Category Archives: colòmbia

Quo Vadis, Barcelona (3)

•Barcelona (Calarcá), Quindío,  Colombia

Superfície km²: 219,23
Habitants (Calarcá) : 73.500
Altitud:  1.536 m.

Hi ha varies Barcelona a Colòmbia. Probablement és el país amb més Barcelones del món.  Probablement també, és el país més internacional en quan a toponímia. En el mateix departament de Quindío trobarem: Génova, Córdoba,  Montenegro, Armenia (la capital), la India. I en els altres departaments: Dinamarca, Montezuma, Alcalá, Cartago, la Grecia, Sevilla, Chaparral, Palestina, Santander, Málaga, Flandes, Andalucía, Florencia, Antioquia y Granada entre altres.

There are several Barcelona in Colombia. It is probably the country with more Barcelona in the world. It probably also is the most international place names when. In the same department Quindio find: Génova, Córdoba,  Montenegro, Armenia (the capital), la India. And in other departments: Dinamarca, Montezuma, Alcalá, Cartago, la Grecia, Sevilla, Chaparral, Palestina, Santander, Málaga, Flandes, Andalucía, Florencia, Antioquia and Granada  among others.

Divisió política de la Gran Colòmbia el 1824. Atlas geográfico e histórico de la República de Colombia, 1890.

Barcelona a Colòmbia:
Barcelona in Colombia:

  • Poble del departament de Caldas
  • Barri de la ciutat de Medellín (Antioquia)
  • Veïnat del municipi de San Pelayo (Córdoba)

Altres llocs i llogarets situats a:
Other places and villages located in:

[English version at the end of Post]

Podeu visitar l’Instituto Geográfico:

Instituto Geogràfico Agustín Codazzi. Relleu.

Temple de Nuestra Señora del Carmen, Barcelona.

•AVANTPASSATS

Per Beringia, les terres avui submergides l’estret de Bering, van passar en diferents ocasions gent amb eines i costums diferents. A poc a poc les poblacions es van anar dispersant d’una regió inhabitada a una altra, augmentant en grandària i en diversitat cultural. Alguns van arribar, després de moltes generacions, al que avui és Colòmbia a través de l’istme de Panamà fa 15.000 anys. S’han trobat restes i vestigis lítics d’aquests pobladors en les regions de l’Obri en Zipaquirá, la hisenda Tequendama en Soacha, i en regions tan diverses i distants com Manizales, Santa Marta i Ibagué. Aquests primers habitants, per sobreviure, van utilitzar toscs artefactes de pedra, os i fusta tallada.

El territori està ple de falles, i el seu relleu correspon a la serralada central dels Andes. Per la seva topografia presenta 3 pisos tèrmics: càlid, fred i erm, gràcies a això en el seu sòl contrasten 3 paisatges: l’erm de la serralada, la prolongació dels densos valls del Cauca i l’accidentada geografia cafetera i el seu intens i variat colorit



•CALARCÁ

Deriva el seu nom del llegendari Cacic Calarcá, regent d’una tribu d’indis pijaos que va habitar aquesta zona andina central de Colòmbia. Calarcá va ser fundada l’any 1882. La població es va desenvolupar econòmicament gràcies a la mineria i el comerç, activitats basades totalment en la arriería. Posteriorment es va convertir en un municipi cafeter.

•CORREGIMIENTO DE BARCELONA.

Veredas (Secció administrativa) : Barragán, calle Larga, la Albania, Travesías i Rio Verde

RECORREGUT PELS BARRIS DE BARCELONA
Per Johnny G. Rosas

BARRI: Congal Uno.

Va ser construït després del sisme de 1999, en un terreny que va pertànyer a la finca la Congala. Està situat al surorient del corregimiento. Als seus voltants trobem la quebrada que porta el seu mateix nom i dos jaciments d’aigua. Compte amb 57 cases, i com molts barris del poble, no tenen caseta comunal i les seves vies d’accés no són bones. Alguns dels seus habitants afirmen que tenen poc sentit de pertinença. En dies anteriors es va realitzar un cens que va donar com aresultat 115 adults i 89 menors aproximadament (sic).

Barcelona. Imatge del blog Volksonbikes

Calarcá

 

Calarcá

•QUINDÍO

El departament del Quindío està conformat, a l’occident, per un entorn de muntanya, compost per pendents abruptes, on predominen els boscos de boira. Els ventalls fluvials, són una constant a la zona de transició sobre la part plana. A la zona oriental, el departament està constituït per paisatges ondulats, lleus i forts, que dificulten activitats agrícoles mecanitzades.

L’economia d’aquest departament es sustenta en la producció i comercialització del cafè. El descens del mercat cafeter a Colòmbia no ha eliminat l’activitat cafetera de la regió. La tinença de la propietat és el latifundi. Les activitats relacionades amb la confecció, el sector alimentari i els productes de neteja han anat incrementant considerablement les finances d’aquest departament.

Gra de cafè.

Fins l’any de 1926, Calarcá comptava amb una extensió territorial, aproximadament, de 1.200 quilòmetres quadrats, i dins d’aquest territori hi havia 4 corregimientos, dels quals només van quedar els de Barcelona i Còrdova.

Instituto Geogràfico Agustín Codazzi. Cadastre Barcelona

•EL MERMUDIO, LA LLEGENDA (UNA ALTRA)

El mermudio quindià habita en llocs freds del departament. L’hi agrada la boirina, amb la qual es vesteix i s’empolaina. Vola quan ningú l’observa, encara que no resisteix la temptació de caminar darrera de les persones que recorren sense pressa els camins rurals de la regió. Dorm sobre branques del balso. El atemoreixen les cuques de llum, el arc de Sant Martí, les libèl·lules i en particular les velles camperoles que resen en veu alta el rosari, o que li criden cobles a La Llorona, diversos estudiosos de la regió, esmenten la amistosa proximitat que hi ha entre el Mohan de la somiadora i el mermudio. Els que tenen la fortuna de veure un mermudio, diuen que en realitat no vola per si mateix, sinó que coneix el secret dels corrents d’aire per deixar-se elevar pel vent. Alguns parapentistes els han trobat pel sector de Navarca, a Calarcá. Un mermudio volador pot passar a gran velocitat pel nostre costat, com ràfega de color o vibració musical. O, si la persona ha sembrat un guayacán, passar lent pel seu costat. El principal aliment del mermudio és la rosada que es congela sobre palmells de cera a Cocora. Els calarquenys que han trobat mermudios en els cafetars, o en algun platanar per les finques de Barcelona, afirmen que tenen rostre de nadó.

•FICCIÓ I REALITAT

La ficció precedeix la realitat; l’arrel animista de la llegenda precedeix el naixement de les agrupacions i la màgia és el primer ritu del clan i de la tribu. Els poemes precolombins del Nou Món, el Popol Vuh i el Yuruparí, llegenda del Vaupés , resulten ser expressions literàries tan autèntiques que sustenten, com les epopeies del Cid i de Roland, un primer romanticisme americà.

També en la història de Calarcá i el Quindío hem trobat aquesta arrel mitològica com una extensió de la poesia o com una interpretació diferent dels materials històrics: la llegenda es nodreix menys de l’explicació que de la inventiva, i la confrontació només pot fer-se llavors a partir d’una actitud completament desproveïda. En aquesta actitud resideix el primer acostament al misteri, com una revenja contra la seva singularitat.

Els relats quindiàs (i tolimenses) estan vinculats a l’existència del cacic Régulo Calarcá i a la seva presumpta descendència. El nom de Régulo prové de la relació de viatges escrita per Agustín Codazzi durant la seva visita a les províncies de la Nova Granada.

No obstant això, la veritat sembla ser una altra. Els pijaos han deixat rastres arqueològics: atuells de fang amb dibuixos en color negre o sèpia, punxons de pedra i os, pectorals i platerets romboïdals que van ser usats com orelles o braçalets; però cap tresor d’importància que justifiqui ni El Dorado, ni Pipintá. Es desconeixen testimonis escrits dels cronistes de l’època sobre la filla del cacic. Però ningú pot negar-li a la fantasia la seva ocasió d’expressar col·lectivament. Els pobles, s’alienen en la ficció com a producte dels seus constrenyiments. D’aquesta manera transcendeixen els seus problemes al imaginatiu, però a l’infern s’atribueixen les seves debilitats.
En l’època precolombina, la regió del Quindío va ser habitada pels Quimbayas, un dels grups indígenes més destacats al país per la seva expressió artística i cultural.

Aquesta regió, per estar situada en un punt intermedi entre l’orient i occident de Colòmbia, es va convertir en una ruta obligatòria dels personatges d’aquesta època. Al segle XIX la colonització antioquenya, arriba al que es denominava el vell Caldas i altres sectors com el nord de Tolima i del Valle, on s’estableixen diversos caserius que amb el pas del temps es van convertir en grans ciutats, tal va ser el cas de la ciutat d’Armènia, fundada el 14 d’octubre de 1889. En aquest procés de colonització es funda la majoria dels municipis del departament.

Un cop creat el departament de Caldas a l’any 1905, els habitants de la regió del Quindío manifesten la seva intenció d’annexar-se d’aquesta unitat administrativa, la qual cosa s’aconsegueix el 31 d’agost de 1908.

•TERRATRÈMOLS

25 gener 1999: 1.230 morts, 4.000 ferits i més de 250.000 damnificats a causa d’un sisme de 6,2 graus en l’escala de Richter, que va tenir fins a 14 rèpliques. Armènia, la capital de la província de Quindío, va quedar arrasada en un 60%.

Referents:
Calarca.Net
Kalipedia
Ohio Northern University
Andrés Recalde a Panoramio
Viquipèdia
Wikimedia Commons
Volks on Bikes

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers