Monthly Archives: juny 2011

No és or tot el que llueix

La inauguració de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona es va realitzar el juny de 2009. He pres aquesta data com a punt de partida per evidenciar la manca d’actualització de les imatges en els serveis web que ronden per la xarxa. Ha estat un petit, molt petit, estudi que ens pot ajudar a reflexionar una mica sobre la necessitat de dependre de sistemes importats d’altres cultures informàtiques, enlloc d’utilitzar els propis o locals. També podreu comprovar que, tot plegat, el pastís se’l reparteixen els de sempre.

•Yahoo. Imatges aèries amb data 2008, el vol probablement és de 2005 o de 2007. El carrerer tampoc està actualitzat però, pels trets bàsics, podem dir que són de dos/tres anys més tard amb certes incongruències. La propietat es de Yahoo! Inc. La base de dades es obra de Navteq. Yahoo! Maps té molts problemes fora d’Estats Units. A la manca d’actualització, s’afegeixen problemes amb les coordenades i amb la geo-localització de les fotografies dels usuaris. En màquines antigues és lent i poc amigable. A l’Europa de l’Est, les actualitzacions han estat més presents. Curiós, no? En canvi als Estats Units funciona molt bé i s’actualitza de manera ràpida

•Bing. Imatges aèries amb data 2010 (vol de  finals 2007) i de GeoEye i Blom. La propietat es de Microsoft, i els autors del carrerer són And (una de les primeres empreses que es varen dedicar a això de les rutes abans que arribès Via Michelin)  i en la base de dades repeteix Navteq. El carrerer es força aceptable. Al contrari del que fa Google amb els seus famosos Google Cars, Bing Maps no es va encarregar de fer fotografies aïllades preses amb una lent que sembla d’ull de peix, el que ha aconseguit Microsoft és una vista completa i contínua dels carrers en la que pots reconèixer absolutament tot sense cap problema. El problema de Google Street View és que només pots veure el carrer des del lloc que els vehicles van prendre la foto i tot el que queda al mig es veu més aviat borrós. L’Street Side de Microsoft, et permet recórrer una vista contínua del carrer, recarregant la imatge de tant en tant. De fet, fins i tot permet veure els números dels domicilis a la part superior i de manera nítida. És l’experiència més semblant a caminar virtualment. On és el però? Que no està disponible fora dels Estats Units, de fet només està disponible en algunes de les grans ciutats d’aquest país. L’altre problema es que Microsoft tendeix a oblidar-se o canviar els seus productes quan s’avorreix o aquests s’allarguen en el temps o el responsable s’encapritxa d’una altra joguina; moltes utilitats i programes que podien haver estat innovadores es perden pel camí. Moltes aplicacions, gadgets i altres entreteniments.

•MapQuest. Imatges datades el 2011 (vol de la sèrie de finals de 2008) i propietat de MapQuest i parts de I-Cube. L’autoria del carrerer i de la base de dades estan compartides entre MapQuest i (com dubtar-ho) Navteq. El carrerer està al dia. Encara que sembli sorprenent, les dades demostraven que MapQuest seguia sent l’empresa líder en el terreny de la cartografia en línia almenys en el mercat nord-americà i durant l’any 2009. Tot i que Google Maps o Bing ofereixen una interfície molt més moderna i prestacions més completes, sembla que el servei de MapQuest segueix sent la principal referència del mercat nord-americà: controlava gairebé el 40% d’aquest segment. El que sí és cert és que la tendència de MapQuest ha estat gairebé decreixent durant l’últim any, i això ha fet que Google se li acosti perillosament. En l’últim informe de gener 2010, MapQuest comptava amb un 39,49% de quota, mentre que Google s’emportava el 35,67%. Yahoo! disposava del 10,24% mentre que la proposta de Microsoft només arribava al 3,57% tot i les seves cada vegada millors funcions. Segons l’escala d’imatge, el resultat visual queda una mica borrós, com si manqués qualitat.

•Google Maps. Tal vegada va ser el pioner i la seva política de treball ha estat la de arribar a acords amb els ens cartogràfics de cada regió o país. Les imatges són del vol de finals de 2008 i principis de 2009, les mateixes que MapQuest, i han estat cedides per l’Institut Cartogràfic de Catalunya mitjançant la participació de les empreses DigitalGlobe, Cnes/Spot i GeoEye (a Catalunya). El carrerer està realitzat per Google, i actualitzat, i la base de dades es de Tele Atlas. A cada temporada, Google afegeix més aplicacions al Maps, al final serà una mena de Frankestein on hi podrem fer de tot, comptabilitzar-ho tot, veure-ho tot, en definitiva: crear de tot pensant que algú, potser, un dia ens seguirà. A les llegendes del carrerer encara podem trobar sorpreses com Calvo Sotelo a la plaça Francesc Macià de Barcelona que després, en el moment d’imprimir, desapareixen. Google ja és un gegant, deixem pas a unes altres criatures.

•Google Earth. Va ser el precursor, en popularitat, rapidesa, ús i tota mena d’aplicatius i gadgets. Hi ha un abans de i un després de. A partir de la seva aparició tothom va començar a clonar la idea; els que ja tenien els medis, varen mostrar públicament el seu treball, els que no, van fer panys i mànigues per presentar-se corren. Uns van desapareixia al poc temps, altres es van ofegar amb els 3D. N’hi ha que encara intenten sobreviure. Però la idea inicial ha evolucionat ràpidament i ja no és novadora. I els canvis futurs van cap a un altre manera de veure el món. Un món, probablement, més humà. Les imatge aèries, per Catalunya, són de l’ICC i, encara que estiguin signades a 2011 igual que TerraMetrics, els altres socis, són una sèrie anterior (2008-2009) a la actual. Les bases de dades són de SIO, NOAA, US Navy, NGA i GEBCO.

•OpenStreetMap. Un dels meus favorits.  OpenStreetMap crea i ofereix dades geogràfiques lliures, com ara mapes de carrers. El projecte es va iniciar perquè la majoria dels mapes que considerem lliures, només pel fet que estan a la xarxa, tenen restriccions legals i/o tècniques sobre el seu ús, sent això un problema a l’hora d’endegar un projecte. Qui participa d’OpenStreetMap?. Per una banda tenim que el suport al projecte és de la University College LondonVR Centre for the Built Environment; la empresa Bytemark Hosting allotja el wiki, les bases de dades, llistes de correu i demés; Quova don accés a les IP de les bases de dades de geolocalització i, finalment,  eCourier, una empresa de missatgeria amb seu a Londres, que amablement donen les dades GPS de seguiment dels seus missatgers. I molt important, podem desar els nostres mapes en els formats tradicionals (.jpg, .svg, etc…), també podem editar mapes i seguir els rastres GPS. Les dades i mapes s’actualitzen constantment. Pot créixer molt. Com tot Wiki (tothom per tothom), el perill pot ser la col·laboració indiscriminada; per una altra banda, els hi manca més precisió professional, i això tampoc vol dir que sigui negatiu.

•ICC. Amb el Vissir 3.0, l’Institut Cartogràfic ha donat un bon pas endavant, millorant les prestacions i el servei, ha adoptat aquest look desenfadat de programari jove i s’adaptat al funcionament estàndard de la majoria de les aplicacions. Podem descarregar topogràfics (d’1:1.000 a 1:250.000), ortofotos (de 25 i 50 cm i de 2,5 m.), mapes antics i la vista actual, entre altres opcions. Les imatges són de la sèrie 2008-2009. En quant al carrerer i topogràfic, hi ha certes escales que encara no han estat actualitzades, la 1:1000, per exemple. Actualment s’està realitzant les sèries de vols 2010-2011.


Flash Earth. És una eina desenvolupada en flash que usa diversos motors de mapes, entre ells, Google Maps. Realment ens permet navegar al voltant del món com si estiguéssim en Google Maps però desenvolupat en flash, permetent realitzar zoom sobre les zones sobre les quals estem volant i, fins i tot, disposa d’un cercador. Fa ús dels motors de Google Maps, Microsoft Virtual Earth, Yahoo Maps, Ask.com, OpenLayers i Nasa. La veritat és que amb Google Maps obtenim més detalls de les zones, per tant ens podem acostar molt més del que ens podem acostar amb els altres motors, encara que amb Microsoft, Yahoo i Ask també funciona, però de manera irregular, en el nostre país amb una major limitació. És un treball realitzat per Neave. El producte está llicenciat a Microsoft. En els credit hi figuren Harris Corp i Earthstar Geographics LLC.

Vés-hi

♦♦♦♦♦

Com a final de festa afegim sis mostres de Barcelona per que cadascú pugui opinar sobre colors, disseny, errors i claredat.

Yahoo! Maps

Bing

MapQuest

Google Maps

OpenStreetMap

Institut Cartogràfic de Catalunya

Yahoo!Maps Bing OpenStreetMap Google Maps MapQuest ICC

Món girat

A l’espai, dalt i baix, no són punts de referència, de fet, no existeixen més enllà dels nostres limitats paràmetres humans. Nord i Sud tampoc semblen direccions coherents dins de l’Univers. Només s’entenen com un intent de donar coherència geogràfica al nostre món. Crec que a Austràlia no pensant igual, un continent que sempre apareix a l’inrevés en els mapes. Per cert, parlant d’australians,  quan els conqueridors anglesos van arribar a Austràlia, els va corprendre veure uns estranys animals que feien salts increïbles. Immediatament van voler descobrir què eren i com es deien preguntant-ho a un natiu (els quals eren molt pacífics). Ho van intentar preguntar mitjançant senyals, en notar que el natiu sempre deia “kan ghu ru” van adoptar la paraula anglesa “kangaroo”. Els lingüistes, amb el temps, van saber que el significat era molt clar, els indígenes volien dir “no t’entenc”.

La idea que el Nord ha d’estar sempre a dalt i l’Est a la dreta, va ser establert per l’astrònom egipci Ptolomeo (90-168 dC). Potser això es devia a que els llocs més coneguts en el seu món es trobaven en l’hemisferi nord, i en un pla de treball era més comode si eren a la part superior dreta de la taula.

També influeix el fet que els navegants europeus comencessin a usar l’estrella del Nord i la brúixola com mètodes d’orientació. Orientació prové de la paraula Orient que era, en definitiva, la direcció referent a la antiguitat.

•EL SUD AMUNT

El McArthur’s Universal Corrective Map of the World, fet per un australià que estava turmentat per viure a la fi del món. Va ser la primera versió moderna dels mapes el Sud Amunt, publicat el 1979.

•QUÈ HI HA DE NOU, AL SUD?

La venjança dels australians, amb els seus Què hi ha de nou, al sud?. Realitzat amb projecció Van der Grint. Assegureu-vos de llegir la imatge del primer panell a la part inferior esquerra del mapa. Aquest mapa desafia les nocions bàsiques de dalt i baix. Mostra Austràlia al cim amb els pols invertits perquè, qui va dir que el Nord ha d’estar dalt?

•EL MÓN GIRAT

En aquest mapamundi el meridià de Greenwich es centra a Amèrica. Europa i el Nord d’Amèrica cauen al Sud, Austràlia apareix amb la seva lògica posició invertida. Afegir que aquest mapa segueix la projecció de Peters i no la tradicional, amb el que s’exagera una mica més l’estirament dels continents acostumats com ho estem a la visió de Mercator. Veure Mercator al Diccionari.

•HOBO-DYER

Aquest altra mapa, amb projecció Hobo-Dyer (HDP), pertany a la família de les projeccions cilíndriques d’àrea igual on la latitud i longitud formen una reixeta rectangular. Altres projeccions en aquesta família inclouen la Lambert, Gall, Behrmann, Edwards i Peters. L’HDP conserva les qualitats de les projeccions cilíndriques, però és visualment més satisfactòria, el mapa es va obtenir mitjançant la modificació de la projecció 1910 Behrmann.

•JOC DE TAULA

Dieppe va ser un formiguer d’activitat cartogràfica a mitjans del segle XVI. Nicolas Desliens va fer un mapa Sud Amunt a 1566, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de París. Està dissenyat per ser col·locat sobre una taula i poder ser llegit d’ambdós costats. La meitat del mapa s’inverteix i l’altra meitat està en la posició correcta.

•EL METRO

Aquest és el traçat del mapa Sud Amunt de les ciutats humanes fet per Ralph

I aquest és el metro de Londres Sud Amunt. Desconec l’autor.

Més informació a
ODT Mapes
ODT Nou Web
Wold Map
Baggas Blog

Llops i voltors

Un dia, tot va trontollar. Ningú s’ho esperava, i ja feia temps que hi era, que avisava.
Doncs mira ara. Ja hem caigut, caigut i recaigut, pecat i repecat. Ens han educat com burros obedients (el que som, i ben assenyats) però, malgrat aquesta gran bufetada, tinc indicis de que tot seguirà igual. No hi haurà una política efectiva, social i paritària, que ens lliuri de la fam depravadora dels llops immobiliaris, dels llops banquers, dels llops intermediaris. Ans el contrari, els hi tornarem a donar la clau per que facin de casa nostra casa seva, destrossin el nostre paisatge natural, el nostre paisatge humà, i els nostres diners. Per aquells que necessitin imatges més que mil paraules, això és Espanya…

Veureu que aquestes imatges d’urbanitzacions abandonades, urbanitzacions fantasmes, esperits atrapats en el temps, formen part de la fi del món conegut pels poderosos.

Un reguitzell de figures geomètriques, dèbils, torturades, dibuixant els camins d’un imaginari cementiri, un aeroport sense avions (existeixen, de veritat!), l’esquelet d’un amfibi o la petjada d’una bestiola immensa. Resultants de l’especulació urbanística a Espanya, tal com es veuen des del cel.

Valdeluz: 700 persones viuen en una urbanització dissenyada per 30.000 habitants.
Alovera: Urbanitzacions buides i abandonades.
Granada: Urbanitzacions desertes al carrer Ojos del Salado.
Horche, Guadalajara: 1.175 habitants per urbanitzacions desenvolupades per a tres vegades aquesta població.
Quer, Guadalajara: Només 449 habitants per unes urbanitzacions de diversos milers.
Seseña: 10.500 cases buides a més de centres i locals comercials.
Yebes: Només unes poques famílies viuen entre infinitat de cases buides.
Yuncos, Toledo: 6.000 habitants que poden triplicar si s’acaben les urbanitzacions parades.

Chiloeches, Guadalajara; La Serena-Club de Golf, Almeria; Salou…

Recuperació econòmica? Atur?

Recuperació mundial al 2010

L'atur al món

Ells esperen, els poderosos (que per això ja tenen diners, per esperar), a nous canvis de models, de polítiques i  tornar a planar com voltors sobre aquest món.

Deixo aquí unes dades de l’atur els USA. La solució gràfica és molt encertada i potent. Hauríem de fixar-nos més a l’hora de fer gràfiques, mapes estadístics i altres representacions simbòliques. Crec que encara ens queda una mica per arribar a ser  emocionalment flexibles i gràficament intel·ligents.

L'atur a 2004

L'atur a 2008

L'atur a 2009

Més informació a:
Plataforma Arquitectura
Visual Economics

Òmnibus

AVANTPROJECTE LLEI ÒMNIBUS

La inauguració d’aquest blog estava prevista a finals de juliol coincidint amb la entrega de premis de la XI Biennal d’Arquitectura i Urbanisme. Tampoc pretenia ser un blog polític o de política (ni ho serà), però els esdeveniments recents: retallades, mal estar general, insuficiència política, estabilitat malmesa pel capital, lluites estúpides, partidisme recalcitrant i dogmes epidèrmics; no els puc obviar i els hem de fer públic i compartir-los amb tothom.

La finalitat d’un Govern es la de Governar, es a dir, crear, desenvolupar, investigar, promoure, regular, generar… Un Govern, ho es, per assegurar el benestar dels seus ciutadans, l’aprenentatge, les solucions i el futur de tots aquells que viuen i treballen en el país. Un govern ha de buscar solucions als seus problemes sense posar en perill l’estabilitat social, les famílies i/o el futur de tots plegats.

Quin problema hi ha? Que de la nostre economia en depèn Espanya. Que els nostres recursos van a parar més enllà de les nostres fronteres imaginàries i, a canvi, rebem una mísera part en forma de calleu-vos i pagueu.

Si el Govern ha de vetllar per nosaltres, cal que recuperi les nostres inversions sense posar en perill el nostre futur; si el Govern ha de ser àgil i eficaç, cal que busqui innovacions polítiques i desperti de la paradoxa del benefici immediat (el poder econòmic), i si s’han de millorar lleis o plans, no s’ha d’enfonsar el vaixell on viatjàvem només perquè era un vaixell diferent.

Sobre la situació que jo conec, he de dir varies coses.

A la Secretaria d’Habitatge, que ara depèn de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, hi hauran retallades significatives de personal.

La Llei 18/2007 al Dret de l’habitatge queda fortament minvada, gairebé destrossada amb els retalls als aspectes socials, urbanístics i de planejament, i el vaixell insígnia que era el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge que ordenava, consensuava, que era pioner i amb idees avançades en matèria d’habitatge i social; queda ferit de mort.

De la Llei al Dret de l’habitatge desapareix entre altres i per tant també competències del Pla Territorial:

  • L’establiment de reserves de sòl per habitatge protegit de manera equilibrada.
  • Les àrees de demanda forta i acreditada d’habitatge, segons els criteris següents: Registre de sol·licitants, quantitat d’habitatge disponible, sòl urbanitzable disponible, densitat demogràfica, necessitat d’habitatge derivada de les característiques geogràfiques o econòmiques i els preus dels lloguers a la zona.
  • Els programes d’inspecció per detectar l’existència d’habitatges desocupats dins de les àrees anteriorment mencionades.
  • Localització de les reserves de sòl per habitatge protegit, controlant la concentració excessiva o la segregació espacial i la coexistència de forma natural de l’habitatge protegit i el lliure.
  • Establiment de criteris quantitatius per determinar la reserva de sostre d’habitatge protegit per a qualsevol règim de sòl.
  • El lloguer forçós, en els casos d’incompliment de la funció social de la propietat.
  • L’expropiació temporal de l’usdefruit.
  • L’aplicació, en casos excepcionals, de la destinació total o parcial de l’edificació a habitatge amb protecció oficial en sòl urbà consolidat.
  • Reserva urbanística per a habitatges amb protecció oficial.
  • Les persones inscrites en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial ja no tenen dret a optar a l’adjudicació d’un habitatge amb protecció oficial, d’acord amb els principis, els procediments i els criteris que havia establert la llei.

Aquest es el relat dels esdeveniments. I nosaltres, què podem fer?

PD:

  1. La llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica (Llei Òmnibus) podria ser antireglamentària doncs la normativa diu que totes les lleis presentades al parlament per ser debatudes, han de ser formalment homogènies, es a dir, han de representar un únic àmbit legislatiu. Aquesta llei modifica prop de 80 lleis o reglaments diferents.
  2. La tramitació d’urgència també podria incorre en un defecte de forma doncs el contingut de la llei no s’adapta a aquests casos, i hauria d’ampliar-se el temps de exposició pública de 7 a 15 dies.
  3. La normativa estableix que tots els articles han de ser debatuts. Una llei de més de 600 articles trigaria un segle en passar aquest tràmit.
  4. La simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica, significa també que, al fer desaparèixer certs serveis i, per tant, acomiadar les persones que ocupaven aquests llocs de treball, també es una llei de retallades de personal disfressada amb tot aquest embolcall d’articles i més articles? Recordo que en el Preàmbul de la Llei és diu: aquests objectius responen a una única finalitat de simplificació global de les normes, de l’administració i de la regulació substantiva vers el ciutadà, amb la pretensió d’aconseguir un impacte en la societat que afavoreixi la reactivació econòmica.

ÒMNIBUS
m. [LC] [TRG] Vehicle públic o privat que té capacitat per a transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor.

Enllaç a la Llei Òmnibus

Món equivocat

•ZENO

Al segle XIV, els germans venecians Nicolo i Antonio Zeno asseguraven haver navegat cap a l’oest de l’Atlàntic Nord, descobrint llocs que van anomenar Frisia i Icaria (dues illes prop de Groenlàndia), Estotiland (a la part continental d’Amèrica del Nord) i Drogio (possiblement Nova Escòcia). Això es el que deia Nicolo Zeno en els seus Comentaris de viatge, afirmava haver trobat un manuscrit i un mapa, ambdós realitzats pels seus avantpassats. Nicolo el Jove ho va publicar el 1558. Una segona versió del mapa va ser publicada pel venecià Giordano Ruscelli el 1561.

En 1569, Gerhard Mercator copia el mapa de Zeno en el seu influent mapa del món. Abraham Ortelius va fer el mateix amb el seu mapa de l’Atlàntic Nord el 1573. En 1595, Mercator inclou Frísia (no s’ha de confondre amb la Frísia, a la costa del Mar del Nord) en un requadre a part del mapa de 1595. Així, Frísia, i les altres terres inventades i fabricades al segle XVI per Zeno, van adquirir el rang de reals, sent copiats pels cartògrafs, sovint amb variacions en els noms com Fixland, Freezeland o Frischlant. Només molt més tard va quedar clar que eren móns imaginaris.

Però la confusió va ser absoluta quan descobridors, com ara Martin Frobisher, van dir haver vist en el 1576 una terra alta i ferma, que segons el mapa de Mercator ha de ser Frisia. Frobisher demana Frísia per Anglaterra, sense adonar-se que probablement va veure la costa de Groenlàndia. La confusió va continuar quan va explorar l’illa de Baffin pensant que era Groenlàndia. En conseqüència, l’estret de Frobisher (que en realitat és una badia) durant molts anys es va situar a la punta de Groenlàndia, en lloc de l’illa de Baffin. Molts cartògrafs van seguir inclouen Frisia en els mapes de l’Atlàntic Nord en data tan tardana com el segle XVIII.

Aquest mapa va ser realitzada cap el 1693 per Vincenzo Maria Coronelli, i situa Frísia a l’est de Groenlàndia.

•EL MÓN COM UN GLOBUS INFLABLE

He vist tonteries en els mapes, però mai aquest tant espectacular, tractant-se d’un globus terraqui amb sorpresa. L’han trobat a http://www.alternatehistory.com/

Turquia apareix partida (literalment) en dos (probablement un defecte de disseny). Les grans ciutats estan deslocalitzades, Noruega ha conquerit part del territori suec, Finlàndia necessita fer règim. Alemanya empetiteix, França creix fins arribar a la frontera austríaca, Suïssa gairebé arriba al Mediterrani. Un gran llac separa Estònia de Rússia. Trieste torna a ser envaïda. Gibraltar és a Huelva, Barcelona viu a l’Ebre, Màlaga es troba a Almeria, La Corunya s’escriu amb una O final. Amsterdam es a La Haya. M’agrada aquest món.

• AGÈNCIES DE VIATGES N’HI HA MOLTES

Hi ha un web de viatges i turisme anomenada Secretplaces.com (llocs secrets) que, pel que sembla, tenen en nòmina certs indrets de la península Ibèrica absolutament desconeguts per la majoria, on pots anar a passar les teves vacances com en un paradís. Descobreix els tresors amagats d’Espanya i Portugal. Crec que l’agència és britànica.

Llàstima… semblava interessant.

•LA GUINEU

Sabem que els nord-americans, de geografia nothing, això ho sap fins hi tot la Fox que ho ha patit en els seus noticiaries aquest any. Busqueu Iraq.

•UN CAS DE PILOTES

Any 2010, WGN News de Chicago i la copa del món de Sud-àfrica, sabeu on és el problema?

•YOU ARE HERE

El meu favorit. Som a Anglaterra en concret a Londres, un indret que s’anomena Chalk Farm. L’autor de les pintades correctores és en TFL. La ruta que serveix a aquesta parada d’autobús en realitat no apareixen al mapa. Gràcies a Simon Crubellier.

•L’ALTRA EUROPA

La CNN també sap geografia, sobretot l’Europea. On és la república Txeca?

•MÉS GLOBUS

Aquí deixo aquesta imatge per que vosaltres mateixos practiqueu l’art dels 7, o més, errors. Per cert, com voleu que les criatures aprenguin geografia?

trobat a http://www.alternatehistory.com/

•SABATES PELS PIRATES

Un mapa que s’utilitza per a una finalitat benèfica, tipus ONG, tipus cooperant, no pot infiltrar un vaixell pirata, entre altres evidències i tòpics, com a una de les premisses populars i folklòriques d’Àfrica. No farà mal aquest vaixell pirata, ho sabem, però… I es una llàstima. Shoe Aid for Africa.

Món curiós (5)

•BERGONIA

Cóm Cristòfol Colom no va trobar aquest món paradisíac en els seus viatges? Sembla mentida, era tant fàcil ensopegar-hi. Es un món imaginari però amb la seva història, les seves ciutats, geografia, clima… No es un joc de rol o semblant, es un lloc per entretenir-te quan no sàpigues que fer. I no demanis més del que hi ha.

Enllaç a la pàgina principal de Bergonia
Enllaç als mapes

•ART RADICAL AMB RAIGS X

Si no té res a amagar o no ha passat pels controls de seguretat d’aeroports amb massa freqüència, pot veure aquestes imatges amb una certa simpatia. Aquí hi ha alguns exemples d’aquest nou estil amb predomini morbós dels ossos i els esquelets, per raons òbvies, i alguns dissenys de flors, tot sota el prisma dels raigs X.

Yury Shpakovski crea un món fosc i de contrastos,  un món en negatiu i un món feble.

Trobat a Dark Roasted Blend
Lloc web de l’autor: http://www.art-dolls.com

•UTOPIA Veure Diccionari

•MADRID

He trobat aquesta petita joia de la corona. Tampoc us perdeu el text malgrat sigui de 2007: Diari no tan a prop

GREATER SHAKESPEARE UNDERGROUND MAP

Mapa del metro de Shakespeare, realitzat per la Royal Shakespeare Company

•UNDERGRUB

Grub es un antic terme anglès que significa menjar. Aquí s’ha substituït certs noms d’estacions per noms de menjars. El resultat és ben curiós.

•IMAGINARIS

Finalment, us deixo amb aquesta adreça simpàtica: THE INTERIMAGINATIONAL INSTITUTE FOR FANTASTICAL EXPLORATION & CARTOGRAPHY

Món perdut

•L’ATLÀNTIDA

L'Illa de L'Atlàntida, del cartògraf francès Guillem Samsó, 1661

L’Atlàntida es probablement el món perdut més conegut i buscat arreu del planeta. Els orígens del mite es troben a Timeu i Crítias, diàlegs escrits per Plató. Aquest filòsof acostumava a exposar els seus pensaments amb diàlegs que diferents personatges-actors narraven, o millor dit interpretaven, sobre un determinat tema; Timeu i Crítias, amb els rols característics dels diàlegs, parlen sobre quin és el tipus de societat ideal però només des del punt de vista filosòfic i, per tant, fictici, no real.

Els arqueòlegs saben que la civilització de l’Atlàntida, tal com la descriu Plató, és molt similar a la cultura minoica, que va tenir la seva grandesa durant l’Edat de Bronze, fins al segle XV aC, a les illes del mar Egeu. La cultura minoica va desaparèixer bruscament al voltant de 1470 ac, i fins ara ningú ha pogut explicar per què. No obstant això, avui sabem que al voltant d’aquesta data, el centre de l’illa de Mines de Kalle (que es coneix actualment com Santorí i està a mig camí entre Creta i Grècia continental) va esclatar per obra d’una erupció volcànica d’incalculable poder destructiu. El cràter obert al mig de la illa va ser cobert de seguida pel mar. Les troballes realitzades fins ara en les excavacions permeten als científics precisar un quadre esgarrifós dels successos que es van produir fa gairebé 3.500 anys

Més Informació al Diccionari.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers