la deïtat reencarnada Vixnu, donada per Indra i construïda pel déu Vixnukarn.

Mapa d'Indoxina. Meyer, 1876.

Taumatawhakatangihangakoauaotamateaurehaeaturipukapihimaungahoronukupokaiwhenuaakitanarahu
93 caràcters, maorí , oficialment el topònim més llarg, dóna nom a una muntanya de 305 metres d’alçada a Nova Zelanda, en ús general tot i que normalment abreujat com a Taumata. Hi ha versions que situen aquest topònim en 85 caràcters, és el problema típic d’aquests noms impronunciables. Significa, més o menys:

el cim de la muntanya on Tamatea, l’home dels grans genolls, conegut com a devorador de terra, va baixar, va pujar, va engolir les muntanyes, mentre tocava la flauta a la seva estimada.


Gorsafawddachaidraigodanheddogleddolonpenrhynareurdraethceredigion
Nom d’una estació de tren gal·lesa, amb 66 caràcters i que, significa, aproximadament:

l’estació de Mawddach i les seves dents de dragó a la carretera Penrhyn del nord a la platja daurada de la badia de Cardigan.

Però ara ja no s’utilitza aquest nom; després d’un intent per entrar al llibre dels rècords, es va tornar a
l’original més simple: Golf Halt.

Cambriae Typus és el primer mapa imprès que mostra Gal•les com una regió separada d’Anglaterra. S’ha suggerit que el traçat de la costa no està prou delimitat perquè Llwyd va basar el seu mapa en treballs anteriors, ara perduts, o fins i tot, que Ortelius comès un error en la transferència del manuscrit original en la versió final impresa. Gal•les s’estén fins al riu Severn, així com gran part del que avui és Anglaterra. La raó és que Llwyd va voler crear un mapa històric i cultural més que un mapa per mostrar la situació política contemporània.

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch
Amb 58 caràcters (51 si acceptem que en Gal·lès certs grups de caràcters formen una única lletra), dóna nom a un poble del nord de Gal·les i que significaria, més o menys:

l’església de Santa Maria en el forat de l’avellaner blanc prop d’un ràpid remolí i l’església de Sant Tisil prop de la cova roja.

Chargoggagoggmanchauggagoggchaubunagungamaugg
45 lletres. És un llac a Webster, Massachusetts, és el nom més llarg a Estats Units. Significa:

Els anglesos en el territori Manchaug pesquen a la frontera (Englishmen at Manchaug at the Fishing Place at the Boundary)

Però hi ha una traducció no literal i més humorística que diu: Tu pesques en el teu costat, jo pescaré al meu i ningú ho farà al mig.

Mamungkukumpurangkuntjunya
26 lletres. Una muntanya d’Australia. Vol dir: On el diable va orinar.

Muckanaghederdauhaulia
22. Llogaret a Irlànda: Pantà-porc entre dues entrades d’aigua salada.

Referent:

The National Library of Wales Blog
Olde Webster
Viquipèdia

Toponímia (2)

La saviesa popular, i també la crueltat popular, donen com a resultat un extraordinari glossari de noms i sobrenoms que esquitxen la toponímia de Catalunya amb significats punyents i, en molts casos, creatius i esbojarrats. Dins de la toponímia més local trobem un gran diccionari de la nostra història i dels nostres pecats, de les dèries i les professions. Tots els casos ens demostren que, malgrat el temps que ho esborra tot, perdura el record a la pell de la nostra geografia.  He ordenat els noms, seguint el criteri d’Assumpta Lleonart i Orri a Toponímia recreativa, per un relatiu ordre temàtic, no sempre ortodoxa. Per motius evidents, m’és totalment impossible fer la traducció d’aquest article a l’anglès o castellà.

The popular wisdom, and also popular cruelty, result in a special glossary of names and nicknames that dot the toponymy of Catalonia and poignant meaning in many cases, creative and crazy. Among the most local place names are a great dictionary of our history and our sins and whims of the professions. All the cases demonstrate that, despite the time that it erases everything, the memory lingers on the skin of our geography. I ordered the names proposed by Assumpta Lleonart i Orri in Toponymy and recreation a relative order theme, not always orthodox. For reasons obvious to me quite impossible to translate this article in English or Spanish.

Indicant ximpleria, bogeria:

  • Mas de la Boja
  • Mas de Tarumba*
  • el Folló
  • Mas de Tontaina (Tivenys)

Junts tenim el Tontaina i el Babau, casualitat?

Can Tanoca


i molt a prop, a Llagostera, hi ha un altre Tanoca.

Fixeu-vos amb aquest espectacular triangle: Mas Gamarús, el Coll de la Dona Morta i la Font del Gordo. Aquest indret explica alguna història, segur.

En relació amb la religió i el pecat:

  • Mas del Relíquio
  • Mas de les Beates
  • Cal Parenostres
  • Cal Missaire
  • Cal Marededéu
  • Can Jo-et-fot-de-Déu (Lloret de Mar)

Com a curiositat trobem l'urbanització el Condado de Jaruco a Lloret de Mar. A destacar aquest indret anomenat Ca la Mare-no-ho-vol davant del Water World Lloret. També trovarem la Cándida davant de Ca l'Ansiós. I no crec que sigui casualitat. Queda per saber qui és l'Onclet.

  • Cal Descregut

El Descregut veí de la Fanga. Observeu les propietats dels Bou.

  • Ca l’Empenedit
  • Mas del Perdó
  • Can Pecador
  • Can Dimoni
  • Can Crema-sants (Blanes)

Molt aprop de Can Jo-et-fot-de-Déu, hi ha aquest llogaret a l'ombra del Turó d'en Trompa i a la vora del torrent del Mal Compàs.

Utilitzant diminutius o despectius:

  • Mas de l’Animeta
  • Mas de Pauot
  • Mas del Fatarellut (Móra d’Ebre)

Observeu com, a més a més del Fatarellut, hi ha el Cabrer, el Fideuer, el Peixer** i el Carnisser Nou.


Un altre Fatarellut el trobem a García amb el Mas de Caguera i el de la Panxeta junts.

  • Mas de Segarreta
  • Cal Banyetes
  • els Americanets (Valls)

els Americanets entre el Marxamalo i el Xafarroques.

Topònims potser escatològics:

  • Mas de Caguera
  • Can Pixallits (també referint-se a una persona covarda o a partir del nom de la planta?)
  • Mas de Cagabanyot
  • Can Tifa (Pals)

També referint-se a una persona amb pretensions però sense fermesa. Entre el camp de golf de Platja de Pals i el camp de golf de Serres de Pals hi ha Can Tifa. A prop també hi ha un parell de càmpings.

*El poble de Viladecavalls, és conegut popularment com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires.
**v. tr. [LC] Fornir d’aliment o de pastura (algú o alguna bèstia)

Referent:

IDEC
Institut d’Estudis Catalans
Llibre: Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya, d’Assumpta Lleonart i Orri. (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2008)

Toponímia (1)

[English version at the end of the Post]

L’Atles dels True Names és un divertimento de Stephan Hormes i Silke Peust, que juga amb les arrels etimològiques i els significats originals dels noms en els mapes actuals del món. Discutible però simpàtic, no dubteu de que és tracte d’un gran treball.

Versió castellana.

Els noms geogràfics varen ser creats gràcies a l’observació dels indrets naturals i gràcies a pifies, tan generoses com humanes, al interpretar erròniament el significat de les paraules en idiomes diferents al propi. Hi ha noms poètics, exuberants com Melic de la Lluna o Mar de Sorra (el Sahara). O Badia de les Terrasses (Taiwan), el Destructor de Vaixells (l’Amazonas) o Fulles de Mango (Colombo). Hispania segueix sent el Pais dels Conills, això ja ho sabem, però a Barcelona, o potser Badalona, se l’anomena Rayos (i centelles!!) i Catalunya el Pais de la Gente Corriente y de los Grandes Señores, és digne d’anàlisi. Pastos és Madrid i Arbustos Andorra. Que Tailàndia sigui el País dels Lliures té la seva miga. Dediqueu una mica de temps a explorar el mapa, paga la pena.

Versió castellana de la toponímia americana.

I Nova York?,  Poble Nou del Senglar (New Town of the Boar, New Yew-Tree Village). Sembla ser que York deriva de l’anglès antic wild boar, senglar, i vicus del llatí per poble.
Gran Bretanya? La Gran Terra dels Tatuats.

I Chicago?, Stink Onion, d’un terme nadiu americà fet servir per l’olor de putrefacció de la ceba als pantans.
I la Ciutat de Barquers és París, basat en una paraula d’origen celta.
Toronto, paraula indígena que significa Lloc de trobada.

Versió anglesa.

Yucatán probablement vulgui dir No Us Entenc o  No Ho Sé, de la mateixa manera, el nom de la ciutat de Nome a Alaska ve d’una frase que significa No Sé (ki-no-jo) i que es remunta a 1905 com a mínim. També entra dins d’aquest tipus d’error la paraula cangur.

Nicaragua vol dir Aquí hi ha gent? Moltes fonts diuen que els espanyols varen anomenar un llac Nicaraoagua en honor a un cacic local anomenat Nicarao (Nicarao+Aigua). També podria ser Envoltada d’Aigua.

També hi trobarem sovint  pleonasmes, els noms que són la mateixa cosa en dos idiomes diferents. Un exemple és el riu Avon, Afon en gal·lès és riu. El Puente de Alcántara seria El Puente del Puente.

Londres

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Quo Vadis, Barcelona (3)

•Barcelona (Calarcá), Quindío,  Colombia

Superfície km²: 219,23
Habitants (Calarcá) : 73.500
Altitud:  1.536 m.

Hi ha varies Barcelona a Colòmbia. Probablement és el país amb més Barcelones del món.  Probablement també, és el país més internacional en quan a toponímia. En el mateix departament de Quindío trobarem: Génova, Córdoba,  Montenegro, Armenia (la capital), la India. I en els altres departaments: Dinamarca, Montezuma, Alcalá, Cartago, la Grecia, Sevilla, Chaparral, Palestina, Santander, Málaga, Flandes, Andalucía, Florencia, Antioquia y Granada entre altres.

There are several Barcelona in Colombia. It is probably the country with more Barcelona in the world. It probably also is the most international place names when. In the same department Quindio find: Génova, Córdoba,  Montenegro, Armenia (the capital), la India. And in other departments: Dinamarca, Montezuma, Alcalá, Cartago, la Grecia, Sevilla, Chaparral, Palestina, Santander, Málaga, Flandes, Andalucía, Florencia, Antioquia and Granada  among others.

Divisió política de la Gran Colòmbia el 1824. Atlas geográfico e histórico de la República de Colombia, 1890.

Barcelona a Colòmbia:
Barcelona in Colombia:

  • Poble del departament de Caldas
  • Barri de la ciutat de Medellín (Antioquia)
  • Veïnat del municipi de San Pelayo (Córdoba)

Altres llocs i llogarets situats a:
Other places and villages located in:

[English version at the end of Post]

Podeu visitar l’Instituto Geográfico:

Instituto Geogràfico Agustín Codazzi. Relleu.

Temple de Nuestra Señora del Carmen, Barcelona.

•AVANTPASSATS

Per Beringia, les terres avui submergides l’estret de Bering, van passar en diferents ocasions gent amb eines i costums diferents. A poc a poc les poblacions es van anar dispersant d’una regió inhabitada a una altra, augmentant en grandària i en diversitat cultural. Alguns van arribar, després de moltes generacions, al que avui és Colòmbia a través de l’istme de Panamà fa 15.000 anys. S’han trobat restes i vestigis lítics d’aquests pobladors en les regions de l’Obri en Zipaquirá, la hisenda Tequendama en Soacha, i en regions tan diverses i distants com Manizales, Santa Marta i Ibagué. Aquests primers habitants, per sobreviure, van utilitzar toscs artefactes de pedra, os i fusta tallada.

El territori està ple de falles, i el seu relleu correspon a la serralada central dels Andes. Per la seva topografia presenta 3 pisos tèrmics: càlid, fred i erm, gràcies a això en el seu sòl contrasten 3 paisatges: l’erm de la serralada, la prolongació dels densos valls del Cauca i l’accidentada geografia cafetera i el seu intens i variat colorit



•CALARCÁ

Deriva el seu nom del llegendari Cacic Calarcá, regent d’una tribu d’indis pijaos que va habitar aquesta zona andina central de Colòmbia. Calarcá va ser fundada l’any 1882. La població es va desenvolupar econòmicament gràcies a la mineria i el comerç, activitats basades totalment en la arriería. Posteriorment es va convertir en un municipi cafeter.

•CORREGIMIENTO DE BARCELONA.

Veredas (Secció administrativa) : Barragán, calle Larga, la Albania, Travesías i Rio Verde

RECORREGUT PELS BARRIS DE BARCELONA
Per Johnny G. Rosas

BARRI: Congal Uno.

Va ser construït després del sisme de 1999, en un terreny que va pertànyer a la finca la Congala. Està situat al surorient del corregimiento. Als seus voltants trobem la quebrada que porta el seu mateix nom i dos jaciments d’aigua. Compte amb 57 cases, i com molts barris del poble, no tenen caseta comunal i les seves vies d’accés no són bones. Alguns dels seus habitants afirmen que tenen poc sentit de pertinença. En dies anteriors es va realitzar un cens que va donar com aresultat 115 adults i 89 menors aproximadament (sic).

Barcelona. Imatge del blog Volksonbikes

Calarcá

 

Calarcá

•QUINDÍO

El departament del Quindío està conformat, a l’occident, per un entorn de muntanya, compost per pendents abruptes, on predominen els boscos de boira. Els ventalls fluvials, són una constant a la zona de transició sobre la part plana. A la zona oriental, el departament està constituït per paisatges ondulats, lleus i forts, que dificulten activitats agrícoles mecanitzades.

L’economia d’aquest departament es sustenta en la producció i comercialització del cafè. El descens del mercat cafeter a Colòmbia no ha eliminat l’activitat cafetera de la regió. La tinença de la propietat és el latifundi. Les activitats relacionades amb la confecció, el sector alimentari i els productes de neteja han anat incrementant considerablement les finances d’aquest departament.

Gra de cafè.

Fins l’any de 1926, Calarcá comptava amb una extensió territorial, aproximadament, de 1.200 quilòmetres quadrats, i dins d’aquest territori hi havia 4 corregimientos, dels quals només van quedar els de Barcelona i Còrdova.

Instituto Geogràfico Agustín Codazzi. Cadastre Barcelona

•EL MERMUDIO, LA LLEGENDA (UNA ALTRA)

El mermudio quindià habita en llocs freds del departament. L’hi agrada la boirina, amb la qual es vesteix i s’empolaina. Vola quan ningú l’observa, encara que no resisteix la temptació de caminar darrera de les persones que recorren sense pressa els camins rurals de la regió. Dorm sobre branques del balso. El atemoreixen les cuques de llum, el arc de Sant Martí, les libèl·lules i en particular les velles camperoles que resen en veu alta el rosari, o que li criden cobles a La Llorona, diversos estudiosos de la regió, esmenten la amistosa proximitat que hi ha entre el Mohan de la somiadora i el mermudio. Els que tenen la fortuna de veure un mermudio, diuen que en realitat no vola per si mateix, sinó que coneix el secret dels corrents d’aire per deixar-se elevar pel vent. Alguns parapentistes els han trobat pel sector de Navarca, a Calarcá. Un mermudio volador pot passar a gran velocitat pel nostre costat, com ràfega de color o vibració musical. O, si la persona ha sembrat un guayacán, passar lent pel seu costat. El principal aliment del mermudio és la rosada que es congela sobre palmells de cera a Cocora. Els calarquenys que han trobat mermudios en els cafetars, o en algun platanar per les finques de Barcelona, afirmen que tenen rostre de nadó.

•FICCIÓ I REALITAT

La ficció precedeix la realitat; l’arrel animista de la llegenda precedeix el naixement de les agrupacions i la màgia és el primer ritu del clan i de la tribu. Els poemes precolombins del Nou Món, el Popol Vuh i el Yuruparí, llegenda del Vaupés , resulten ser expressions literàries tan autèntiques que sustenten, com les epopeies del Cid i de Roland, un primer romanticisme americà.

També en la història de Calarcá i el Quindío hem trobat aquesta arrel mitològica com una extensió de la poesia o com una interpretació diferent dels materials històrics: la llegenda es nodreix menys de l’explicació que de la inventiva, i la confrontació només pot fer-se llavors a partir d’una actitud completament desproveïda. En aquesta actitud resideix el primer acostament al misteri, com una revenja contra la seva singularitat.

Els relats quindiàs (i tolimenses) estan vinculats a l’existència del cacic Régulo Calarcá i a la seva presumpta descendència. El nom de Régulo prové de la relació de viatges escrita per Agustín Codazzi durant la seva visita a les províncies de la Nova Granada.

No obstant això, la veritat sembla ser una altra. Els pijaos han deixat rastres arqueològics: atuells de fang amb dibuixos en color negre o sèpia, punxons de pedra i os, pectorals i platerets romboïdals que van ser usats com orelles o braçalets; però cap tresor d’importància que justifiqui ni El Dorado, ni Pipintá. Es desconeixen testimonis escrits dels cronistes de l’època sobre la filla del cacic. Però ningú pot negar-li a la fantasia la seva ocasió d’expressar col·lectivament. Els pobles, s’alienen en la ficció com a producte dels seus constrenyiments. D’aquesta manera transcendeixen els seus problemes al imaginatiu, però a l’infern s’atribueixen les seves debilitats.
En l’època precolombina, la regió del Quindío va ser habitada pels Quimbayas, un dels grups indígenes més destacats al país per la seva expressió artística i cultural.

Aquesta regió, per estar situada en un punt intermedi entre l’orient i occident de Colòmbia, es va convertir en una ruta obligatòria dels personatges d’aquesta època. Al segle XIX la colonització antioquenya, arriba al que es denominava el vell Caldas i altres sectors com el nord de Tolima i del Valle, on s’estableixen diversos caserius que amb el pas del temps es van convertir en grans ciutats, tal va ser el cas de la ciutat d’Armènia, fundada el 14 d’octubre de 1889. En aquest procés de colonització es funda la majoria dels municipis del departament.

Un cop creat el departament de Caldas a l’any 1905, els habitants de la regió del Quindío manifesten la seva intenció d’annexar-se d’aquesta unitat administrativa, la qual cosa s’aconsegueix el 31 d’agost de 1908.

•TERRATRÈMOLS

25 gener 1999: 1.230 morts, 4.000 ferits i més de 250.000 damnificats a causa d’un sisme de 6,2 graus en l’escala de Richter, que va tenir fins a 14 rèpliques. Armènia, la capital de la província de Quindío, va quedar arrasada en un 60%.

Referents:
Calarca.Net
Kalipedia
Ohio Northern University
Andrés Recalde a Panoramio
Viquipèdia
Wikimedia Commons
Volks on Bikes

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ciències i Tecnologia (4)

Una petita incursió a TeleGeography on es proposen aquesta sèrie de mapes sobre comunicacions que, per ells mateixos, ja s’expliquen suficientment be.

A small raid to TeleGeography where this proposed series of maps on communications, for themselves, as explained well enough.

Science and Technology #4

Xarxa terrestre de comunicacions a Europa, any 2002.

Comunicacions mundials, any 2010

Comunicacions per Internet, any 2001.

Comunicacions per Internet, any 2011.

Mapa del cable submarí, any 2011.

Submarine Cable Map Interactive. Cliqueu-hi el damunt.

Un regal, trobat a la xarxa:

Quo Vadis, Barcelona (2)

•Barcelona (Westfield), New York,  Estats Units

Superfície  km²: 122,4 km2
Habitants (Westfield) : 5.232

Barcelona Harbor és el barri del port de la ciutat de Westfield en el comtat de Chautauqua, a l’Estat de New York.

Mapa que mostra les possessions de Gran Bretanya el 1750 (rosa), França (blau) i Espanya (taronja) en l’actual Canadà i els Estats Units.

Map showing the 1750 possessions of Britain (pink), France (blue), and Spain (orange) in contemporary Canada and the United States.

•ELS PRIMERS COLONITZADORS

L’àrea va ser colonitzada el 1802 per James McMahan, abans anomenada Northumberland County, Pennsylvania. McMahan establir un molí prop de la boca de Chautauqua Creek, on desemboca al llac Erie. El molí va ser posteriorment desmantellat abans de la guerra de 1812 per evitar que caigués en mans dels britànics. La ciutat de Westfield es va consolidar el 1823 amb la unificació de les ciutats de Portland i Ripley.

The area was first settled in 1802 by James McMahan, formerly of Northumberland County, Pennsylvania. McMahan established a mill near the mouth of Chautauqua Creek, where it empties into Lake Erie. The mill was later dismantled in advance of the War of 1812 to prevent it falling into the hands of the British. The Town of Westfield was established in 1823 from parts of the Towns of Portland and Ripley.

Westfield i el port de Barcelona.

El far. The lighthouse

•EL PRIMER PAS

Barcelona, va començar la seva existència el 1831, quan la Barcelona Company va crear-la com ciutat al llac Erie, encara que la ubicació no estava dissenyada d’origen com terminal o porta d’entrada per via marítima o per ferrocarril. No obstant això, es va començar a construir un hotel, cinc botigues i els negocis varen prosperar. Cattaraugus, Mayville i Barcelona varen ser recunegudes per la Holland Land Company, i varen ser considerades com punts estratègics en el comtat. Més tard es va construir el port d’entrada. El gas natural va ser descobert a tres quarts de milla per sota de Barcelona, i el nou far va utilitzar aquesta font d’energia. Va ser el primer en funcionar amb gas natural.

Barcelona began its existence in 1831, when the Barcelona Company laid it out as a city on Lake Erie, although the location was not designed by nature as a terminal or important gateway of either water or railroad traffic. But a brick hotel was erected, five stores established and a thriving business was done. Cattaraugus, Mayville and Barcelona were surveyed into lots by the Holland Land Company, and they were regarded as the most important places in the county. Later Barcelona was made a port of entry.  Natural gas was discovered three-fourths of a mile below Barcelona, and the new lighthouse was illuminated with it.  It was the first lighthouse in the world to be powered by natural gas.


Aquest és un mapa de Johnson i Ward de 1862 de l’Estat de Nova York. Aquest mapa rar ofereix una fascinant instantània de Nova York poc després de l’esclat de la guerra civil americana. En la seva totalitat codificat amb colors cridaners i dramàtics d’acord amb el comtat, també les rutes de transport són detallades, especialment els camins, vies fèrries i canals. Inclou set plànols de ciutats: Oswego, Buffalo, Rochester, Syracuse, els voltants de Nova York, Troia i Albany. Aquesta és la primera edició de l’Atles de Johnson per imprimir a Johnson & Ward.

This is Johnson and Ward’s 1862 map of New York State. This rare map offers a fascinating snapshot of New York shortly following the outbreak of the American Civil War. Map New York in full with bold and dramatic color coding according to county, also details transportation routes, especially roads, railroads, and canals. Includes seven inset city plans detailing Oswego, Buffalo, Rochester, Syracuse, the environs of New York, Troy and Albany. This is the first edition of the Johnson’s Atlas to bear the Johnson & Ward imprint.

Extraordinari mapa de butxaca de 1876 de l’Estat de Nova York. Representa el conjunt de l’Estat i els seus voltants en amb especial atenció a les carreteres i els ferrocarrils. La data del títol és 1876, però la data de copyright a la part inferior dreta és de 1852, probablement la primera vegada que es va publicar el mapa. Publicat per Colton 172 Str William.

Remarkable 1876 Pocket Map of New York State. Depicts the whole of the state and surrounding areas in splendid detail with particular attention to roads and railroads. The title date is 1876, but the copyright date in the lower right is 1852, presumably the first time this map was published. Published from Colton’s 172 William Str. Office in New York.

•CURIOSITAT

El 1897, el fundador de Welch’s Grape Juice, Charles E. Welch, va traslladar la seva companyia a Westfield des de Nova Jersey per aprofitar el clima ideal pel cultiu del raïm, especialment de raïm Concord. La regió aviat es va convertir en famosa pel cultiu de raïm per vins i sucs de raïm.

In 1897, the founder of Welch’s Grape Juice, Charles E. Welch, moved his company to Westfield from New Jersey to take advantage of the ideal climate for the cultivation of grapes, particularly of Concord grapes. The region soon became noted for the growing of grapes for both wine and grape juice.

Si voleu saber més sobre altres Barcelona, aneu a Fronteras blog.

Referent:
Explore New England’s Past
Westfield, New York, pàgina oficial.
Wikimedia Commons
MyTopo Historical Maps

Quo Vadis, Barcelona (1)

Avui començo una nova sèrie d’articles on visitarem les Barcelona que hi ha per aquests móns de déu.
Today I begin a new series of articles on the visit to Barcelona, ​​there are here, there and everywhere.

•Barcelona, Rio Grande do Norte, Brasil

Superfície  km²: 152,30
Habitants: 3.957
Altura mitjana (m.): 124,00

Mapa de Paraíba i Rio Grande do Norte, 1643. Col·lecció de l’Institute Ricardo Brennand, Recife, Brasil. Part de la sèrie de cartografia pel llibre de Barlaeu amb il·lustracions de Frans Post.

Map of Paraíba and Rio Grande do Norte, 1643. Ricardo Brennand Institute collection, Recife, Brazil. Part of the cartographic set
executed in 1643 for Barlaeu’s book with illustrations by Frans Post.

•ESPURNES TROBADES

Potiguar és el nom d’una gran nació tupi que habitava la regió. En tupi vol dir Comedor de camarão (Menjador de gambetes). Diversos descendents de la tribu dels potiguars van adoptar, o varen ser sotmesos, al bateig cristià amb el cognom Camarão.

A la 17:00 hores del dia 6 d’agost de 1984 va morir de causes naturals  José Lopes da Silva de 65 anys. L’últim potiguar de Barcelona. Nascut a Serra da Tapuia, era descendent de la tribu Cariri i integrant dels Potiguars, que habitaven el litoral del Rio Grande do Norte des de Baía Formosa fins  Touros. El primers colonitzadors gairebé varen delmar les tribus indígenes. Actualment no existeixen tribus indígenes a la regió. Va ser famós a Barcelona, no només per ser indígena, també per ser l’únic captaire de la ciutat. Fins a avui, no hi ha ningú que practiqui la mendicitat a la ciutat (sic).

•SPARKS FOUND

Potiguar is the name of a big nation tupi that inhabited the region. In tupi means Comedor of camarãor (Canteen of shrimps). Several descendants of the tribe of the potiguars adopted, or were subjected, to the baptism of Christian with the surname Camarãor.

To the 17:00 hours of the day 6 of August of 1984 died of natural causes José Lopes da Silva of 65 years. The last potiguar of Barcelona. Been born to Serra da Tapuia, was downward of the tribe Cariri and member of the Potiguars, that inhabited the seaboard of the Rio Grande do Norte since Baía Formosa until Touros. The first colonists almost decimated the native tribes. At present they do not exist native tribes to the region. It was famous in Barcelona, no only to be native, also to be the only beggar of the city. Until today, there is not anybody that practise the begging to the city (sic).

Un excel·lent exemple de la primera edició de Colton: un mapa de 1855 del Brasil, Guaiana Britànica, Guaiana Francesa (Cayenne) i la Guaiana holandesa (Surinam). Abasta des de Veneçuela a Uruguai i la conca de l’Amazones fins a l’Atlàntic. Mapes de detall de Pernambuco i Rio de Janeiro apareixen en el quadrant inferior esquerre. Al llarg del mapa s’identifiquen diverses ciutats, fortaleses, rius, ràpids, guals, i una varietat d’altres detalls topogràfics. Mapa a mà de color rosa, pastís verd, groc i blau per definir els límits nacionals i regionals. George Washington Colton, 1855, Atlas of the World.

An excellent first edition example of Colton’s rare 1855 map Brazil, British Guyana, French Guyana (Cayenne), and Dutch Guyana (Surinam). Covers from Venezuela to Uruguay and from the Amazon basin to the Atlantic. Insets detail maps of Pernambuco and Rio de Janeiro appear in the lower left quadrant. Throughout the map Colton identifies various cities, towns, forts, rivers, rapids, fords, and an assortment of additional topographical details. Map is hand colored in pink, green, yellow and blue pastels to define national and regional boundaries. George Washington Colton’s 1855 Atlas of the World.

•HISTÒRIA BREU

La regió on avui es troba la ciutat de Barcelona va ser colonitzada al segle XIX per camperols de Seridó, així com altres regions de Rio Grande do Norte i Paraíba. Segons l’historiador Cascudo, la primera casa de Salgado, nom amb què era coneguda la regió, va ser construït per Maria José do Nascimento, un nadiu de Bodo a Cerro-Corá, que amb dos germans van ser els primers propietaris de la terra. El nom de Salgado, el primer pel qual Barcelona era coneguda, es deu a l’alt nivell de salinitat de la terra.

El 1929, l’alcalde de São Tomé, ciutat de la que Barcelona formava part, va canviar el nom per Barcelona. El nom prové d’una plantació situada a l’Amazònia, on l’alcalde havia treballat. Barcelona s’emancipa de São Tomé el 17 de desembre de 1958.

•BRIEF HISTORY

The region where today finds the city of Barcelona was settled to the 19th century for peasants of Seridó, as well as other regions of Rio Grande do Norte and Paraíba. As the historian Cascudo, the first house of Salgado, name with what was known the region, was built by Maria José do Nascimento, a native of Bodo a Cerro-Corá, that with two brothers were the first owners of the land. The name of Salgado, the first for which Barcelona was known, owes to the high level of salinity of the land.

The 1929, the mayor of  São Tomé, city of what Barcelona formed part, changed the name for Barcelona. The name comes from a plantation situated to the Amazònia, where the mayor had worked. Emancipating Barcelona São Tomé on 17 December 1958.

Nova precisa et Brasiliae Tabula totius realitzat el 1640 per Joan Blaeu. Mostra les capitanies de la costa brasilera, en una organització diferent de l’establerta en la primera meitat del segle XVI.

Nova precisa et Brasiliae Tabula totius realised the 1640 for Joan Blaeu. Show the captaincies of the Brazilian coast, in a different organisation of the established in the first half of the 16th century.

Atles polític de 1922. Autor desconegut.

Political atlas of 1922. Unknown author.

Carta escrita fa més de mig segle per un emigrant barceloní que va anar a Rio de Janeiro a la recerca d’una vida millor.

Letter written does more than half century for a migrant Barcelonan that went to Rio de Janeiro to the research of a better life.

Precursors dels moderns logotips amb que les empreses s’identifiquen, les marques cremades sobre el cuir del bestiar és el més primitiu senyal de propietat. Hi ha registres de ferros en gravats de l’antic Egipte i en versos del poeta grec Anaximandro i el romà Virgílio.  D’inici, les marques eren fetes en grans festes, atraient cantants, fanfarrons i els millors vaquers.

Precursors of the modern logotypes with that the companies identify , the burned brands on the scalp of the livestock is the most primitive signal of property. There are registers of irons in engravings of the ancient Egypt and in verses of the Greek poet Anaximandro and the Roman Virgílio. Of start, the brands were done in big parties, attracting singers, boasters and the best cowboys.

Us convido a llegir aquest escrit que hi ha a la pàgina oficial d’aquesta Barcelona brasilera. L’he transcrit literalment perquè crec que és fàcil d’entendre i molt il·lustrativa :

I invite you to read this writing that there is to the official page of this Brazilian Barcelona. I have transcribed him literally because I think that is easy to understand and very clear:

Ao visitar Barcelona, não espere que alguém diga moltes gràcies em sinal de agradecimento, nem espere alguém pedir-lhe algo si us plau educadamente. Por favor! Ao chegar pela manhã você não receberá um bon dia!, nem será saudado com um bona tarda ou bona nit ao chegar a noite à cidade. Não tente começar um namoro com uma barcelonense perguntando com et dius? Por que ela não saberá dizer-lhe o próprio nome. Em fim, se você quiser fazer amigos perguntando com estàs? e na tentativa de ser gentil dirá encantat de cionèixe’r-te (sic), não espere nenhuma reação do barcelonense que não uma expressão inquisitorial.

Tudo isso não nos faz mal educados, afinal não somos uma daquelas típicas cidades do sul do Brasil de colonização estrangeira. Antes que a coisa se complique mais, é melhor que saia da cidade sem nem mesmo dizer adéu. Sim, como você já deve estar adivinhando, nós não falamos catalão. Guarde, por favor, seu català para àqueles da cidade homônima; leitores de Joanot Martorell, de onde Joan Miró dava suas pinceladas e onde se come muita escudella i carn d’olla ou se bebe tarragona (sic) o tempo todo.

Na verdade, nós somos tão lusófonos quanto se é qualquer município sertanejo que se preze. Mas nosso vocabulário é especial, porque nele um filólogo é capaz de perceber verdadeiros “artefatos de arqueologia lingüística”, que não chegam a ser fósseis porque nós os mantemos vivos no nosso dia-a-dia. O que são hoje resistências do português arcaico chegaram junto com os colonizadores e foram preservadas pelas populações rurais e incultas do sertão brasileiro. Imune aos modismos e a subserviência cultural das metrópoles, eles conservaram o falar português da Idade Média.

Muitas destas expressões, inclusive, foram usadas por Luis de Camões, Padre Antônio Vieira e Gil Vicente em suas obras. Muitos dos costumes e do vocabulário do sertão evocam muito a Europa ibérica, sobretudo acamponesa e medieval. À seguir confira um pequeno dicionário de expressões arcaicas historicamente usadas no municipío de Barcelona/RN. Nem todos os termos usados no nordeste brasileiro são utilizados em Barcelona. Muitas das usadas, inclusive, têm seu sentido completamente diferente daquelas empregadas em outros Estados e até cidades próximas.

Com encabir Europa a Brasil?

Referents:
Portal Virtual de Barcelona, Brasil
Mappery.com
Wikimedia Commons

Món girat

A l’espai, dalt i baix, no són punts de referència, de fet, no existeixen més enllà dels nostres limitats paràmetres humans. Nord i Sud tampoc semblen direccions coherents dins de l’Univers. Només s’entenen com un intent de donar coherència geogràfica al nostre món. Crec que a Austràlia no pensant igual, un continent que sempre apareix a l’inrevés en els mapes. Per cert, parlant d’australians,  quan els conqueridors anglesos van arribar a Austràlia, els va corprendre veure uns estranys animals que feien salts increïbles. Immediatament van voler descobrir què eren i com es deien preguntant-ho a un natiu (els quals eren molt pacífics). Ho van intentar preguntar mitjançant senyals, en notar que el natiu sempre deia “kan ghu ru” van adoptar la paraula anglesa “kangaroo”. Els lingüistes, amb el temps, van saber que el significat era molt clar, els indígenes volien dir “no t’entenc”.

La idea que el Nord ha d’estar sempre a dalt i l’Est a la dreta, va ser establert per l’astrònom egipci Ptolomeo (90-168 dC). Potser això es devia a que els llocs més coneguts en el seu món es trobaven en l’hemisferi nord, i en un pla de treball era més comode si eren a la part superior dreta de la taula.

També influeix el fet que els navegants europeus comencessin a usar l’estrella del Nord i la brúixola com mètodes d’orientació. Orientació prové de la paraula Orient que era, en definitiva, la direcció referent a la antiguitat.

•EL SUD AMUNT

El McArthur’s Universal Corrective Map of the World, fet per un australià que estava turmentat per viure a la fi del món. Va ser la primera versió moderna dels mapes el Sud Amunt, publicat el 1979.

•QUÈ HI HA DE NOU, AL SUD?

La venjança dels australians, amb els seus Què hi ha de nou, al sud?. Realitzat amb projecció Van der Grint. Assegureu-vos de llegir la imatge del primer panell a la part inferior esquerra del mapa. Aquest mapa desafia les nocions bàsiques de dalt i baix. Mostra Austràlia al cim amb els pols invertits perquè, qui va dir que el Nord ha d’estar dalt?

•EL MÓN GIRAT

En aquest mapamundi el meridià de Greenwich es centra a Amèrica. Europa i el Nord d’Amèrica cauen al Sud, Austràlia apareix amb la seva lògica posició invertida. Afegir que aquest mapa segueix la projecció de Peters i no la tradicional, amb el que s’exagera una mica més l’estirament dels continents acostumats com ho estem a la visió de Mercator. Veure Mercator al Diccionari.

•HOBO-DYER

Aquest altra mapa, amb projecció Hobo-Dyer (HDP), pertany a la família de les projeccions cilíndriques d’àrea igual on la latitud i longitud formen una reixeta rectangular. Altres projeccions en aquesta família inclouen la Lambert, Gall, Behrmann, Edwards i Peters. L’HDP conserva les qualitats de les projeccions cilíndriques, però és visualment més satisfactòria, el mapa es va obtenir mitjançant la modificació de la projecció 1910 Behrmann.

•JOC DE TAULA

Dieppe va ser un formiguer d’activitat cartogràfica a mitjans del segle XVI. Nicolas Desliens va fer un mapa Sud Amunt a 1566, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de París. Està dissenyat per ser col·locat sobre una taula i poder ser llegit d’ambdós costats. La meitat del mapa s’inverteix i l’altra meitat està en la posició correcta.

•EL METRO

Aquest és el traçat del mapa Sud Amunt de les ciutats humanes fet per Ralph

I aquest és el metro de Londres Sud Amunt. Desconec l’autor.

Més informació a
ODT Mapes
ODT Nou Web
Wold Map
Baggas Blog

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers