Monthly Archives: juliol 2011

XI Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (entrega de premis)

El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya, ha estat guardonat amb el premi d’Investigació a la XI Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011. L’acte ha tingut lloc al Seminario Mayor, Fundación Comillas (Cantabria).

La Secretaria de Estado de la Vivienda va inaugurar també la exposició de les 40 obres finalistes d’aquesta edició, instal·lada a la Fundación Comillas fins l’11 de setembre. El programa  d’activitats de la XI BEAU inclou un taller experimental d’arquitectura i un curs d’estiu a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

Tant els integrants de l’equip que ha realitzat la redacció del Pla i la ex-Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, varen ser presents, gaudint d’un moment esperat durant molt de temps, independentment de l’altra espera que suposa la tramitació, lenta i política, al Parlament de Catalunya.

En Josep Maria Vilanova va rebre el premi com a director del projecte juntament amb Ricard Pié. Els treballs han estat realitzats en el marc del conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (ara Territori i Sostenibilitat, Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana) i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Sala d’Actes que va quedar desbordada de seguida per l’afluència de públic, la fotografia de família dels premiats i la senyora Corredor

Què és el Pla territorial sectorial d’habitatge?

Constitueix el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d’habitatge en els propers deu anys, principalment les establertes en el Pacte Nacional per l’Habitatge 2007-2016, a partir del màxim aprofitament i la millora dels habitatges existents, i de la construcció de nou habitatge, de manera preferent en sòl urbanitzat i, quan sigui necessari, en sòls urbanitzables, establint així mateix programes orientadors de l’actuació pública en aquestes matèries.

En els aspectes territorials i urbanístics, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (art. 12.2 de la Llei del dret a l’habitatge i art. 18.1 de la Llei 23/1983) haurà de determinar les necessitats, els dèficits i els desequilibris territorials en matèria d’habitatge, i establir les previsions, normes i criteris d’aplicació que consideri necessaris per tal de complir les seves finalitats.

Imatges de San Vicente de la Barquera i Santander

Santander 3 by jordifranceschb

Diapositives de l’entrega de premis, imatges del Pla i el paisatge de Cantabria

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mosaic amb imatges de Santander, Comillas i Santillana del Mar

Santander 2 by jordifranceschb

Innovació.
Diagnosi, estratègies i propostes del Pla

  • L’habitatge com un dret social
  • Avaluació de les necessitats socials d’habitatge per col·lectius i de les necessitats de rehabilitació del parc existent
  • Tipus d’actuacions en habitatge social: habitatges nous, mobilització d’habitatges desocupats i ajuts econòmics
  • Creació d’instruments per a la planificació de l’habitatge
  • Reconeixement territorial de les realitats urbanes a Catalunya i els àmbits d’actuació del Pla
  • Mètode d’avaluació de les necessitats socials d’habitatge i de rehabilitació en cada àmbit d’actuació
  • Àrees de demanda forta i acreditada per a l’aplicació territorial de les polítiques d’habitatge de la Generalitat
  • Intensificació dels recursos públics en matèria d’habitatge
  • Formació de parcs d’habitatge amb finalitats socials
  • Solidaritat urbana en els municipis de més de 5.000 habitants o capitals de comarca

Prioritat 1: optimitzar l’ús i rehabilitar el parc d’habitatges existents
Prioritat 2: activar els potencials residencials del sòl urbanitzat per a habitatge amb finalitats socials
Prioritat 3: gestió de nous desenvolupaments urbans residencials amb reserves urbanístiques per a habitatge assequible.

Mosaic amb més imatges de Santander, Comillas i Santillana del Mar.

Santander by jordifranceschb

Vídeo resum de la XI BEAU realitzada per Studio Banana TV en coordinació amb l’equip de comunicació, documentació i transparència web als membres del jurat de la Biennal.

Videoentrevista: José Miguel Iribas

L’origen del topònim Comillas, sembla derivar-se de l’orografia de la zona, caracteritzada per un suau relleu de turons i dolines. Lloc idoni pels primers assentaments de la prehistòria. Prova d’això són els jaciments arqueològics localitzats en les coves de la Meaza i Meaza II, per posar un exemple. Aquests primers indicis del poblament ens situen uns 18.000 anys enrere. Molts vilatans, principalment de San Vicente de la Barquera, expliquen diverses rondalles que fan referència a la distància entre aquest poble i Comillas (cinCO MILLAS, distància certa) i que és la distància que varen recórrer per escapar d’una epidèmia que havia assolat San Vicente. Penso que es una manera de dir que Comillas descendeix de San Vicente. En els documents escrits a l’època medieval ja apareix registrat el nom de Cumiyas o Cumillas. Segons experts lingüistes, el seu origen, igual que la majoria dels noms càntabres, és cèltic i prové de la paraula Koma-Oe que vol dir crinera de cavall o lloma, i d’aquesta descendeix Komba (turó).

Enllaç de notícies:

21/07/2011 El Diario Montañés
21/07/2011 El Economista
22/07/2011 El Diario Montañés
22/07/2011 El Diario montañés
Municipios Cantabria El Diario Montañés
Institut DEP
Facebook

BEAU XI – XI Bienal Española de Arquitectuta y Urbanismo
Nota de premsa

Acte Jurat

Metalocus Blog
Fundación Comillas
ArquitecturaS

Enllaç als documents del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge

Fotografies: Elisabet, Bruna, Carles, Esther i Héctor

Per cert, MOLT BONES VACANCES A TOTHOM !!!

Posem-hi ordre

A ran d’un correu del meu company Pep que em parlava del Tableau Synoptique de L’histoire du Monde, vaig anar a cercar aquest mapa arreu de l’espai fons d’Internet. Pel camí he trobat peces molt curioses com aquestes:

•POTENCIALS ESTATS-NACIONS

El 1986 hi havia 159 països a les Nacions Unides. Avui hi ha 191 degut principalment a la separació de les federacions europees (Unió Soviètica, Iugoslàvia, Txecoslovàquia) i l’adhesió de microestats com Liechtenstein, Micronèsia i Tuvalu. Existeixen al món més de 200 regions i pobles sense reconèixer, que somien amb la separació de la seva actual dependència com a nació. Alguns més i altres menys, tots es converteixen en candidats a ser uns nous Estat-Nació; d’altres lluiten sense parar per aconseguir la seva tan desitjada independència que els alliberi de l’opressió, altres intents són merament desitjos d’una mimada classe alta com Bavaria, Califòrnia o Padània.

L’organització de nacions i pobles no representats, UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organization), amb la seva seu a l’Haia, és una organització democràtica internacional on els seus membres són representants de nacions ocupades, minories, estats o territoris independents que s’han unit per protegir els seus drets humans i culturals, preservar la seva idiosincràsia, i trobar solucions no-violentes als conflictes que els afecten. La UNPO va ser fundada i dissenyada per resoldre la llacuna existent en el sistema internacional actual i les seves institucions.

•EL NOU ORDRE

Publicat a Filadèlfia a principis de 1942, aquest Mapa del nou món després de la guerra, creat per Maurice Gomberg, mostra una proposta per reorganitzar el món després d’una hipotètica (en aquell moment) victòria dels aliats contra les forces de l’Eix. El seu títol fa referència a un Nou Ordre Mundial, un concepte ombrívol i poc encoratjador. Al cor del Nou Ordre Mundial, hi ha sempre la idea que un petit grup de persones poderoses, institucions, indústries i/o nacions havien de liderar el món en la direcció correcta (és a dir, vers la unificació).

En un context modern, va ser l’imperialista britànic Cecil Rhodes (que va donar el seu nom a Rhodèsia), qui va proposar per primera vegada un govern mundial federal imposat pels Estats Units i l’Imperi Britànic. El president Woodrow Wilson es va inspirar en un concepte similar per elaborar els seus plans per a una Societat de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels règims feixistes entre els anys 20 i 40 del segle XX, també varen proposar una mena de Nou Ordre Mundial. HG Wells va escriure “La conspiració oberta” (1928) on es descriu els seus esforços per obtenir dels intel·lectuals el recolzament de la idea d’una Democràcia Social Mundial i El Nou Ordre Mundial (1940), en què detalla com una generació lluitadora serà necessària per superar els opositors d’un govern global.

Aquestes eren (són?) els trets genèrics de la globalització americana:

Estats Units d’Amèrica
Estats Units, Canadà i tots els països d’Amèrica Central i del Carib.
Les illes de l’Atlàntic (incloent Groenlàndia i Islàndia).
La majoria de les illes del Pacífic, Taiwan, Hainan, Filipines i diversos illes d’Indonèsia, incloent Sulawesi . Aquest seria la potència dominant al món.

•Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rússia es recompensada amb Pèrsia (Iran), Mongòlia, Manxúria, Finlàndia, i tots els països de l’Europa de l’Est. Àustria i la majoria d’Alemanya, encara que en quarantena, es mostren dins de l’esfera soviètica.

Estats Units d’Amèrica del Sud
Tots els Estats d’Amèrica del Sud, amb les tres Guyanas i la part de les illes Malvines.

•Unió de Repúbliques d’Àfrica
Tots els d’Àfrica com una federació de repúbliques.

•República Federal Àrab
Aràbia Saudí i tots els altres estats que ara ocupen la península aràbiga, a més de l’Iraq i Síria.

•Estats Federats de la Índia
Afganistan, Pakistan, Índia, Nepal, Bhutan, Bangla Desh i Birma (Myanmar).

•Regne de les Repúbliques de la Xina
Una federació incloent totes les parts de l’actual Xina, Corea, la colònia francesa d’Indoxina antiga (avui Vietnam, Laos i Cambodja), Tailàndia i Malàisia.

•Estats Units d’Escandinàvia
Noruega, Suècia, Dinamarca.

•Estats Units d’Europa
Els països del Benelux, la Renània alemanya, França, Suïssa, Espanya, Portugal i Itàlia.

•Mancomunitat Britànica de Nacions
Gran Bretanya, Austràlia, Nova Zelanda, Sri Lanka, Madagascar i la major part d’Indonèsia.

Les entitats més petites són Irlanda (el conjunt d’Irlanda), Grècia (amb Albània), Turquia (amb exclusió de la Turquia europea), Hebrewland (Terra Santa, a més de Jordània) i Japó. Els tres estats de l’eix (Alemanya, Itàlia i Japó) havien d’estar en quarantena fins que poguessin ser readmesos a la família de les nacions.

•REAGAMON, EL MÓN SEGONS REAGAN:
Per aquells més nostàlgics, una petita dosi humorística:

Més informació Global Research

El turista accidentat i altres indocumentats (2)

•LONDRES

La ciutat oculta.
Aquest mapa, produït originalment per a la revista de l’Heritage, desvela els secrets dels carrers de Londres a l’estil del mapa de metro de Frank Beck.

Il·lustratiu i no definitiu, l’autor encara hi treballa, inclou la línia de l’oficina de correus ara tancada, una selecció dels rius enterrats de la capital, el sistema de clavegueram de Joseph Bazalgette i algunes de les curiositats de la Northern Line.

Mapa actual del metreo de Londres:

El primer tram es va obrir el 1863, convertint-se en la primera xarxa de metro del món,[1] i el 1890, en la primera a utilitzar trens elèctrics.Habitualment és anomenat el tub (the Tube) per la forma que tenen els túnels, tot i que el 55% de la xarxa no és subterrània. Té 270 estacions i aproximadament 400 km de vies (250 milles).És la major xarxa de metro del món pel que fa a quilómetres de viesi nombre d’estacions. El 2007 es van registrar mil milions de passatgers. A principis de 1908, en un esforç per augmentar el nombre de passatgers, les operadores de metro van acordar promoure serveis conjunts sota el nom de the Underground (“el metro”), publicant un mapa gratuït de la xarxa i nova publicitat. A l’estiu les temperatures en algunes part del metro de Londres poden arribar a ser molt desagradables a causa de la poca ventilació que hi ha als túnels. Temperatures que van arribar als 47° durant l’onada de calor del 2006. Alguns cartells publicitaris es van poder veure a la xarxa del metro aconsellant als passatgers que portessin ampolles d’aigua per refrescar-se.

Segons les estadístiques obtingudes per Freedom of Information Act, la mitjana del viatgers de mobilitat pendular (gent que viatga diàriament de la feina a casa) a la Metropolitan haurien perdut tres dies, 10 hores i 25 minuts durant el 2006 a causa dels retards. Entre el 17 de setembre del 2006 i el 14 d’octubre del 2006, 211 trens van tenir demores de més de 15 minuts. Els passatgers tenen el dret a reemborsar el preu del bitllet si el viatge es retarda més de 15 minuts per circumstàncies sota el control de Transport for London.

Els Jocs Olímpics de 1908 s’havien de celebrar a Itàlia, però després de la erupció del Vesubi el 1906, van ser traslladats a Londres. Però no va ser l’únic esdeveniment important a Londres aquell any. L’exposició franc-britànica, va atreure a 8 milions de visitants. Londres no és aliè als grans esdeveniments, i el metro de Londres ha jugat sempre un paper molt important.

Les estacions de metro perdudes sota els carrers de Londres es podrien obrir de nou en una iniciativa per reconvertir-les com sales de concerts, bars i llocs d’interès turístic.

Simpàtic:

Igual que amb altres mapes de diferent temàtica, podem explicar com els seguidors del futbol es reparteixen barris i veïnats, amb fronteres clares, però hi ha un munt de límits difusos, zones de transició, i les àrees del territori enemic. Podem recorre aquesta geografia de manera relaxada però, si sou afeccionats a aquest esport, val més que no fiqueu la pota segons el lloc on us trobeu, ja sabeu que els britànics, tot això de la pilota  ho acompanyen, normalment, amb unes quantes pintes de cervesa i el grau de motivació per la discussió pot tenir nivells d’alta passió.

Els canals:

Mapa de Londres on podem cercar allotjament, adreces, teatres, transport, etc. Hi ha uns quants de mapes interactius i la majoria basats en Google Maps i Tele Atlas.  Aquest és dels millors: My London Map.

Mapa web de Londres d’aires britànics, realitzat amb tecnologia Flash per la empresa alemanya Hot Maps Medien GmbH:

Per a aquells que tingueu pensat agafar l’avió, aquí teniu les dimensions de l’equipatge de ma.

Aerolínia Mides Pes Kg.
Aerlingus 56x45x45 6
Aeroméxico 115 (suma de tot)
Air Algerie 115 (suma de tot)
Air Europa 55x35x25 6
Air Nostrum 55x40x20 10
Air France 55x35x25 12
American Airlines 56x45x25 18
Austrian Airlines 55x40x23 8
Britannia Airways 55x40x20 10
British Airways 50x35x20 23
Brussels Airlines 50x35x20
Clickair 55x40x20 10
EasyJet 55x40x20
Finnair 56x45x25 8
Iberia 55x40x20 10
Lufthansa 55x40x20 8
LTE International AW 55x40x20 5
KLM 55x35x25 12
Mexicana 10
Northwest Airlines 56×35.5×23
Ryanair 55x40x20 10
SAS 55x40x23 8
Spanair 50x40x25 6
Swiss 55x40x20 8
Tap Air Portuga 55x40x20 6
Transavia.com 55x35x25 5
United Airlines 56×35.5×23
Vueling Airlines 55x40x20 10

Tota aquesta informació la podeu trobar a:
Wikipedia
Big Think
qprdot.org
Waterscape
Heritage Magazine

Món curiós (7)

•LENARDO DA VINCI

Aquest mapa octant està datat al voltant de 1514. L’esfera del món està dividida en vuit triangles equilàters esfèrics, cada secció està delimitada per l’equador i dos meridians. Aquest va ser el primer mapa d’aquest tipus. És digne de menció com a mínim per dos motius:

  • Utilitza el nom Amèrica pel nou continent.
  • Tracte el pol Sud com a continent.

Alguns creuen que el mapa no era realment una obra de Leonardo da Vinci, ja que la precisió i el mestratge en el dibuix no reflecteixen sempre un alt nivell. Pot ser més probable que el realitzés algú de la confiança de Leonardo.

Més informació al Diccionari

•L’AUSTRONAUTA QUE VA DESCOBRIR EL MÓN

El Mapa de la Humanitat organitza la informació sobre la base de la importància moral, emocional i cultural del ser humà. Els continents naveguen en el mar de l’inconscient, la base del nostre pensament tempestuós. La terra s’ha trencat en tres continents principals, cadascú amb un aspecte de la ment humana: superego, ego i identificació. El superjò és dominat per les nostres aspiracions més altes. És el nostre centre moral, es el nostre sentit de la compassió, de l’amor i la virtut. Esperança, de la família, la bondat i la bellesa viuen aquí entre els camps i ciutats. L’ego està dominat per la raó, el pensament racional, i l’ordre. És la terra de la ciència. L’ordre i la raó tenen gran influència sobre l’emoció i la passió. L’identificador és el continent negre, dominat per l’instint animal. Aquí l’odi, la cobdícia, l’avarícia, la luxúria i la intolerància proliferen, i la guerra es atrocitat. Aquest és el món de les nostres decisions.

L’Autor, James Turner, el trobareu a http://www.jtillustration.com/

•ELS GOSSOS VAN A LA GUERRA

El sorgiment dels Estats-Nació moderns (com Alemanya i Itàlia), després de les revolucions de mitjans del segle XIX a Europa va proporcionar molt material geopolític per els il•lustradors satíric.

Mapes que incloïa estereotips regionals, els animals i una varietat d’imatges simbòliques i figures mítiques i històriques relacionades amb els països, es va convertir en un vehicle popular, l’humor i la política es van reunir en un format visual.

L’augment del mapa caricatura com a gènere, que havia començat en realitat l’any 1870 (encara que les arrels de la tradició s’estenen almenys fins a la Geographica de Munster a mitjans dels anys 1500), va aconseguir el seu pic de popularitat en el començament de la Primera Guerra Mundial.

Els mapes de propaganda humorística agitava el fervor nacionalista, els enemics es burlaven i menyspreaven i, fins i tot, va servir com una eina mnemotècnica per als estudiants per ‘aprendre la seva geografia. Les representacions més distorsionada o grotesques es guarden per a les nacions menys afavorides. L’estil disminuir en popularitat a mesura que la guerra es va perllongar i el cinema i els cartells es varem convertir en els mitjans de comunicació més dominants de la propaganda.

A Alemanya, en el seu entusiasme inicial, va promoure la imatge de l’enemic incompetent, groller i cruel que es desintegra gairebé a l’instant. Rússia, i en menor mesura Anglaterra, és el blanc dels insults més mordaços, França, fins i tot de vegades, es descriu com una víctima de les seves aliances.

A mesura que la guerra avança, els caricaturistes menys compromesos recorren a esbossos de justificació, poc o gens satíric.

Tots aquests mapes els podeu trobar al web de la Universitat d’Amsterdam.
El text ha estat traduït i compilat de Bibliodyssey on trobareu més informació.

Extracte per llegir una mica:

•XINA

La Xina contemporània és com una illa. Tot i que no està envoltada per l’aigua (que limita amb només el seu flanc oriental), la Xina està envoltada per un terreny que és difícil de travessar en qualsevol direcció. Hi ha algunes àrees que es pot recórrer, però per entendre la Xina s’ha de començar per la visualització de les muntanyes, selves i deserts que l’envolten. Aquesta capa exterior la conté i protegeix.

Hi ha una línia a la Xina anomenada isoyeta de 15 polzades. Al costat est d’aquesta línia plou a raó de 15 centímetres cúbics de pluja l’any. A la banda oest la precipitació anual és menys que això. La major part de la població xinesa viu a l’est i al sud d’aquesta línia. Aquesta és la Xina dels Han, el cor de la Xina. És el lloc on la gran majoria de xinesos viuen i la llar de l’ètnia Han, el que el món considera com el xinès. És important entendre que més de mil milions de persones viuen en una àrea d’aproximadament la meitat de la mida dels Estats Units.

El cor de la Xina es divideix en dues parts, nord i sud, que al seu torn està representat per dos dialectes principals, el mandarí al nord i cantonesa al sud. Aquests dialectes comparteixen un sistema d’escriptura, però són gairebé incomprensibles entre si quan se li parla. El cor de la Xina es defineix per dos grans rius – el riu Groc al nord i el Yangtzé al sud, juntament amb un tercer riu menor al sud, la Perla. El cor és la regió agrícola de la Xina. No obstant això – i això és el fet més important sobre la Xina – que té prop d’un terç de la terra cultivable per persona. Aquesta pressió s’ha definit la història moderna de la Xina – tant en termes de viure amb ella i intentar anar més enllà d’ella.

•I ara hi posem una mica d’humor. Plànol de Springfield:

Català llengua oficial a Tombuctú

L’exercici polític ja el fareu vosaltres, jo us poso una mica de camí històric i vosaltres traureu les conclusions que vulgueu. Jo no penso discutir sobre etiquetatges de productes, llengües polítiques oficials, immersions, interferències d’estats aliens al propi i símils que semblen trets dels antics quaderns escolars dels meus avis. I de això ja fa una mica. Tampoc penso parlar del genocidi cultural que ha patit la nostra llengua i cultura en general. Genocidi portat a terme, a vegades, d’una manera molt subtil, com ara forçant a immigrar gent d’altres pobles cap el nostre per aconseguir una amalgama o aliatge nou i sense identitat històrica. El que constato, i és el que volia dir, el fet inqüestionable de que sempre volen que perdem les forces lluitant en petites batalles i futeses que no tenen més significat, per endur-se ells  la victòria final en el compromís més important. Parlo de la llengua, de la política, de la història…

•INDOEUROPEUS, ELS NOSTRES AVANTPASATS

Els estudiosos del segle XIX que van afrontar la qüestió de la regió originària dels indoeuropeus es van haver de conformar amb els indicis lingüístics. Es va intentar fer-ne una localització aproximada a partir dels noms de plantes i animals, així com de la cultura i la tecnologia. Les opinions queden dividides entre una hipòtesi europea, que proposa una migració d’Europa a Àsia, i una hipòtesi asiàtica, que manté que la migració tingué lloc en sentit contrari. Així les coses, no s’arriba a un acord sobre la localització geogràfica (l’anomenada Urheimat o pàtria) de la qual procedeix. Hi ha tres indrets candidats:

1. Les estepes del nord del mar Negre i el mar Càspi
2. Anatòlia
3. L’Índia

Al segle XX, Marija Gimbutas va crear una variació moderna de la tradicional teoria de la invasió (la hipòtesi de Kurgan) segons la qual els indoeuropeus eren una tribu nòmada de l’est d’Ucraïna i el sud de Rússia, i que s’expandiren a cavall en diverses ones migratòries durant el tercer mil·lenni abans de Crist. La seva expansió coïncidí amb la domesticació del cavall. Deixant proves arqueològiques de la seva presència, van sotmetre els pacífics agricultors europeus. A mesura que les creences de Gimbutas evolucionaren, va començar a emfatitzar la naturalesa patriarcal i patrilineal de la cultura invasora, en contrast amb la cultura suposadament igualitària, o fins i tot matrilineal, dels envaïts, fins al punt de postul·lar una arqueologia essencialment feminista.

Un estudi de la presència/absència de certes paraules en llengües indoeuropees (usant models de l’evolució dels mots) suggereix que l’origen de l’indoeuropeu data de fa 8.500 anys, i que la primera branca que se’n separà fou la hittita. Gray i Atkinson s’esforçaren per evitar els problemes associats amb els models tradicionals de la glotocronologia. Tanmateix, s’ha de recordar que els càlculs de Gray i Atkinson es basen completament en llistes Swadesh, i que mentre que els seus resultats són bastant sòlids per branques ben documentades, la seva estimació de l’edat de l’hittita, que és crucial per la teoria anatòlica, es basa en una llista de 200 mots d’un únic llenguatge, cosa que la fa controvertida.

Un document més recent, que tracta 24 llengües majoritàriament antigues, entre les quals tres d’anatòliques, dóna la mateixa estimació temporal i suggereix que la branca anatòlica fou la primera a separar-se.

Un escenari que podria fer encaixar la teoria de Renfrew amb la hipòtesi de Kurgan suggereix que les migracions indoeuropees estan relacionades d’alguna manera a la immersió de la part nord-oriental del Mar Negre al voltant del 5.600 aC. Ryan i Pitman argumenten que una part de la població hauria migrat al sud, convertint-se en els parlants del proto-hittita, mentre que la resta de la població hauria migrat cap al nord, convertint-se en la cultura de Kurgan. D’altres haurien fugit cap al nord-est (Tocaris) o el sud-est (indoiranis). Mentre que cronològicament, aquesta teoria coïncideix amb la de Renfrew, és incompatible amb la seva idea base que l’indoeuropeu s’escampà amb l’avenç de l’agricultura.

Les onades migratòries van donar origen a grups lingüístics diversos, que foren la base de moltes de les llengües parlades actualment a Europa i Àsia:  l’indoari, l’irànic, l’armeni, el tokhari, l’anatòlic, el grec, l’albanès, l’eslau, el bàltic, el germànic, el cèltic i l’itàlic. Segons la recerca duta a terme pels investigadors de la Universitat d’Auckland, tots aquests grups lingüístics es devien diferenciar i perfilar entre el setè i el primer mil·lenni aC.

Arbre genealògic de les llengües indoeuropees.

•LLENGUA LLATINA, ELS NOSTRES AVIS

El llatí apareix cap a l’any 1000 aC al centre d’Itàlia, al sud del riu Tíber, amb els Apenins i el mar Tirré a l’oest, en una regió anomenada Latium (Laci), d’on prové el nom de la llengua i el dels seus primers habitants, els llatins. El llatí és una llengua indoeuropea, parlada antigament pels romans. A partir de l’evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia però, el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l’imperi Romà.

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de popular, parlat pel poble, com oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees.

El primer escrit en què es troba el terme romà, d’una forma o una altra, referit a una llengua romànica es remunta al concili de Tours, l’any 813. És a partir d’aquest concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d’una forma de protofrancès, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant això, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l’any 804, escrit en un castellà molt primitiu.

•CATALÀ, ELS PRIMERS MOTS

L’evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data aproximadament de la manera següent:

  1. entre el 200 aC i 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
  2. entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
  3. a partir de 800: es reconeix l’existència de les llengües romàniques.

Graus d’intel·ligibilitat mútua entre les llengües romàniques

%

Francès

Català

Italià

Portuguès

Romanx

Romanès

Castellà

Sard

Francès 85 89 75 78 75 75 80
Català 85 87 85 76 73 85 75
Italià 89 87 sense dades 78 77 82 85
Portuguès 75 85 sense dades 74 72 89 78
Romanx 78 76 78 74 72 74 74
Romanès 75 73 77 72 72 71 74
Castellà 75 85 82 89 74 71 76
Sard 80 75 85 78 74 74 76

Estudis realitzats basats en la presencia de determinats aspectes comuns de les llengües romàniques, morfologia, fonètica, sintaxis, lèxic, conclouen que el català, junt a l’occità i el francès, es remunta al llatí gàl·lic, atenent estrictament a la tipologia lingüística. Malgrat el seu indiscutible origen del llatí, que va ser la llengua imposada a tota la Península Ibérica per l’Imperi Romà, va ser mantinguda culturalment pels visigots i conservat durant tota l’edat mitjana en els monestirs cristians. Sense oblidar el grau d’influència lingüística que va originar la invasió del sarrains, en funció del grau de permanència més o menys llarga en cada regió peninsular. La influencia de les llengües parlades a Occitània resulta evident, tota vegada que els visigots que governaven la Península Iberica varen tenir que fugir dels invasors sarrains traspassant els Pirineus i acollint-se a la protecció dels francs, el poble germànic que va poder parar l’avanç dels sarrains

Ramon Berenguer III va ser el primer sobirà català que prengué en consideració la idea de realitzar expedicions militars a la mediterrània i de conquerir les Illes Balears. El cronista Enric de Pisa, que va narrar l’expedició a Mallorca (1114), va veure i descriure Ramon Berenguer III com el monarca d’un poble, que anomena català, procedent d’una pàtria que denomina Catalunya, mots que apareixen per primera vegada escrits en aquest sentit. L’origen del mot Catalunya, encara és incert i obert a interpretacions. La teoria més acceptada és que es deriva de terra de castells, i que hagi evolucionat del terme castlà, el governador d’un castell. L’Otger Cataló (o Catalon) o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns. Segons algunes teories del passat, el nom de Catalunya hauria derivat del seu cognom

El primer intent d’anomenar les llengües vulgars del llatí fou un escrit per Dant, qui escrigué en el seu De vulgari eloquentia: “nam alii oc, alii si, alii vero dicunt oil” (“alguns diuen òc, d’altres diuen sì, i d’altres diuen oïl”). Aquesta manera de definir les llengues romàniques pel seu lèxic tractava d’una paraula bàsica (“sí”) a totes tres de les llengües principals de l’edat mitjana i ben coneguts a Itàlia. Parlava doncs, de la llengua d’òc (l’occità), la llengua d’oïl (el francès), i la llengua del sì (l’italià). És clar que no era això l’únic tret definidor de cada grup.

La paraula “òc” ve del llatí vulgar hoc (“això”), mentre “oïl” (avui en dia, “oui”) ve del llatí hoc illud (“això és”). D’altres idiomes romànics deriven aquest mot del llatí sic, “així [és]“, com ara el català (sí), castellà (sí), italià (sì), lombard occidental (sé), i portuguès (sim). En català medieval la partícula afirmativa era hoc. Actualment només es conserva en la llengua parlada en la Catalunya Nord.

Comunitat Europea de les llengües

Les llengües de tot Europa, amb els indicadors de si són llengües compartides amb d’altres o no

El mapa de les nacions d’Europa, minoritàries i majoritàries, tal com diu el lema que utilitza Eurominority. Visualitzem una Europa prou diferent i més real. Fixeu-vos en els noms d’algunes d’aquestes minories com ara Escòcia.

Mirem ara les nacions sense estat i altres regions. Evidentment, un es conseqüència de l’altre.

I com a premi al vostre entusiasme, us deixo un altre mapa de llengües d’Europa i el marevellós mapa Europa Polyglotta i també aquest enllaç a la UNESCO Atlas of the World’s Languages in Danger.

Món curiós (6)

•MAPA DE LES AUTOPISTES SUBMARINES

Les connexions entre continents per Internet no són per satèl lit sinó per cable submarí. Com és lògic, la major densitat de cables i trànsit està entre Estats Units i Europa.

i compareu-lo amb les línies del telègraf al 1901 de la Eastern Telegraph Company

Compareu tot plegat amb aquest mapa de les rutes marítimes de 1900.

I aquest mapa amb les línies marítimes actuals i les xarxes de cablejat internacional. No queda lloc per res més, sobretot a l’hemisferi Nord.

•FACEBOOK

Per connectar més de mig bilió de persones relacionant-los entre ells, per la creació d’un nou sistema d’intercanvi d’informació i per canviar la forma en què tots vivim les nostres vides. Mark Elliot Zuckerberg és per la revista TIME el personatge de l’any d’aquest passat 2010  (diuen que en substitució de Julian Assange, per motius obvis). En el mapa es veuen col•locats geogràficament aquests 500 milions d’usuaris de Facebook. D’aquesta manera és fàcil visualitzar la realitat del planeta en que vivim. Estats Units i Europa brillen amb força però també països com Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Argentina, China o Sud Àfrica. Per contra, és díficil reseguir el perimetre de l’Àsia més profunda o veure “llum” en el centre del continent africà. Trobat a d-interferències.

•ELS LLADRES TAMBÉ TREBALLEN

Temps enrere circulaven notícies sobre els signes que utilitzaven els lladres per robar a certs llocs d’Argentina i Xile, i que fou traslladat a la costa valenciana poc temps després i s’estén ràpidament per altres indrets. Direm que es tracte d’una cartografia diferent i exclusiva de signes, si més no, prou conceptuals. Són signes que apareixen pintats amb guix o marcats amb algun objecte punxant en timbres d’entrada, pisos, parets, amb poca llum i fins i tot sota el pelut d’entrada. Documents amb signes similars han estat trobats en vehicles de delinqüents capturats dedicats al robatori de residències, aquests s’han contrastat amb les evidències físiques trobades a cases que han estat assaltades i s’ha trobat que els signes són els mateixos, és més, que ja són d’ús freqüent entre la delinqüència. Se sap que gairebé cap assalt a una casa es realitza sense informació prèvia, aquesta informació l’obtenen els delinqüents dels marcadors. Aquests individus són els que col·loquen aquests signes a les cases a fi de facilitar el treball dels assaltants. Els marcadors són en general: robavellaires (persona que compra i ven roba usada), compradors de ferros i ampolles, recicladors informals, venedors de productes de tot tipus, etc. També hi ha gent de mal viure que pul·lulen o viuen al mateix barri.

Informació extreta de
El Pais
Las Provincias.es
La Opinión

•ÀFRICA

Quina grandària té Àfrica?

Trobat a h-5inc

•PASTISSETS I BANDES

O quan la violència arriba a ser insuportable. Llegiu l’article: Pastelillos y bandas.

•COM VEUEN ELS AMERICANS EUROPA

A Internet podem trobar tota mena de mapes sarcàstics que posen a parir els nostres veïns de l’altra costat de l’Atlàntic, i a l’inrevés. Però els originals, els que varen iniciar aquest intercanvi de cops, són poc visibles i només abunden les copies i versions mediocres que s’han fet en tot aquest temps. Per això, a Internet, es fàcil trobar però difícil saber quina qualitat té respecte a la resta que encara no coneixem. Us prometo que un dia us ensenyaré els originals.

Trobat a Damn Cool Pictures. Cal comentari?

•I COM VEUEN ELS EUROPEUS ESTATS UNITS

Trobat a Dvorak Uncensored. També està ple de tòpics.

I més. Gràcies a alberto.fernandez79′.

•I AUSTRÀLIA?

Catalunya, l’11 de setembre i altres malsons

•CATALUNYA I EUROPA MEDIEVAL

La història o com explicar-la amb quatre imatges i dues paraules.

•PRESENTACIÓ

Gràcies a  Catalunya Chronicle

•ELS NOSTRES AVANTPASSATS IMMEDIATS.

Us pregunteu, cóm diables va començar tot això de Catalunya i els catalans, que són la gent que viu i mor a Catalunya? Per quins set ous, ens volen veure com una tribu amb ukelele i espardenyes? Heu vist la crònica? Doncs ara mireu els mapes que us explicaran alguna cosa més.



He recopilat aquesta sèrie de mapes de la col·lecció Penguin de història pel grafisme utilitzat en la seva realització. És un disseny simplificat i clar, esquemàtic i entenedor, que explica amb nitidesa els moviments fronterers en la Història, i en aquest cas, a la Europa medieval.

Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l’època, un paquet de cigarretes, i que fossin venuts no només en llibreries, sinó també en estacions ferroviàries i en botigues en general. Els seus productes més emblemàtics són els llibres de butxaca, publicats per primera vegada en l’any de fundació de l’empresa, encara que inicialment només com un segell de la editorial Bodley Head.

Una mapa de Catalunya del 1634 edició alemanya de Blaeu’s Atlas Novus. És un mapa magnífic. Gairebé 1.000 pobles i ciutats. Mostra castells, ciutats i ciutats emmurallades, rius, muntanyes i molts altres detalls. Efectes decoratius amb l’escut d’armes, l’escala de quilòmetres, quatre vaixells de vela i dues roses dels vents.

•CORPUS DE SANG, LA GUERRA DELS SEGADORS I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.

Des de la unió de Castella i Aragó amb els Reis Catòlics, Catalunya va ser marginada per la nova casa regnant, els Àustria, sobretot des del regnat de Felip II, que va impedir la total recuperació del principat després dels desastres econòmics i demogràfics del segle XV. Aquest clima d’enfrontament entre la monarquia espanyola i les classes dirigents catalanes va tenir el seu apogeu durant el regnat de Felip IV: fastiguejats dels abusos comesos per les tropes mercenàries del rei establertes a Catalunya, i sufocats per els impostos abusius dictats pel comte-duc d’Olivares, el 7 de juny de 1640 es va produir a Barcelona una revolta popular-coneguda com el Corpus de sang -, origen de l’anomenada Guerra dels Segadors (1640-1651) -anomenada així per comptar majoritàriament entre els seus membres de la pagesia catalana-. Dirigida pel president de la Generalitat, Pau Claris, i sota el lema visca la terra i Muir el mal govern, els rebels catalans, ajudats per França, van combatre contra les tropes de Felip IV. Tanmateix, el descontentament amb l’ajuda prestada per França, i l’avanç de les tropes castellanes, van provocar la capitulació de Barcelona el 1652. El rei va promulgar una amnistia general i va acatar la constitució catalana, encara que la guerra amb França va continuar fins a la Pau dels Pirineus (1659), per la qual Catalunya va perdre el Rosselló i el nord de la Cerdanya.

Plànol francès de 1698 de la ciutat de Barcelona, amb indicacions per a un pla de setge.

La pau momentània amb la monarquia hispànica va durar poc temps: la mort sense descendència del rei Carles II va provocar un conflicte successori que va donar origen a la Guerra de Successió (1701 – 1714), on van intervenir les principals potències europees (França en defensa del pretendent Felip de Borbó-futur Felip V -, i Alemanya, Gran Bretanya, Països Baixos i Portugal a favor de Carles d’Àustria-futur emperador Carles VI-). A Espanya, Castella es va posar a favor de Felip, mentre que Catalunya va optar per Carles, que el 1706 va ser proclamat rei Carles III per les Corts Catalanes. No obstant això, l’èxit de l’ofensiva francesa, i la retirada del pretendent austríac després de la seva entronització com a emperador a 1711, van deixar sola a Catalunya, que, després d’un setge prolongat a Barcelona, va ser derrotada l’11 de setembre de 1714, després d’una heroica resistència (data que ha quedat des d’aleshores com a Diada Nacional).

A l’entrada de l’estiu del 1714 Lluís XIV, amb una situació internacional apaivagada pels pactes entre espanyols i holandesos, es va trobar amb les mans lliures per ajudar al seu net. Populi havia mostrat la seva inutilitat; calia un cabdill enèrgic. Lluís XIV va enviar un els seus millors generals. El dia 6 de juliol va arribar el Duc de Berwick acompanyat de noves unitats franceses. Al voltant de Barcelona es concentraven 39.000 combatents; i ocupant el Principat altres 37.000 espanyols, i uns 10.000 francesos  entre el Gironès i l’Empordà. Tot plegat un formidable corró contra un país que amb prou feines depassava el mig milió d’habitants.

Cal destacar el paper efectuat en la defensa de la ciutat per la Coronela, milícia gremial que comptava amb uns 3.000 efectius, que van lluitar de manera disciplinada i amb sorprenent valentia.

•NOMÉS HAN PASSAT 297 ANYS

Tothom té dret ha exigir a les forces invasores, la fi de la ocupació del seu país. Quant temps portaven els àrabs a Granada fins que varen ser expulsats?  A això li diuen Reconquista.

La derrota va suposar per a Barcelona la pèrdua dels seus furs i els seus òrgans d’autogovern: amb el Decret de Nova Planta (1716) es va abolir la Generalitat, així com el Consell de Cent, passant el govern de la ciutat a una junta de 24 regidors de designació real i per temps indefinit, la Taula de Canvi es va convertir en un banc privat, el Consolat de Mar continuar com a entitat, però perdent gairebé tots els seus recursos financers. El canvi de moneda va comportar un greu perjudici a l’economia ciutadana, provocant la caiguda de preus i salaris. Per tal de controlar militarment la ciutat i sufocar possibles disturbis, es va reconstruir el castell de Montjuïc i es va aixecar una nova fortalesa, la Fortalesa de la Ciutadella, per la qual es van derruir 1.200 cases del barri de ribera (quedant 4.500 persones sense casa i sense indemnització), així com els convents de Sant Agustí i Santa Clara, i es va desviar el Rec Comtal. Per a la seva construcció es va emprar els presoners que havien participat en la defensa de la ciutat.

Catalunya a 1752

Per acabar aquest curiós mapa de 1852 de  Jorge Torres Villegas. Dividix l’Estat Espanyol en “España uniforme”, “España incorporada o asimilada”, “España foral” y “España colonial”.

Text original:
MAPA POLÍTICO DE ESPAÑA, en que se presenta la división territorrial con la clasificación política de todas las províncias de la monarquia según el régimen especial común a ellas.
ESPAÑA INCORPORADA O ASIMILADA comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavia diferente en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado
ESPAÑA FORAL (País Basc i Navarra)
ESPAÑA UNIFORME o puramente constitucional que comprende estas treinta y cuatro províncias de las coronas de Castilla y León iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles.
ESPAÑA COLONIAL (Filipines, Cuba, Àfrica del Nord i Illes Canàries)


Els enllaços visitats:
SÀPIENS
MUSEU VIRTUAL DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
VIQUIPÈDIA
SOM I SEREM
ÒMNIUM CULTUTAL

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 41 other followers