Barcelona (1)

Un recent estudi elaborat per la Universitat d’Oxford, assegura que gran part de la població del Regne Unit descendeix directament d’un grup de pescadors ibèrics que va viatjar per mar fins a les Illes Britàniques fa aproximadament 6.000 anys. «La majoria dels actuals habitants del Regne Unit són hereus directes dels espanyols», va confirmar al diari «The Independent» el professor Bryan Sykes, autor d’una investigació que suposadament desmunta la teoria que els celtes provenen de tribus de l’Europa Central. L’equip d’investigadors va arribar a aquesta inesperada conclusió mitjançant l’anàlisi de material genètic de persones d’origen celta i d’habitants de la costa cantàbrica. Després de comprovar que l’ADN d’ambdós grups era pràcticament idèntic, van llançar la teoria que els anglesos provenen d’un grup de pescadors que va sortir de la Península Ibèrica fa uns 6.000 o 7.000 anys.

A recent study by the University of Oxford, says that much of the UK population directly descended from a group of Iberian fishermen who traveled by sea to the British Isles about 6,000 years ago. “Most current residents of the United Kingdom are direct heirs of the Spaniards,” he confirmed to the newspaper “The Independent” by Professor Bryan Sykes, author of a study that supposedly removed from the theory that the Celtic tribes of Central Europe . The research team reached the unexpected conclusion by analyzing genetic material from people of Celtic origin and people of the Cantabrian coast. After checking the DNA of both groups was virtually identical, launched the theory that the English came from a group of fishermen who left the Iberian Peninsula some 6,000 or 7,000 years.

Mapa neolític sintetitzat i simplifcat d'Europa en el 5è mil.lenni abans de la nostra era. Font: José Manuel Benito Álvarez

•BARCELONA, VISITA PRÈVIA

Parlar sobre Barcelona i la seva història, i cercar les imatges, mapes o recursos més adients, es una tasca complexa i molt perillosa. Per tant, assumeixo les mancances, els buits en el temps i l’espai que pugueu trobar i sigueu vosaltres els autors amb les vostres aportacions.

•ELS ORIGENS, SEGLE VI aC – SEGLE III dC.

En èpoques prehistòriques ja hi havia diversos tipus d’assentaments i poblats neolítics a la zona i els voltants de Barcelona (en són una mostra les mines prehistòriques de Gavà) i, quan els romans van venir a lluitar contra els cartaginesos, els grecs ja feia temps que estaven instal·lats al territori que anomenaven Ibèria, en referència als pobles que hi habitaven des del segle VI aC.

Assentaments Grecs i Fenicis a la Mediterrània, 550 aC. Font: The Historical Atles by William R. Shepherd, 1923.

Els ibers no era un poble homogeni sinó més aviat un conjunt d’ètnies diferents que tenien una cultura i una llengua comuna. Elsi laietans ocupaven el pla de Barcelona, el Maresme fins a la desembocadura del riu Tordera i una part del Vallès (potser també Montserrat i el Montseny).

Reconstrucció datada el segle XIX del mapa del món d’Estrabó (18 aC)

El pla de Barcelona tenia una població ibera relativament densa, amb divuit poblats, entre els quals hi havia el Turó; de Can Bosc i el Santuari de Mont Aguilar, el Puig Castellar, el Turó de la Rovira, Ca n’Oliver, Can Fatjó i Penya del Moro eren els més pròxims al nucli fundacional de Barcelona.

Aquests poblats estaven situats estratègicament a llocs elevats, per defensar-se millor, i a prop de les rutes més freqüentades. Els habitants es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Conreaven sobretot cereals, però també olivera i vinya i mantenien un comerç actiu d’aquests productes (activitat que va donar lloc a la primera via de comunicació que va recórrer la costa mediterrània: la Via Heraklea o Camí d’Hanníbal, que després es va convertir en la Via Augusta). Treballaven el bronze i el ferro, fabricaven atuells de ceràmica i teixien llana i lli.

Expansió territorial de Roma 264 aC-192 dC Font: The Historical Atlas by William R. Shepherd, 1923.

Durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), Cartago, liderat per Anníbal Barca, va ocupar la població en el transcurs de la seva marxa cap als Pirineus, havent traspassat l’Ebre, que era fins aleshores el límit del domini cartaginès. En molts casos, aquesta ocupació (218 aC) és assenyalada com a data de fundació de la ciutat.

Però si algú es mereix l’honor de ser considerat el pare de Bàrcino, és l’emperador romà August, que la va fundar cap a l’any 10 aC seguint un pla de reestructuració del nord-est de la Península, que va idear Agripa un cop acabades les guerres càntabres (any 19 aC).

Mapa d’Europa segons Estrabó

I per què Bàrcino a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empòrion i Tàrraco?. Donc, perquè era una zona estratègica, amb molt bona comunicació amb l’interior i permetia el control del comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d’un promontori d’uns 12 metres d’altura que a l’edat mitjana es va anomenar mont Tàber?

Cap a l’any 44 dC, Pomponi Mela la va qualificar de ciutat petita i fortificada. Uns anys després, Plini va dir que era una de les dotze colònies de la Hispània Citerior on es va establir, per deductio (ciutats fundades per colonització), i un grup de ciutadans romans civils o veterans de les guerres càntabres. Bàrcino, dotada d’estructura de govern i administració pròpies a imitació de Roma, va ser centre administratiu i religiós, com demostra l’estructura urbana, la presència d’un temple de culte oficial i la proporció entre l’espai públic i el privat.

Seguint l’estructura urbana típica, l’envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers al voltant del forum central, on s’alçava el temple d’August, i on hi devia haver altres edificis dels quals no es tenen evidències. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, els cardo i decumanus maximi (sota els carrers Llibreteria-Call i Bisbe-Regomir).

Barcelona Romana

Com que la seva funció era controlar un territori no gaire extens però sí molt productiu, aquest es va estructurar mitjançant una centuriació, el primer cadastre. Una terra fèrtil, recursos miners i abundància de productes del mar constituïen la riquesa de Bàrcino. Això sense comptar el control del riu Llobregat. Així, doncs, cal que ens imaginem un port al Llobregat amb un trànsit intens.

Expansió de Roma durant el primer segle aC. Atles Històric que conté una sèrie cronològica del 104 mapes, en períodes successius, des de l'alba de la història fins al present de Robert H. Labberton. Sisena edició. 1884.

Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat (com l’excavada a l’avinguda de Francesc Cambó). Seguint el costum romà, els primers habitants es van inscriure a una tribu, la Galèria, i tenien procedència itàlica. Però un dels aspectes més destacats de la colònia va ser la presència de lliberts -exesclaus dedicats a treballar per als seus propis interessos i els dels seus antics amos- i estrangers, que eren ben rebuts, com ho testimonia el centurió Luci Cecili Optat, que, al segle II dC, va exercir una carrera municipal brillant.

Els seus edificis i domus es beneficiaven d’una bona xarxa de clavegueram i d’un sistema d’abastament d’aigua gràcies a dos aqüeductes que hi entraven per la plaça Nova procedents de les mines de Collserola (l’últim tram, al carrer dels Arcs) i del Besòs, a l’altura de Montcada, amb traçat pel carrer dels Capellans.

I, com era costum a les ciutats romanes, els cementiris eren extramurs, i vorejaven l’accés a les portes, sobretot al punt d’entrada i sortida del tram litoral de la Via Augusta (plaça de l’Àngel i carrer de la Boqueria). N’és un exemple la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid (final del segle II – principi del segle III), que resseguia la via de la Porta Praetoria, i on estan enterrats individus de condició social baixa, d’acord amb els sepulcres coneguts com cupae.

•SEGLE III-V

S’ha parlat molt sobre si Bàrcino es va veure afectada per les incursions de pobles germànics. Però no ho sembla: entre el 269 i el 305 dC el Senat dels barcelonins va fer aixecar, al forum, monuments a diversos emperadors. Va ser un segle més tard, a mitjan segle IV, quan va emprendre la refortificació de les muralles. Signe evident d’algun perill.

segle III


I tot i l’arribada dels visigots, l’únic canvi significatiu en el mode de vida de la ciutat va ser la presència d’elements cristians -el cristianisme va guanyar la partida al segle IV dC, quan el bisbe Pacià va convertir la ciutat en un centre episcopal- i el desinterès creixent dels ciutadans notables per exercir els càrrecs municipals. Però això no va ser un fet exclusiu de Bàrcino sinó que va afectar tot l’Imperi.

Bàrcino va mantenir íntegres el seu dret itàlic i la immunitat fiscal. Les institucions del govern municipal van continuar amb les tres magistratures del cursus honorum, i el Senat -que a les ciutats occidentals s’anomenava Ordo. Els càrrecs eren escollits pel poble, la massa de ciutadans.

Només els qui no havien nascut en llibertat sinó que els havia alliberat el seu amo (liberti) tenien barrat el pas a la vida pública. Si hi volien intervenir ho havien de fer per mitjà del col·legi de Sevirs Augustals, que assegurava, al costat dels flamines, el manteniment del culte imperial.

El successor d’Alaric, el seu germanastre Ataülf, es va casar amb Gal·la Placídia el 414 després d’haver-la segrestat a Roma, i va dirigir als visigots entre 410 i 415. Després del saqueig de Roma, els visigots es van assentar al sud de la Gàlia, però amb la constant pressió dels exèrcits romans (410-414, derrota a Narbona) van haver de creuar els Pirineus, entrant a la Tarraconense i establint a Barcino una modesta cort. La capitalitat a penes va durar uns mesos, ja que Ataülf va morir assassinat al seu palau de la ciutat per l’esclau dubius de Sigeric (o Barnolfo), enemics de Ataülf.El va seguir Sigeric (per 7 dies) i després Walia. Cap el 416 se’ls va permetre entrar a Hispània per controlar els altres pobles bàrbars establerts, en qualitat de Foederatio de Roma. Walia va reconquerir gran part de la Hispània, de manera que l’emperador Flavi Honori va permetre als visigots, força romanitzats ja (o “civilitzats”), accedir a l’Aquitània i la Gallia Narbonensis a partir de 417 per establir el seu territori. Walia establir la cort estable el 417 a Tolosa.

Europa fins l'any 486

Alguns usurpadors de Roma, com Màxim d’Hispània (409-411 i/o c. 418-422) i Sebastià (444), van escollir com a capital Barcelona. Màxim va arribar a encunyar moneda de caràcter imperial (i no provincial). Durant el regnat d’Euric (466-484) es va declarar el regne dels visigots independent de Roma. Finalment, va prendre la Tarraconense (470-475, i va forçar amb Odoacre deposar l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul August a 476.

Aquestes imatges són una realització de TAEDIUM, Grup de Recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup emergent, en Història Medieval i Innovació Docent Universitària, de la Universitat de Barcelona.

Els meus agraïments a:
Els Amics dels Ibers
Zonu.Com Mapas y Fotos del Mundo
Història de la ciutat de Barcelona
Associació Call de Barcelona

English Version ↓

• BARCELONA VISIT PREVIEW
Talk about Barcelona and its history, and look for images, maps and more adequate resources is a complex and very dangerous. So I assume the shortcomings, gaps in time and space that you can find you and be your contributions to the authors.

• ORIGINS, sixth century BC – third century AD.
In prehistoric times there were various types of Neolithic settlements and villages in the area and the surroundings of Barcelona (in the mines are an example of prehistoric Gava), and when the Romans came to fight the Carthaginians, the Greeks had been time they were installed in the territory called Iberia, referring to the peoples who inhabited since the sixth century BC. The Iberians were not a homogeneous people but rather a set of different ethnic groups had a common culture and language. Elsi Laietans occupied the plain of Barcelona, ​​Maresme to the mouth of the Tordera River and part of Valles (perhaps Montserrat and Montseny). The plan of Barcelona had a population of Iberian relatively dense, with eighteen villages, among which was the hill; Can Forest Sanctuary and Mount Aguilar Puig Castellar, the Cerro de la Rovira, Ca Oliver, Can Fatjó Moro Rock and the town were the closest to the founding of Barcelona. These settlements were strategically placed in high places, to defend themselves better, and near the most frequented routes. The people engaged in agriculture and livestock. Mainly cultivated cereals, olives and vines and also maintained a lively trade of these products (activity that led to the first communication channel that crossed the Mediterranean coast: the Milky Way or Heraklea of ​​Hannibal, who then into the Via Augusta). They worked in bronze and iron, manufactured pottery vessels and wove wool and flax.

During the Second Punic War (218-202 BC), Carthage, led by Hannibal Barca, the population occupied in the course of his march towards the Pyrenees, having crossed the Ebro, which was until then the limit of Carthaginian rule. In many cases, this occupation (218 BC) is indicated as the date of founding of the city. But if anyone deserves the honor of being considered the father of Barcino, is the Roman emperor Augustus, who founded towards the year 10 BC, following a restructuring plan in the northeast of the peninsula, which was devised Agrippa once the Cantabrian wars (in 19 BC). Why Barcino in the coastal strip between two large cities and Empòrion Tarraco?. So it was a strategic area, with very good communication with the interior and allowing the control of trade on the beaches of the river Llobregat. I put in for safety, what better than the top of a hill about 12 meters to the Middle Ages was called Mount Taber?. Around the year 44 AD, Pomponio Mela called it a small town and fortified. Some years later, Pliny said it was one of the twelve colonies of Hispania Citerior which was established by deductio (cities founded by colonization), and a group of Roman citizens and veterans of the civil war Cantabrian. Barcino, with its own governing structure and administration in imitation of Rome, was religious and administrative center, as shown by urban structure, the presence of an official house of worship and the share between public and private. Following the typical urban structure, a surrounding wall that encompassed a network of streets around the central forum, where stood the Temple of Augustus, where there must be other buildings which are not evidence. There came together the two main roads of the urban layout of streets, the cardo and decumanus maxima (under the streets Llibreteria-Call-Regomir and Bishop). Because its function was to control a territory not too large but very productive, this was organized by centuriació, the first land registry. A fertile land, mineral resources and abundance of sea products constitute the wealth of Barcino. Not having control of the river Llobregat. So we must imagine a port Llobregat heavy traffic.

Barcino was not large (about 13 hectares) and must have been about two thousand inhabitants, including the suburban villas close to walls (such as excavated in the Avinguda Francesc Cambo). Following the Roman custom, the first inhabitants were enrolled in a tribe, the gallery, and had come italics. One of the highlights of the colony was the presence of freedom exesclaus dedicated to working for their own interests and those of their former masters, and foreigners, who were well received, as witness the centurion Lucius Caecilius opted to in the second century AD, played a brilliant career municipality. Its buildings and domus benefited from a good sewer system and water supply through two aqueducts that came to the square from the mines of New Collserola (the last section, on the street Arcs) and Besòs, Moncada to match with the street layout of Chaplains. And, as was customary in Roman cities, cemeteries were outside the walls, and borders the access doors, above the point of entry and exit of the coastal stretch of the Via Augusta (Plaçza del Angel and La Boqueria street ). One example is the necropolis of the Plaça de la Vila de Madrid (late second century – beginning of III century), which follows the path of the door Praetoria, and where individuals are buried in low social status, according to cupae known as the tombs.

• CENTURY III-V
Much has been said about whether Barcino was affected by incursions of Germanic peoples. But it seems: between 269 and 305 AD, the Senate made up of locals, the forum, several monuments to emperors. It was a century later, in mid-fourth century, when he undertook the refortificació the walls. Obvious sign of any danger. And despite the arrival of the Visigoths, the only significant change in the lifestyle of the city was the presence of Christians, Christianity won the game in the fourth century AD, when the patient became bishop in the city a center-bishop and the growing indifference of citizens to exercise their outstanding municipal charges. But this was not something exclusive Barcino but affected the entire empire. Barcino kept intact his right Italic and tax immunity. The institutions of local government continued with the three magistracies cursus honorum, and the Senate, which in Western cities called Ordo. The positions were chosen by the people, the mass of citizens. Only those who were born in freedom but had released their owner (Liberti) had barred the way to public life. If they had wanted to speak to through the college seviro augustal, who said, beside the Flaminia, the maintenance of the imperial cult. Alaric’s successor, his brother Ataulf, married Galla Placidia in 414 after it kidnapped in Rome, and led the

Visigoths between 410 and 415. After the sack of Rome, the Visigoths settled in southern Gaul, but the constant pressure of the Roman armies (410-414, defeated Narbonne) had crossed the Pyrenees, Tarragona and entering the setting to a Barcino modest court. The capital barely lasted a few months since Ataulf was assassinated in his palace in the city by the slave of Sigeric dubius (or Barnolfo), followed Sigeric Ataülf.El enemies (for 7 days) and then Wali. Around 416 were allowed into Hispania to control other peoples barbarians established, as Foederatio Rome. Wali had regained much of Hispania, so that the Emperor Honorius Flavia allowed the Visigoths, romanized as force (or “civilized”) to access the Aquitania and Gallia Narbonensis from 417 to establish their territory . Wali court established stable 417 in Toulouse. Some usurpers of Rome, and Maximus of Hispania (409-411 and / or c. 418-422) and Sebastian (444), were chosen as its capital Barcelona. Up came a mint imperial in nature (and provincial). During the reign of Euric (466-484) was the kingdom of the Visigoths declared independent of Rome. Finally, he took the Tarragona (470-475, and forced Odoacer deposed the last Roman emperor of the West, Romulus Augustus in 476.

About these ads

2 responses to “Barcelona (1)

  1. J. Alfonso D.N. 19 octubre 2011 a les 3:17 pm

    Bona tarda Jordi, ara si puc dir que tens un estupend blog, interessant aquest article en el qual deixo el meu comentari, quantes coses hi ha àdhuc per descobrir i d’una o una altra forma cadascun en el seu, estem els bloggers per fer-nos ressò en la mesura del possible.
    El teu blog té molt material de lectura, i ja li he fet un lloc en els meus favorits per a poc a poc anar donant-li un repàs.
    Enhorabona per les coses ben fetes, una salutació i endavant!

    • jordi francesch 19 octubre 2011 a les 5:25 pm

      Moltes gràcies per les teves paraules. Amb molt bona percepció veig el teu blog. Com un pas endavant per enfortí tots els estats d’ànim de la gent d’aquests països meravellosos, els nostres; malgrat guerres, dictadures i governs centralistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers

%d bloggers like this: