Monthly Archives: octubre 2011

Quo Vadis, Barcelona (3)

•Barcelona (Calarcá), Quindío,  Colombia

Superfície km²: 219,23
Habitants (Calarcá) : 73.500
Altitud:  1.536 m.

Hi ha varies Barcelona a Colòmbia. Probablement és el país amb més Barcelones del món.  Probablement també, és el país més internacional en quan a toponímia. En el mateix departament de Quindío trobarem: Génova, Córdoba,  Montenegro, Armenia (la capital), la India. I en els altres departaments: Dinamarca, Montezuma, Alcalá, Cartago, la Grecia, Sevilla, Chaparral, Palestina, Santander, Málaga, Flandes, Andalucía, Florencia, Antioquia y Granada entre altres.

There are several Barcelona in Colombia. It is probably the country with more Barcelona in the world. It probably also is the most international place names when. In the same department Quindio find: Génova, Córdoba,  Montenegro, Armenia (the capital), la India. And in other departments: Dinamarca, Montezuma, Alcalá, Cartago, la Grecia, Sevilla, Chaparral, Palestina, Santander, Málaga, Flandes, Andalucía, Florencia, Antioquia and Granada  among others.

Divisió política de la Gran Colòmbia el 1824. Atlas geográfico e histórico de la República de Colombia, 1890.

Barcelona a Colòmbia:
Barcelona in Colombia:

  • Poble del departament de Caldas
  • Barri de la ciutat de Medellín (Antioquia)
  • Veïnat del municipi de San Pelayo (Córdoba)

Altres llocs i llogarets situats a:
Other places and villages located in:

[English version at the end of Post]

Podeu visitar l’Instituto Geográfico:

Instituto Geogràfico Agustín Codazzi. Relleu.

Temple de Nuestra Señora del Carmen, Barcelona.

•AVANTPASSATS

Per Beringia, les terres avui submergides l’estret de Bering, van passar en diferents ocasions gent amb eines i costums diferents. A poc a poc les poblacions es van anar dispersant d’una regió inhabitada a una altra, augmentant en grandària i en diversitat cultural. Alguns van arribar, després de moltes generacions, al que avui és Colòmbia a través de l’istme de Panamà fa 15.000 anys. S’han trobat restes i vestigis lítics d’aquests pobladors en les regions de l’Obri en Zipaquirá, la hisenda Tequendama en Soacha, i en regions tan diverses i distants com Manizales, Santa Marta i Ibagué. Aquests primers habitants, per sobreviure, van utilitzar toscs artefactes de pedra, os i fusta tallada.

El territori està ple de falles, i el seu relleu correspon a la serralada central dels Andes. Per la seva topografia presenta 3 pisos tèrmics: càlid, fred i erm, gràcies a això en el seu sòl contrasten 3 paisatges: l’erm de la serralada, la prolongació dels densos valls del Cauca i l’accidentada geografia cafetera i el seu intens i variat colorit



•CALARCÁ

Deriva el seu nom del llegendari Cacic Calarcá, regent d’una tribu d’indis pijaos que va habitar aquesta zona andina central de Colòmbia. Calarcá va ser fundada l’any 1882. La població es va desenvolupar econòmicament gràcies a la mineria i el comerç, activitats basades totalment en la arriería. Posteriorment es va convertir en un municipi cafeter.

•CORREGIMIENTO DE BARCELONA.

Veredas (Secció administrativa) : Barragán, calle Larga, la Albania, Travesías i Rio Verde

RECORREGUT PELS BARRIS DE BARCELONA
Per Johnny G. Rosas

BARRI: Congal Uno.

Va ser construït després del sisme de 1999, en un terreny que va pertànyer a la finca la Congala. Està situat al surorient del corregimiento. Als seus voltants trobem la quebrada que porta el seu mateix nom i dos jaciments d’aigua. Compte amb 57 cases, i com molts barris del poble, no tenen caseta comunal i les seves vies d’accés no són bones. Alguns dels seus habitants afirmen que tenen poc sentit de pertinença. En dies anteriors es va realitzar un cens que va donar com aresultat 115 adults i 89 menors aproximadament (sic).

Barcelona. Imatge del blog Volksonbikes

Calarcá

 

Calarcá

•QUINDÍO

El departament del Quindío està conformat, a l’occident, per un entorn de muntanya, compost per pendents abruptes, on predominen els boscos de boira. Els ventalls fluvials, són una constant a la zona de transició sobre la part plana. A la zona oriental, el departament està constituït per paisatges ondulats, lleus i forts, que dificulten activitats agrícoles mecanitzades.

L’economia d’aquest departament es sustenta en la producció i comercialització del cafè. El descens del mercat cafeter a Colòmbia no ha eliminat l’activitat cafetera de la regió. La tinença de la propietat és el latifundi. Les activitats relacionades amb la confecció, el sector alimentari i els productes de neteja han anat incrementant considerablement les finances d’aquest departament.

Gra de cafè.

Fins l’any de 1926, Calarcá comptava amb una extensió territorial, aproximadament, de 1.200 quilòmetres quadrats, i dins d’aquest territori hi havia 4 corregimientos, dels quals només van quedar els de Barcelona i Còrdova.

Instituto Geogràfico Agustín Codazzi. Cadastre Barcelona

•EL MERMUDIO, LA LLEGENDA (UNA ALTRA)

El mermudio quindià habita en llocs freds del departament. L’hi agrada la boirina, amb la qual es vesteix i s’empolaina. Vola quan ningú l’observa, encara que no resisteix la temptació de caminar darrera de les persones que recorren sense pressa els camins rurals de la regió. Dorm sobre branques del balso. El atemoreixen les cuques de llum, el arc de Sant Martí, les libèl·lules i en particular les velles camperoles que resen en veu alta el rosari, o que li criden cobles a La Llorona, diversos estudiosos de la regió, esmenten la amistosa proximitat que hi ha entre el Mohan de la somiadora i el mermudio. Els que tenen la fortuna de veure un mermudio, diuen que en realitat no vola per si mateix, sinó que coneix el secret dels corrents d’aire per deixar-se elevar pel vent. Alguns parapentistes els han trobat pel sector de Navarca, a Calarcá. Un mermudio volador pot passar a gran velocitat pel nostre costat, com ràfega de color o vibració musical. O, si la persona ha sembrat un guayacán, passar lent pel seu costat. El principal aliment del mermudio és la rosada que es congela sobre palmells de cera a Cocora. Els calarquenys que han trobat mermudios en els cafetars, o en algun platanar per les finques de Barcelona, afirmen que tenen rostre de nadó.

•FICCIÓ I REALITAT

La ficció precedeix la realitat; l’arrel animista de la llegenda precedeix el naixement de les agrupacions i la màgia és el primer ritu del clan i de la tribu. Els poemes precolombins del Nou Món, el Popol Vuh i el Yuruparí, llegenda del Vaupés , resulten ser expressions literàries tan autèntiques que sustenten, com les epopeies del Cid i de Roland, un primer romanticisme americà.

També en la història de Calarcá i el Quindío hem trobat aquesta arrel mitològica com una extensió de la poesia o com una interpretació diferent dels materials històrics: la llegenda es nodreix menys de l’explicació que de la inventiva, i la confrontació només pot fer-se llavors a partir d’una actitud completament desproveïda. En aquesta actitud resideix el primer acostament al misteri, com una revenja contra la seva singularitat.

Els relats quindiàs (i tolimenses) estan vinculats a l’existència del cacic Régulo Calarcá i a la seva presumpta descendència. El nom de Régulo prové de la relació de viatges escrita per Agustín Codazzi durant la seva visita a les províncies de la Nova Granada.

No obstant això, la veritat sembla ser una altra. Els pijaos han deixat rastres arqueològics: atuells de fang amb dibuixos en color negre o sèpia, punxons de pedra i os, pectorals i platerets romboïdals que van ser usats com orelles o braçalets; però cap tresor d’importància que justifiqui ni El Dorado, ni Pipintá. Es desconeixen testimonis escrits dels cronistes de l’època sobre la filla del cacic. Però ningú pot negar-li a la fantasia la seva ocasió d’expressar col·lectivament. Els pobles, s’alienen en la ficció com a producte dels seus constrenyiments. D’aquesta manera transcendeixen els seus problemes al imaginatiu, però a l’infern s’atribueixen les seves debilitats.
En l’època precolombina, la regió del Quindío va ser habitada pels Quimbayas, un dels grups indígenes més destacats al país per la seva expressió artística i cultural.

Aquesta regió, per estar situada en un punt intermedi entre l’orient i occident de Colòmbia, es va convertir en una ruta obligatòria dels personatges d’aquesta època. Al segle XIX la colonització antioquenya, arriba al que es denominava el vell Caldas i altres sectors com el nord de Tolima i del Valle, on s’estableixen diversos caserius que amb el pas del temps es van convertir en grans ciutats, tal va ser el cas de la ciutat d’Armènia, fundada el 14 d’octubre de 1889. En aquest procés de colonització es funda la majoria dels municipis del departament.

Un cop creat el departament de Caldas a l’any 1905, els habitants de la regió del Quindío manifesten la seva intenció d’annexar-se d’aquesta unitat administrativa, la qual cosa s’aconsegueix el 31 d’agost de 1908.

•TERRATRÈMOLS

25 gener 1999: 1.230 morts, 4.000 ferits i més de 250.000 damnificats a causa d’un sisme de 6,2 graus en l’escala de Richter, que va tenir fins a 14 rèpliques. Armènia, la capital de la província de Quindío, va quedar arrasada en un 60%.

Referents:
Calarca.Net
Kalipedia
Ohio Northern University
Andrés Recalde a Panoramio
Viquipèdia
Wikimedia Commons
Volks on Bikes

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ciències i Tecnologia (4)

Una petita incursió a TeleGeography on es proposen aquesta sèrie de mapes sobre comunicacions que, per ells mateixos, ja s’expliquen suficientment be.

A small raid to TeleGeography where this proposed series of maps on communications, for themselves, as explained well enough.

Science and Technology #4

Xarxa terrestre de comunicacions a Europa, any 2002.

Comunicacions mundials, any 2010

Comunicacions per Internet, any 2001.

Comunicacions per Internet, any 2011.

Mapa del cable submarí, any 2011.

Submarine Cable Map Interactive. Cliqueu-hi el damunt.

Un regal, trobat a la xarxa:

Quo Vadis, Barcelona (2)

•Barcelona (Westfield), New York,  Estats Units

Superfície  km²: 122,4 km2
Habitants (Westfield) : 5.232

Barcelona Harbor és el barri del port de la ciutat de Westfield en el comtat de Chautauqua, a l’Estat de New York.

Mapa que mostra les possessions de Gran Bretanya el 1750 (rosa), França (blau) i Espanya (taronja) en l’actual Canadà i els Estats Units.

Map showing the 1750 possessions of Britain (pink), France (blue), and Spain (orange) in contemporary Canada and the United States.

•ELS PRIMERS COLONITZADORS

L’àrea va ser colonitzada el 1802 per James McMahan, abans anomenada Northumberland County, Pennsylvania. McMahan establir un molí prop de la boca de Chautauqua Creek, on desemboca al llac Erie. El molí va ser posteriorment desmantellat abans de la guerra de 1812 per evitar que caigués en mans dels britànics. La ciutat de Westfield es va consolidar el 1823 amb la unificació de les ciutats de Portland i Ripley.

The area was first settled in 1802 by James McMahan, formerly of Northumberland County, Pennsylvania. McMahan established a mill near the mouth of Chautauqua Creek, where it empties into Lake Erie. The mill was later dismantled in advance of the War of 1812 to prevent it falling into the hands of the British. The Town of Westfield was established in 1823 from parts of the Towns of Portland and Ripley.

Westfield i el port de Barcelona.

El far. The lighthouse

•EL PRIMER PAS

Barcelona, va començar la seva existència el 1831, quan la Barcelona Company va crear-la com ciutat al llac Erie, encara que la ubicació no estava dissenyada d’origen com terminal o porta d’entrada per via marítima o per ferrocarril. No obstant això, es va començar a construir un hotel, cinc botigues i els negocis varen prosperar. Cattaraugus, Mayville i Barcelona varen ser recunegudes per la Holland Land Company, i varen ser considerades com punts estratègics en el comtat. Més tard es va construir el port d’entrada. El gas natural va ser descobert a tres quarts de milla per sota de Barcelona, i el nou far va utilitzar aquesta font d’energia. Va ser el primer en funcionar amb gas natural.

Barcelona began its existence in 1831, when the Barcelona Company laid it out as a city on Lake Erie, although the location was not designed by nature as a terminal or important gateway of either water or railroad traffic. But a brick hotel was erected, five stores established and a thriving business was done. Cattaraugus, Mayville and Barcelona were surveyed into lots by the Holland Land Company, and they were regarded as the most important places in the county. Later Barcelona was made a port of entry.  Natural gas was discovered three-fourths of a mile below Barcelona, and the new lighthouse was illuminated with it.  It was the first lighthouse in the world to be powered by natural gas.


Aquest és un mapa de Johnson i Ward de 1862 de l’Estat de Nova York. Aquest mapa rar ofereix una fascinant instantània de Nova York poc després de l’esclat de la guerra civil americana. En la seva totalitat codificat amb colors cridaners i dramàtics d’acord amb el comtat, també les rutes de transport són detallades, especialment els camins, vies fèrries i canals. Inclou set plànols de ciutats: Oswego, Buffalo, Rochester, Syracuse, els voltants de Nova York, Troia i Albany. Aquesta és la primera edició de l’Atles de Johnson per imprimir a Johnson & Ward.

This is Johnson and Ward’s 1862 map of New York State. This rare map offers a fascinating snapshot of New York shortly following the outbreak of the American Civil War. Map New York in full with bold and dramatic color coding according to county, also details transportation routes, especially roads, railroads, and canals. Includes seven inset city plans detailing Oswego, Buffalo, Rochester, Syracuse, the environs of New York, Troy and Albany. This is the first edition of the Johnson’s Atlas to bear the Johnson & Ward imprint.

Extraordinari mapa de butxaca de 1876 de l’Estat de Nova York. Representa el conjunt de l’Estat i els seus voltants en amb especial atenció a les carreteres i els ferrocarrils. La data del títol és 1876, però la data de copyright a la part inferior dreta és de 1852, probablement la primera vegada que es va publicar el mapa. Publicat per Colton 172 Str William.

Remarkable 1876 Pocket Map of New York State. Depicts the whole of the state and surrounding areas in splendid detail with particular attention to roads and railroads. The title date is 1876, but the copyright date in the lower right is 1852, presumably the first time this map was published. Published from Colton’s 172 William Str. Office in New York.

•CURIOSITAT

El 1897, el fundador de Welch’s Grape Juice, Charles E. Welch, va traslladar la seva companyia a Westfield des de Nova Jersey per aprofitar el clima ideal pel cultiu del raïm, especialment de raïm Concord. La regió aviat es va convertir en famosa pel cultiu de raïm per vins i sucs de raïm.

In 1897, the founder of Welch’s Grape Juice, Charles E. Welch, moved his company to Westfield from New Jersey to take advantage of the ideal climate for the cultivation of grapes, particularly of Concord grapes. The region soon became noted for the growing of grapes for both wine and grape juice.

Si voleu saber més sobre altres Barcelona, aneu a Fronteras blog.

Referent:
Explore New England’s Past
Westfield, New York, pàgina oficial.
Wikimedia Commons
MyTopo Historical Maps

Quo Vadis, Barcelona (1)

Avui començo una nova sèrie d’articles on visitarem les Barcelona que hi ha per aquests móns de déu.
Today I begin a new series of articles on the visit to Barcelona, ​​there are here, there and everywhere.

•Barcelona, Rio Grande do Norte, Brasil

Superfície  km²: 152,30
Habitants: 3.957
Altura mitjana (m.): 124,00

Mapa de Paraíba i Rio Grande do Norte, 1643. Col·lecció de l’Institute Ricardo Brennand, Recife, Brasil. Part de la sèrie de cartografia pel llibre de Barlaeu amb il·lustracions de Frans Post.

Map of Paraíba and Rio Grande do Norte, 1643. Ricardo Brennand Institute collection, Recife, Brazil. Part of the cartographic set
executed in 1643 for Barlaeu’s book with illustrations by Frans Post.

•ESPURNES TROBADES

Potiguar és el nom d’una gran nació tupi que habitava la regió. En tupi vol dir Comedor de camarão (Menjador de gambetes). Diversos descendents de la tribu dels potiguars van adoptar, o varen ser sotmesos, al bateig cristià amb el cognom Camarão.

A la 17:00 hores del dia 6 d’agost de 1984 va morir de causes naturals  José Lopes da Silva de 65 anys. L’últim potiguar de Barcelona. Nascut a Serra da Tapuia, era descendent de la tribu Cariri i integrant dels Potiguars, que habitaven el litoral del Rio Grande do Norte des de Baía Formosa fins  Touros. El primers colonitzadors gairebé varen delmar les tribus indígenes. Actualment no existeixen tribus indígenes a la regió. Va ser famós a Barcelona, no només per ser indígena, també per ser l’únic captaire de la ciutat. Fins a avui, no hi ha ningú que practiqui la mendicitat a la ciutat (sic).

•SPARKS FOUND

Potiguar is the name of a big nation tupi that inhabited the region. In tupi means Comedor of camarãor (Canteen of shrimps). Several descendants of the tribe of the potiguars adopted, or were subjected, to the baptism of Christian with the surname Camarãor.

To the 17:00 hours of the day 6 of August of 1984 died of natural causes José Lopes da Silva of 65 years. The last potiguar of Barcelona. Been born to Serra da Tapuia, was downward of the tribe Cariri and member of the Potiguars, that inhabited the seaboard of the Rio Grande do Norte since Baía Formosa until Touros. The first colonists almost decimated the native tribes. At present they do not exist native tribes to the region. It was famous in Barcelona, no only to be native, also to be the only beggar of the city. Until today, there is not anybody that practise the begging to the city (sic).

Un excel·lent exemple de la primera edició de Colton: un mapa de 1855 del Brasil, Guaiana Britànica, Guaiana Francesa (Cayenne) i la Guaiana holandesa (Surinam). Abasta des de Veneçuela a Uruguai i la conca de l’Amazones fins a l’Atlàntic. Mapes de detall de Pernambuco i Rio de Janeiro apareixen en el quadrant inferior esquerre. Al llarg del mapa s’identifiquen diverses ciutats, fortaleses, rius, ràpids, guals, i una varietat d’altres detalls topogràfics. Mapa a mà de color rosa, pastís verd, groc i blau per definir els límits nacionals i regionals. George Washington Colton, 1855, Atlas of the World.

An excellent first edition example of Colton’s rare 1855 map Brazil, British Guyana, French Guyana (Cayenne), and Dutch Guyana (Surinam). Covers from Venezuela to Uruguay and from the Amazon basin to the Atlantic. Insets detail maps of Pernambuco and Rio de Janeiro appear in the lower left quadrant. Throughout the map Colton identifies various cities, towns, forts, rivers, rapids, fords, and an assortment of additional topographical details. Map is hand colored in pink, green, yellow and blue pastels to define national and regional boundaries. George Washington Colton’s 1855 Atlas of the World.

•HISTÒRIA BREU

La regió on avui es troba la ciutat de Barcelona va ser colonitzada al segle XIX per camperols de Seridó, així com altres regions de Rio Grande do Norte i Paraíba. Segons l’historiador Cascudo, la primera casa de Salgado, nom amb què era coneguda la regió, va ser construït per Maria José do Nascimento, un nadiu de Bodo a Cerro-Corá, que amb dos germans van ser els primers propietaris de la terra. El nom de Salgado, el primer pel qual Barcelona era coneguda, es deu a l’alt nivell de salinitat de la terra.

El 1929, l’alcalde de São Tomé, ciutat de la que Barcelona formava part, va canviar el nom per Barcelona. El nom prové d’una plantació situada a l’Amazònia, on l’alcalde havia treballat. Barcelona s’emancipa de São Tomé el 17 de desembre de 1958.

•BRIEF HISTORY

The region where today finds the city of Barcelona was settled to the 19th century for peasants of Seridó, as well as other regions of Rio Grande do Norte and Paraíba. As the historian Cascudo, the first house of Salgado, name with what was known the region, was built by Maria José do Nascimento, a native of Bodo a Cerro-Corá, that with two brothers were the first owners of the land. The name of Salgado, the first for which Barcelona was known, owes to the high level of salinity of the land.

The 1929, the mayor of  São Tomé, city of what Barcelona formed part, changed the name for Barcelona. The name comes from a plantation situated to the Amazònia, where the mayor had worked. Emancipating Barcelona São Tomé on 17 December 1958.

Nova precisa et Brasiliae Tabula totius realitzat el 1640 per Joan Blaeu. Mostra les capitanies de la costa brasilera, en una organització diferent de l’establerta en la primera meitat del segle XVI.

Nova precisa et Brasiliae Tabula totius realised the 1640 for Joan Blaeu. Show the captaincies of the Brazilian coast, in a different organisation of the established in the first half of the 16th century.

Atles polític de 1922. Autor desconegut.

Political atlas of 1922. Unknown author.

Carta escrita fa més de mig segle per un emigrant barceloní que va anar a Rio de Janeiro a la recerca d’una vida millor.

Letter written does more than half century for a migrant Barcelonan that went to Rio de Janeiro to the research of a better life.

Precursors dels moderns logotips amb que les empreses s’identifiquen, les marques cremades sobre el cuir del bestiar és el més primitiu senyal de propietat. Hi ha registres de ferros en gravats de l’antic Egipte i en versos del poeta grec Anaximandro i el romà Virgílio.  D’inici, les marques eren fetes en grans festes, atraient cantants, fanfarrons i els millors vaquers.

Precursors of the modern logotypes with that the companies identify , the burned brands on the scalp of the livestock is the most primitive signal of property. There are registers of irons in engravings of the ancient Egypt and in verses of the Greek poet Anaximandro and the Roman Virgílio. Of start, the brands were done in big parties, attracting singers, boasters and the best cowboys.

Us convido a llegir aquest escrit que hi ha a la pàgina oficial d’aquesta Barcelona brasilera. L’he transcrit literalment perquè crec que és fàcil d’entendre i molt il·lustrativa :

I invite you to read this writing that there is to the official page of this Brazilian Barcelona. I have transcribed him literally because I think that is easy to understand and very clear:

Ao visitar Barcelona, não espere que alguém diga moltes gràcies em sinal de agradecimento, nem espere alguém pedir-lhe algo si us plau educadamente. Por favor! Ao chegar pela manhã você não receberá um bon dia!, nem será saudado com um bona tarda ou bona nit ao chegar a noite à cidade. Não tente começar um namoro com uma barcelonense perguntando com et dius? Por que ela não saberá dizer-lhe o próprio nome. Em fim, se você quiser fazer amigos perguntando com estàs? e na tentativa de ser gentil dirá encantat de cionèixe’r-te (sic), não espere nenhuma reação do barcelonense que não uma expressão inquisitorial.

Tudo isso não nos faz mal educados, afinal não somos uma daquelas típicas cidades do sul do Brasil de colonização estrangeira. Antes que a coisa se complique mais, é melhor que saia da cidade sem nem mesmo dizer adéu. Sim, como você já deve estar adivinhando, nós não falamos catalão. Guarde, por favor, seu català para àqueles da cidade homônima; leitores de Joanot Martorell, de onde Joan Miró dava suas pinceladas e onde se come muita escudella i carn d’olla ou se bebe tarragona (sic) o tempo todo.

Na verdade, nós somos tão lusófonos quanto se é qualquer município sertanejo que se preze. Mas nosso vocabulário é especial, porque nele um filólogo é capaz de perceber verdadeiros “artefatos de arqueologia lingüística”, que não chegam a ser fósseis porque nós os mantemos vivos no nosso dia-a-dia. O que são hoje resistências do português arcaico chegaram junto com os colonizadores e foram preservadas pelas populações rurais e incultas do sertão brasileiro. Imune aos modismos e a subserviência cultural das metrópoles, eles conservaram o falar português da Idade Média.

Muitas destas expressões, inclusive, foram usadas por Luis de Camões, Padre Antônio Vieira e Gil Vicente em suas obras. Muitos dos costumes e do vocabulário do sertão evocam muito a Europa ibérica, sobretudo acamponesa e medieval. À seguir confira um pequeno dicionário de expressões arcaicas historicamente usadas no municipío de Barcelona/RN. Nem todos os termos usados no nordeste brasileiro são utilizados em Barcelona. Muitas das usadas, inclusive, têm seu sentido completamente diferente daquelas empregadas em outros Estados e até cidades próximas.

Com encabir Europa a Brasil?

Referents:
Portal Virtual de Barcelona, Brasil
Mappery.com
Wikimedia Commons

Món antic (5)

Old World (5)

La història del Jardí de l’Edèn, el jardí dels primers mals de cap,  apareix a l’Antic Testament, i encara que s’ha descrit, la seva ubicació segueix essent un misteri. O una llegenda. Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, la ubicació s’havia fixat a l’est de l’Europa coneguda i després al voltant de Mesopotàmia.

The story of the Garden of Eden, the garden of the early headaches, appears in the Old Testament, and although described, its location remains a mystery. Or a legend. During the Middle Ages and the Renaissance, the location was established in eastern Europe, then known about Mesopotamia.

Aquest mapa holandès cobreix la regió entre el Mediterrani i el Golf Pèrsic, representa nombrosos llocs bíblics, entre ells les recorreguts dels fills d’Israel i el Jardí de l’Edèn. El mapa està adornat amb una bandera i quatre vinyetes per cantonada: la creació d’Adam i Eva, el Paradís, Eva oferint a Adam la poma, i l’expulsió del Jardí de l’Edèn. A la part inferior central és una gran escena de l’Arca. Aquesta és la primera edició. Bastiaan Stoopendaal, 1682.

This Netherlands map covers the region between the Mediterranean and the Persian Gulf, represents several Biblical sites, including the pilgrimage of the sons of Israel and the Garden of Eden. The map is adorned with a corner flag and four vignettes: the creation of Adam and Eve, Paradise, Eve offering Adam the apple, and expulsion from the Garden of Eden. At the bottom center is a great scene of the ark. This is the first edition. Bastiaan Stoopendaal, 1682.

Aquest és un esplèndid exemple de principis de 1657 obra de Nicholas Visscher, el mapa de Terra Santa, o com es titula (en traducció aproximada) “El paradís, o el Jardí de l’Edèn amb els països dels voltants i els seus patriarques”. Abasta la regió compresa entre el Mediterrani i el Golf Pèrsic (incloses les regions d’Israel, Palestina, Síria, Jordània, Turquia i Iraq), i compta amb un destacat Jardí de l’Edèn prop de la ciutat de Babel (Babilònia). El mapa combina increïblement geografia real i la Bíblia. Aquest mapa va ser dibuixat per Visscher, com a part d’una sèrie de 5 mapes per a la seva inclusió en l’Abraham van den Broeck’s Staten Bible holandesa de 1657. Aquesta és la primera edició d’aquesta sèrie de mapes que es va convertir en important base per a nombrosos altres mapes bíblics que varen aparèixer en el segle XVIII, inclosos els de Stoopendal, Krul i Maxon.

This is a splendid early example of Nicholas Visscher’s 1657 map of the Holy Land, or as it is titled (in rough translation) “Paradise, or the Garden of Eden. With the Countries circumjacent Inhabited by the Patriarchs”. Covers the region between the Mediterranean and the Persian Gulf (including the modern day regions of Israel, Palestine, Jordan Syria, Turkey & Iraq), and features a prominent the Garden of Eden located near the city of Babel ( Babylon ). The map itself, combining actual and Biblical geography, is stunningly produced.  This map was drawn by Visscher as part of a five part map series for inclusion in Abraham van den Broeck’s 1657 Dutch Staten Bible. This is the first edition of this important map series which would become basis for numerous other Biblical maps appearing through the 18th century, including those of Stoopendal , Krul and Maxon.

Homann basa aquest mapa de la Terra Santa en la cartografia de Guillaume Sanson. Representa la regió dividida entre les dotze tribus d’Israel i abasta des de Sidó a Sirbonis. El riu Kishon connecta el Mediterrani amb el Mar de Galilea. El títol compta amb Moisès rebent els Deu Manaments i a la inserció de la cantonada oposada hi ha un mapa que mostra l’èxode. Johann Baptist Homann, 1710

Homann based map of the Holy Land in the cartography of Guillaume Sanson. Represents the region divided among the twelve tribes of Israel and runs from Sidon to Sirbonis. The Kishon River connects the Mediterranean and the Sea of Galilee. The title has Moses receiving the Ten Commandments and the insertion of the opposite corner there is a map showing the exodus. Johann Baptist Homann, 1710.

Aquest és un dels millors mapes de Homann i el més atractiu de Palestina, Israel i Terra Santa. Representa la regió dividida en les 12 Tribus d’Israel. La part superior dreta té una dedicació per part del cartògraf a Karl Wilhelm Ferdinand, futur duc de Brunswick-Wolfenbüttel i Braunschweig Lüneburg. Aquest mapa va ser dibuixat per Johann Christoph Harenberg el 1752.

This is one of the Homann finest and most appealing maps of Palestine, Israel and The Holy Land. Depicts the region divided into the 12 Tribes of Israel. The upper right features a dedication from the mapmaker to Karl Wilhelm Ferdinand, the future Duke of Braunschweig-Wolfenbüttel and Braunschweig-Lüneburg . This map was drawn by Johann Christoph Harenberg el 1752.

Mapa bíblic de la regió que envolta el Mar Mort i el delta del Nil, representa el pelegrinatge dels fills d’Israel. Inclouen vinyetes dels esdeveniments importants de l’Èxode, Deuteronomi i Nombres. Plancius/Cloppenburg, 1625.

Biblical map of the region surrounding the Dead Sea and the Nile Delta, represents the pilgrimage of the children of Israel. They include drawings of important events of the Exodus, Numbers and Deuteronomy. Plancius / Cloppenburg, 1625.

Mapa decoratiu de l’Orient Mitjà que abasta les regions bíbliques dels mars Negre i Caspi, a través de la major part de la Península Aràbiga. El mapa es centra principalment en les característiques geogràfiques, amb només uns pocs noms de lloc. El Paradís està situat al riu Eufrates. Una gran varietat d’animals salvatges (incloent un unicorn) i monstres marins per omplir el mapa. Als costats són les escenes d’Eva oferint la poma a Adam i l’expulsió del jardí. Heinrich Scherer, 1710.

Decorative map of the Middle East covering the areas of Bible Black and Caspian seas, through most of the Arabian Peninsula. The map focuses primarily on geography, with only a few place names. The Paradise is located in the Euphrates River. A variety of wild animals (including a unicorn) and sea monsters to fill the map. On the sides are scenes of Eve offering Adam the apple and the expulsion from the Garden. Heinrich Scherer, 1710.

Hoc schema et descriptio referens Orti Eden situm…
Thomas Guarinus, 1578.
Biblia Sacra, Basel, Thomas Guarinus, 1578. Genesis.

Mapa sorprenent que cobreix l’extensió de l’imperi turc, que s’estén per Grècia, Aràbia i Líbia, amb els mars Caspi i Negre i la Mediterrània oriental. El mapa és ple de detalls de les ciutats, rius i muntanyes. El títol amb l’emperador, comerciants, soldats i un lleó va ser gravat per Abraham Drentwet, Jr. Seutter/Lotter, 1750.

Map surprising that covers the extension of the Turkish empire, stretching to Greece, Arabia and Libya, the Caspian and Black seas and the eastern Mediterranean. The map is filled with details of cities, rivers and mountains. The title of Emperor, merchants, soldiers and a lion was shot by Abraham Drentwet, Jr.. Seutter / Lotter, 1750.

Referents: Old World Auctions, Wikimedia Commons, Holy Land Maps

PD: La resolució de les imatges és la màxima permesa per Old World Auctions.
PS: The image resolution is the maximum allowed by Old World Auctions.
Podeu investigar més a: Oldcivilizations Blog.

Món curiós (8)

Curious world # 8

Uns breus apunts:
Some brief notes:

•Independència el 2020. O aixó és el que diuen des de Coming Anarchy.
• Independence in 2020. Or that’s what they say from Coming Anarchy.

•Si poguéssim triar els nostres veïns,  The Economist.
• If we could choose our neighbors, The Economist.

•Si els nazis haguessin guanyat la guerra… Trobat a Big Think.
• If the Nazis had won the war … Found at Big Think


•Europa segons els belgues. No recordo on el vaig veure, ho sento.
• Europe according to the Belgians. I do not remember where I saw, sorry.

•Els Estats Units, de debò. Trobat a MattKirkland.com
• The United States, really. Found in MattKirkland.com


•El Món Invertit. A Big Think.
• The Inverted World. At Big Think.


Barcelona (4)

[English version at the end of the post]

•SEGLE XVIII-XX (1958)

La Rambla es va convertir en el passeig per excel·lència de la nova Barcelona del final del segle XVIII. Alguns dels edificis més emblemàtics que s’hi van construir, que encara avui es conserven, són el Palau de la Virreina, el Palau Moja i el Palau Marc, entre altres. També va ser en aquesta època quan van emergir amb força diverses zones de la ciutat intramurs que fins llavors havien tingut un desenvolupament urbà desigual.

Al Raval, espai ocupat majoritàriament per zones de conreu i grans establiments eclesiàstics i de serveis, s’hi van anar instal·lant cada vegada més indústries emergents, com ara les fàbriques cotoneres i, especialment, les de fabricació d’indianes.

A l’altre extrem de la ciutat, al barri de Sant Pere, es va accelerar notablement la construcció d’habitatges, al costat d’operacions d’urbanització com el passeig de l’Esplanada. Es va recuperar llavors la pràctica, ja habitual en els segles medievals, d’aixecar pisos nous per sobre d’altres, que accentuaven la verticalitat del paisatge urbà. Als prats de Sant Martí de Provençals es va construir el cementiri del Poblenou, on anys més tard es van enterrar els milers de víctimes de l’epidèmia de febre groga del 1821.

Paral·lelament al desenvolupament urbà, diverses personalitats, com ara el gravador Pere Pasqual Moles i el pintor Antoni Viladomat, entre altres, destacaven en l’àmbit cultural i artístic de la ciutat.

•1706

L’ordre rural del Pla de Barcelona es va identificar amb les traces de les antigues rieres i aquestes es van convertir en els límits de terme, divisòries de propietat i fins i tot camins.

Plànol de Barcelona 1706. Nicolas Visscher

•1719-1753

El final desfavorable de la guerra de Successió per a Barcelona i Catalunya va provocar un veritable daltabaix urbanístic a la capital catalana. L’enderrocament de bona part del barri de la Ribera i la construcció d’una ciutadella militar gegantina va suposar l’operació de transformació urbana més important que va experimentar la ciutat al llarg de la primera meitat del segle XVIII. La construcció de la ciutadella i la creació d’un nou perímetre urbà al sector oriental de la ciutat va donar pas, a partir del 1753, a la regularització de la façana marítima de Barcelona. En aquesta data va començar oficialment la construcció del barri de la Barceloneta, amb la col·locació de la primera pedra.

Des de la construcció de les muralles, a l’edat mitjana, fins a mitjan segle XIX, la forma i les dimensions de Barcelona no van canviar gens. El pla, ocupat per altres nuclis com ara el Clot, Sant Martí de Provençals o Santa Maria de Sants, era un entramat de rieres i rierols, camps i vinyes, camins i carreteres i algun estany, com el del Canyet, com es pot veure en aquest mapa del segle XVIII. S’hi pot veure, també, el rec comtal. Data: després del 1719 i abans del 1753, autor desconegut.
Plànol de Barcelona fet l’any 1801 amb la imatge que oferia la ciutat i el pla el 1740.

•1806

1806

•1823-1850

Aquest mapa mostra una visió molt més àmplia, ja que recull l’àrea entre els rius Llobregat i Besòs i, a més de viles més allunyades de Barcelona, com ara Molins, Montcada o Santa Coloma, també situa llocs com les Corts de Sarrià, la Bordeta, la Torrassa o Sant Andreu Comtal. Publicat a Milà el 1823, C. Vacani.
Vista de Barcelona amb la ciutadella militar a mitjan segle XVIII.
Planta de les Drassanes a mitjan segle XVIII, envoltades pels nombrosos camps de conreu del Raval i la falda de Montjuïc.

•1847

Camins principals del Pla de Barcelona.

Plànol aixecat pel Cos d’Enginyers de l’Exèrcit, 1847

•1855

Plànol dels voltants de la ciutat de Barcelona aixecat per orde del Govern per a la formació del projecte d’eixample. Fixeu-vos molt bé en el Límite de Zona Militar, que voreja Barcelona.

Plànol topogràfic, 1855. Ildefons Cerdà

•1859

Eixample de Barcelona. Pla dels voltants de la ciutat de Barcelona i del projecte per a la seva millora i ampliació,1859. Ildefons Cerdà i Sunyer.

Les altres propostes d’Eixample:

•1890

Sobre la quadrícula de l’Eixample de Cerdà, el mapa mostra l’avenç de les construccions després de l’Exposició Universal del 1888, amb illes de cases construïdes amb més densitat als voltants del passeig de Gràcia i el passeig de Sant Joan, i la zona del Poblenou, aixecada a redós del cementiri i a remolc de les fàbriques.
Plànol del municipi de Barcelona. D.J.M. Serra, 1891

•1899

Projecte d’unificació i reforma dels pobles del pla a la ciutat de Barcelona. Ricardo Alsina Amils, 1899

•1901

•1904

•1914

Plànol general de Barcelona. La febre tifoide a Barcelona: gràfic de l’epidèmia de l’any 1914

•1915-1920

El creixement de la ciutat arran de la urbanització de l’Eixample de Cerdà i l’agregació dels municipis veïns es veu ben clarament en aquest mapa del principi del segle XX: Ciudad de Barcelona con su llano y alrededores [1915-1920]

•1933

Servicio Topografico de l’Ajuntament de Barcelona, any 1933. Escala 1:5.000. Detall.

•1958

Plànol de la ciutat de Barcelona 1:10 000, dibuixat i editat pel Servei Tècnic del Plànol de la Ciutat. Autor: Ajuntament de Barcelona. Servei Tècnic del Plànol de la Ciutat, 1958

Agraïments:

Any Cerdà
ICC. Cartoteca Digital
Museu d’Història de Barcelona
Zonu.com

English version ↓

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers