Monthly Archives: novembre 2011

Quo Vadis, Barcelona (5)

•Barcelona (Townsville), Queensland, Austràlia

Superfície km²: 1.061
Habitants (Townsville) : 185.768 (2010)
Habitants (Kirwan, suburbi de Townsville) : 20.930

Imatge antiga del port de Townsville.

… a la dècada del 1960 hi havia la  Societat Espanyola del Nord de Queensland amb centre a Townsville. Encara que encabia tots els nacionals espanyols, era producte de les activitats d’uns quants catalans fervents d’Ayr. Sembla ser que, durant una sèrie d’anys, van celebrar en aquella ciutat el Dia de la Sardana per la Mare de Déu de Montserrat. Convidaven amb regularitat tots els espanyols del nord de Queensland a assistir a les danses folklbriques i altres festes… 

(3 de setembre de 1971, carta d’Agustin Andarraga Elizaran, president de la Societat Espanyola del Nord de Queensland, al director general de l’Instituto Español de Inmigración de Madrid).

Kirwan, barri de Townsville, o l'anomenat Barcelona Gardens

Un dels personatges fundadors de la Societat va ser el català Bruno Tapiolas, un ric plantador de sucre i negociant d’Ayr. Amb el temps muntaria un barri a la ciutat de Townsville amb el nom de Barcelona Gardens. Va posar noms catalans i espanyols als carrers. Els carrers es diuen Tarragona, Sabadell, Lloret, Girona, Barcelona, Catalunya, Tapiolas, Droguet, Gaudi…

Barcelona Street cantonada a Montilla Street. Google Street View.

Processó a Townsville. Any 1919.

Després de donar-li moltes voltes, he arribar a la conclusió de que aquesta Barcelona de Queensland, oficialment no existeix. En el seu moment va haver un gran desplegament mediàtic pel fet de la creació d’una urbanització amb arrels catalanes (espanyoles per extensió) a Austràlia (veure La Vanguardia i ABC), però tot va se un bluf patriòtic de la época, el esplendor del régimen dando sus frutos... La Barcelona Gardens, així anomenada (nom poc lloable per a una ciutat), no era un municipi, sinó més aviat, una urbanització a Kirwall, suburbi de Towsnville. Amb el temps s’ha anat copiant d’un indret a un altre la idea de la ciutat, municipi o suburbi, sense comprovar le veracitat de la història. Tinc els meus dubtes més que raonables.

·LA HISTÒRIA DE JOSÉ PARONELLA

A Mena Creek hi ha un complex anomenat Paronella Park, a prop d’Innisfai1. José Paronella era de Barcelona i va arribar al nord de Queensland el 19 11. Va treballar com a tallador de canya, miner, recol·lector de fusta i plantador. El 1926 va tornar a Catalunya per casar-se amb la seva novia. Va estalviar. Va emprar bé els diners estalviats. Va abandonar el dur treball de tallar canya, dedicant-se a la compravenda de terrenys amb plantacions. Va tornar al seu poble anys després. Massa temps. La seva nòvia s’havia casat i tenia dos fills. Però ell havia de tornar a Austràlia amb la seva dona. L’ex núvia es va convertir en cunyada. José es va casar amb Margarida, la germana petita. El viatge de nuvis va ser una llarga travessia en vaixell fins a arribar a Queensland. Cinc anys després, a 1929, va comprar el terreny en el qual s’assenta el Parc Paronella.

Durant anys havia anat planificant el projecte. Sabia molt bé el que volia. El terreny tenia tres nivells. En el superior, va construir la casa de pedra i avui museu. En el nivell intermedi, El Castell, un edifici amb un gran saló i escenari. S’utilitzava com a sala de projecció de pel·lícules, representacions teatrals, banquets o sala de ball. La il·luminació variava segons la finalitat amb que s’utilitzés. Ja en aquell moment comptava amb una esfera giratòria, recoberta de miralls, que reflectien llums de diferents colors. José incorporava al seu parc els avenços tecnològics als quals tenia accés. Al 1933 va comprar una planta hidroelèctrica que cobria les necessitats del parc. La primera del nord de Queensland. En el nivell més baix, jardins, pistes de tennis, zona de jocs per als nens, piscina natural al costat de la cascada, taules, bancs, fonts, un edifici amb cuina, bar i cabines perquè els banyistes puguin canviar-se i deixar la roba . I els racons del parc:. escales, edificis, taules, baranes, jardineres, ponts, tot va ser construït amb ciment, reforçat amb trossos de via ferroviària. José va plantar 7.000 arbres: aurons, pins, nogueres, roures i els espectaculars kauri, formant un passadís entre aquests alts arbres que arriben a superar els 1.000 anys. Va haver de ser un lloc molt agradable. José oferia a tothom allò que a ell li hauria agradat trobar en els anys més durs de la seva existència. Va incorporar un “Túnel de l’Amor”, que podien travessar les parelles per arribar a un amagat racó del parc amb un petit salt d’aigua. És fàcil imaginar com va ser el parc. Al vespre s’activava el sistema d’il·luminació. Llums, focus, ben situats i orientats, convertien el Parc Paronella en un lloc especial, fora d’aquest món, on qualsevol somni podia convertir-se en realitat.

El parc està molt degradat per un incendi, el 1.979, i diverses inundacions. José va morir el 1948 d’un càncer, Margarida el 1967. Els seus descendents van vendre la propietat el 1977.

Referent:
Townsville City Council
El Bert torna a Catalunya blog

Quo Vadis, Barcelona (4)

•Barcelona (Pelynt), Cornwall,  Gran Bretanya

Superfície km²: 46,76
Habitants (Pelynt) : 1.124 (2001)
Habitants (Barcelona) : 16 (cens 1891)

Barcelona, petit llogaret a Cornualla:
Barcelona, a small village in Cornwall:

[English version to the end of Post]

Els primers indicis escrits d’aquest indret daten de 1637 quan apareix un contracte d’arrendament que fa referència a un tal Andrew Dyer que va construir, a càrrec seu, un habitatge i una botiga de ferrer a Trelawne Cross. El nom Barcelona apareix per primera vegada en documents cap l’any 1740, l’àrea va ser anomenada així en memòria d’un dels fills de Sir Jonathan Trelawny, Henry, que van morir quan el seu vaixell es va enfonsar davant de les Illes Scilly el 1707. Tornava d’Espanya on havia lluitat a la Guerra de Successió en la defensa de Barcelona el 1705. Va morir amb l’almirall Sir Cloudesley Shovell a bord del HMS Association durant el desastre naval de les illes Scilly 1707.

L’estiu de 1707, una força combinada d’anglesos, austríacs i holandesos sota el comandament del príncep Eugenio de Savoia, va intentar prendre el port francès de Toulon. Durant aquesta campanya, que va tenir lloc del 29 de juliol al 21 d’agost Gran Bretanya va enviar una flota per donar suport naval. Dirigit pel Comandant en Cap de la flota britànica, Sir Cloudesley Shovell, els vaixells van navegar cap el Mediterrani, van atacar Toulon i varen causar danys a la flota francesa atrapada en el lloc. La campanya en general va ser, però, infructuosa i l’aliança va ser finalment derrotada pels franc-espanyols. La flota britànica va tornar a casa des de Gibraltar cap a Portsmouth a finals d’octubre. La força sota el comandament de Shovell consistia en quinze navilis. L’enfonsament de la flota naval britànica a les illes Scilly, de quatre grans vaixells i més de 1.400 mariners perduts en la tempesta, va ser un dels majors desastres marítims de la història de les Illes Britàniques. Es va determinar més tard que la principal causa del desastre va ser la incapacitat dels navegants per a calcular amb precisió la seva posició.

En 1740 la família Jago vivia a Barcelona ​​on tenien una casa amb jardí i hort. John Jago, la seva dona Elizabeth i el fill, Thomas. John va viure a Barcelona fins el 1881 quan es va jubilar com a ferrer. Vivia amb la seva neboda Mary Light i la seva família.

Trelawne House 1901

Durant tot aquest temps, les poques mansions de Barcelona, han estat ocupades, segons demostra el cens, per diverses famíles: William Andrew, un fuster de 60 anys i la seva esposa; John Tincomb de 48 anys i Susan Tincomb de 45; Samuel Rundle de 30 anys, sabater, la seva esposa i els seus dos fills; els Olver, Thomas Reddicliffe el cotxer dels Trelawne; Thomas A Wakeham, fuster; Joseph Light, ferrer i agricultor; etc…

Tomba de John Jago, ferrer

Gravades en una pedra de la casa, hi ha dues dates: 1856 i 1857 amb les inicals WLST i FCST. La ferreria encara existeix.

L’original Trelawne House, llar de la família Trelawney, va ser construïda al segle XIII. Sir Jonathan Trelawny va ser un dels set bisbes empresonats a la Torre de Londres el 1688 per negar-se a aplicar la Declaration Of Indulgence vers els catòlics, del rei James II, sent jutjat per sedició, però va ser absolt. Ell és el subjecte de la de l’Himne de Cornualles que porta el seu cognom. La casa pairal prop de Tregarrick era la llar dels Winslades. John Winslade va ser executat el 1549 pel seu suport a la rebel·lió de la Cornish Prayer Book.

L’annexió de Cornualla al regne emergent d’Anglaterra ha estat un procés llarguíssim i avui encara polèmic. Hi ha dues escoles de pensament, una que argumenta que Cornualla va ser completament absorbida per Anglaterra, i una altra que argumenta que Cornualla mai ha format part d’Anglaterra i que les lleis fetes per l’Estat anglès en l’Edat Mitjana, i reconfirmades més recentment, donen suport a l’argument que afirma que Cornualla és un país autònom.

Durant l’Edat Mitjana, Cornualla va ser reconegut com una província separada, anomenada Gal·les Occidental (West Wales) en alguns mapes, amb el seu propi estatus i títol subordinat a la corona anglesa, i amb la seva pròpia diòcesi. La designació de Cornualla com un ducat amb el seu títol de duc atribuït al primer fill i hereu dels reis anglesos, la qual cosa continua essent.

Les illes Biritàniques cap l'any 802. Imatge de la University of Texas at Austin

La Carta de Perdó (Charter of Pardon) de 1508 va constituir un tractat ofert als còrnics després de 1497 que indicava que els governants anglesos miraven de reconciliar-se amb els còrnics. La Carta afirma que “Cap Llei o Estatut [de Westminster] tindrà cap efecte sobre els Stannaries sense l’aprovació i el consentiment dels vint-i-quatre stannators (membres del Parlament de Cornualla). Per tant, la Carta ampliava el poder del Parlament Stannary còrnic tot assegurant-li l’autoritat per bloquejar lleis reials per tal que no entressin en vigor a Cornualla. Això li va conferir el poder de vetar qualsevol llei del Parlament de Westminster i garantia que Westminster no pogués dissoldre el parlament còrnic.

 La Reforma va marcar el començament de la davallada del còrnic. Els efectes generals de la Reforma han estat considerats com la causa principal de la davallada del còrnic que va marcar el final d’una era, una era en la qual el còrnic s’havia anat desenvolupant. Sis factors principals han estat identificats com a iniciadors de la davallada:

1. La Guerra del Devocionari (Prayer Book War), i el subsegüent “terror blanc”, va ser una de les primers causes de la davallada del còrnic atès que van morir 6.000 còrnics, una tercera part de la població masculina que parlava aquesta llengua. El còrnic va ser estigmatitzat com una llengua “endarrerida” i una llengua de catòlics potencialment lleials als enemics d’Anglaterra.

2. Relacions amb els bretons. Els vincles tradicionals amb la Bretanya es van veure greument reduïts després de la Guerra del Devocionari de 1549, i l’any 1532 la Bretanya va ser annexionada per França.

3. El College de Glasney i altres centres d’estudi que es trobaven en monestirs com ara Crantock i que havien estat la font literària principal en còrnic van ser prohibits l’any 1545.

4. L’anglès es va introduir en els serveis religiosos l’any 1549.

5. La Bíblia no es va traduir al còrnic.

6. El creixement de les ciutats i del comerç va presenciar l’expansió de l’anglès al centre i l’oest de Cornualla, i la seva utilització es va estendre més enllà de la petita noblesa.

L’any 1549, la Rebel.lió del Devocionari va tenir unes conseqüències desastroses per a la llengua còrnica. Els fets indiquen que la violència política impulsada per l’Estat va dur a una greu davallada en el nombre dels parlants del còrnic, i resistència o por per part dels supervivents còrnics de transmetre la llengua a la generació més jove.

Camden's Britannia, 1576

Referent:
Genmaps
Genuki Genealogical information of  UK and Ireland
Cornwall Online Census Project
Cornwall Council
A Vision of Britain
UK Genealogy Archives
Cornwall Online Parish Clerks
Mercator Dret i Legislació Lingüístics

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Toponímia (3)

Una imatge, val més que mil paraules?. I si la paraula és el topònim més llarg del món?

Krungthepmahanakornamornratanakosinmahintarayutthayamahadilokphopnopparatrajathaniburiro_
mudomrajaniwesmahasatharnamornphimarnvatarnsathitsakkattiyavisanukamprasit.
กรุงเทพมหานคร อมรรัตนโกสินทร์ มหินทรายุธยามหาดิลก ภพนพรัตน์ ราชธานีบุรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์ มหาสถาน อมรพิมาน อวตารสถิต สักกะทัตติยะ วิษณุกรรมประสิทธิ์

És el topònim més llarg del món. Però els dels rècords Guinness no el reconeixen (tot i que compta amb 185 caràcters)  perquè no és utilitzat de manera habitual per la gent del lloc. Em refereixo a Bangkok, Tailàndia. Molts tailandesos en diuen només, Krung Thep (Ciutat dels àngels).

El topònim complet significaria, aproximadament:

la ciutat dels àngels, la gran ciutat, la ciutat joia eterna, terra suprema inconquerible de la gran divinitat immortal Indra, capital reial de nou gemmes nobles, la ciutat plaent, amb molts i grans palaus reials i paradisos divins per a la deïtat reencarnada Vixnu, donada per Indra i construïda pel déu Vixnukarn.

Mapa d'Indoxina. Meyer, 1876.

Taumatawhakatangihangakoauaotamateaurehaeaturipukapihimaungahoronukupokaiwhenuaakitanarahu
93 caràcters, maorí , oficialment el topònim més llarg, dóna nom a una muntanya de 305 metres d’alçada a Nova Zelanda, en ús general tot i que normalment abreujat com a Taumata. Hi ha versions que situen aquest topònim en 85 caràcters, és el problema típic d’aquests noms impronunciables. Significa, més o menys:

el cim de la muntanya on Tamatea, l’home dels grans genolls, conegut com a devorador de terra, va baixar, va pujar, va engolir les muntanyes, mentre tocava la flauta a la seva estimada.


Gorsafawddachaidraigodanheddogleddolonpenrhynareurdraethceredigion
Nom d’una estació de tren gal·lesa, amb 66 caràcters i que, significa, aproximadament:

l’estació de Mawddach i les seves dents de dragó a la carretera Penrhyn del nord a la platja daurada de la badia de Cardigan.

Però ara ja no s’utilitza aquest nom; després d’un intent per entrar al llibre dels rècords, es va tornar a
l’original més simple: Golf Halt.

Cambriae Typus és el primer mapa imprès que mostra Gal•les com una regió separada d’Anglaterra. S’ha suggerit que el traçat de la costa no està prou delimitat perquè Llwyd va basar el seu mapa en treballs anteriors, ara perduts, o fins i tot, que Ortelius comès un error en la transferència del manuscrit original en la versió final impresa. Gal•les s’estén fins al riu Severn, així com gran part del que avui és Anglaterra. La raó és que Llwyd va voler crear un mapa històric i cultural més que un mapa per mostrar la situació política contemporània.

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch
Amb 58 caràcters (51 si acceptem que en Gal·lès certs grups de caràcters formen una única lletra), dóna nom a un poble del nord de Gal·les i que significaria, més o menys:

l’església de Santa Maria en el forat de l’avellaner blanc prop d’un ràpid remolí i l’església de Sant Tisil prop de la cova roja.

Chargoggagoggmanchauggagoggchaubunagungamaugg
45 lletres. És un llac a Webster, Massachusetts, és el nom més llarg a Estats Units. Significa:

Els anglesos en el territori Manchaug pesquen a la frontera (Englishmen at Manchaug at the Fishing Place at the Boundary)

Però hi ha una traducció no literal i més humorística que diu: Tu pesques en el teu costat, jo pescaré al meu i ningú ho farà al mig.

Mamungkukumpurangkuntjunya
26 lletres. Una muntanya d’Australia. Vol dir: On el diable va orinar.

Muckanaghederdauhaulia
22. Llogaret a Irlànda: Pantà-porc entre dues entrades d’aigua salada.

Referent:

The National Library of Wales Blog
Olde Webster
Viquipèdia

Toponímia (2)

La saviesa popular, i també la crueltat popular, donen com a resultat un extraordinari glossari de noms i sobrenoms que esquitxen la toponímia de Catalunya amb significats punyents i, en molts casos, creatius i esbojarrats. Dins de la toponímia més local trobem un gran diccionari de la nostra història i dels nostres pecats, de les dèries i les professions. Tots els casos ens demostren que, malgrat el temps que ho esborra tot, perdura el record a la pell de la nostra geografia.  He ordenat els noms, seguint el criteri d’Assumpta Lleonart i Orri a Toponímia recreativa, per un relatiu ordre temàtic, no sempre ortodoxa. Per motius evidents, m’és totalment impossible fer la traducció d’aquest article a l’anglès o castellà.

The popular wisdom, and also popular cruelty, result in a special glossary of names and nicknames that dot the toponymy of Catalonia and poignant meaning in many cases, creative and crazy. Among the most local place names are a great dictionary of our history and our sins and whims of the professions. All the cases demonstrate that, despite the time that it erases everything, the memory lingers on the skin of our geography. I ordered the names proposed by Assumpta Lleonart i Orri in Toponymy and recreation a relative order theme, not always orthodox. For reasons obvious to me quite impossible to translate this article in English or Spanish.

Indicant ximpleria, bogeria:

  • Mas de la Boja
  • Mas de Tarumba*
  • el Folló
  • Mas de Tontaina (Tivenys)

Junts tenim el Tontaina i el Babau, casualitat?

Can Tanoca


i molt a prop, a Llagostera, hi ha un altre Tanoca.

Fixeu-vos amb aquest espectacular triangle: Mas Gamarús, el Coll de la Dona Morta i la Font del Gordo. Aquest indret explica alguna història, segur.

En relació amb la religió i el pecat:

  • Mas del Relíquio
  • Mas de les Beates
  • Cal Parenostres
  • Cal Missaire
  • Cal Marededéu
  • Can Jo-et-fot-de-Déu (Lloret de Mar)

Com a curiositat trobem l'urbanització el Condado de Jaruco a Lloret de Mar. A destacar aquest indret anomenat Ca la Mare-no-ho-vol davant del Water World Lloret. També trovarem la Cándida davant de Ca l'Ansiós. I no crec que sigui casualitat. Queda per saber qui és l'Onclet.

  • Cal Descregut

El Descregut veí de la Fanga. Observeu les propietats dels Bou.

  • Ca l’Empenedit
  • Mas del Perdó
  • Can Pecador
  • Can Dimoni
  • Can Crema-sants (Blanes)

Molt aprop de Can Jo-et-fot-de-Déu, hi ha aquest llogaret a l'ombra del Turó d'en Trompa i a la vora del torrent del Mal Compàs.

Utilitzant diminutius o despectius:

  • Mas de l’Animeta
  • Mas de Pauot
  • Mas del Fatarellut (Móra d’Ebre)

Observeu com, a més a més del Fatarellut, hi ha el Cabrer, el Fideuer, el Peixer** i el Carnisser Nou.


Un altre Fatarellut el trobem a García amb el Mas de Caguera i el de la Panxeta junts.

  • Mas de Segarreta
  • Cal Banyetes
  • els Americanets (Valls)

els Americanets entre el Marxamalo i el Xafarroques.

Topònims potser escatològics:

  • Mas de Caguera
  • Can Pixallits (també referint-se a una persona covarda o a partir del nom de la planta?)
  • Mas de Cagabanyot
  • Can Tifa (Pals)

També referint-se a una persona amb pretensions però sense fermesa. Entre el camp de golf de Platja de Pals i el camp de golf de Serres de Pals hi ha Can Tifa. A prop també hi ha un parell de càmpings.

*El poble de Viladecavalls, és conegut popularment com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires.
**v. tr. [LC] Fornir d’aliment o de pastura (algú o alguna bèstia)

Referent:

IDEC
Institut d’Estudis Catalans
Llibre: Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya, d’Assumpta Lleonart i Orri. (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2008)

Toponímia (1)

[English version at the end of the Post]

L’Atles dels True Names és un divertimento de Stephan Hormes i Silke Peust, que juga amb les arrels etimològiques i els significats originals dels noms en els mapes actuals del món. Discutible però simpàtic, no dubteu de que és tracte d’un gran treball.

Versió castellana.

Els noms geogràfics varen ser creats gràcies a l’observació dels indrets naturals i gràcies a pifies, tan generoses com humanes, al interpretar erròniament el significat de les paraules en idiomes diferents al propi. Hi ha noms poètics, exuberants com Melic de la Lluna o Mar de Sorra (el Sahara). O Badia de les Terrasses (Taiwan), el Destructor de Vaixells (l’Amazonas) o Fulles de Mango (Colombo). Hispania segueix sent el Pais dels Conills, això ja ho sabem, però a Barcelona, o potser Badalona, se l’anomena Rayos (i centelles!!) i Catalunya el Pais de la Gente Corriente y de los Grandes Señores, és digne d’anàlisi. Pastos és Madrid i Arbustos Andorra. Que Tailàndia sigui el País dels Lliures té la seva miga. Dediqueu una mica de temps a explorar el mapa, paga la pena.

Versió castellana de la toponímia americana.

I Nova York?,  Poble Nou del Senglar (New Town of the Boar, New Yew-Tree Village). Sembla ser que York deriva de l’anglès antic wild boar, senglar, i vicus del llatí per poble.
Gran Bretanya? La Gran Terra dels Tatuats.

I Chicago?, Stink Onion, d’un terme nadiu americà fet servir per l’olor de putrefacció de la ceba als pantans.
I la Ciutat de Barquers és París, basat en una paraula d’origen celta.
Toronto, paraula indígena que significa Lloc de trobada.

Versió anglesa.

Yucatán probablement vulgui dir No Us Entenc o  No Ho Sé, de la mateixa manera, el nom de la ciutat de Nome a Alaska ve d’una frase que significa No Sé (ki-no-jo) i que es remunta a 1905 com a mínim. També entra dins d’aquest tipus d’error la paraula cangur.

Nicaragua vol dir Aquí hi ha gent? Moltes fonts diuen que els espanyols varen anomenar un llac Nicaraoagua en honor a un cacic local anomenat Nicarao (Nicarao+Aigua). També podria ser Envoltada d’Aigua.

També hi trobarem sovint  pleonasmes, els noms que són la mateixa cosa en dos idiomes diferents. Un exemple és el riu Avon, Afon en gal·lès és riu. El Puente de Alcántara seria El Puente del Puente.

Londres

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers