Category Archives: cartografia

El primer mapa estampat de Catalunya

Autor/editor: Ioannem Baptistam Vrients (1552-1612)
Lloc: Anvers
Data: 1605
Mides: 101×123 cm

L’únic exemplar conegut d’aquest mapa de Catalunya—el més antic dels conservats— es troba a la Bibliothèque Nationale de France. Segons el professor Agustín Hernando, la qualitat de la informació que proporciona aquesta carta geogràfica és àmplia i excepcional en haver estat dibuixada amb l’aplicació de les més modernes tècniques cartogràfiques de l’època.(Hernando,1998, 36).

El mapa fou un encàrrec que efectuà, a principis del segle XVII, la Deputació del General —actual Generalitat— per ser utilitzat com a mural. Se’n van estampar 50 exemplars.

Aquest mapa reproduït en facsímil forma part, amb 64 lamines més, de El Tresor Cartogràfic de Catalunya.

 

Barcelona també és diferent

Per norma general, escrita i acceptada, els mapes, i plànols en general, solen estar orientats cap a la part superior del full, o marc que els conté, indicant que aquella és la direcció del Nord. I la toponímia bàsica, cotes, text descriptiu  i altres indicadors genèrics, escrits i descrits d’esquerra a dreta.

Però Barcelona es diferent.  Heu vist molts mapes en els que Barcelona estigui representada adequadament, es a dir, orientada al Nord? . Jo només recordo un plànol turístic penjat als quioscs de la Rambla. Probablement segueix en el mateix lloc.

Històricament s’ha representat Barcelona des del mar, port i porta d’entrada a la ciutat. Algunes ciutats costaneres són també així representades. La nostra és un al·legòric punt de vista que determina l’espai de connivència entre Llevant i Ponent.  Un punt on es creua l’Orient i l’Occident, l’intercanvi de cultures que venen de mar endins.

Per una altra banda, imagineu-vos Barcelona orientada correctament al Nord, cóm veuríem la quadrícula de Cerdà?. Doncs cauria estrepitosament cap el Llobregat, sense equilibri, i es que Cerdà va entendre que la seva quadrícula només podia ser representada en paral·lel al mar i a la muntanya perquè eren els espais que marcaven la pauta a seguir amb total coherència.

Us deixo amb dos mapes orientats al Nord.

Mapa detallat del port de Barcelona publicat per J & C Walker. Aquesta imatge correspon a la segona edició, que va ser lliurada per primera vegada el 1839 i corregida el 1860. Inclou els sondejos, noms de llocs, notes diverses de navegació, els plans detallats de les principals fortificacions de la badia, i la ciutat. El mapa és poc comú, la recerca ens portaria cap un exemplar a la venda a  Barry Lawrence Ruderman Antique Maps Inc. i una reproducció a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

Gravat calco-grafiat sobre paper, obra de Davies & Company per a l’Admiralty, Hydrographic Office, Londres. 1988

Font: Biblioteca de Catalunya.

 

Atles de Mercator

Ara que tecnològicament podem produir mapes, imatges o qualsevol cosa derivada, inventar racons innombrables, fantasiejar amb mons impossibles de la manera més científica, i fer mapes és, era per ara, un joc de nens i que tothom s’hi veu capaç; ara, deia, que qualsevol pot traçar una línia entre Sant Petersburg i Ohio, i fer-ho públic per necessitat egocèntrica o reclam hedonista, no puc més que ensenyar-vos aquesta obra magnífica i realment espectacular. Espero que us agradi.

Aquest atles va ser elaborat en la dècada de 1570 pel cartògraf Gerardus Mercator, probablement el cartògraf més famós de tots els temps, per ajudar amb la planificació de la gran gira per Europa del fill del seu patró, el príncep hereu de Cleves.

Mercator compila diversos mapes murals de les Illes Britàniques, Europa i el món que tenia disponible al seu taller, tallant i enganxant parts entre si d’acord al format de l’atles. Va crear els mapes regionals en el més pur estil estètic, eliminant taules i il·lustracions que no s’ajustaven del tot a la pàgina i fer espai per personalitzar les barres d’escala. El procés li va donar l’oportunitat d’experimentar com un primer pas cap a la seva ambició a llarg termini de la producció d’un atles definitiu. Per a la resta va utilitzar mapes dibuixats a mà per ell mateix, un mapa urbà de Ancona a Itàlia i nombrosos mapes d’un atles publicat el 1570 pel seu amic i rival Ortelius Abraham.

Els fulls del mapa de 1554 d’Europa i dels mapes dibuixats a mà són els únics supervivents.

British Gallery Online Gallery

Món girat

A l’espai, dalt i baix, no són punts de referència, de fet, no existeixen més enllà dels nostres limitats paràmetres humans. Nord i Sud tampoc semblen direccions coherents dins de l’Univers. Només s’entenen com un intent de donar coherència geogràfica al nostre món. Crec que a Austràlia no pensant igual, un continent que sempre apareix a l’inrevés en els mapes. Per cert, parlant d’australians,  quan els conqueridors anglesos van arribar a Austràlia, els va corprendre veure uns estranys animals que feien salts increïbles. Immediatament van voler descobrir què eren i com es deien preguntant-ho a un natiu (els quals eren molt pacífics). Ho van intentar preguntar mitjançant senyals, en notar que el natiu sempre deia “kan ghu ru” van adoptar la paraula anglesa “kangaroo”. Els lingüistes, amb el temps, van saber que el significat era molt clar, els indígenes volien dir “no t’entenc”.

La idea que el Nord ha d’estar sempre a dalt i l’Est a la dreta, va ser establert per l’astrònom egipci Ptolomeo (90-168 dC). Potser això es devia a que els llocs més coneguts en el seu món es trobaven en l’hemisferi nord, i en un pla de treball era més comode si eren a la part superior dreta de la taula.

També influeix el fet que els navegants europeus comencessin a usar l’estrella del Nord i la brúixola com mètodes d’orientació. Orientació prové de la paraula Orient que era, en definitiva, la direcció referent a la antiguitat.

•EL SUD AMUNT

El McArthur’s Universal Corrective Map of the World, fet per un australià que estava turmentat per viure a la fi del món. Va ser la primera versió moderna dels mapes el Sud Amunt, publicat el 1979.

•QUÈ HI HA DE NOU, AL SUD?

La venjança dels australians, amb els seus Què hi ha de nou, al sud?. Realitzat amb projecció Van der Grint. Assegureu-vos de llegir la imatge del primer panell a la part inferior esquerra del mapa. Aquest mapa desafia les nocions bàsiques de dalt i baix. Mostra Austràlia al cim amb els pols invertits perquè, qui va dir que el Nord ha d’estar dalt?

•EL MÓN GIRAT

En aquest mapamundi el meridià de Greenwich es centra a Amèrica. Europa i el Nord d’Amèrica cauen al Sud, Austràlia apareix amb la seva lògica posició invertida. Afegir que aquest mapa segueix la projecció de Peters i no la tradicional, amb el que s’exagera una mica més l’estirament dels continents acostumats com ho estem a la visió de Mercator. Veure Mercator al Diccionari.

•HOBO-DYER

Aquest altra mapa, amb projecció Hobo-Dyer (HDP), pertany a la família de les projeccions cilíndriques d’àrea igual on la latitud i longitud formen una reixeta rectangular. Altres projeccions en aquesta família inclouen la Lambert, Gall, Behrmann, Edwards i Peters. L’HDP conserva les qualitats de les projeccions cilíndriques, però és visualment més satisfactòria, el mapa es va obtenir mitjançant la modificació de la projecció 1910 Behrmann.

•JOC DE TAULA

Dieppe va ser un formiguer d’activitat cartogràfica a mitjans del segle XVI. Nicolas Desliens va fer un mapa Sud Amunt a 1566, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de París. Està dissenyat per ser col·locat sobre una taula i poder ser llegit d’ambdós costats. La meitat del mapa s’inverteix i l’altra meitat està en la posició correcta.

•EL METRO

Aquest és el traçat del mapa Sud Amunt de les ciutats humanes fet per Ralph

I aquest és el metro de Londres Sud Amunt. Desconec l’autor.

Més informació a
ODT Mapes
ODT Nou Web
Wold Map
Baggas Blog

Món equivocat

•ZENO

Al segle XIV, els germans venecians Nicolo i Antonio Zeno asseguraven haver navegat cap a l’oest de l’Atlàntic Nord, descobrint llocs que van anomenar Frisia i Icaria (dues illes prop de Groenlàndia), Estotiland (a la part continental d’Amèrica del Nord) i Drogio (possiblement Nova Escòcia). Això es el que deia Nicolo Zeno en els seus Comentaris de viatge, afirmava haver trobat un manuscrit i un mapa, ambdós realitzats pels seus avantpassats. Nicolo el Jove ho va publicar el 1558. Una segona versió del mapa va ser publicada pel venecià Giordano Ruscelli el 1561.

En 1569, Gerhard Mercator copia el mapa de Zeno en el seu influent mapa del món. Abraham Ortelius va fer el mateix amb el seu mapa de l’Atlàntic Nord el 1573. En 1595, Mercator inclou Frísia (no s’ha de confondre amb la Frísia, a la costa del Mar del Nord) en un requadre a part del mapa de 1595. Així, Frísia, i les altres terres inventades i fabricades al segle XVI per Zeno, van adquirir el rang de reals, sent copiats pels cartògrafs, sovint amb variacions en els noms com Fixland, Freezeland o Frischlant. Només molt més tard va quedar clar que eren móns imaginaris.

Però la confusió va ser absoluta quan descobridors, com ara Martin Frobisher, van dir haver vist en el 1576 una terra alta i ferma, que segons el mapa de Mercator ha de ser Frisia. Frobisher demana Frísia per Anglaterra, sense adonar-se que probablement va veure la costa de Groenlàndia. La confusió va continuar quan va explorar l’illa de Baffin pensant que era Groenlàndia. En conseqüència, l’estret de Frobisher (que en realitat és una badia) durant molts anys es va situar a la punta de Groenlàndia, en lloc de l’illa de Baffin. Molts cartògrafs van seguir inclouen Frisia en els mapes de l’Atlàntic Nord en data tan tardana com el segle XVIII.

Aquest mapa va ser realitzada cap el 1693 per Vincenzo Maria Coronelli, i situa Frísia a l’est de Groenlàndia.

•EL MÓN COM UN GLOBUS INFLABLE

He vist tonteries en els mapes, però mai aquest tant espectacular, tractant-se d’un globus terraqui amb sorpresa. L’han trobat a http://www.alternatehistory.com/

Turquia apareix partida (literalment) en dos (probablement un defecte de disseny). Les grans ciutats estan deslocalitzades, Noruega ha conquerit part del territori suec, Finlàndia necessita fer règim. Alemanya empetiteix, França creix fins arribar a la frontera austríaca, Suïssa gairebé arriba al Mediterrani. Un gran llac separa Estònia de Rússia. Trieste torna a ser envaïda. Gibraltar és a Huelva, Barcelona viu a l’Ebre, Màlaga es troba a Almeria, La Corunya s’escriu amb una O final. Amsterdam es a La Haya. M’agrada aquest món.

• AGÈNCIES DE VIATGES N’HI HA MOLTES

Hi ha un web de viatges i turisme anomenada Secretplaces.com (llocs secrets) que, pel que sembla, tenen en nòmina certs indrets de la península Ibèrica absolutament desconeguts per la majoria, on pots anar a passar les teves vacances com en un paradís. Descobreix els tresors amagats d’Espanya i Portugal. Crec que l’agència és britànica.

Llàstima… semblava interessant.

•LA GUINEU

Sabem que els nord-americans, de geografia nothing, això ho sap fins hi tot la Fox que ho ha patit en els seus noticiaries aquest any. Busqueu Iraq.

•UN CAS DE PILOTES

Any 2010, WGN News de Chicago i la copa del món de Sud-àfrica, sabeu on és el problema?

•YOU ARE HERE

El meu favorit. Som a Anglaterra en concret a Londres, un indret que s’anomena Chalk Farm. L’autor de les pintades correctores és en TFL. La ruta que serveix a aquesta parada d’autobús en realitat no apareixen al mapa. Gràcies a Simon Crubellier.

•L’ALTRA EUROPA

La CNN també sap geografia, sobretot l’Europea. On és la república Txeca?

•MÉS GLOBUS

Aquí deixo aquesta imatge per que vosaltres mateixos practiqueu l’art dels 7, o més, errors. Per cert, com voleu que les criatures aprenguin geografia?

trobat a http://www.alternatehistory.com/

•SABATES PELS PIRATES

Un mapa que s’utilitza per a una finalitat benèfica, tipus ONG, tipus cooperant, no pot infiltrar un vaixell pirata, entre altres evidències i tòpics, com a una de les premisses populars i folklòriques d’Àfrica. No farà mal aquest vaixell pirata, ho sabem, però… I es una llàstima. Shoe Aid for Africa.

Món antic (4)

•MAPA DEL MÓN CATALÀ (1375)

Ll’Europa cristiana estava produint representacions religioses del món en lloc de mapes científics, un altre tipus de mapa, o potser gràfic amb més precisió, per a l’ús dels mariners van començar a aparèixer. Aquests van ser anomenats mapes portolans (de la paraula italiana de navegació) i van ser produïts pels mariners amb una brúixola magnètica. Els exemples més antics que coneixem són del segle XIV, i van ser els mapes portolans italins i catalans. Els primers mapes portolans va cobrir la Mediterrània i mar Negre i va mostrar la direcció del vent i de la informació útil als mariners. Les línies de costa es mostren en aquests mapes amb molt detall, el més exacte que s’ha produït fins a aquell moment. El Mapa del món català produït el 1375 va ser obra d’Abraham Cresques de Palma de Mallorca. Era un expert cartògraf i fabricant d’instruments i el mapa va ser encarregat per Carlos V de França. La part occidental del seu mapa es va basar en part en els mapes portolans, mentre que la part oriental es basa en les dades de Ptolomeu.

Veure més al Diccionari

Universitat de Berna: Ryhiner Collection. Col·lecció d’antics mapes de Catalunya.

Universitat de Berna: Ryhiner Collection. Índex de la col·lecció.

•MAPAMUNDI

Entrada del Diccionari

•COLECCIÓ RUMSEY

Espectacular. No tinc cap més paraula. En altres ocasions ja he parlat de la colecció Rumsey. Aquest cop, m’han llegit el pensament i el meu PROJECTE C (encara als inicis).

Més de 200 mapes històrics al Google Earth seleccionats per David Rumsey de la seva col.lecció de més de 150.000 mapes històrics, poden ser vistos amb el Google Earth Web Browser plug-in o en l’aplicació Google Earth amb els enllaços KML. Tots els mapes contenen una important informació sobre el passat i representen una mostra dels períodes de temps (1680-1930), les escales, i l’art cartogràfic, donant lloc a històries visuals que només els mapes antics poden explicar. Cada mapa ha estat geo-referenciat, de manera que els mapes antics apareixen en el seu lloc correcte en el món modern. Alguns dels mapes encaixen perfectament en els seus espais moderns, mentre que altres (els mapes de períodes més gantics) revelen interessants conceptes erronis geogràfics del seu temps i per tant han de ser més distorsionats per ajustar-los correctament a Google Maps i Earth. Els mapes històrics originals són els primers realitzats en imatges digitals mitjançant l’escaneig amb càmeres digitals d’alta resolució. Després, aquestes imatges digitals es transformen en un procés anomenat geo-referenciació. la geo-referenciació es realitza mitjançant un programa de SIG, que té punts en els mapes antics (les ciutats, les línies de costa, rius, carrers) i els connecta amb els mateixos punts en una imatge de satèl lit modern. El programa SIG llavors pren tots aquests punts (fins a 200 en els els mapes més grans) i els utilitza per crear la imatge digital per a que s’ajusti al seu espai geogràfic modern. Sovint, la imatge ha de ser corbada una mica perquè això sigui assolit.

També el navegador LUNA  és una innovació de Rumsey, té moltes eines per ajudar a trobar, treballar i compartir continguts. Les noves característiques inclouen:
Crear Ginys Web i integrar-los en aplicacions externes.
Crear presentacions de diapositives.
Crear presentacions dinàmiques.
Crea fàcilment un enllaç a qualsevol punt de vista.
Cerca a Flickr per afegir contingut a través de la recerca de mitjans externs.
Crea anotacions a les imatges per compartir-les.
Eines de visualització avançada.
El navegador de LUNA és compatible amb IE, Firefox, Safari i Google Chrome.

Des de Second Life també tens connexió al món dels mapes antics de David Rumsey.
També podem veura’ls en 3D.

David Rumsey Historical Map Collection

El mapa que dóna nom a Amèrica

A finals de maig de 2003, la Biblioteca del Congrés va completar la compra de l’única còpia supervivent de la primera imatge de la silueta dels continents del món com el coneixem avui en dia, el monumental mapa del món de Martin Waldseemüller de 1507.

El mapa que dóna nom a Amèrica

El mapa que dóna nom a Amèrica

El mapa ha estat esmentat en diversos cercles com certificat de naixement dels Estats Units i per una bona raó: és el primer document en què hi apareix el nom “Amèrica” ​. És també el primer mapa que representa l’Hemisferi Occidental sencer i el primer mapa que representa l’Oceà Pacífic com un cos separat d’aigua.

Martin Waldseemüller, l’autor principal del mapa al 1507, va ser un erudit del segle XVI, humanista, clergue i cartògraf que va formar part del petit cercle intel lectual del Vosagense Gimnàs, a Saint-Dié, França. Va néixer prop de Friburg, Alemanya, en algun moment de la dècada de 1470 i va morir a Saint-Dié al 1522. Durant la seva vida va dedicar gran part del seu temps a les empreses de cartografia, incloent-hi, a la primavera de 1507, aquest mapa, un conjunt de grills (o segments) del món (amb un diàmetre de tres polzades), i la Cosmographiae Introductio  (dades per acompanyar el mapa). També va preparar l’edició 1513 de la Ptolomeu Geographiae, la Carta Marina, un gran mapa del món el 1516 i un mapa del món més petit, l’edició 1515 de Margarita Philosophica Nova.

El títol complet del mapa és Universalis Cosmographia secundària Ptholemei traditionem et americi Vespucci lustrationes Que aliorum  (“Un dibuix de tota la terra seguint la tradició de Ptolemeu i els viatges d’Américo Vespucio i altres “). Aquest mapa, imprès en 12 fulls separats,  de 18 per 24 polzades, i fet amb plaques de bloc de fusta, fa més de 4 per 8 peus (13,12 per 26,25 metres) de dimensió quan està muntat.

El gran mapa és una obra mestra primerenca del segle XVI, que conté un mapa complet del món, dos mapes requadrats que mostra per separat els hemisferis occidental i oriental, les il.lustracions de Ptolomeu i Vespucci, les imatges dels diferents vents i extenses notes explicatives sobre les regions seleccionades del món. El mapa de Waldseemüller, representa una declaració de racionalitzar el món modern a la llum de les notícies interessants que arriben a Europa com a resultat de les exploracions a través de l’Oceà Atlàntic o la costa d’Àfrica, que van ser patrocinats per Espanya, Portugal i altres.

El mapa va crear un gran enrenou a Europa, ja que les seves conclusions s’allunya considerablement dels coneixements acceptats en el món en aquest moment, que es basava en el segle II dC, del treball del geògraf grec Claudi Ptolemeu. Per als ulls d’avui, el mapa de 1507 apareix molt precís, però pel món del segle XVI representava un allunyament considerable de la composició del món. El seu aspecte, sens dubte, encès el debat a Europa sobre les seves conclusions que un continent desconegut (desconegut, almenys, als europeus i altres en l’hemisferi oriental) hi ha entre dues enormes cossos d’aigua, els oceans Atlàntic i Pacífic, i separat del món clàssic de Ptolemeu, que havia estat confinada als continents d’Europa, Àfrica i Àsia.

És evident que la informació que Waldseemüller i els seus companys tenien a la seva disposició, reconeix els viatges colombins anteriors d’exploració i descobriment. No obstant això, el grup també havia adquirit una recent traducció francesa de la important obra Mundus Novus, carta d’Americo Vespucci que és una descripció detallada dels seus suposats quatre viatges a través de l’Oceà Atlàntic als Estats Units entre 1497 i 1504. En aquest treball, Vespucci va arribar a la conclusió que les terres descobertes per Colom el 1492 i altres eren, de fet, un continent nou, desconegut per a Europa. Amb aquesta revelació sorprenent, el reconeixement de Vespucci va ser inmediat, i va ser honrat amb l’ús del seu nom pel continent acabat de descobrir.

Cal destacar que tot l’hemisferi occidental portava el nom d’una persona viva, Vespucci no va morir fins 1512.

En 1513, quan Waldseemüller i els erudits de Saint-Dié publican la nova edició de Ptolomeu Geographiae, i per 1516, la famosa Carta Marina, havia tret el nom “Amèrica” ​​dels seus mapes, potser el que suggereix que, fins i tot, hi havia dubtes sobre honrar Vespucci exclusivament per a la seva comprensió del Nou Món. En canvi, en el atles de 1513, l’àrea anomenada “Amèrica” ​​ara es coneix com Terra Incognita (terra desconeguda). El 1516 a la Carta Marina, Amèrica del Sud s’anomena Terra Nova (Nou Món) i Amèrica del Nord es diu Cuba i es demostra que és part d’Àsia. No es fa referència al nom “Amèrica”. Les contribucions cartogràfiques deJohannes Schöner el 1515 i per Peter Apia el 1520, però, van adoptar el nom “Amèrica” ​​per a l’Hemisferi Occidental, i el nom es va convertir en part de les pràctiques acceptades.

Traduït d’un text de la Library of Congress del Estats Units a Washington.

Links recomanats:
University of Minnesota, James Ford Bell Library, Mapes Antics.

Món antic (1)

•Crónicas Cartográficas
http://cronicascartograficas.wordpress.com/2011/03/21/mapas-de-sudamerica-del-siglo-xix/

•Mapes Antics de Catalunya (Cartoteca ICC)
•MDC Memòria Digital de Catalunya

És un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, etc. relacionats amb Catalunya. La principal finalitat de la MDC és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni català.

Aquesta finalitat es concreta en tres objectius:

* Impulsar la digitalització del patrimoni català.
* Ser la interfície que permeti la consulta conjunta d’aquest patrimoni.
* Facilitar els instruments per a la seva preservació.

Extret del web.

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/mapantCat

•David Rumsey Map Collection
La col.lecció de mapes històrics compta amb més de 26.000 mapes i imatges en línia. La col lecció se centra en el segles 18 i 19 a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, i altres materials cartogràfics. Mapes històrics del món, Europa, Àsia i Àfrica també estan representats.Inclou atles antics, globus, geografia escolar, carta marítima,  ciutats, de butxaca, de paret  i mapes manuscrits. La col lecció pot ser usat per estudiar la història, genealogia, art, exploracions, i la història familiar. Més informació

http://www.davidrumsey.com/

Món Curiós (1)

La nostre intenció bàsica es donar a conèixer el costat sympa del nostre món, les curiositats que envolten les accions quotidianes dins de l’univers dels mapes i els seus descendents.  Es un espai desconegut però ple d’anècdotes, situacions complexes, històries exemplars i llocs sorprenents.
Aquí podreu veure uns quants exemples.
A Eupedia trobarem mapes d’Europa ben curiosos, com ara els grups lingüístics, tradicions religioses majoritàries, grups ètnics predominants i altres. Es, en definitiva, un repàs pel vell continent, coneixement bàsic de les seves tradicions i elements culturals.
Dins de Mappas veurem les imatges més insòlites amb les que podem ensopegar a Google Maps. Hi ha imatges molt curioses.
DatosFreak es, com el seu nom indica, una col·lecció de dades curioses.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers