Barcelona (3)

L’any de la picor.
En català diem “l’any de la picor” quan ens referint a alguna cosa que fa molt de temps va passar o és molt antiga. L’any 1471 segons les cròniques i la tradició de Catalunya va sofrir una invasió de puces veritablement esgarrifosa i virulentes. Fou un dels anys terribles de fam i de misèria, perquè també va perdre’s la majoria de les collites.
Font: Històries i Llegendes de Barcelona, de Joan Amades.

The year of the itch
In Catalan we say “the year of the itch” when referring to something that happened long ago or very old. In 1471 according to the chronicles and traditions of Catalonia suffered an invasion of fleas truly chilling and virulent. It was one of the terrible years of hunger and misery, because he also lost most of the crops.
Source: Històries i Llegendes de Barcelona, de Joan Amades.

[English version at the end of the post]

•SEGLE XV-XVI

L’auge del comerç animava els mercaders a construir la Llotja i tornava els barcelonins audaços, i la multiplicació d’instruments financers i comercials els tenia tot el dia a cal notari.

El Comerç a la Europa Medieval. The Historical Atlas de William R. Shepherd, 1926.

Al mateix temps que les fires, els mercats i les transaccions estenien l’ús de les lletres de canvi -i la progressiva complexitat de les operacions transformava molts canvistes en banquers-, els particulars vivien una autèntica passió pels contractes i tot ho posaven per escrit, des de préstecs fins a testaments, inventaris o compravendes. Perquè tothom volia fer negoci, des de menestrals que s’associaven per tirar endavant algun projecte mercantil o professional, fins a rics burgesos que volien esdevenir rendistes, passant per membres de l’església que arrodonien els ingressos mitjançant la pràctica continua del crèdit.

El comerç enriquia la ciutat i els seus ciutadans, però també era un negoci perillós des del moment que qualsevol accident podia provocar la pèrdua de la mercaderia i, amb això, la desaparició de les inversions. Per això, ja des de Jaume I, es van establir una sèrie de normes sobre les indemnitzacions en cas d’accident marítim que van donar pas a les assegurances, regulades per llei al segle XV.

Un perill similar tenien les operacions financeres -i més quan el principal client era un rei embrancat en diversos conflictes bèl·lics i sempre mancat de diners-, com va demostrar la fallida general de taules de Barcelona del 1381, fet que va propiciar la creació, el 1401, de la Taula de Canvi de Barcelona, assegurada pel poder municipal.

Tot i això, la ciutat no tenia només vocació d’empori, sinó que també actuava com a centre productor. Eren productes de Barcelona el corall, el vidre, el ferro, el cuir i la plata, però, sobretot, els draps de llana, una indústria pensada per a l’exportació que, malauradament, no va ser capaç d’entomar les dificultats del comerç internacional i va reaccionar amb violència durant la crisi del segle XV.

Europa al segle XV. The Historical Atlas de William R. Shepherd, 1926.

•SEGLE XVII

La guerra dels Segadors va acabar el 1659 amb el tractat dels Pirineus, però a Barcelona ho va fer set anys abans. Les tropes de Felip IV van posar setge a la ciutat l’agost del 1651, situació que va ajudar a afeblir encara més una població molt delmada per la terrible pesta del 1651 -fonts de l’època parlen de 30.000 morts, tot i els esforços que va dur a terme la Dotzena del Morbo(*) per frenar els estralls de l’epidèmia.

(*) Als segles XVI i XVII els barcelonins van anar creant mecanismes de defensa contra malalties infeccioses i pestes. Ja des de la Pesta Negra del 1348 hi havia textos com El verdadero conocimiento de la peste, del metge barceloní Joan F. Rossell, que el 1632 es va distribuir entre el Consell de Cent i els oficials de la ciutat. Eren obres sobre les causes i símptomes de la malaltia i donaven consells de profilaxi individual com l’ús del vinagre, els alls o la pols de banya de cérvol. Tot i això, molts autors consideraven que el millor era fugir ràpidament, ben lluny i per força temps (la profilaxi de les famílies benestants).

Després de catorze mesos de setge, Barcelona va capitular l’11 d’octubre de 1652. Va poder mantenir les institucions de govern municipal, però el Consell de Cent va perdre el control sobre les defenses, el dispositiu militar i la insaculació, que van anar a parar a mans del rei.

Barcelona. Sebastien de Beaulieu, 1706

Conflictes de la Història. Fets històrics i guerres. Servidor molt recomanable. Cliqueu sobre la imatge per accedir-hi.

Un altre excelent web. Mapes Medievals:

Referents:

Fordham University
Cercle Català d’Història
ICC Cartoteca Diginal
Història de la Ciutat
Viquipèdia

English Version ↓

• CENTURY XV-XVI
The rise of trade encouraged the merchants to build the Market and again the locals brave and the proliferation of financial instruments and the business had all day to be a notary.

While the fairs, markets and transactions extend the use of bills of exchange, and the progressive complexity of the operations transformed many bankers in-changers, individuals living a real passion for the contracts and put everything in writing from loans to wills, inventories and purchases. Because everyone wanted to do business, from artisans to carry out a project for associated professional trade, who wanted to become rich bourgeois rentiers, to church members who rounded revenue through the practice continues credit.

The trade enriched the city and its citizens, but also was a dangerous business from the time that any accident could cause the loss of the goods and thus, the disappearance of investments. Therefore, since James I, were set a series of rules on compensation in case of an accident that gave way to marine insurance, regulated by law in the fifteenth century.
A similar danger had financial transactions, and when the main customer was king engaged in several wars and always lacked money, as he demonstrated the bankruptcy of the general table of Barcelona 1381, which led to the creation, in 1401, the Board of Currency Barcelona secured by municipal power.

However, the city did not just want to emporium, but also acted as a production center. They were products of Barcelona coral, glass, iron, leather and silver, but especially the woolen cloth, an industry intended for export, which unfortunately was not able to prove willing difficulties of international trade and reacted with violence during the crisis of the fifteenth century.

• XVII CENTURY
Segadors War ended in 1659 with the Treaty of the Pyrenees, but Barcelona did seven years earlier. The troops of Felipe IV put siege to the city in August 1651, a situation that helped to weaken much further a population decimated by the terrible plague of 1651-era sources speak of 30,000 dead, despite efforts who conducted the Twelfth of morbid (*) to stop the ravages of the epidemic.

(*) In the sixteenth and seventeenth centuries the locals were creating defenses against infectious diseases and pests. Ever since the Black Plague of 1348 there were texts like the true Knowledge of fever, the doctor Barcelona Joan F. Rossell, who in 1632 was distributed between the Council of One Hundred and city officials. They were works on the causes and symptoms of the disease and gave advice to individual prophylaxis and the use of vinegar, garlic powder horn or deer. However, many authors considered that it was best to flee quickly, far and long time (prophylaxis of wealthy families).

After fourteen months of siege, Barcelona surrendered on 11 October 1652. He was able to maintain the institutions of municipal government, but the Consell de Cent lost control over the defense, the military device and the procedure of choice device that ended up in the hands of the king.

About these ads